1000 resultados para 617.645
Resumo:
Objectiu: Analitzar les diferents formes clíniques d’uveïtis en pacients amb esclerosi múltiple (EM), el seu tractament i resultats. Mètode: Estudi retrospectiu de 18 pacients diagnosticats d’EM que van presentar episodis d’inflamació intraocular clínicament rellevants. Resultats: La forma clínica predominant va ser la uveïtis intermèdia (14 casos), seguida de la forma vasculítica (2 casos). El tractament mèdic va aconseguir una milloria global de 1’68 ± 1,47 línies de visió; mentre que la cirurgia va mostrar una milloria de 3,36 ± 2,46 línies de visió rere la facoemulsificació, i de 2,25 ± 0,56 línies de visió rere la vitrectomia. Conclusions: El tractament amb corticoides locals o sistèmics assoleix un adequat control de la majoria dels episodis d’inflamació intraocular. Els resultats de la cirurgia son molt satisfactoris en aquest grup de pacients, un cop controlats mèdicament els brots d’activitat inflamatòria intraocular.
Resumo:
L’arteritis de cèl•lules gegantes (ACG) és una emergència mèdica i una causa comú de ceguesa en la nostra població major, la qual cosa converteix al oftalmòleg en el responsable del diagnòstic precoç i tractament oportú. Realitzem un estudi retrospectiu de 82 pacients amb sospita clínica de ACG, i es va observar la relació entre les troballes de la biòpsia d'artèria temporal (BAT) amb les troballes clíniques i de laboratori. Trobem que la BAT és poc sensible (50%) i altament específica (100%). 20 (40%) pacients van presentar compromís ocular. El símptoma clínic i el paràmetre de laboratori que es va relacionar amb BAT positiva van ser la claudicació mandibular (P=0,003) i la VSG (P= 0,006) respectivament.
Resumo:
Sèrie de casos restrospectiva observacional. Es van recollir les dades de 17 casos amb dislocació tardana del complex sac capsular – lent intraocular i que varen necessitar cirurgia per a la seva correcció a l’Hospital de l’Esperança entre Gener de l’any 2000 i Desembre de 2009. Van avaluar-se les característiques dels pacients, possibles factors de risc, condicions i patologies associades, tècnica per a l’extracció de la cataracta i el temps esdevingut entre ambdues cirurgies. Volem descriure les característiques dels casos i formular noves hipòtesi a estudi amb l’objectiu de prevenir i millorar el maneig d’aquesta complicació.
Resumo:
S'ha realitzat un estudi retrospectiu de 41 casos clínics de queratocon mesurant les variables abans i després de la intervenció (al primer mes postoperatori, als 3 mesos i als 6 mesos). El crosslinking corneal amb riboflavina i radiació ultraviolada sembla ser un procediment segur i efectiu, que ha assenyalat la parada a la progressió del queratocon, una reducció, encara que no estadísticament significativa de la curvatura corneal, de l'equivalent esfèric i de l'astigmatisme en ulleres a pacients que prèviament havien manifestat una progressió del queratocon. Conclusions que podem treure d'aquest estudi: 1) Es pot esperar una mínima millora de l'agudesa visual o una detecció la pèrdua d'aquesta en els casos de queratocon progressiu. Encara que aquesta millora no va ser estadísticament significativa. 2) No es demostra que el crosslinking freni la progressió del queratocon, però sí observem un augment de les mitjanes dels valors que ens indiquen el grau de duresa corneal comparant els valors abans de la intervenció, i als 3 i 6 mesos, encara que no hagi diferència estadísticament significativa. Podem constatar que el Crosslinking és una tècnica més que podem emprar en el tractament del queratocon. Possiblement el seu efecte en la visió no serà molt apreciable, però davant de casos amb alt risc de progressió pot ser factible el seu ús ja que no té efectes secundaris d'importància.
Resumo:
Per la pràctica del maneig de la via aèria s’utilitzen maniquins i simuladors. La dificultat de la intubació orotraqueal és poc habitual però pot comportar greus conseqüències. Vuit anestesiòlegs (cinc adjunts i tres residents) avaluem les diferències entre el maniquí Airsim®, dissenyat per situacions de via aèria difícil i el maniquí Ambú® modificat per reproduir situacions que dificulten la intubació orotraqueal. Les variacions en el maniquí Ambú® poden ser igual d’útils per la pràctica de la vía aèria difícil que el maniquí Airsim®, tot i que tècnicament és més difícil la intubació en el maniquí modificat.
Resumo:
Objectius: conèixer la taxa de detecció de retinopatia diabètica, mitjançant la retinografia no midriàtica des d’Atenció Primària. Descriure els criteris d'inclusió/exclusió, l'exploració oftalmològica bàsica realitzada, els criteris de derivació, les característiques del grup poblacional estudiat. Metodologia: anàlisi descriptiva. Exploració oftalmològica i interpretació de resultats des de Atenció Primària. Pacients: mostra de 800 pacients amb criteris d'inclusió. Resultats: El 94,63% presenta pressió intraocular normal. El 77,4% presenta agudesa visual alterada. El 12,02% presenta retinopatia diabètica. S'identifiquen altres patologies oculars. Es deriva el 14,01% a Oftalmologia. Conclusions: L'exploració oftalmològica des d’Atenció Primària permet augmentar la detecció de retinopatia diabètica.
Resumo:
Les intervencions de Cirurgia General i Digestiva constitueixen les terceres en freqüència en les intervencions programades i les segones en les d’urgències. L’objectiu principal és analitzar les característiques demogràfiques, l’estat físic dels pacient i la incidència de l’anestèsia de la Cirurgia General i Digestiva a Catalunya durant l’any 2003. Dels resultats observem que la majoria d’intervencions de Cirurgia General i Digestiva solen realitzar-se en pacients amb un bon estat físic, arriben optimitzats a quiròfan on es realitzen les intervencions d’una manera programada, sota anestèsia general i traslladant-se posteriorment a la Sala de Despertar.
Resumo:
Estudi observacional i prospectiu que analitza la eficàcia de l’Ex-press mini glaucoma shunt en 20 ulls que presenten un control deficient de la PIO amb el tractament mèdic i es practica cirurgia. El període de seguiment és d’un any i s’analitza el descens de la PIO a la setmana, al mes, als 6 mesos i a l’any en relació amb la PIO prèvia. Al mateix temps analitzarem la necessitat d’utilitzar tractament mèdic posterior a la intervenció quirúrgica i les complicacions derivades de la utilització de l’implant.
Resumo:
Estudio retrospectivo de los factores demográficos y los resultados quirúrgicos obtenidos en todos los casos de agujero macular intervenidos entre Enero 2005 y Junio 2009 en nuestro centro. Estudio transversal del estado del IS/OS y su correlación con la agudeza visual en pacientes con agujero macular idiopático cerrado quirúrgicamente.
Resumo:
L’objectiu de l’estudi ha estat descriure els esdeveniments adversos en pacients portadors d’stents coronaris sotmesos a cirurgia no cardíaca, el maneig del tractament antiagregant plaquetari (AAP) i avaluar la relació entre l’aparició d’aquests esdeveniments amb la gestió perioperatòria dels AAP. Estudi observacional i prospectiu. Es van incloure 81 procediments quirúrgics. Un 96.3 % estava amb tractament AAP, la retirada es va realitzar en un 28.2%. La incidència d’esdeveniments cardíacs majors va ser 12.3 %, un 37% varen presentar altres complicacions. CONCLUSIONS El nostre estudi no mostra que el maneig del tractament AAP tingui relació amb els esdeveniments adversos.
Resumo:
Bladder transitional cell carcinoma (TCC) is the most frequent malignancy of the urinary tract, and its incidence is rising. The gold standard treatment of invasive TCC is radical cystectomy with configuration of urinary diversion with bowel; the need for bowel has been universally considered the prime cause of complications. Since 1960’s urologists, scientists and industry have been trying, unsuccessfully, to obviate the use of bowel with alternative materials. We provide an analysis of problems deriving from using bowel as bladder substitute, a comprehensive review of literature on previous artificial models, an analysis of benefits deriving from the ideal prosthesis.
Resumo:
Resumen: La incontinencia fecal es una patología con importantes implicaciones sociosanitarias, con un tratamiento complejo y no siempre satisfactorio, especialmente la incontinencia fecal idiopática. El sistema nervioso central regula los procesos de continencia y defecación. Los estudios de neuroimagen han demostrado ser útiles para caracterizar las áreas cerebrales que controlan el área anorrectal. A partir de un grupo de voluntarias sanas, se ha creado un modelo de caracterización de estas áreas cerebrales anorrectales, que podrá ser utilizado posteriormente para compararlo con un grupo de pacientes con incontinencia fecal idiopática, estudiando posibles diferencias y posibles opciones terapéuticas.
Resumo:
Mitjançant un estudi observacional prospectiu, hem descrit i classificat la ferida quirúrgica en el postoperatori immediat de 159 pacients que se’ls hi va implantar una artroplàstia total de genoll, mitjançant una escala descriptiva fiable i reproduïble creada pels autors (estudi de validesa). Es va observar que l’aspecte de la ferida quirúrgica en el postoperatori immediat no tenia relació amb la funcionalitat de la pròtesis als 6 mesos de seguiment ni amb el dolor que patia el pacient en l’estància hospitalària. Si que vam observar correlació estadísticament significativa entre el pitjor aspecte de la ferida i l’aparició d’infeccions protèsiques profundes.
Resumo:
Estudio observacional, prospectivo y unicéntrico cuyo objetivo era demostrar la eficacia analgésica de los protocolos de dolor agudo postoperatorio implantados en nuestro hospital. Se analizaron 114 pacientes divididos en 2 grupos (pre y postimplantación de protocolos). La herramienta para evaluar el dolor fue la encuesta. Los resultados obtenidos concluyeron que tras la implantación de protocolos existía mejoría en la valoración del dolor en las primeras 24 y 48 horas del postoperatorio, disminuía la necesidad de analgesia de rescate y los pacientes referían estar mejor informados. El grado de satisfacción de los pacientes no se modificó tras la introducción de protocolos
Resumo:
El tratamiento quirúrgico de la escoliosis idiopática del adolescente está en constante evolución. El uso de la instrumentación vertebral posterior con tornillos pediculares se asocia a una mejora de los resultados cuando se comparan con otros métodos de fijación. Se trata de un estudio retrospectivo en el que se comparan los resultados clínicos (SRS-22) y radiológicos (ángulo Cobb en el plano coronal) del tratamiento quirúrigico de la EIA. Un grupo intervenido con tornillos pediculares, y el otro con constructos híbridos. Los resultados del grupo constructos híbridos se obtienen a partir de un metaanálisis realizado en el estudio.