994 resultados para Spoonges -- Mortality -- Mediterranean Sea
Resumo:
Previous genetic studies have demonstrated that natal homing shapes the stock structure of marine turtle nesting populations. However, widespread sharing of common haplotypes based on short segments of the mitochondrial control region often limits resolution of the demographic connectivity of populations. Recent studies employing longer control region sequences to resolve haplotype sharing have focused on regional assessments of genetic structure and phylogeography. Here we synthesize available control region sequences for loggerhead turtles from the Mediterranean Sea, Atlantic, and western Indian Ocean basins. These data represent six of the nine globally significant regional management units (RMUs) for the species and include novel sequence data from Brazil, Cape Verde, South Africa and Oman. Genetic tests of differentiation among 42 rookeries represented by short sequences (380 bp haplotypes from 3,486 samples) and 40 rookeries represented by long sequences (~800 bp haplotypes from 3,434 samples) supported the distinction of the six RMUs analyzed as well as recognition of at least 18 demographically independent management units (MUs) with respect to female natal homing. A total of 59 haplotypes were resolved. These haplotypes belonged to two highly divergent global lineages, with haplogroup I represented primarily by CC-A1, CC-A4, and CC-A11 variants and haplogroup II represented by CC-A2 and derived variants. Geographic distribution patterns of haplogroup II haplotypes and the nested position of CC-A11.6 from Oman among the Atlantic haplotypes invoke recent colonization of the Indian Ocean from the Atlantic for both global lineages. The haplotypes we confirmed for western Indian Ocean RMUs allow reinterpretation of previous mixed stock analysis and further suggest that contemporary migratory connectivity between the Indian and Atlantic Oceans occurs on a broader scale than previously hypothesized. This study represents a valuable model for conducting comprehensive international cooperative data management and research in marine ecology.
Resumo:
This paper provides a spatial and temporal multi-scale approach of European submarine canyons. We fi rst present the long-term geologic view of European margins as related to controls on submarine canyon development. Then we discuss the extent to which submarine canyon systems resemble river systems because both essentially form drainage networks. Finally, we deal with the hortest-term, highestresolution scale to get a fl avor of the current functioning and health of modern submarine canyons in the northwestern Mediterranean Sea. Submarine canyons are unique features of the seafl oor whose existence was known by European fi shermen centuries ago, especially for those canyons that have their heads at short distance from shoreline. Popular names given to specifi c canyons in the different languages spoken in European coastal communities refer to the concepts of a"deep" or"trench." In the old times it was also common thinking that submarine canyons where so deep that nobody could measure their depth or even that they had no bottom. Submarine canyons are just one of the seven different types of seafl oor valleys identifi ed by Shepard (1973) in his pioneering morphogenetic classifi cation. Shepard (1973) defined submarine canyons as"steep-walled, sinuous valleys, with V-shaped cross sections, and relief comparable even to the largest of land canyons; tributaries are found in most of the canyons and rock outcrops abound on their walls." Canyons are features typical of continental slopes with their upper reaches and heads cut into the continental shelf.
Resumo:
El gènere Ophidion esta representat al Mediterrani per dues espècies, 0. barbatum L. i O.rochei Müller. Són dues espècies molt similars en aspecte i difícils d'identificar només apartir dels seus caràcters morfològics externs. El treball descriu en primer lloc, i a partir de dades obtingudes per tècniques electroforètiques, alguns marcadors bioquímics que permetendiferenciar les dues espècies. En segon lloc, i a partir del càlcul de la 'Distància Genèticade Nei', es fa una estimació del temps de divergència entre O. barbatum i 0. rochei
Resumo:
Geographical distribution, habitat and reproductive phenology of the Genus Kallymenia (Gigartinales, Rhodophyta) from Catalonia, Spain
Resumo:
We performed a study on the specific composition, structure, and dynamics of two Cystoseira mediterranea communities from the north-western Mediterranean submitted to different degrees of pollution. The structural complexity (species richness, specific distribution, and species and pattern diversity) and biomass production were lower in the polluted site. In this station, opportunistic algae (mainly Ulva rigida) loomed, and Mesophyllum lichenoides and some encrusting brown algae increased their cover. Other species (Jania rubens, and some Ceramiales) decreased their abundance when compared with the polluted site
Resumo:
Notre thèse a pour objectif de déterminer la nature des liens entre la multiplication des processus de macro-régionalisation, dans un contexte de mondialisation, et le renouvellement des politiques d’aménagement du territoire à travers la mise en place de nouvelles formes de coopération décentralisée entre villes et territoires. Notre projet de recherche cherche ainsi à établir comment la régionalisation permet la mise en place d’une gouvernance à niveaux multiples mettant en relation des acteurs territoriaux, à différents échelons de décision (supranational, national et infranational) dans le but de faire face à la complexité grandissante des problèmes actuels à l’échelle mondiale. Parmi ces projets régionaux qui émergent dans plusieurs parties du monde, nous avons choisi le Partenariat euro-méditerranéen comme cas d'étude en s'intéressant de manière particulière aux projets et programmes de coopération décentralisée et transfrontalière qui se mettent en place autour de la Méditerranée et qui mettent en relation plusieurs villes et régions riveraines. Afin de répondre à ces questions, nous avons décliné notre argumentation en plusieurs axes de réflexion. Un premier axe de réflexion tourne autour de la nature du projet régional euro-méditerranéen et de son implication au niveau des stratégies territoriales principales. Un deuxième axe concerne le contenu et les processus de mise en œuvre des programmes et projets de coopération décentralisée et transfrontalière et leur pertinence au niveau du développement local des territoires du Sud. Un troisième axe s’intéresse au rôle de l’État central en face du développement de ces initiatives qui le contourne. Enfin, un quatrième axe de réflexion concerne l’attitude de l’échelon local par rapport à ces initiatives qui l’interpellent et le sollicitent en tous sens.
Resumo:
Del 19 al 23 de setembre de 1995 es va celebrar a Jaca (Osca) el III Curs Internacional de Defensa, amb el títol específic “ El Mediterrani en el Diàleg Nord Sud”, organitzat per la Càtedra Miguel de Cervantes de l’Acadèmia General Militar i la Universitat de Saragossa. Els objectius assenyalats pels organitzadors es van centrar a potenciar l’intercanvi d’opinions entre especialistes i representants de les institucions sobre aspectes polítics, socials, econòmics i de defensa que afecten l’espai geopolític de les dues riberes del Mediterrani, i a analitzar els mecanismes de cooperació que actuen a l’àrea i la política de la Unió Europea a la zona
Resumo:
El objeto de investigación geográficamente se circunscribe a España y Marruecos, bajo el análisis conceptual de la soberanía pretendida por ambos países de los territorios en disputa ubicados en el Mar Mediterráneo desde el Estrecho de Gibraltar hacia el este.
Resumo:
Geographical distribution, habitat and reproductive phenology of the Genus Kallymenia (Gigartinales, Rhodophyta) from Catalonia, Spain
Resumo:
Giuseppe Cognetti (1928) és professor emèrit a la Universitat de Pisa. El 1969 va fundar la Societat Italiana de Biologia Marina. Ha estat professor a les Universitats de Nàpols, de Bolonya i de Pisa, de la qual va ser director del Departament de Ciències del Territori i Dipartimento di Scienze dell’Uomo e dell’Ambiente. Des del 1980 és col·laborador del Consell d’Europa per a estudis de reserves marines i és membre del Comitè de Comunicació del Ministeri de Medi Ambient italià. Ha vingut a Girona per participar en l’International Summer School of the Environment que organitza l’Institut de Medi Ambient de la UdG
Resumo:
Adaptació dels peixos de la Mediterrània al seu ambient
Resumo:
El gènere Ophidion esta representat al Mediterrani per dues espècies, 0. barbatum L. i O. rochei Müller. Són dues espècies molt similars en aspecte i difícils d'identificar només a partir dels seus caràcters morfològics externs. El treball descriu en primer lloc, i a partir de dades obtingudes per tècniques electroforètiques, alguns marcadors bioquímics que permeten diferenciar les dues espècies. En segon lloc, i a partir del càlcul de la 'Distància Genètica de Nei', es fa una estimació del temps de divergència entre O. barbatum i 0. rochei
Resumo:
De banda a banda del Mediterrani, diferents amenaces tiben l’equilibri dels ecosistemes submarins. En la major part dels casos han estat problemes locals que ara corren el risc d’estendre’s i esdevenir globals. Emma Cebrian, investigadora de la UdG, treballa per caracteritzar-los
Resumo:
La recerca s'ha desenvolupat a través d'un estudi que ha interrelacionat el procés d'integració social i cultural de la comunitat marroquina en la societat d'assentament amb la integració escolar dels infants i joves en els centres d'educació obligatòria. El que suposa una anàlisi del paper integrador que l'escola desenvolupa i pot desenvolupar, i també una reflexió sobre la interculturalitat i l' educació intercultural com a posicionament que afavoreix la integració plural. Tot aquest treball s'ha desenvolupat des d' una perspectiva articulada, ja que permet una major comprensió del fet migratori que es viu a una i altra banda de la Mediterrània. La investigació s 'ha desenvolupat en un paradigma sociocrític i a través d'un procés etnogràfic (observació, relats de vida, entrevistes ... ) al llarg de quasi tres anys, que ha estudiat i ha analitzat des d' una perspectiva comprensiva i transformadora, com la comunitat marroquina valora l'escolarització dels infants i joves des de les concepcions d'educació i d'escola que ha construït a través: 1. El procés migratori, entenent-lo mitjançant l' emigració i la immigració, en una perspectiva articulada. 2. El procés d'integració sociocultural en la societat d'arribada. El treball realitzat ha plantejat un marc teòric de tipus interdisciplinar -que s'ha estès al llarg de la investigació- per tal de situar el procés migratori, el concepte d'integració en la societat d'avui, des d'una perspectiva habermasiana i el paper de l'educació i de l'escola des d'una posicionament comunicatiu. Un cop presentat el marc teòric s'ha estudiat el procés migratori situant-se primer en el context de partida, el Marroc, realitzant una anàlisi que s'ha desenvolupat mitjançant factors socioculturals i educatius que en aquest darrer cas s'han ubicat sobre: l'educació en l'islam i en l'actual sistema d'ensenyament nacional. Posteriorment s'ha estudiat el context d'immigració a través d'aspectes demogràfics, jurídics, socioculturals i educatius. Presentant en aquest darrers un perfil socioformatiu de l'alumnat d'origen marroquí a través d'un estudi realitzat a la província de Girona. En els últims capítols s'exposen, primer situant-se en el Rif Oriental (Marroc), la ciutat de Nador i el seu entorn, de forma mes breu, i després amb extensió sobre l'espai de les comunitats marroquines d'Angles i Palafrugell a Catalunya, localitats de les comarques gironines, les característiques del context sociocutural i escolar, com a elements sobre el quals analitzar el procés d'integració sociocultural i escolar en el context d'assentament. La recerca també ha recollit l'opinió i l'experiència dels treballadors i famílies d'origen marroquí sobre l'escolarització dels infants i joves de la comunitat marroquina i sobre les expectatives que els pares i adults tenen de l'escola corn a institució formativa i integradora. Finalment es presenta una anàlisi, partint de la inforrnació obtinguda, que interrelaciona el procés d'integració sociocultural i escolar en el país d' assentament que ha aportat els següents referents i orientacions: 1. El procés d'integració de la comunitat marroquina mostra que es dóna un replegament sobre si mateixa que dificulta la integració plural. Aquest replegament es dóna mitjançant els valors de la tradició i de l'islam que són simultàniament, elements de cultura i de control. 2. Cal analitzar la integració en funció del model d' integració dominant en la societat d'arribada que es basa sobretot en aspectes funcionals: econòmics, jurídics i productius. 3. La integració en els àmbits morals: drets i deures, i en els aspectes simbòlics: identitats i identificacions són dominats en el primer cas per l'assimilació en els aspectes socials, culturals i productius, i pels estereotips en els aspectes identitaris i d'identificació. Aquesta situació comporta la necessitat de desenvolupar un model d'integració escolar que ha de tenir corn a referent que l'escola no pot integrar ni l'alumnat pot integrar-se si viu un procés de marginació o exclusió fora del centre i si el centre educatiu no és conscient d'allò que succeeix al seu entorn i a l'alumnat més enllà del context escolar. 1- Ha de procurar la integració de l'alumnat en la xarxa relacional i formativa del centre. 2- Ha d'aconseguir la integració de l'alumnat a l'aula. 3- Ha de tenir present que les accions integradores, abans esmentades, han d'afavorir la integració de l'alumnat fora de l'espai escolar i en una perspectiva de futur, ha d' afavorir la integració sociolaboral. Per tant, l'escola ha de plantejar-se que és necessari establir un diàleg amb totes les famílies a través d'un nou model de participació en el qual l'escola passi de ser un lloc de pas a un lloc de trobada. Aquesta dinàmica també replanteja ara les actuals fronteres entre allò públic i privat, entre l'escola i la família, amb l' objectiu de descobrir les coincidències entre els projectes social, cultural i educatiu d'ambdues institucions.
Resumo:
We have integrated information on topography, geology and geomorphology with the results of targeted fieldwork in order to develop a chronology for the development of Lake Megafazzan, a giant lake that has periodically existed in the Fazzan Basin since the late Miocene. The development of the basin can be best understood by considering the main geological and geomorphological events that occurred thought Libya during this period and thus an overview of the palaeohydrology of all Libya is also presented. The origin of the Fazzan Basin appears to lie in the Late Miocene. At this time Libya was dominated by two large rivers systems that flowed into the Mediterranean Sea, the Sahabi River draining central and eastern Libya and the Wadi Nashu River draining much of western Libya. As the Miocene progressed the region become increasingly affected by volcanic activity on its northern and eastern margin that appears to have blocked the River Nashu in Late Miocene or early Messinian times forming a sizeable closed basin in the Fazzan within which proto-Lake Megafazzan would have developed during humid periods. The fall in base level associated with the Messinian desiccation of the Mediterranean Sea promoted down-cutting and extension of river systems throughout much of Libya. To the south of the proto Fazzan Basin the Sahabi River tributary know as Wadi Barjuj appears to have expanded its headwaters westwards. The channel now terminates at Al Haruj al Aswad. We interpret this as a suggestion that Wadi Barjuj was blocked by the progressive development of Al Haruj al Aswad. K/Ar dating of lava flows suggests that this occurred between 4 and 2 Ma. This event would have increased the size of the closed basin in the Fazzan by about half, producing a catchment close to its current size (-350,000 km(2)). The Fazzan Basin contains a wealth of Pleistocene to recent palaeolake sediment outcrops and shorelines. Dating of these features demonstrates evidence of lacustrine conditions during numerous interglacials spanning a period greater than 420 ka. The middle to late Pleistocene interglacials were humid enough to produce a giant lake of about 135,000 km(2) that we have called Lake Megafazzan. Later lake phases were smaller, the interglacials less humid, developing lakes of a few thousand square kilometres. In parallel with these palaeohydrological developments in the Fazzan Basin, change was occurring in other parts of Libya. The Lower Pliocene sea level rise caused sediments to infill much of the Messinian channel system. As this was occurring, subsidence in the Al Kufrah Basin caused expansion of the Al Kufrah River system at the expense of the River Sahabi. By the Pleistocene, the Al Kufrah River dominated the palaeohydrology of eastern Libya and had developed a very large inland delta in its northern reaches that exhibited a complex distributary channel network which at times fed substantial lakes in the Sirt Basin. At this time Libya was a veritable lake district during humid periods with about 10% of the country underwater. (C) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.