The Effect of Tax Revenue Budgeting Errors on Fiscal Balance : Evidence from Swiss cantons

This study is an empirical analysis of the impact of direct tax revenue budgeting errors on fiscal deficits. Using panel data from 26 Swiss cantons between 1980 and 2002, we estimate a single equation model on the fiscal balance, as well as a simultaneous equation model on revenue and expenditure. We use new data on budgeted and actual tax revenue to show that underestimating tax revenue significantly reduces fiscal deficits. Furthermore, we show that this effect is channeled through decreased expenditure. The effects of over and underestimation turn out to be symmetric.

Los elementos personales del Impuesto sobre la Renta de no Residentes

Las peculiaridades del gravamen de las rentas obtenidas por no residentes determinan que su regulación contemple la mayor parte de los elementos personales actualmente previstos por nuestra legislación fiscal. El objeto de este artículo es proceder a un análisis sistemático del contribuyente, el sustituto, el responsable, los retenedores y el representante del Impuesto sobre la Renta de no Residentes, así como de las relaciones entre ellos, teniendo en cuenta las modificaciones que en la Ley 41/1998, de 9 de diciembre, del Impuesto sobre la Renta de no Residentes, ha introducido la Ley 46/2002, de 18 de diciembre, de reforma parcial del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y de modificación de los Impuestos sobre Sociedades y sobre la Renta de no Residentes.

L’incompliment del marmessor i el dret a la retribució

La sentència del Tribunal Superior de Justícia Catalunya de 20 de setembre de 2010 analitza alguns aspectes de la figura del marmessor universal al Dret civil de Catalunya i, en particular, determina les condicions en què es pot entendre que ha incomplet les seves obligacions i, en conseqüència, imposar la pèrdua de llur retribució.

La modificació del criteri d'adquisició de la personalitat civil: una anàlisi des del dret civil català

Malgrat que des de feia ja molt de temps existien raons socials, mediques i jurídiques més que suficients, han tingut de passar més de cent vint anys (1889-2011) per a que es dugués a terme la necessària reforma de l’obsolet article 30 CC. mitjançant la qual s’ha prescindit, per fi, de l’estranya, per anòmala, i criticada condicio iuris – figura humana i supervivència independent més enllà de les primeres 24 hores – que caracteritzava l’adquisició de la personalitat civil en el Dret espanyol, sense parangó en els ordenaments del seu entorn jurídic. El nou criteri, fonamentat únicament en el naixement entès des de la seva consideració jurídica – despreniment del claustre matern -, permet prescindir, des d’aquest “moment”, de qualsevol limitació a la projecció jurídica, tant personal com patrimonial, del nounat, incloent per tant els efectes successoris mortis causa. El desencadenant de la novetat legislativa, vehiculada per la nova Llei del Registre Civil (2011), no fou un altre que la regulació dispensada amb anterioritat (2010) per l’article 211-1.1 del Codi civil de Catalunya, que va fer descansar ja en el mer naixement l’atribució de la personalitat civil. Tant la tramitació parlamentària de la modificació de l’art. 30 CC. com el desenvolupament de la qüestió competencial plantejada pel Govern de l’Estat en contra del precepte català, confirmen, en un procés de mútua interferència, la influencia determinant que sobre la reforma duta a terme va tenir la decisió de Catalunya de legislar sobre aquesta matèria.

Competència autonòmica, competència entre ordenaments jurídics i codificació del dret civil català: un balanç

En la primera part del treball, l"autora explica el per què de la pluralitat legislativa en matèria civil a l"Estat espanyol i en descriu els avantatges i alguns dels problemes actuals en l"exercici de la competència. La segona part es dedica íntegrament a explicar la codificació civil catalana, amb una mirada crítica al procés i als continguts. La conclusió és favorable a què se"n faci la continuació, però també tenint en compte el dret privat europeu. En la primera parte del trabajo, la autora explica el por qué de la pluralidad legislativa en materia civil en el Estado español y describe las ventajas y algunos de los problemas que actualmente plantea el ejercicio de la competencia. La segunda parte se dedica íntegramente a explicar la codificación civil catalana, con una mirada crítica al proceso y a los contenidos. La conclusión es favorable a su continuación, pero teniendo en cuenta también el derecho privado europeo. In the first part of this paper, the author explains the role of the different private law systems which coexist within Spain and outlines the advantages and some of the problems currently posed by its development. The second part looks at the contents and process of making a Catalan Civil Code. The conclusion is favourable to its continuation, but alsoo taking into account the European private law.

Growth, unemployment and wage inertia

We introduce wage setting via efficiency wages in the neoclassical one-sector growth model to study the growth effects of wage inertia. We compare the dynamic equilibrium of an economy with wage inertia with the equilibrium of an economy without it. We show that wage inertia affects the long run employment rate and that the transitional dynamics of the main economic variables will be different because wages are a state variable when wage inertia is introduced. In particular, we show that the model with wage inertia can explain some growth patterns that cannot be explained when wages are flexible. We also study the growth effects of permanent technological and fiscal policy shocks in these two economies.

How Party Linkages Shape Austerity Politics: Clientelism and Fiscal Adjustment in Greece and Portugal during the Eurozone Crisis

Drawing on an analysis of austerity reforms in Greece and Portugal during the sovereign debt crisis from 2009 onwards, we show how the nature of the linkages between parties and citizens shapes party strategies of fiscal retrenchment. We argue that parties which rely to a greater extent on the selective distribution of state resources to mobilize electoral support (clientelistic linkages) are more reluctant to agree to fiscal retrenchment because their own electoral survival depends on their ability to control state budgets to reward clients. In Greece, where parties relied extensively on these clientelistic linkages, austerity reforms have been characterized by recurring conflicts and disagreements between the main parties, as well as a fundamental transformation of the party system. By contrast, in Portugal, where parties relied less on clientelistic strategies, austerity reforms have been more consensual because fiscal retrenchment challenged to a lesser extent the electoral base of the mainstream parties.

La ciutat democràtica i el dret al secret

Són moltes les veus que, des de la literatura i el pensament, alerten dels perills d"una concepció totalitària de l"espai comú, on l"expressió pública esdevé no pas un dret ciutadà, sinó una exigència comunitària. Si s"exigeix al ciutadà i a l"estranger que ho diguin tot, llavors a les ciutats democràtiques no queda lloc per a la diferència.

La ciutat democràtica i el dret al secret

Són moltes les veus que, des de la literatura i el pensament, alerten dels perills d"una concepció totalitària de l"espai comú, on l"expressió pública esdevé no pas un dret ciutadà, sinó una exigència comunitària. Si s"exigeix al ciutadà i a l"estranger que ho diguin tot, llavors a les ciutats democràtiques no queda lloc per a la diferència.

Fiscal sustainability and fiscal shocks in a dollarized and oil-exporting country: Ecuador

This paper investigates the fiscal sustainability of an emerging, dollarized, oil-exporting country: Ecuador. A cointegrated VAR approach is adopted in testing, first, if the intertemporal budget constraint is satisfied in Ecuador and, second, in identifying the permanent and transitory shocks that affect a fiscal policy characterized by inertia and a heavy dependence on oil revenues. Following confirmation that the debt-GDP ratio does not place the Ecuadorian budget under any pressure, we reformulate the model and identify two forces that push the fiscal system out of equilibrium, namely, economic activity and oil revenues implemented in the government budget. We argue that Ecuador needs to recover control of its monetary policy and to promote the diversification of its economy in order that non-oil tax revenues can replace oil revenues as a pushing force. Finally, we calculate quarterly elasticities of tax revenues with respect to Ecuador’s GDP and that of eight Eurozone countries. We illustrate graphically how the Eurozone countries with low positive or high negative elasticities’ levels suffer debt problems after the crisis. This finding emphasizes the pressing need for Ecuador to strengthen the connection between its tax revenues and output, and also suggests that the convergence of these elasticities in the Eurozone might contribute to the success of an eventually future fiscal union.

La protecció de dades a l'àmbit empresarial: el dret a l'oblit

Anàlisi sobre la protecció de dades en l’àmbit empresarial i del destí d’aquelles dades que es troben a la xarxa. Concretament s’analitza la possibilitat de l’existència d’un dret a l’oblit que permeti, tant a persones físiques com jurídiques, eliminar part de la seva història digital a Internet. La finalitat d’aquest treball és investigar i proposar una possible solució per a totes aquelles persones jurídiques que vulguin oblidar aquelles informacions que perjudiquin el desenvolupament de la seva activitat econòmica.