Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 a 18 anys migrats a Catalunya

La present recerca s’emmarca doncs, a l’eix 3 definit pel Pacte Nacional per a la Immigració (PNI), sobre la integració de la nova població catalana i de la societat d’acollida en una cultura pública comuna, mantenint la cohesió social. Entenem la integració com un procés dinàmic d’apropament i empatia recíprocs entre la persona migrada i la societat d’acollida, fet que suposa el reconeixement dels valors de cada grup en la seva diferència i en la seva igualtat per tal d’ enriquir al conjunt social. Apostem per la integració des d’un enfocament intercultural de diàleg i intercanvi, on el reconeixement de la condició de ciutadania, és indispensable i, ha de permetre tenir presents totes les dimensions de la integració: estructural, cognitiva i cultural, social i de la identitat (Martínez, 2006). Aquest repte es tradueix en la construcció de la ciutadania des de la diversitat ètnica i cultural avançant així cap a una autèntica interculturalitat. Es parteix d’un concepte d’integració bidireccional, dinàmic i continu, entre els joves migrats i la resta, coincideix totalment amb el que reconeix el PNI. La finalitat d’aquesta recerca és identificar els elements clau de l’estat actual de la integració dels joves migrats a Catalunya, per això cal definir tant els elements constitutius com els entramats del procés de la integració d’aquesta joventut al context català. La metodologia serà un estudi per enquesta, amb una mostra de 3000 joves de Catalunya. L’estudi descriptiu es complementarà amb grups de discussió de joves i entrevistes a agents socials i educatius implicats en l’acompanyament a aquests joves. Plantegem, per tant, un estudi descriptiu-comprensiu, que combina el treball sobre dades quantitatives i dades qualitatives en funció de l’objecte a valorar, sota una lògica de complementarietat (Bericat, 1998). En l’estudi per enquesta, s’aplicarà el “Qüestionari de cohesió social entre joves” elaborat per Palou (2009). Per l’aproximació qualitativa, es faran grups de discussió amb joves per analitzar en profunditat la seva realitat; i finalment, es faran entrevistes en profunditat a agents socials i educatius. El rigor metodològic permetrà que aquesta anàlisi en profunditat tingui per fruit línies clares per a elaborar propostes afavoridores per la convivència i la cohesió social.La integració a una cultura pública comuna (objectiu clau del PNI i el Pla de ciutadania i immigració 2009-2012) passa per l'Administració més propera a les persones (en aquest cas, els joves migrats i migrades del municipi), a través de les polítiques de ciutadania per a la joventut. Els resultats del present projecte pretenen orientar propostes d’actuació en aquest nivell, bé sigui en clau d’acollida i coneixement de la llengua i l’entorn com d’integració al teixit social i associatiu del barri o municipi.Més enllà de la política pública local, l’aplicabilitat del projecte que es presenta també troba un altre encaix en les polítiques educatives de Catalunya i, més concretament, en el Pla per a la llengua i la cohesió social. Educació i convivència intercultural (Departament d’Educació, 2007), Dins de les seves línies estratègiques, aquest Pla contempla el reforç de la xarxa estable de l’entorn escolar amb la col•laboració dels diferents serveis i recursos municipals (entitats d'àmbit social, cultural o esportiu), a través d’iniciatives com els Plans Educatius d’Entorn (PEE).

Retos, dilemas y logros de la evaluación interna de las titulaciones universitarias

En este artículo nos planteamos las posibilidades que conlleva la integración del sistema interno de valuación de la calidad en el funcionamiento ordinario de las titulaciones como elemento indispensable para desarrollar la cultura de la calidad en el contexto universitario. En primer lugar, se expone el contexto actual de la evaluación interna de la calidad en las universidades españolas y, a continuación, se presenta el sistema de evaluación de la calidad diseñado para el Grado de Educación Social de la Universitat de Girona. A partir de la experiencia en la implementación de este sistema de evaluación se plantean los principales retos a los que se enfrenta la evaluación de una titulación, el desarrollo de sistemas internos de evaluación de la calidad de las enseñanzas universitarias y la integración del sistema de calidad en el funcionamiento ordinario de las titulaciones

La Participación de los estudiantes en la universidad: dificultades percibidas y propuestas de mejora = Student participation in the university: perceived problems and proposals for improvement

Este artículo se centra en el análisis de la participación de los estudiantes en el gobierno de la universidad y muestra específicamente las principales dificultades que hay para ella y las propuestas que pueden facilitar la implicación de los estudiantes en el funcionamiento de las universidades. A partir de una investigación desarrollada durante los cursos 2007-08 y 2008-09, en la que se utilizaron cuestionarios y grupos de discusión con estudiantes y entrevistas dirigidas al profesorado, se obtiene información sobre los principales obstáculos para la participación estudiantil. El estudio realizado muestra que, de acuerdo con la tónica general reflejada en otras investigaciones sobre esta misma temática en nuestro contexto, la participación de los estudiantes en los distintos estamentos universitarios es escasa. Ahora bien, la metodología seguida en esta investigación permite contrastar las opiniones de los estudiantes con las percepciones del profesorado y obtener así matices significativos que muestran las principales direcciones que hay que tomar para facilitar un cambio de orientación en el asunto. Los cambios que debemos emprender están relacionados no solo con la mejora de los mecanismos de información acerca de los canales de participación, sino también con el replanteamiento de los procesos participativos por parte de la universidad, así como del papel del profesorado y, específicamente, de los coordinadores de los órganos de gestión más próximos a los estudiantes. En las conclusiones del documento se presentan las propuestas de mejora dirigidas a potenciar la implicación de los estudiantes en el funcionamiento universitario. Entre ellas se apuntan las siguientes: mejorar la información y los canales de comunicación con los estudiantes, mejorar los procesos electorales, ofrecer formación a los estudiantes para la participación y formación al profesorado acerca de las metodologías, recursos e instrumentos que pueden repercutir en la motivación de los estudiantes

Las Competencias profesionales de los educadores sociales como punto de partida para el diseño curricular de la formación universitaria. Un estudio mediante el método Delphi

En estos últimos años, la universidad española ha estado inmersa en un proceso de transformación de las titulaciones universitarias como consecuencia de la adaptación al espacio europeo de educación superior. Esta transformación se concreta en un cambio de estructura de los ciclos universitarios a la vez que supone una modificación del modelo pedagógico: de un modelo centrado en la enseñanza se pasa a un modelo centrado en el aprendizaje del estudiante. Los planes de estudio de las titulaciones deben estructurarse partiendo de las competencias profesionales que se atribuyen a una determinada profesión. Por ello, la identificación correcta de dichas competencias se convierte en un elemento esencial para el diseño de los títulos. En este artículo presentamos el proceso seguido en la Universidad de Girona (España) para identificar las competencias profesionales de los educadores sociales. Una parte de dicho proceso fue la realización de un estudio en el que, mediante el método Delphi, un panel de expertos valoró y llegó a un consenso sobre cuáles son las competencias profesionales que los educadores sociales en ejercicio desarrollan. El listado ordenado de las competencias de los educadores sociales sirvió como punto de partida para la elaboración del plan de estudios de Educación social de dicha universidad. El propósito del artículo es explicar el proceso seguido y exponer las ventajas de esta información como referente para el diseño de las nuevas titulaciones universitarias

Formar profesionales autónomos. Una propuesta de formación de educadores sociales desde el enfoque reflexivo

La posibilidad de transformar los retos que el proceso de adaptación al Espacio Europeo de Educación Superior plantea a la universidad, en oportunidades de mejora en la formación de los graduados en educación social centra este artículo, que tiene por objetivo presentar una propuesta formativa concreta dirigida a reducir la discrepancia entre el escenario formativo universitario, tradicionalmente académico, y las necesidades de la práctica profesional en un ámbito envuelto en una complejidad creciente. En primer lugar, situamos la acutal formación de grado de educación social y los retos que plantea para después defender la necesidad de introducir un modelo alternativo al modelo técnico en la formación de los educadores sociales que permita abordar la dimensión actitudinal en los estudios de grado de educación social de la Universidad de Girona, basado en el modelo del aprendizaje reflexivo. Finalmente aportamos unas breves reflexiones en torno a la propuesta y a sus implicaciones para el profesorado y para los estudiantes

Precios implícitos de los atributos de los productos turísticos: ¿Qué esconde el efecto de la localización?

Different studies have decomposed the prices of tourism products into the implicit prices of their attributes (category and services), location and time of the year. These studies usually consider location as a residual indicator of the environment surrounding the tourism product, that is, an indicator unexplained by the model and which includes several elements. This paper analyses in-depth the factors which, according with previous studies, might be include in the variable “location”, such as natural capital; cultural, gastronomic and sportive supply; or public goods and services

Automatic filtering and substantiation of drug safety signals

Drug safety issues pose serious health threats to the population and constitute a major cause of mortality worldwide. Due to the prominent implications to both public health and the pharmaceutical industry, it is of great importance to unravel the molecular mechanisms by which an adverse drug reaction can be potentially elicited. These mechanisms can be investigated by placing the pharmaco-epidemiologically detected adverse drug reaction in an information-rich context and by exploiting all currently available biomedical knowledge to substantiate it. We present a computational framework for the biological annotation of potential adverse drug reactions. First, the proposed framework investigates previous evidences on the drug-event association in the context of biomedical literature (signal filtering). Then, it seeks to provide a biological explanation (signal substantiation) by exploring mechanistic connections that might explain why a drug produces a specific adverse reaction. The mechanistic connections include the activity of the drug, related compounds and drug metabolites on protein targets, the association of protein targets to clinical events, and the annotation of proteins (both protein targets and proteins associated with clinical events) to biological pathways. Hence, the workflows for signal filtering and substantiation integrate modules for literature and database mining, in silico drug-target profiling, and analyses based on gene-disease networks and biological pathways. Application examples of these workflows carried out on selected cases of drug safety signals are discussed. The methodology and workflows presented offer a novel approach to explore the molecular mechanisms underlying adverse drug reactions

Maria-Mercè Marçal en el mirall : sobre l'imaginari femení i el llenguatge poètic

Per Maria-Mercè Marçal, la poeta no es pot trobar, no es pot veure, en el «mirall del bell», que sempre han fomentat els discursos dominants. El seu és una altra mena de mirall trencat que reflecteix un ésser complex, híbrid i contaminat que lluita «entre un jo que es vol fer i els múltiples personatges que, des del mirall, li retornen una imatge múltiple». En aquest article, per explorar el tema de l’imaginari femení i el llenguatge poètic, hem escollit dialogar amb Maria- Mercè Marçal i examinar tres dels múltiples bocins que conformen la seva imatge en el mirall. Conversem amb dues mares i un pare simbòlics de l’altre cantó del seu espill, tots tres proveïdors de material ideològic i eixos vertebradors dels assaigs marçalians. Es tracta d’intel·lectuals ben diversos: l’escriptora anglesa Virginia Woolf, el filòsof francès Jacques Derrida i la poeta catalana Maria-Antònia Salvà. En definitiva, dividim la investigació en tres apartats, que volen coincidir amb el diàleg que Marçal suposem que hi mantingué. De primer, amb Virginia Woolf, explorem la necessitat de la poeta de descobrir el sentiment de «fúria» que porta a dins per tal d’assumir la irracionalitat del seu llenguatge. Després, ens endinsem en les teories derridianes sobre la dona i l’escriptura, en un intent de demostrar que ambdues són espècies híbrides que viuen en el llindar, en un espai d’entremig. A l’últim, amb Maria-Antònia Salvà, revisem la imatge de la dona-monstre amb la certesa que «el salvatge» i «l’incert » són el motor del llenguatge poètic femení.

Referral from primary care to a physical activity programme: establishing long-term adherence? A randomized controlled trial. Rationale and study design

Background: Declining physical activity is associated with a rising burden of global disease. There is little evidence about effective ways to increase adherence to physical activity. Therefore, interventions are needed that produce sustained increases in adherence to physical activity and are cost-effective. The purpose is to assess the effectiveness of a primary care physical activity intervention in increasing adherence to physical activity in the general population seen in primary care. Method and design: Randomized controlled trial with systematic random sampling. A total of 424 subjects of both sexes will participate; all will be over the age of 18 with a low level of physical activity (according to the International Physical Activity Questionnaire, IPAQ), self-employed and from 9 Primary Healthcare Centres (PHC). They will volunteer to participate in a physical activity programme during 3 months (24 sessions; 2 sessions a week, 60 minutes per session). Participants from each PHC will be randomly allocated to an intervention (IG) and control group (CG). The following parameters will be assessed pre and post intervention in both groups: (1) health-related quality of life (SF-12), (2) physical activity stage of change (Prochaska's stages of change), (3) level of physical activity (IPAQ-short version), (4) change in perception of health (vignettes from the Cooperative World Organization of National Colleges, Academies, and Academic Associations of Family Physicians, COOP/WONCA), (5) level of social support for the physical activity practice (Social Support for Physical Activity Scale, SSPAS), and (6) control based on analysis (HDL, LDL and glycated haemoglobin).Participants' frequency of visits to the PHC will be registered over the six months before and after the programme. There will be a follow up in a face to face interview three, six and twelve months after the programme, with the reduced version of IPAQ, SF-12, SSPAS, and Prochaska's stages. Discussion: The pilot study showed the effectiveness of an enhanced low-cost, evidence-based intervention in increased physical activity and improved social support. If successful in demonstrating long-term improvements, this randomised controlled trial will be the first sustainable physical activity intervention based in primary care in our country to demonstrate longterm adherence to physical activity. Trial Registration: A service of the U.S. National Institutes of Health. Developed by the National Library of Medicine. ClinicalTrials.gov ID: NCT00714831.

Anna Senyé : Notes biogràfiques i recorregut poètic

Anna Senyé Ramisa (Manlleu, 1881-Barcelona, 1956) fou una dona de caràcter aventurer que va tenir una vida poc convencional. Va escriure en diferents revistes i diaris catalans des de 1914 i durant la primera meitat del segle xx, com a poeta, periodista i activista social, amb la publicació d’articles i manifestos en defensa dels drets dels animals. Senyé també participà en els Jocs Florals i va guanyar-hi premis en els celebrats a l’Escala i a Molins de Rei. L’any 1922 va publicar el seu treball poètic en un volum, Remolinada.

L'Experiència autobiogràfica, l'art i el compromís ètic de l'escriptor: tres eixos de la narrativa de Maria Àngels Anglada

L’obra de M. Àngels Anglada constitueix un tramat complex de lectures i influències que s’interpreta a través de nivells de significació i d’interessos que s’entrecreuen. Com a pilar que sosté tot aquest corpus hi ha un gran bagatge clàssic i una vasta formació literària que, juntament amb l’experiència vital i el posicionament ètic de l’autora, proporcionen les claus de lectura dels seus llibres. Partint d’aquesta idea, l’article aprofundeix en els tres aspectes que considerem eixos fonamentals de l’obra de l’escriptora: els elements autobiogràfics, l’art i el compromís social.

The Effect of a Physical Activity Program on the Total Number of Primary Care Visits in Inactive Patients: A 15-Month Randomized Controlled Trial

Abstract Background: Effective promotion of exercise could result in substantial savings in healthcare cost expenses in terms of direct medical costs, such as the number of medical appointments. However, this is hampered by our limited knowledge of how to achieve sustained increases in physical activity. Objectives: To assess the effectiveness of a Primary Health Care (PHC) based physical activity program in reducing the total number of visits to the healthcare center among inactive patients, over a 15-month period. Research Design: Randomized controlled trial. Subjects: Three hundred and sixty-two (n = 362) inactive patients suffering from at least one chronic condition were included. One hundred and eighty-three patients (n = 183; mean (SD); 68.3 (8.8) years; 118 women) were randomly allocated to the physical activity program (IG). One hundred and seventy-nine patients (n = 179; 67.2 (9.1) years; 106 women) were allocated to the control group (CG). The IG went through a three-month standardized physical activity program led by physical activity specialists and linked to community resources. Measures: The total number of medical appointments to the PHC, during twelve months before and after the program, was registered. Self-reported health status (SF-12 version 2) was assessed at baseline (month 0), at the end of the intervention (month 3), and at 12 months follow-up after the end of the intervention (month 15). Results: The IG had a significantly reduced number of visits during the 12 months after the intervention: 14.8 (8.5). The CG remained about the same: 18.2 (11.1) (P = .002). Conclusions: Our findings indicate that a 3-month physical activity program linked to community resources is a shortduration, effective and sustainable intervention in inactive patients to decrease rates of PHC visits. Trial Registration: ClinicalTrials.gov NCT00714831