1000 resultados para Base de dades relacionals
Resumo:
Anterior and middle skull base tumors, mainly meningiomas, are usually operated on using a sub-frontal route with a microscope. With modern radiotherapy, the goal of skull base surgery moves from a radical surgery with high rate of side effect to a functional concept that aims to remove as much as possible of the tumor without compromising the neurological status of patients. Minimally skull base surgery benefits from keyhole and endoscopy techniques. For 3 2 decades, the development of endoscopy helps to imagine innovative approaches for skull base tumors such as the endonasal route. Nonetheless, CSF leak issue and the absence of direct control of the tumor margins may limit the interest of such a route. Keyhole craniotomies have been developed with microscope but vision issue limits their use. Combining advantages of both techniques appears therefore natural and gave birth to intracranial assisted and more recently to fully endoscopic keyhole surgery. For anterior or middle skull base tumors, Keyhole supraorbital approaches can be done either by a trans-eyebrow or trans-eyelid routes. A step-by-step description of these fully endoscopic alternative routes summarizing advantages and drawbacks compared to others (traditional sub-frontal or more recent endonasal approaches) is reported in this chapter by the authors.
Resumo:
En aquesta recerca aportem les conclusions de la nostra investigació sobre la figura del perdó de l’ofès i la seva possible virtualitat com a mitjà per alleugerir l’Administració de Justícia. En primer lloc, analitzem la institució del perdó de l’ofès, en concret, la seva regulació en el nostre Codi penal, els seus antecedents històrics i aportem certes dades de Dret comparat que poden ajudar a l’estudi crític de la institució (1). En la segona part, estudiem els arguments a favor i en contra del perdó de l’ofès dins el sistema penal i ens pronunciem sobre la seva legitimitat com a mecanisme per rendibilitzar l’Administració de Justícia (2). En la tercera part, sobre la base de les conclusions anteriors, aportem una reflexió sobre les alternatives al perdó de l’ofès (3). Per últim, en la darrera part, formulem la nostra proposta final sobre els mecanismes per rendibilitzar els recursos de l’Administració de Justícia (4). Segons el nostre estudi, el perdó de l’ofès no és un bon mecanisme per alleugerir la feina de l’Administració de Justícia. En canvi, la reparació i la conciliació si poden operar com a substitutius de la pena en els supòsits de delictes de menor gravetat; en els processos penals per aquests delictes caldria introduir un intent obligatori de conciliació, com el del § 380 StPO alemany i, a més, convindria preveure en el Codi penal la facultat del jutge d’eliminar la responsabilitat penal en determinats supòsits de reparació de l’autor a la víctima del delicte.
Resumo:
Los carbonales son un tipo de bosque secundario originados por el abandono de un sistema de producción silvopastoril. Estos parches de bosque ocupan una superficie importante de la zona de amortiguamiento de la Reserva Natural del Tisey-La Estanzuela, área del bioma más amenazado del mundo, el Bosque Seco Tropical. La principal especie que compone esta comunidad vegetal es la Acacia pennatula, conocida comúnmente como carbón. Actualmente no hay muchos estudios sobre los carbonales, por lo que el presente proyecto pretende caracterizar la estructura y composición de la comunidad y describir algunos índices ecológicos básicos, en dos estadios diferentes. El análisis de los datos proporciona información de las principales diferencias en cuanto a estructura y composición que tienen lugar en los carbonales. La disminución natural de la densidad de individuos de A. pennatula con los años, parece tener un efecto positivo sobre la diversidad, composición y estructura de la comunidad. En base a estos datos, se ha diseñado un protocolo para realizar un estudio experimental de estas comunidades en el CIEA “El Limón”. En el protocolo, mediante diferentes tratamientos de tala en estadios tempranos, se obtendrán áreas de estudio que presenten un gradiente en la variable densidad de individuos de A. pennatula. El objetivo principal es describir y comparar la estructura, composición y dinámica del carbonal a lo largo del tiempo, y determinar que efecto tiene sobre la comunidad modificar esta variable. Los resultados obtenidos en el protocolo pueden utilizarse como base para desarrollar un plan de manejo para los carbonales que facilite la restauración del Bosque Tropical Seco y el aprovechamiento forestal.
Resumo:
Aquest estudi s’ha realitzat amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement dels arbres i conjunts remarcables del municipi de Sitges, a la comarca del Garraf. S’ha fet un inventari dels arbres i conjunts estudiats, tot diferenciant els situats en la zona urbana (urbans) i els que es troben fora d’aquest àmbit (no urbans), i s’ha analitzat el seu estat de conservació i importància socioambiental. També se n’ha elaborat una base cartogràfica amb la seva localització. S’ha donat continuïtat a la metodologia aplicada en treballs anteriors sobre arbres monumentals, notables i singulars, amb algunes variants. S’han inventariat trenta-nou arbres i conjunts remarcables (pertanyents a vint-i-cinc espècies), dels quals trenta són urbans i nou són no urbans. Tots ells, excepte un exemplar considerat notable, s’han qualificat com a singulars. A banda, s’han inventariat tres conjunts remarcables sense contenir cap exemplar remarcable, els quals s’han treballat a part. Durant el treball de camp, realitzat a la tardor i al hivern de 2011 a Sitges, s’han pres dades de trenta-cinc variables sobre els arbres inventariats, les quals s’han sintetitzat en sis paràmetres qualitatius indicatius de l’estat de conservació i importància socioambiental dels arbres i conjunts inventariats. Aquesta simplificació ha permès fer un estudi comparatiu dels arbres, extreure conclusions i elaborar propostes de millora per a vetllar per a la seva conservació. El present estudi posa de manifest la necessitat de declarar els arbres inventariats d’interès local o comarcal d’acord amb les figures legislatives de protecció de l’administració competent, posant èmfasi en la incorporació a l’existent Catàleg d’Arbres Singulars de Sitges dels arbres no urbans inventariats i d’altres urbans que no hi són presents.
Resumo:
Executive Summary
Resumo:
En aquesta recerca aportem les conclusions de la nostra investigació sobre la figura del perdó de l’ofès i la seva possible virtualitat com a mitjà per alleugerir l’Administració de Justícia. En primer lloc, analitzem la institució del perdó de l’ofès, en concret, la seva regulació en el nostre Codi penal, els seus antecedents històrics i aportem certes dades de Dret comparat que poden ajudar a l’estudi crític de la institució (1). En la segona part, estudiem els arguments a favor i en contra del perdó de l’ofès dins el sistema penal i ens pronunciem sobre la seva legitimitat com a mecanisme per rendibilitzar l’Administració de Justícia (2). En la tercera part, sobre la base de les conclusions anteriors, aportem una reflexió sobre les alternatives al perdó de l’ofès (3). Per últim, en la darrera part, formulem la nostra proposta final sobre els mecanismes per rendibilitzar els recursos de l’Administració de Justícia (4). Segons el nostre estudi, el perdó de l’ofès no és un bon mecanisme per alleugerir la feina de l’Administració de Justícia. En canvi, la reparació i la conciliació si poden operar com a substitutius de la pena en els supòsits de delictes de menor gravetat; en els processos penals per aquests delictes caldria introduir un intent obligatori de conciliació, com el del § 380 StPO alemany i, a més, convindria preveure en el Codi penal la facultat del jutge d’eliminar la responsabilitat penal en determinats supòsits de reparació de l’autor a la víctima del delicte.
Resumo:
This draft Action Plan: Briefly outlines eleven broad sets of actions to identify and address the information that is required to meet the statutory Equality duties of DHSS&PS and the HPSS; andSummarises the action points in tabular form, with a note of the roles and detailed tasks, target dates and key groups and individuals involved in undertaking the actions. åÊ
Resumo:
Aquest treball tracta de l'estudi i creació de la interfície d'una aplicació que reculli les dades de control generades en un procés productiu real en una petita planta de fabricació amb cinc treballadors.
Resumo:
El projecte consisteix en el desenvolupament d'una comanda amb GeoMedia Professional 6.1 que permeti la representació temàtica de dades i ubicar-les sobre el mapa.
Resumo:
Aquest projecte consisteix en facilitar a l'empresa Sostre per a tothom l'anàlisi del seu catàleg d'immobles a Andorra i Espanya. Per poder oferir aquesta visió estratègica, es proposa la creació d'un nou magatzem de dades corporatiu, estructurat de tal manera que faciliti l'explotació d'aquesta informació pel seu anàlisis posterior, per tal d'ajudar en la pressa de decisions. Com a resultat del projecte s'obtenen tres productes; el propi magatzem de dades corporatiu, l'aplicació batch que executa el procés per poblar aquest magatzem i una bateria d'informes inicials que facilitaran la interpretació d'aquesta informació.
Resumo:
L'empresa immobiliària Sostre per tothom ens ha fet l'encàrrec de construir un magatzem de dades a partir d'un fitxer de dades en format text amb la informació del seu mercat immobiliari durant un cert període de temps, amb la finalitat d'explotar aquesta informació, mitjançant consultes i eines de business intelligence.
Resumo:
Aquest projecte consisteix en la construcció d'un magatzem de dades com a eina de treball per a l'empresa Sostre per a Tothom, una immobiliària que opera a Espanya i a Andorra. Aquesta immobiliària vol aprofitar la potència d'un magatzem de dades per recollir la informació històrica de pisos en venta i pisos venuts a partir d'un fitxer .txt i explotar aquesta informació amb eines de business intelligence per reportar dades i veure pisos-tipus.
Resumo:
En aquest projecte s'ha implementat una rutina dins l'entorn d'usuari de Geomedia Professional que permet inserir gràfics de barres i línies damunt de les entitats gràfiques corresponents a divisions administratives territorials per representar dades estadístiques diverses. Aquesta rutina s'implementa donant a l'usuari la possibilitat de definir diversos paràmetres i escollir les dades estadístiques i les entitats gràfiques a utilitzar. El desenvolupament del present estudi s'ha realitzat amb el programari SIG GeoMedia Professional 6.1 de la empresa Intergraph desenvolupat amb Visual Basic mitjançant Visual Studio 2005 de Microsoft.