1000 resultados para migración laboral internacional
Resumo:
La UOC participa aquesta edició en la Setmana Internacional de l'Accés obert (Open Access Week), que se celebra arreu del món del 24 al 30 d'octubre de 2011, adoptant el lema "L'accés obert a la UOC". Amb aquest motiu els vicerectors de la UOC ens expliquen la importància dels continguts en accés obert, quina és la política seguida a la UOC, com aquests recursos milloren la visibilitat de la docència i la recerca portades a terme a la UOC...
Resumo:
Peer-reviewed
Resumo:
Per conèixer més dades sobre el projecte podeu adreçar-vos a la pàgina web següent: www.rga.es
Resumo:
La inserció laboral és un procés d' intervenció educati va, com un procés d'aprenentatge progressiu d 'habits personals, d 'habi litats socials, de competencies bas iques, professionals i transversals per al desenvolupament d' una ocupació que ha de portar la persona a la integració social i a una vida autonoma. La inserció laboral per competenc ies es proposa com a metodologia d' intervenc ió. Es fa una revisió de les competenc ies necessaries deis professionals de la inserció laboral encarregats d' aquesta intervenció i que acompanyen en els diferents moments de presa de decisions sobre I' itinerari professional de les persones amb dificultats d' inserc ió laboral.
Resumo:
L'estudi analitza la producció científica de la UPC vinculada amb la informàtica i es compara amb la d'altres 16 universitats de l’estat espanyol, europees, dels Estats Units i asiàtiques, amb una notable activitat investigadora en aquest camp.
Resumo:
InserQual és un protocol nascut al tercer sector que garanteix a les entitats la quali tat del procés d'acompanyament a la inserció laboral. Les enlitats ques' hi dediquen acostumen a treballara partir de l' ilinerari lineal class ic,queconsidera la inserciócom un procés lineal i ordenat que va de I' atur a I'ocupació. InserQual reformula aquest itinerari aportant la imatge de la rotonda. Aquesta aporta a I' itinerari un valor afegitde fl ex ibilitat i adequació a les necessitats de cada usuari/aria. LnserQual és, perlant, unaeina útil i propera, específica per a entitats dedicades a la inserció laboral de persones amb dificultats i que aporta un seguit d' actuacions molt concretes, pero flexibles, que permeten als professionals millorar en la seva intervenció del dia a dia.
Resumo:
La grave situación económica por la que atraviesa España desde 2008 ha puesto de relieve las debilidades que padece el modelo laboral español. Es el continuo incremento de la tasa de desempleo que agrava la crisis actual en este país. España ha destruido más empleo, y más rápidamente, que el resto de principales economías europeas. Los datos recogidos en el último trimestre de 2012 muestran claramente esta situación; la cifra de paro se sitúa en 5.965.000 personas, lo que equivale a un preocupante porcentaje del 26,7 %. Mientras que en el resto de Europa, la media es de; 11,9 %. A todo esto, cabe añadir que la destrucción de empleo ha sido más intensa en ciertos colectivos. Especialmente a la población joven (considerados toda aquella población capacitada para trabajar y con una edad menor o igual a 29 años). La tasa de paro de este colectivo alcanza el 41,7 % del porcentaje total de parados. Lo que equivale a un total de 2.445.000 personas. La incertidumbre a la hora de entrar dentro del mercado de trabajo, los bajos sueldos iniciales y la situación económica general son la gran mayoría de motivos por el que muchos jóvenes decidan abandonar el mercado de trabajo español en búsqueda de nuevas oportunidades en el extranjero. Los destinos más solicitados son; Reino Unido, Alemania y Bélgica. Otro de los aspectos relevantes que agrava la situación económica es el desempleo de larga duración. En el 2012, se disparó hasta llegar al 52,4 %, respecto al paro total en ese mismo año (26,7 %). En el primer trimestre de 2013, el porcentaje aumentó en 3 puntos porcentuales (55,4%), de esta forma, 3.280.400 españoles llevan más de un año esperando una oportunidad de trabajar. De los parados de larga duración, 870.000 tienen menos de 30 años, mientras que 692.400 son mayores de 50 años (un 26,5 % y 21,11 % del total, respectivamente).
Resumo:
Aquest document de treball mira d'establir un nou camp d'investigació a la cruïlla entre els fluxos de migració i d'informació i comunicació. Hi ha diversos factors que fan que valgui la pena adoptar aquesta perspectiva. El punt central és que la migració internacional contemporània és incrustada en la dinàmica de la societat de la informació, seguint models comuns i dinàmiques interconnectades. Per consegüent, s'està començant a identificar els fluxos d'informació com a qüestions clau en les polítiques de migració. A més, hi ha una manca de coneixement empíric en el disseny de xarxes d'informació i l'ús de les tecnologies d'informació i comunicació en contextos migratoris. Aquest document de treball també mira de ser una font d'hipòtesis per a investigacions posteriors.
Resumo:
La migració internacional contemporània és integrada en un procés d'interconnexió global definit per les revolucions del transport i de les tecnologies de la informació i la comunicació. Una de les conseqüències d'aquesta interconnexió global és que les persones migrants tenen més capacitat per a processar informació tant abans com després de marxar. Aquests canvis podrien tenir implicacions inesperades per a la migració contemporània pel que fa a la capacitat de les persones migrants per a prendre decisions més informades, la reducció de la incertesa en contextos migratoris, el desdibuixament del concepte de distància o la decisió d'emigrar cap a llocs més llunyans. Aquesta recerca és important, ja que la manca de coneixement sobre aquesta qüestió podria contribuir a fer augmentar la distància entre els objectius de les polítiques de migració i els seus resultats. El paper que tenen els agents de la informació en els contextos migratoris també podria canviar. En aquest escenari, perquè les polítiques de migració siguin més efectives, s'haurà de tenir en compte la major capacitat de la població migrant de processar la informació i les fonts d'informació en què es confia. Aquest article demostra que l'equació més informació equival a més ben informat no es compleix sempre. Fins i tot en l'era de la informació, les fonts no fiables, les expectatives falses, la sobreinformació i els rumors encara són presents en els contextos migratoris. Tanmateix, defensem l'argument que aquests efectes no volguts es podrien reduir complint quatre requisits de la informació fiable: que sigui exhaustiva, que sigui rellevant, que s'hi confiï i que sigui actualitzada.