A change would do you good . . . An experimental study on how to overcome coordination failure in organizations

Many organizations suffer poor performance because individuals within the organization fail to coordinate on efficient patterns of behavior. Using controlled laboratory experiments, we study how financial incentives can be used to find a way out of such performance traps. Our experiments are set in a corporate environment where subjects' payoffs depend on coordinating at high effort levels; the underlying game being played repeatedly by employees is a weak-link game. In an initial phase, the benefits of coordination are low relative to the cost of increased effort. Play in this initial phase typically converges to an inefficient outcome with employees failing to coordinate at high effort levels. The experimental design then explores the effects of varying the financial incentives to coordinate at a higher effort level. We find that an increase in the benefits of coordination leads to improved coordination, but, surprisingly, large increases have no more impact than small increases. Once subj

Limitations and biases of conventional analysis of climate change. Towards an analysis coherent with sustainable development

This paper shows the numerous problems of conventional economic analysis in the evaluation of climate change mitigation policies. The article points out the many limitations, omissions, and the arbitrariness that have characterized most evaluation models applied up until now. These shortcomings, in an almost overwhelming way, have biased the result towards the recommendation of a lower aggressiveness of emission mitigation policies. Consequently, this paper questions whether these results provide an appropriate answer to the problem. Finally, various points that an analysis coherent with sustainable development should take into account are presented.

Thickening of phase change materials (PCM) to avoid segregation

Estudi elaborat a partir d’una estada a Çukurova University, Turquia, al juliol del 2006. L’emmagatzematge d’energia tèrmica ha atret interès en aplicacions tèrmiques com l’aigua calenta, la calefacció i l’aire condicionat. Aquests sistemes són útils per corregir la no coincidència entre la oferta i la demanda d’energia. Principalment hi ha dos tipus de sistemes d’emmagatzematge d’energia tèrmica, emmagatzematge amb calor sensible i amb calor latent. L’emmagatzematge amb calor latent és particularment atractiu degut a la seva habilitat de donar una densitat d’emmagatzematge d’energia més alt i la seva característica d’emmagatzemar calor a una temperatura constant corresponent a la temperatura de transició de fase de la substància emmagatzemadora de calor. Les salts hidratades orgàniques tenen certes avantatges com a materials d’emmagatzematge de calor latent sobre els materials orgànics. En canvi, quan les salts hidratades s’utilitzen com a materials de canvi de fase (PCM) apareixen alguns problemes en les aplicacions d’emmagatzematge de calor latent. Aquests són el subrefredament de les salts hidratades quan es congelen degut a les seves dèbils propietats de nucleació, i la separació de fase que hi apareix degut a una fusió incongruent. En aquest estudi, s’estabilitza sal de Glauber (Na2SO4.10H2O) amb diferents concentracions de poliacrilamida i gelatina per prevenir la fusió incongruent. Per prevenir el subrefredament s’utilitza un agent nucleant amb una estructura cristal•lina semblant a la de la sal de Glauber. La capacitat d’emmagatzematge de calor de les mostres de PCM estabilitzades amb diferents concentracions de gels polimèrics es determinen amb DCS i amb el mètode T-history.