Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV

La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou una la institució fonamental per a l'ordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV. Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesiàstics dels clergues que regien l'església i, a través de l'obreria i dels obrers, participaven en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament en l'ordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o "celleres" com dels masos dispersos pel terme d'una parròquia. A més, la parròquia era una important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona.

Rhode. Caracterització del jaciment i de les produccions dels seus tallers ceràmics

RESUM En la primera part de la tesi es revisen els materials arqueològics i els documents de les excavacions antigues al jaciment grec de la Ciutadella de Roses (Alt Empordà). Es fan estudis comparatius i de conjunt amb els resultats proporcionats per les excavacions recents. A partir d'aquí s'obté una periodització del jaciment, des del moment de la fundació de la colònia massaliota de Rhode, al segon quart del segle IV aC, fins a la fi de la ciutat, al 195 aC. Es tracten aspectes de topografia, urbanisme i estudi dels edificis. La segona part analitza les produccions dels tallers ceràmics (vernissos negres, pastes clares, ceràmiques de cuina i altres produccions secundàries). Es fa una nova classificació, un estudi de les formes, de la cronologia i paral·lels. S'estudien les instal·lacions dels tallers, els forns, la seva capacitat, les argiles i les terreres. Es conclou amb una caracterització socioeconòmica i històrica de la ciutat, i dels aspectes històrics relacionats amb les fases de la seva fundació, desenvolupament i fi.

Vivienda obrera en Bilbao y el Bajo Nervión: las casas baratas, una nueva forma de alojamiento (1911-1936)

A finales del siglo XIX y principios del siglo XX la provincia de Vizcaya despuntó en el contexto internacional como importe centro extractor de mineral de hierro y como relevante foco productor siderometalúrgico. Las explotaciones mineras se adueñaron de los Montes de Triano y las fábricas conquistaron las márgenes del Río Nervión, arrastrando tras de sí una densa marea humana. Alojar a esa población se convirtió en una cuestión de primer orden. Paralelamente, las instituciones estatales desbordadas por problemas similares en otros puntos de la geografía española, idearon y pusieron en práctica un complejo engranaje administrativo para erigir las primeras viviendas sociales. Así, las denominadas Casas Baratas fueron la respuesta oficial a la insuficiencia de vivienda obrera y Vizcaya fue una de las provincias donde mayor desarrollo tuvieron este tipo de propuestas constructivas. De este modo, la presente investigación comienza indagando sobre el origen de la problemática en Bilbao y la Cuenca del Bajo Nervión, para después repasar las medidas adoptadas por el Estado y la Diputación de Vizcaya en esta materia. Hecho esto, se da paso a un concienzudo repaso de las características principales de la edificación de Casas Baratas en toda la provincia de Vizcaya, descendiendo, posteriormente, a la realidad de Bilbao, Baracaldo, Sestao, Portugalete, Guecho y Erandio, haciendo hincapié en las inquietudes locales. El estudio finaliza con un ejercicio comparativo con las Casas Baratas de Barcelona, Sabadell y Tarrasa, estableciéndose similitudes y divergencias con el foco industrial más importante del momento en el panorama nacional.

the implication of social cognition for experimental economics From the issue entitled "Special issue on Experimental economics and the social embedding of economic behavior and cognition"

Can human social cognitive processes and social motives be grasped by the methods of experimental economics? Experimental studies of strategic cognition and social preferences contribute to our understanding of the social aspects of economic decisions making. Yet, papers in this issue argue that the social aspects of decision-making introduce several difficulties for interpreting the results of economic experiments. In particular, the laboratory is itself a social context, and in many respects a rather distinctive one, which raises questions of external validity.

Social approach in preschool children with Williams syndrome: the role of the face

Background Indiscriminate social approach behaviour is a salient aspect of the Williams syndrome (WS) behavioural phenotype. The present study examines approach behaviour in preschoolers with WS and evaluates the role of the face in WS social approach behaviour. Method Ten preschoolers with WS (aged 3-6 years) and two groups of typically developing children, matched to the WS group on chronological or mental age, participated in an observed play session. The play session incorporated social and non-social components including two components that assessed approach behaviour towards strangers, one in which the stranger’s face could be seen and one in which the stranger’s face was covered. Results In response to the non-social aspects of the play session, the WS group behaved similarly to both control groups. In contrast, the preschoolers with WS were significantly more willing than either control group to engage with a stranger, even when the stranger’s face could not be seen. Conclusion The findings challenge the hypothesis that an unusual attraction to the face directly motivates social approach behaviour in individuals with WS.

Globalización, integración y cohesión social: el caso MERCOSUR

Incluye Bibliografía

Integración económica y cohesión social: lecciones aprendidas y perspectivas

Incluye Bibliografía

La importancia de la cohesión social en la inserción internacional de América Latina

Incluye Bibliografía

El financiamiento solidario de la protección social: condición indispensable para un pacto de cohesión social en América Latina

Incluye Bibliografía

Por un contrato de cohesión social": apuntes exploratorios"

Incluye Bibliografía

Globalización, integración y cohesión social: el caso MERCOSUR

Incluye Bibliografía

Social and economic problems in Cuba during the crisis and subsequent recovery

Includes bibliography

Pactos sociales para una protección social más inclusiva: Experiencias, obstáculos y posibilidades en América Latina y Europa

Presentaciones de Alicia Bárcena y Christof Kersting.