1000 resultados para programari lliure
Resumo:
En este proyecto se desarrolla una unidad de medida para investigar la cuantificacin de la concentracin de analitos inicos en anlisis clnico mediante sensores ISFET. Para su desarrollo se precisa de un elemento que simule el comportamiento de un ISFET por lo que tambin se desarrolla un simulador de ISFET. Para realizar la unidad de medida se disean unos circuitos SMU que permiten polarizar en tensin y medir la corriente de cada terminal de un ISFET y del electrodo de referencia que acta de puerta. El simulador se realiza con un MOSFET de la misma geometra que el ISFET y dos generadores de tensin programables. Desarrollados y validados los circuitos correspondientes, obtenemos unos excelentes resultados en el simulador que se revela de gran utilidad para la puesta en marcha de la unidad de medida, la cual ofrece unos resultados bastante buenos, si bien se aprecian ciertas corrientes de fuga que no permiten alcanzar toda la exactitud que se pretenda. Ello es debido a los circuitos impresos que debern ser mejorados hasta conseguir la exactitud deseada. Sin embargo pueden darse por vlidos los circuitos de medida diseados.
Resumo:
Distintos trabajos han analizado la relevancia del desajuste educativo y de sus consecuencias sobre los trabajadores que la padecen. Dicho anlisis es especialmente importante en el caso de Espaa, ya que presenta uno de los porcentajes de sobreeducacin ms elevado de los pases de la OCDE. Un aspecto que, sin embargo, no ha sido estudiado hasta el momento y que tiene un claro inters en el contexto de la economa de la educacin es el posible efecto intergeneracional del desajuste educativo. El objetivo del trabajo consiste en analizar si el desajuste educativo de los padres genera algn efecto desincentivador sobre la educacin de sus hijos. En concreto, se analiza si el desajuste educativo de los padres afecta a los resultados educativos de los hijos. A partir de los microdatos de la encuesta PISA para Espaa referidos al ao 2009. Dicha encuesta facilita informacin detallada sobre la formacin de los alumnos de 15 aos en las materias de matemticas, ciencia y lengua, sus caractersticas personales y la de su entorno escolar y familiar lo que la hace idnea para llevar a cabo el estudio planteado. Los resultados obtenidos muestran que los estudiantes con progenitores sobreeducados tienen una penalizacin en su rendimiento acadmico en las tres materias analizadas, siendo sta ms intensa para los estudiantes con peores resultados educativos.
Resumo:
El proyecto de investigacin La Teora de la Organizacin aplicada a la accin tutorial del Prcticum, tiene como principal objetivo describir la importancia que la accin tutorial y el modelo de organizacin adquieren sobre la formacin acadmica, personal y profesional de los estudiantes de Magisterio de la Facultad de Educacin de la Universitat Internacional de Catalunya, todo ello considerando el nuevo Espacio Europeo de Educacin Superior (EEES). Nuestra hiptesis de trabajo supone que la relacin tutorial organizada y definida en trminos institucionales, se adapta mejor al Prcticum de los nuevos estudios de grado de Magisterio, puesto que supone considerar la funcin tutorial de manera interinstitucional y requiere del trabajo en equipo de distintos profesionales tanto de manera presencial como en red. La presentacin del proyecto hace patente la necesidad de profundizar en el estado de la cuestin y los antecedentes que constituirn los diferentes marcos tericos. Por ello, aparte de recoger la experiencia vivida desde la coordinacin y la tutorizacin del Prcticum, se analizan en primer lugar la teora de la organizacin, en segundo lugar los referentes legislativos que preceden los cambios en el sistema educativo universitario y especialmente los vinculantes al Prcticum de los estudios de Grado de Magisterio, en tercer lugar se describe la importancia de la asignatura del prcticum y su tutorizacin en el proceso de formacin de los futuros docentes y finalmente se hace referencia a los modelos de relacin existentes entre las universidades y los centros educativos, para considerar nuevas estrategias que optimicen el proceso de formacin que supone el Prcticum. El aprendizaje servicio APS, se presenta al final como modelo y estrategia de colaboracin, y como metodologa de enseanza y aprendizaje que se adapta al modelo organizativo propuesto integrando el servicio a la comunidad con el aprendizaje.
Resumo:
Aquest projecte abasta el disseny i el desenvolupament dun model prototpic de Metodologia per a la Valoraci de lAprenentatge Ambiental, a la qual anomenem MEVA-Ambiental. Per a fer possible aquesta fita ens hem basat en fonaments ontolgics i constructivistes per representar i analitzar el coneixement a fi de poder quantificar lIncrement de Coneixement (IC). Per nosaltres lIC esdev un indicador socio-educatiu que ens servir per a determinar lefectivitat dels tallers deducaci ambiental en percentatge. En procedir daquesta manera, les qualificacions resultats poden es poden prendre com punt de partida per a desenvolupar estudis en el temps i comprendre com sancora el nou coneixement a lestructura cognitiva dels aprenents. Ms enll del plantejament teric de mtode, tamb provem la soluci tcnica que mostra com ns de funcional i daplicable la part emprica metodolgica. A aquesta soluci que hem anomenat MEVA-Tool, s una eina virtual que automatitza la recollida i tractament de dades amb una estructura dinmica basada en qestionaris web que han demplenar els estudiants, una base de dades que acumula la informaci i en permet un filtratge selectiu, i ms Llibre Excel que en fa el tractament informatiu, la representaci grfica dels resultats, lanlisi i conclusions.
Resumo:
L'evoluci ens els ltims decennis de les possibilitats relacionades amb les tecnologies de la informaci han provocat l'aparici de diferents camps, entre ells l'anomenat recuperaci de msica basant-se en el contingut, que tracta de calcular la similitud entre diferents sons. En aquest projecte hem fet una recerca sobre els diferents mtodes que existeixen avui en dia, i posteriorment n'hem comparat tres, un basat en caracterstiques del so, un basat en la transformada discreta del cosinus, i un que combina els dos anteriors. Els resultats han mostrat, que el basat en la transformada de Fourier s el ms fiable.
Resumo:
Grade retention practices are at the forefront of the educational debate. In this paper, we use PISA 2009 data for Spain to measure the effect of grade retention on students achievement. One important problem when analyzing this question is that school outcomes and the propensity to repeat a grade are likely to be determined simultaneously. We address this problem by estimating a Switching Regression Model. We find that grade retention has a negative impact on educational outcomes, but we confirm the importance of endogenous selection, which makes observed differences between repeaters and non-repeaters appear 14.6% lower than they actually are. The effect on PISA scores of repeating is much smaller (-10% of non-repeaters average) than the counterfactual reduction that non-repeaters would suffer had they been retained as repeaters (-24% of their average). Furthermore, those who repeated a grade during primary education suffered more than those who repeated a grade of secondary school, although the effect of repeating at both times is, as expected, much larger.
Resumo:
Estudi retrospectiu que avalua eficcia i tolerabilitat de ciclofosfamida oral metronmica (COM) ms prednisona en CPRC com a segona lnia de tractament desprs de la progressi a docetaxel. Quinze pacients foren tractats. L'objectiu principal fou eficcia del tractament. Els objectius secundaris eren toxicitat, perode lliure de progressi (PLP) i supervivncia global (SG). La resposta parcial per PSA es va evidenciar en 33.3%. La mitjana del PLP i SG van ser de 4.1 mesos i 7.2 mesos respectivament. La principal toxicitat va ser l'astnia. COM s poc txica i pot ser una alternativa en aquells malalts amb mal estat
Resumo:
Hi ha una arrelada corrent en lensenyament de les Cincies Socials que considera que aquesta matria ha dajudar a potenciar, mitjanant el procs densenyament i daprenentatge, el desenvolupament del pensament social crtic (i el concepte associat del relativisme) entre lalumnat. En aquesta lnia, i com objecte de la recerca, s el valorar i avaluar la importncia de lensenyament de les habilitats lingstiques associades a continguts de Cincies Socials, en el desenvolupament del pensament social crtic. Es treballen, essencialment, les habilitats lingstiques: dinterpretar, de justificar i dargumentar, i la seva correspondncia amb tipologies textuals i orals.
Resumo:
Segons resultats de fases II amb inhibidors tirosina quinasa i el coneixement de les alteracions moleculars de la carcinognesis tirodal, es va dissenyar un estudi retrospectiu de pacients amb cncer de tiroide metasttic tractats amb sorafenib. Sanalitzaren la taxa de respostes, toxicitat, supervivncia i la correlaci amb els marcadors tumorals de 34 pacients. Segons subtipus histolgic, la taxa de respostes va ser 47% en medullars, 19% en diferenciats i 33% en anaplsics. La mitjana de supervivncia-lliure-de-progressi va ser 13.5, 10.5 i 4.4 mesos, respectivament. Es va observar correlaci significativa entre la reducci dels nivells de marcador tumoral i la resposta. El perfil de toxicitat va ser favorable.
Resumo:
Aquest treball de recerca t la finalitat de conixer com noves generacions de mestres van construint la seva identitat professional. Com que la recerca es situa a linici del seu pas per la formaci inicial, el que es pretn analitzar sn les concepcions i lexperincia prvies que han tingut amb el mn docent durant la seva trajectria escolar. Es vol comprendre quines poden haver estat les motivacions que les han i els han portat realment a escollir la carrera de Mestres, quines expectatives tenen sobre la professi des de la vivncia personal de ser testimonis duna professi que ara volen convertir en la seva. El disseny respon a una investigaci de carcter exploratori i descriptiu i el mtode dinvestigaci sha basat en lanlisi de contingut de textos autobiogrfics elaborats en el context duna assignatura de primer de Grau en les carreres de Mestres. La informaci sha analitzat amb el programa danlisi qualitativa Atlas.ti.
Resumo:
Aquest estudi presenta els diferents mbits dactuaci que composen el Programa CA/AC aix com lexplicaci de les etapes dimplementaci daquest programa en la seva modalitat B. Aquesta modalitat ha estat aplicada en diversos centres escolars pertanyents als Berritzegunes (Serveis Educatius) de la provncia de Guipscoa durant el curs 2010/11. A partir daquesta prctica, sha realitzat lanlisi quantitativa de les diferents actuacions dels mbits A i B de manera que sen poden analitzar a partir de grfics, quines han estat les freqncies i el grau daplicaci de les dinmiques i de les estructures cooperatives que conformen el programa aplicat.
Resumo:
Aquest Projecte final s una continuaci danteriors Projectes Finals de MTIG i s el resultat del conveni de collaboraci entre lAjuntament de Cerdanyola del Valls, Departament del Cadastre dels Serveis Econmics, i el LIGIT. El Projecte final es basa en laplicatiu, ja existent, web dintranet amb software lliure que permet la visualitazaci de cartografia urbana i rstica del municipi, per a diferents anys, i la realitzaci de consultes alfanumriques simples. Lobjectiu del Projecte final s lampliaci i millora de laplicatiu existent, en concret en els seus aspectes daccs i sortida a dades alfanumriques de forma detallada
Resumo:
Davant dels nous reptes educatius que planteja laugment de la diversitat lingstica i cultural al conjunt del Sistema Educatiu Catal, el present treball descriu els resultats i experincies obtinguts en les tres primeres fases dun projecte de recerca centrat en la identificaci dindicadors vlids que permetin dissenyar i implementar estratgies educatives inclusives adequades per atendre la diversitat lingstica i cultural present als nostres centres. La part central de la memria descriu les primeres dades dun estudi quantitatiu , realitzat en diferents moments del perode descolaritzaci (Prvuls 5 anys , segon i sis de Primria i segon dESO) a quatre centres pblics de Vilafranca del Peneds a finals del curs 2009-2010 , sobre el coneixement de catal i de castell i les possibles influncies que en aquest hi juguen els factors de diversitat lingstica i cultural. El segon bloc daquest projecte presenta un seguit dexperincies i propostes dassessorament centrades en el procs de sensibilitzaci inicial sobre les implicacions educatives a nivell daula i de centre de la diversitat lingstica i cultural. Tamb es presenta, com a annex final, un recull dels principals materials emprats en aquest procs dintervenci en centre. A la part final del treball, shi desenvolupa una reflexi sobre les condicions que poden afavorir la implementaci daquestes estratgies a nivell de centre i de sistema educatiu; i sobre el paper que , en aquests processos de canvi i millora educativa , hi podrien jugar els Serveis Educatius de Zona del Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya.
Resumo:
Implementarem un Entorn Virtual dAprenentatge (EVA) per a l'escola Arrels-Blanquerna de Badalona. Installarem un Moodle perqu els alumnes puguin reforar els aprenentatges adquirits a les classes i realitzar activitats proporcionades pel docent. Farem servir les eines que proporciona GoogleApps per lelaboraci i modificaci dels diferents documents que es facin servir, i per la comunicaci a travs de correu electrnic. Per ltim, construirem una pgina web amb el programari Joomla! que ser til per penjar noticies relacionades amb el projecte eduCAT1x1 i com a punt denlla amb les diferents plataformes.
Resumo:
La gestin de objetos digitales, ya sean imgenes u otros tipos de ficheros digitales, supone un reto para las organizaciones. Es un proceso estratgico en el que estn implicadas varias tareas dentro de la propia institucin, desde una posible digitalizacin del documento fsico a una correcta gestin documental pasando por la ptima definicin de los requisitos funcionales que debe tener la herramienta que publique y gestione los objetos digitales. Se presenta el caso de dos instituciones, Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya e Institut Cartogrfic de Catalunya, que afrontaron este proceso estratgico y escogieron ContentDm para la publicacin y gestin de sus imgenes digitales.
