Oeuvres de La Rochefoucauld. [Mémoires]. Tome 3 / Partie 2 / nouv. éd. revue sur les plus anciennes impressions et augm. de morceaux inédits, de variantes, de notices, de notes, de tables particulières pour les "Maximes" et pour les "Mémoires", d'un lexique des mots et locutions remarquables, d'un portr., de fac-sim., etc. par MM. D. L. Gilbert et J. Gourdault

Collection : Les grands écrivains de la France

Oeuvres de La Rochefoucauld. [Mémoires]. Tome 2 / nouv. éd. revue sur les plus anciennes impressions et augm. de morceaux inédits, de variantes, de notices, de notes, de tables particulières pour les "Maximes" et pour les "Mémoires", d'un lexique des mots et locutions remarquables, d'un portr., de fac-sim., etc. par MM. D. L. Gilbert et J. Gourdault

Collection : Les grands écrivains de la France

Reconstrucció del clima durant el viatge de Fa Xian : influències climatològiques en la introducció del budisme a la Xina

S'examinen les possibles influències del canvi climàtic sobre les motivacions i les condicions d'un dels grans pelegrins budistes xinesos del segle quart, en el seu viatge cap a la Índia a la recerca de texts sagrats.

El clima social i emocional en els mòduls de participació i convivència dels centres penitenciaris catalans

Aquest estudi es proposa valorar indicadors descriptius de la població penitenciària estudiada, analitzar les diferències entre programes d’organització (mòduls de participació i convivència versus ordinaris), i avaluar els indicadors de clima (social i emocional), per tal d’establir hipòtesi explicatives de la comparació dels resultats entre els mòduls de participació i convivència i altres mòduls de la mateixa àrea especialitzada (violència, drogodependències o preparació per a la vida en llibertat). Per això, s’han recollit dades de 14 indicadors descriptius de població i de 18 indicadors d’organització i participació de 1124 interns, dels 10 mòduls residencials estudiats de 3 de les presons catalanes. A més, s’han recollit 327 inventaris d’interns i 57 de professionals de clima emocional, i 331 escales d’interns i 92 de professionals de clima social per a Institucions Penitenciàries (Moos). Els resultats de les respostes als dos instruments de clima emocional i clima social emprats, ofereixen un índex de consistència interna o fiabilitat molt elevada, considerant que tenen una validesa predictiva molt potent. D’aquests resultats, s’analitzen les diferències en el clima emocional i social en relació al tipus d’organització de la unitat (participació i convivència o ordinària), al col·lectiu d’interns i al de professionals, i en relació a les variables descriptives de la població de cada unitat residencial d’estudi. Finalment s’estableixen unes hipòtesi explicatives d’aquests resultats, per tal de plantejar propostes de millora per al funcionament dels mòduls estudiats i per a l’avaluació futura, alhora que es valoren les possibilitats de generalització dels mòduls de participació i convivència als centres penitenciaris catalans en general i s’efectuen recomanacions per a l’adequada implantació dels mateixos (condicions mínimes d’execució): establiment d’un programa marc per part del centre directiu, que comprometi els centres al compliment d’uns estàndards de qualitat.

Búsqueda, selección e implantación de un sistema online de software libre para revisión por pares en congresos científicos

Este proyecto tiene como objetivo implementar un sistema libre bajo GNU/Linux para la recepción y evaluación de trabajos presentados a un congreso argentino sobre sistemas embebidos. Además, se piensa en un futuro en organizar un evento de software libre con revisión de pares, para lo cual sería coherente utilizar un sistema con licencia de software libre.

Oeuvres complètes de Montesquieu / avec des notes de Dupin, Crevier, Voltaire, Mably, Servan, La Harpe, etc. ... [et une Notice sur la vie de Montesquieu, par C.-A. Walckenaër ; publié par L. Parelle]

Comprend : Notice sur la vie de Montesquieu...

Aplicación para la gestión de conferencias y eventos

Desarrollo de una aplicación que gestiona conferencias y eventos para las empresas contratadas.

Influència del clima en la fenologia de la floració de Globularia alypum: anàlisi a partir de mostres d'herbari

Globularia alypum és un arbust termòfil típic de la regió oest del Mediterrani. Aquest nanofaneròfit té un patró de floració molt ampli. Les poblacions primerenques floreixen des del Juliol fins al Desembre i les poblacions tardanes des del Gener fins a l’Abril. L’objectiu del projecte és esbrinar quins factors climàtics determinen la fenologia de la floració de l’espècie a partir de mostres d’herbari i conèixer l’abast geogràfic d’ambdós patrons de floració a la península Ibèrica i França. També l’estudi d’altres característiques fenològiques en relació amb el clima: els braquiblasts i les espigues de capítols. Els plecs d’herbari han estat georeferenciats per ser utilitzats en un entorn SIG junt amb les dades del clima i s’ha realitzat una anàlisi estadística. El resultats mostren que les poblacions primerenques creixen majoritàriament en zones costaneres mentre que les tardanes ho fan en zones continentals. Les poblacions primerenques creixen en àrees on les temperatures (mitjana, mínima, màxima i mínima del mes més fred) són més altes que les tardanes per l’efecte temperador del mar. Al analitzar totes les poblacions, el nombre de mesos des de la transició floral es correlaciona negativament amb la temperatura mínima mensual i la temperatura mitjana mensual en tots els mesos, mentre que amb la temperatura màxima mensual entre Octubre i Abril. Al estudiar sols les poblacions tardanes les correlacions són similars, però no en les primerenques on no se’n troba cap. Les correlacions entre el nombre de mesos des de la transició floral i les variables climàtiques anuals són iguals, a més de trobar-se una correlació negativa amb la temperatura mínima del mes més fred i l’índex tèrmic, i positiva amb l’índex de continentalitat. No s’ha trobat cap diferència en presència de braquiblasts segons la població, però sí en les espigues de capítols, essent més freqüents en les poblacions primerenques. Es suggereix que la temperatura és un factor més determinant per a les poblacions tardanes, mentre que es desconeix si és la precipitació en les primerenques. Tampoc es té coneixement sobre si les diferències entre els dos patrons són genètiques o fenotípiques i quin mecanisme possibilita el desenvolupament de braquiblasts i espigues de capítols.

Response des curez de Paris, pour soustenir le factum par eux présenté à Messieurs les vicaires généraux, pour demander la censure de l'Apologie des casuistes . Contre un escrit intitulé "Réfutation des calomnies nouvellement publiées par les autheurs d'un factum sous le nom de Messieurs les curez de Paris, etc. ..."

[Factum (Paris. Curés). 1658]

Catalogue des livres portraits, gravures & instruments d'optique. Composant la Bibliothèque et le Cabinet De feu M. Grangeret de Lagrange conservateur-adjoint à la bibliothèque de l'Arsenal, membre du conseil de la Société asiatique, ancien correcteur pour les livres orientaux à l'Imprimerie impériale, etc. : La vente aura lieu ... Les Mardi 19, Mercredi 20, Jeudi 21 et Vendredi 22 Juillet 1859 / [expert] M. Auguste Aubry, Libraire

[Vente. Livres. 1859-07-19 - 1859-07-22]

L'Enfer de la mère Cardine, traitant de la cruelle et terrible bataille qui fut aux enfers, entre les diables et les maquerelles de Paris, aux nopces du portier Cerberus et de Cardine, qu'lles vouloyent faire royne d'enfer ; et qui fut celle d'entr'elles qui donna le conseil de la trahyson, etc. ([Réimpression]) / Outre plus est adioustée une chanson de certaines Bourgeoises de Paris, qui faignant d'aller en voyage furent surprinses au logis d'une maquerelle, à S. G. des Prez.

Comprend : Deploration et complaincte de la mere Cardine de Paris, cydevant gouvernante du huleu sur l'abolition d'iceluy : trouvée après le deceds d'icelle Cardine en un escrain auquel estoient ses plus privez et pretieux secretz,...

La Institucionalización de las Conferencias Intergubernamentales en la Unión Europea

Des de mitjans dels anys vuitanta, la UE ha dut a terme sis CIGS amb l'objectiu de revisar els Tractats comunitaris. Com podem explicar els resultats producte d'aquesta cadena de negociacions? En aquest paper mantenim que la manera com es porten les negociacions influeix els resultats de les CIG. En particular, hi ha una sèrie de procediments i pràctiques que faciliten l'abast d'acords. Partint de la literatura del neoinstitucionalismo, derivem tres funcions dels procediments i pràctiques existents a les CIG: estructurar les negociacions, distribuir la informació i definir el rol de mediador en els processos de negociació. Aquest argument es mostra a través d'alguns exemples de les CIG celebrades a partir dels anys noranta.