El relato audiovisual publicitario del siglo XXI. Del medio televisión al medio internet. ¿Nuevos medios o nuevas formas de consumo audiovisual?

Estudiar la comunicación publicitaria del siglo XXI nos permite entender la importancia del desarrollo actual de este tipo de comunicación. Sin duda un desarrollo que afecta enormemente en el modo en que las marcas llevan a cabo sus estrategias de publicidad con su público. Pero sin duda el formato audiovisual sigue siendo el formato más utilizado por anunciantes y agencias para contactar con su público. El siglo XX estuvo definido por el desarrollo del medio televisión, el siglo XXI por el desarrollo del medio internet, pero la pregunta que realmente nos plantea este cambio mediático es conocer si estamos hablando de un cambio de medio o de un cambio en las estrategias y formatos publicitarios audiovisuales utilizados para llegar al receptor. Los mensajes publicitarios actuales resaltan por una mayor interactividad con el espectador, un contacto voluntario de éste, en muchos casos, con nuestra campaña e incluso una participación activa de nuestro consumidor en la distribución de la campaña. Los formatos evolucionan, también la relación del consumidor con el mensaje publicitario audiovisual y el producto

Establishing Load Transfer in Existing Jointed Concrete Pavements, HR-1041, 1985

In this paper are described the results of a research project that had the objective of developing construction procedures for restoring load transfer in existing jointed concrete pavements and of evaluating the effectiveness of the restoration methods. A total of 28 test sections with various load transfer devices were placed. The devices include split pipe, figure eight, vee, double vee, and dowel bars. Patching materials used on the project included three types of fast-setting grouts, three brands of polymer concrete, and plain portland cement concrete. The number and spacing of the devices and dowel bars were also variables in the project. Dowel bars and double vee devices were used on the major portion of the project. Performance evaluations were based on deflection tests conducted with a 20,000-lb axle load. Horizontal joint movement measurements and visual observations were also made. The short-term performance data indicate good results with the dowel bar installations regardless of patching materials. The sections with split pipe, figure eight, and vee devices failed in bond during the first winter cycle. The results with the double vee sections indicate the importance of the patching material to the success or failure of the load transfer system: some sections are performing well and other sections are performing poorly with double vee devices. Horizontal joint movement measurements indicate that neither the dowel bars nor the double vee devices are restricting joint movement.

Portland Cement Concrete Curing Compound Performance Phase I and Phase II, MLR-02-03, 2003

Testing the efficiency of Portland Cement Concrete (PCC) curing compounds is currently done following Test Method Iowa 901-D, May 2002. Concrete test specimens are prepared from mortar materials and are wet cured 5 hours before the curing compound is applied. All brands of curing compound submitted to the Iowa Department of Transportation are laboratory tested for comparative performance under the same test conditions. These conditions are different than field PCC paving conditions. Phase I tests followed Test Method Iowa 901-D, but modified the application amounts of the curing compound. Test results showed that the application of two coats of one-half thickness each increased efficiency compared to one full thickness coat. Phase II tests also used the modified application amounts, used a concrete mix (instead of a mortar mix) and applied curing compound a few minutes after molding. Measurements of losses, during spraying of the curing compound, were noted and were found to be significant. Test results showed that application amounts, testing techniques, concrete specimen mix design and spray losses do influence the curing compound efficiency. The significance of the spray losses indicates that the conventional test method being used (Iowa 901 D) should be revised.

Stringless Portland Cement Concrete Paving, TR-490, 2004

This report describes results from a study evaluating the use of stringless paving using a combination of global positioning and laser technologies. CMI and Geologic Computer Systems developed this technology and successfully implemented it on construction earthmoving and grading projects. Concrete paving is a new area for considering this technology. Fred Carlson Co. agreed to test the stringless paving technology on two challenging concrete paving projects located in Washington County, Iowa. The evaluation was conducted on two paving projects in Washington County, Iowa, during the summer of 2003. The research team from Iowa State University monitored the guidance and elevation conformance to the original design. They employed a combination of physical depth checks, surface location and elevation surveys, concrete yield checks, and physical survey of the control stakes and string line elevations. A final check on profile of the pavement surface was accomplished by the use of the Iowa Department of Transportation Light Weight Surface Analyzer (LISA). Due to the speed of paving and the rapid changes in terrain, the laser technology was abandoned for this project. Total control of the guidance and elevation controls on the slip-form paver were moved from string line to global positioning systems (GPS). The evaluation was a success, and the results indicate that GPS control is feasible and approaching the desired goals of guidance and profile control with the use of three dimensional design models. Further enhancements are needed in the physical features of the slipform paver oil system controls and in the computer program for controlling elevation.

Vascular Integrins: Therapeutic and Imaging Targets of Tumor Angiogenesis

Cells, including endothelial cells, continuously sense their surrounding environment and rapidly adapt to changes in order to assure tissues and organs homeostasis. The extracellular matrix (ECM) provides a physical scaffold for cell positioning and represents an instructive interface allowing cells to communicate over short distances. Cell surface receptors of the integrin family emerged through evolution as essential mediators and integrators of ECM-dependent communication. In preclinical studies, pharmacological inhibition of vascular integrins suppressed angiogenesis and inhibited tumor progression. alpha(V)beta(3) and alpha(V)beta(5) were the first integrins targeted to suppress tumor angiogenesis. Subsequently, additional integrins, in particular alpha(1)beta(1), alpha(2)beta(1), alpha(5)beta(1), and alpha(6)beta(4), emerged as potential therapeutic targets. Integrin inhibitors are currently tested in clinical trials for their safety and antiangiogenic/antitumor activity. In this chapter, we review the role of integrins in angiogenesis and present recent advances in the use of integrin antagonists as potential therapeutics in cancer and discuss future perspectives.

Variação espacial da resposta do milho à adubação nitrogenada de cobertura em lavoura no cerrado

O objetivo deste trabalho foi avaliar, numa perspectiva espacial, a resposta do milho (Zea mays) à adubação de cobertura com nitrogênio (N) e relacionar a produtividade de grãos com variáveis indicadoras do suprimento desse nutriente. Quatro doses de N foram testadas em 12 parcelas experimentais de 12,6x1.200 m. Em cada parcela foram georreferenciados 11 locais onde foram feitas as avaliações. Nesses locais, foi monitorado o estado nutricional do milho com o clorofilômetro e foram determinados os teores de N mineral do solo e os teores de N na folha e nos grãos. A produtividade de grãos foi mapeada com sensor de produtividade e "Global Positioning System" (GPS) acoplados à colhedora. Os dados foram analisados por estatística clássica e espacial. O cultivo sem aplicação de N em cobertura proporcionou, em média, 77% da máxima produtividade de milho (9,21 Mg ha-1) obtida com a adubação de cobertura. Altas correlações entre leitura do clorofilômetro, teor foliar de N e produtividade do milho, verificadas na análise de médias, não se confirmaram nos mapas que representam a variabilidade espacial dessas variáveis. A interpretação conjunta dos mapas de leitura do clorofilômetro e de produtividade do milho permitiu identificar áreas com diferentes capacidades de suprimento de N pelo solo e subsidiar a delimitação de zonas para o manejo diferenciado do nitrogênio.

Poètiques del desig. Alteritat i escriptura a l’obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses

[cat] La present investigació parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen la representació del desig. Partint de l’estreta vinculació entre aquest marc teòric i les noves formulacions del subjecte líric postmodern, hem proposat l’estudi de tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexió a la poesia catalana des d’aquest quadre teòric: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Per aquest motiu, l’objectiu central de la tesi és demostrar, a través de la categoria del desig, com l’alteritat eroticoamorosa és un dels centres de representació i experimentació dels límits del subjecte poètic i quins efectes té en la construcció de la identitat textual i en el que hem anomenat matèria-emoció. La tesi no pretén ser un estudi comparatiu dels tres autors, sinó que, capturant les tres trajectòries en paral•lel, situa cada poètica en un punt de no retorn respecte al desig i la seva representació. Atès això, és, metafòricament, el signe desig, en els seus tres plans, el que unifica els tres paradigmes que hem sotmès a anàlisi: Gabriel Ferrater com a referent, Maria-Mercè Marçal en qualitat de significat i Enric Casasses, portador del significant. El primer capítol va més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltació d’una subjectivitat única i monolítica, per comprendre en què consisteix la dissolució del jo líric en tant que fonament de l’enunciació del subjecte en el vers. És una proposta metodològica que, prenent com a centre l’intent de construcció d’una teoria del poema basada en l’expansió del jo cap a l’Altre, analitza algunes de les variables retòriques i ontològiques que coparticipen en la formulació teòrica de subjecte líric incomplet o fragmentat en el moment d’enunciar-se. D’aquesta manera, amb una voluntat de teixir uns ítems teòrics per on circuli el concepte de jo líric versus l’Altre (poesia de l’alteritat, “llei de l’assentiment”, “apropiació” de l’enunciat o, sobretot, matèria-emoció), l’escriptura poètica es concep com un joc de forces entre la performativitat del subjecte líric i la recerca de la seva pròpia subjectivitat. Aquesta crisi del subjecte i la impossibilitat de restituir una relació unilateral respecte a l’Altre, cobren una especial rellevància quan el motor o força que activa la relació d’alteritat és el moviment que impulsa el jo fora de les seves pròpies estructures per atènyer l’altre/a (subjecte desitjat) o absorbir-lo: el desig. La segona part del primer capítol està destinada a definir les aproximacions teòriques sobre la representació del desig —encercades en un posicionament postestructuralista conjuminat amb la crítica literària feminista—, que ens permeten assentar les coordenades interpretatives per portar a terme l’estudi de la formalització de tres subjectes lírics que cerquen en l’escriptura el seu propi esdevenir com a subjectes desitjants. Així és que al llarg del segon capítol hem interrogat les tres poètiques resseguint els espais comuns erigits en la nostra proposta de marc interpretatiu. Per fer-ho, ens hem centrat en Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, amb especial èmfasi a “Teoria dels cossos”. En el cas de Maria-Mercè Marçal, hem estudiat exhaustivament el primer poemari que inaugura l’escriptura del desig lèsbic, Terra de Mai, tot establint una contigüitat temàtica amb “Sang presa” (dins de La germana, l’estrangera). I, finalment, hem resseguit la poesia d’Enric Casasses d’una forma transversal, a partir de les obres més significatives entorn al subjecte de recerca, com ara La cosa aquella, “Alquímia d’amor” (dins de Començament dels començaments i ocasió de les ocasions), D’equivocar-se així, Calç i, sobretot, Do’m. Drama en tres actes. Primer de tot, hem definit les coordenades del subjecte desitjant en relació amb el subjecte del desig, la qual cosa ens ha exigit l’anàlisi de l’enunciació del jo líric, respectivament. La recerca de les directrius fundacionals de les subjectivitats líriques —actives des del moment en què sorgeix la demanda del desig (implícita o explícita)―, han fet palesa, progressivament, la problemàtica suficiència ontològica del subjecte que deriva, al seu torn, de l’encontre amb l’altre/a. Així hem arribat a mesurar la distància inexorable que separa el jo del tu, amb resultats ben diferents. Ferrater, que anihila sorprenentment el subjecte líric, ha estat el primer port d’una singladura que, en arribar a Marçal, ens ha permès conèixer la continuïtat del ser: el despertar del desig és l’origen de la individuació dels subjectes agents del plaer en detriment de la compleció identitària. I hem navegat, finalment, fins a Casasses, qui defensa al llarg de la seva obra una individuació com a centre ètic de l’acte amorós. En una segona part, hem estudiat la representació de l’altre/a en cada corpus poètic. En el cas de Ferrater, les dones no només activen l’alteritat eroticoamorosa concreta en cada poema, sinó que, des d’un punt de vista metapoètic, esdevenen constitutives de la subjectivitat lírica en la recerca de la identitat que té lloc al llarg de Les dones i els dies. Partint de la figura de “Teseu”, poema que emmiralla i significa el procés d’escriptura poètica, hem explorat la formalització del desig en funció de les diferents representacions de la dona en paral•lel amb les posicions enunciatives del jo líric. Al llarg d’aquest recorregut, la representació del cos del desig (la fragmentació, la carícia, la mirada, etc.) i l’espai on aquest cos s’esdevé (la cambra), han estat els dos epicentres mitjançant els quals hem conclòs que la dona es presenta com un cos resistent que guia el jo líric a negar, paradoxalment, el mateix desig. La impossibilitat de satisfer el desig es manifesta, així, amb una reformulada pèrdua dels límits del subjecte desitjant. En els versos marçalians el desig emergeix com un gran torrent que arrossega al jo líric a mesurar-se en la distància que la separa de l’altra. A partir de l’altra especular, les primeres sextines de Terra de mai obren un nou ordre del jo i del tu en el discurs amorós: l’equivalència física dels cossos amants/amats extrema la fusió tant física com amorosa que es convertirà en l’acció transformadora i afirmativa de la identitat. Amb això, Marçal desarticula la gestió fal•logocèntrica del desig i l’ubica com una categoria des de la qual emprèn la construcció d’una subjectivitat lírica femenina i lèsbica. En aquest sentit, mitjançant la presència nítida d’una exploració i reconstrucció del cos de dona albirat des del desig homoeròtic, la poeta desplega la renovació d’una simbologia eròtica que configura un cosmos corporal totalment nou: cossos d’aigua i sang. Marçal busca en els fluids corporals femenins (l’aigua, la sang menstrual, la sang del trau o, fins i tot, el vòmit), la transposició dels marges corporals als textuals, convertint el poema no en un paral•lel verbal de l’experiència del desig sinó en un paral•lel corporal. En un primer moment, la representació de l’altra és indissociable de les imatges especulars (aigua o mirall). Aquesta és la fase de continuïtat, de la compleció identitària a través de l’experiència de la jouissance, i està constituïda per tres eixos: la confusió dels límits entre el jo i la seva altra, la fusió de les dues subjectivitats i l’afirmació de la unicitat amb el verb “som”. A continuació, hem resseguit com aquest “ser u” es trenca a mesura que el jo poètic es va singularitzant. Aquest segon moment és on el desig irromp al llenguatge del plaer i es converteix en una passió altament destructiva. La dissimilació amb el tu i la nostàlgia de la “fal•laç utopia d’una fusió absoluta” bolquen el poema cap a un jo poètic mutilat, que cerca un cos absent i l’espai de plenitud d’un subjecte líric que es troba irreparablement ferit (“Sang presa”). La poesia de Casasses trava la representació de l’altre amorós en la modalitat dialògica dels versos (el parlar). El fenomen de l’enunciació poètica casassiana s’emmarca en unes estructures poemàtiques que invoquen, des de l’origen, el Tu, apel•lant, així, al problema estrictament postmodern de la unicitat del jo líric i de la identitat en el procés d’escriptura. Atès això, el poema es convertirà en un dir ofert a l’Altre com a demanda del llenguatge, motiu pel qual el desig emergeix com a motor de l’escriptura poètica. Abans d’endinsar-nos específicament a l’eclosió del Tu en tant que altre amorós, ha calgut esclarir les coordenades generals del Tu en majúscules per esbossar els trets fonamentals de la significació poètica. Així, doncs, hem analitzat com es despleguen els diferents tu en l’enunciació, ja sigui quan aquest refereix al lector o a la poesia (recursos metapoètics), quan correspon a l’amor/desig (governador del subjecte de l’escriptura) i, finalment, quan el tu condensa l’altre amorós (amor particular). En aquest darrer cas, hem proposat una possible escala de transcendència del tu respecte al jo líric: d’un tu amorós totalitzador (la lluna) fins al subjecte del desig, la dona. Paral•lelament, la representació de l’amada és indissociable del concepte d’emoció lírica creada a través de la modelització del dir del jo poètic. Per aquest fet, hem classificat la irrupció del subjecte desitjat en diferents graus de referencialitat: el “tu” present, el “tu” absent i el “tu” de destinació. En un tercer apartat, hem intentat respondre a una de les grans problemàtiques que giren entorn a les escriptures del desig: és possible la seva representació? Ferrater ens enfronta davant de l’indicible. La poètica ferrateriana se situa en un distanciament deliberat de les emocions, la qual cosa circumscriu l’expressió del desig en el marc d’allò incomunicable de l’experiència. Consegüentment, hem abordat la formalització del desig a través del concepte d’imaginació tot analitzant com el poeta aconsegueix elevar l’energia emotiva del llenguatge a partir de les relacions entre la paraula i els seus absents, i com això ens permet parlar del poema en tant que matèria-emoció. Així mateix, hem conclòs que Ferrater captura l’indicible en el text jugant amb els límits representatius del llenguatge. Per abordar les escriptures del desig marçaliana i casassiana hem recorregut als plecs de la matèria-emoció encarats a l’écart: la fractura de l’epidermis del poema causada per l’erupció de la vida corporal, pulsional i afectiva del subjecte de l’escriptura. El ritme pulsional del desig (escena d’escriptura i escena amorosa) i la veu (poiesis) es converteixen en els fonaments de la construcció d’unes subjectivitats líriques que s’inscriuen en una posició femenina, allà on el cos amb estat d’apetència cerca la continuïtat en l’escriptura. Concretament, hem resseguit la formalització de l’absència de l’altra en els versos de Marçal, la qual recorre a figuracions com l’espera, el buit, la desfeta del mirall, l’assassinat dels cossos en plenitud, entre altres imatges que activen el salt de l’eros al thanatos; així com, també, les estructures interrogatives que signifiquen la impossibilitat d’experimentar el desig del desig de l’altra. Respecte a l’obra de Casasses, el poeta troba en la forma dramàtica el mitjà idoni per experimentar les possibilitats de la representació del desig: Do’m. Mitjançant una exegesi detallada del drama, hem pogut concloure que, tal com postula Barthes, l’única construcció textual possible d’allò amorós es troba en formular el que té d’intractable, i això només es pot representar a partir de l’acció mateixa. Talment, Casasses porta a l’extrem la modalitat dialògica pròpia de la seva poesia per escenificar l’encontre amorós i la construcció in progress del subjecte desitjant a través del dir-se l’amor. Finalment, la investigació intenta oferir una resposta al voltant de la conjunció desig, subjectivitat lírica i identitat. Aquestes tres coordenades ens permeten elevar les diferents representacions del desig a l’alçada de les millors poètiques contemporànies. L’ètica i l’estètica ferrateriana es congreguen en l’espai de l’erotisme moral. Ferrater concep el vers com un mètode fenomenològic a través del qual inscriu una actitud poètica que no es pot pensar sense la formalització del subjecte desitjant. Atès això, amb Les dones i els dies s’inaugura la categoria del desig en relació amb els límits d’expressió del subjecte líric. Marçal obre les portes a l’espai literari femení i lèsbic amb una escriptura poètica creadora de nous àmbits per a l’expressió del desig. La cerca d’un nou ordre simbòlic en el llenguatge poètic està estretament vinculada amb la construcció d’una subjectivitat tant política com poètica, un dels trets principals de la qual és la reivindicació i afirmació del plaer sexual femení. D’aquesta manera, el desig a l’obra de la poeta és portador d’una actitud i praxi política que troba la seva màxima expressió en la conquesta d’una llengua abolida. Per acabar, Casasses invoca l’espai de la paraula viva per articular l’acompliment de la funció poètica. A través de la poesia recitada, ja sigui des d’un punt de vista teòric com en la seva performance escènica, construeix una nova i fundacional experiència poètica que troba el seu paral•lel amb l’experiència amorosa. En aquest nou espai de circulació de la paraula poètica hi situa una subjectivitat lírica fundada en el moviment ètic cap a l’altre encarnat en el cos, la veu i el ritme.

Grade and Cross Slope Estimation from LIDAR-based Surface Models, 2003

Many transportation agencies maintain grade as an attribute in roadway inventory databases; however, the information is often in an aggregated format. Cross slope is rarely included in large roadway inventories. Accurate methods available to collect grade and cross slope include global positioning systems, traditional surveying, and mobile mapping systems. However, most agencies do not have the resources to utilize these methods to collect grade and cross slope on a large scale. This report discusses the use of LIDAR to extract roadway grade and cross slope for large-scale inventories. Current data collection methods and their advantages and disadvantages are discussed. A pilot study to extract grade and cross slope from a LIDAR data set, including methodology, results, and conclusions, is presented. This report describes the regression methodology used to extract and evaluate the accuracy of grade and cross slope from three dimensional surfaces created from LIDAR data. The use of LIDAR data to extract grade and cross slope on tangent highway segments was evaluated and compared against grade and cross slope collected using an automatic level for 10 test segments along Iowa Highway 1. Grade and cross slope were measured from a surface model created from LIDAR data points collected for the study area. While grade could be estimated to within 1%, study results indicate that cross slope cannot practically be estimated using a LIDAR derived surface model.

Field Evaluation of Compaction Monitoring Technology: Phase I, 2004

This Phase I report describes a preliminary evaluation of a new compaction monitoring system developed by Caterpillar, Inc. (CAT), for use as a quality control and quality assurance (QC/QA) tool during earthwork construction operations. The CAT compaction monitoring system consists of an instrumented roller with sensors to monitor machine power output in response to changes in soil machine interaction and is fitted with a global positioning system (GPS) to monitor roller location in real time. Three pilot tests were conducted using CAT’s compaction monitoring technology. Two of the sites were located in Peoria, Illinois, at the Caterpillar facilities. The third project was an actual earthwork grading project in West Des Moines, Iowa. Typical construction operations for all tests included the following steps: (1) aerate/till existing soil; (2) moisture condition soil with water truck (if too dry); (3) remix; (4) blade to level surface; and (5) compact soil using the CAT CP-533E roller instrumented with the compaction monitoring sensors and display screen. Test strips varied in loose lift thickness, water content, and length. The results of the study show that it is possible to evaluate soil compaction with relatively good accuracy using machine energy as an indicator, with the advantage of 100% coverage with results in real time. Additional field trials are necessary, however, to expand the range of correlations to other soil types, different roller configurations, roller speeds, lift thicknesses, and water contents. Further, with increased use of this technology, new QC/QA guidelines will need to be developed with a framework in statistical analysis. Results from Phase I revealed that the CAT compaction monitoring method has a high level of promise for use as a QC/QA tool but that additional testing is necessary in order to prove its validity under a wide range of field conditions. The Phase II work plan involves establishing a Technical Advisor Committee, developing a better understanding of the algorithms used, performing further testing in a controlled environment, testing on project sites in the Midwest, and developing QC/QA procedures.

Is tagging with visual implant elastomer a reliable technique for marking earthworms?

Visual implant elastomer (VIE) has recently been employed to investigate different aspects of earthworm ecology. However, a number of fundamental questions relating to the detection and positioning of the tag, its persistence and potential effects on earthworms remain unknown. Seven earthworm species belonging to three ecological groupings, with different pigmentation and burrowing behaviour, were tagged using different coloured VIE. External inspection after two days, one week and 1, 10 and 27 months were followed by preservation, dissection and internal inspection. Tags could be seen in living specimens to 27 months, and dissection revealed that in most cases they were lodged in the coelomic cavity, held in place by septa. However, over longer time periods (more than two years), the chlorogogenous tissue tended to bind to the tags and made external observation increasingly difficult. Migration of the VIE material towards the posterior of the earthworm and potential loss of the tag were only observed on rare occasions, and a recovery rate in excess of 98% was recorded. By introducing a reasonable amount of VIE into segments, just after the clitellum, this technique can become a valuable tool in earthworm ecology and life history studies, particularly in short-medium term laboratory and field experiments.

GPS to LRM: Integration of Spatial Point Features with Linear Referencing Methods, 2001

Global positioning systems (GPS) offer a cost-effective and efficient method to input and update transportation data. The spatial location of objects provided by GPS is easily integrated into geographic information systems (GIS). The storage, manipulation, and analysis of spatial data are also relatively simple in a GIS. However, many data storage and reporting methods at transportation agencies rely on linear referencing methods (LRMs); consequently, GPS data must be able to link with linear referencing. Unfortunately, the two systems are fundamentally incompatible in the way data are collected, integrated, and manipulated. In order for the spatial data collected using GPS to be integrated into a linear referencing system or shared among LRMs, a number of issues need to be addressed. This report documents and evaluates several of those issues and offers recommendations. In order to evaluate the issues associated with integrating GPS data with a LRM, a pilot study was created. To perform the pilot study, point features, a linear datum, and a spatial representation of a LRM were created for six test roadway segments that were located within the boundaries of the pilot study conducted by the Iowa Department of Transportation linear referencing system project team. Various issues in integrating point features with a LRM or between LRMs are discussed and recommendations provided. The accuracy of the GPS is discussed, including issues such as point features mapping to the wrong segment. Another topic is the loss of spatial information that occurs when a three-dimensional or two-dimensional spatial point feature is converted to a one-dimensional representation on a LRM. Recommendations such as storing point features as spatial objects if necessary or preserving information such as coordinates and elevation are suggested. The lack of spatial accuracy characteristic of most cartography, on which LRM are often based, is another topic discussed. The associated issues include linear and horizontal offset error. The final topic discussed is some of the issues in transferring point feature data between LRMs.

Factors predisposing to dislocation after primary total hip arthroplasty: a multivariate analysis.

We conducted this study to determine the relative influence of various mechanical and patient-related factors on the incidence of dislocation after primary total hip asthroplasty (THA). Of 2,023 THAs, 21 patients who had at least 1 dislocation were compared with a control group of 21 patients without dislocation, matched for age, gender, pathology, and year of surgery. Implant positioning, seniority of the surgeon, American Society of Anesthesiologists (ASA) score, and diminished motor coordination were recorded. Data analysis included univariate and multivariate methods. The dislocation risk was 6.9 times higher if total anteversion was not between 40 degrees and 60 degrees and 10 times higher in patients with high ASA scores. Surgeons should pay attention to total anteversion (cup and stem) of THA. The ASA score should be part of the preoperative assessment of the dislocation risk.

Gefäßchirurgische Ausbildung in endovaskulärer Technik in Lausanne

Between 1995 and 2005, the number of aortic aneurysms treated annually using endovascular techniques (EVAR) increased from 0 to 50, including all aortic stages. Our organization includes a large team of surgeons, a stock of three complete families of endoprostheses (straight, conical and bifurcated), a mobile trolley with accessories (arterial introducer/introducer sheath, guide wire, catheters, balloons, etc.) and an appliance on wheels for intravascular ultrasound examination (IVUS). This appliance, together with a mobile fluoroscopy device (c-arm), allows endovascular aneurysms analysis of every operating room in our institution, usually without angiography or the use of contrast medium. In general, we are therefore not depending on substantial preoperative imaging in order to identify candidates for endovascular aneurysms repair and can treat abdominal and thoracic aortic ruptures without delay. For endovascular aortic aneurysms repair we distinguish between process steps on the one hand (determining indications, imaging of the access vessels, measurement using IVUS and road mapping via fluoroscopy, selection of implant, implant insertion, positioning, setting the implant, determining success, reconstruction of the access vessel and follow-up) and the level of competence on the other (assistant, senior and directing physicians). Our ultrasound supported technique for endovascular aneurysms repair has been successfully brought to other hospitals using an IVUS transporter and telementoring.

The parties' voices in a therapeutic interview

Drawing on a dialogical approach inspired by Bakhtin, we start from the assumptionthat a concrete discussion is an intermingling between dialogue in praesentia and dialogue inabsentia, and we refer to the notion of 'enunciative positioning' to account for the variousrelations that a speaker may express towards the voices that he or she invokes. Our data arebased on a first therapeutic interview between a therapist, a mother and a child in a counselingcenter for children and adolescents. We identify the various voices invoked in this interviewand show that three levels of discursive process were involved: (a) the speakers invokedabsent speakers; (b) at the same time they developed their own discourse on the basis of theirinterlocutors' discourse which (c) itself drew on absent speakers or voices. We highlight thevarious discursive processes through which the speakers integrate their own voice into absentvoices, or integrate a distant voice so that it loses its property of being a distant (andborrowed) voice. As a theoretical and methodological contribution to dialogism, our resultsshow that absent voices and their specific intermingling with hic et nunc exchanges were amajor resource for therapeutic changes.