Turismo religioso y espacios sagrados: una propuesta para los santuarios de Catalunya

Con el presente trabajo se intenta conceptualizar el turismo religioso, a nivel de similitudes y diferencias con otras tipologías de visitantes como turistas, turistas culturales o peregrinos. El objetivo de dicha distinción es identificar algunos aspectos de la gestión de estos espacios sagrados a tener en cuenta para evitar posibles tensiones entre visitantes y devotos, mediante la aplicación a una tipología concreta de espacios sagrados (los santuarios) y una zona geográfica concreta (Cataluña)

El Turisme, present i futur

L’aparició del turisme ha estat una de les claus per a entendre la transformació que ha patit la plana del Baix Ter, tant pel que fa al paisatge humà com al paisatge físic. Les raons de la massificació del turisme a la Costa Brava serien la bellesa de l’entorn, la bona climatologia i l’oferta de serveis a un preu assequible

Bibliografia d'Enric Mirambell i Belloc (1947- )

Se'ns presenta una oportunitat ulllca d'aplegar en aquestes pagllles I'extensa producció escrita del Sr. Mirambell i Belloc. Des deis seus inicis professionals fins a I'actualitat com a cronista de la ciutat de Girona, ha composat pagines consagrades a temes d'actualitat social i d'ambit cultural, així com d'ambit historic i educatiu. Des d'articles de premsa fins a estudis monografics dedicats a I'ensenyament, la impremta, la Biblioteca Pública de Girona, etc.; tots ells d'un elevat valor cultural i d'una qualitat innegable. Així doncs, disposat en vuit blocs: lIibres, col'laboracions en obres col'lectives, articles en publicacions periodiques, miscel·lanies i homenatges, conferencies, comunicacions i ponencies, fultets, prolegs, epílegs i estudis introductoris i obres menors, s'ha volgut copsar tota aquesta riquesa ,

Simulating Communication Routes in Mediterranean Alluvial Plains

Societies exchange knowledge, ideas and merchandise throughout their territories. Topography plays a fundamental role in the trajectory of such movements whilst helping to explain the distribution of human constructions. Standard GIS functions have been employed widely to simulate communication routes between settlements, but the straight application of published least cost route models proved inadequate for Mediterranean alluvial plain areas in which seasonal floods become an important factor to acknowledge. The objective of this study is the production of a new model, using topographic and hydrologic factors as variables from which it would be possible to simulate a route, and test it against known Roman itineraries. The selected Roman stretches are Girona – Coll de Pannisars and Tarragona – Montblanc. The new model shows the need to consider each case individually but also stresses the hydrologic factor, expressed in seasonal floods, as being of prime importance in the creation and development of Roman roads in Mediterranean alluvial plains.

L'Aigua i el patrimoni industrial de la Garrotxa

L’objectiu d’aquest treball de recerca és el d’establir una “Ruta sobre el Patrimoni Industrial de la Garrotxa” amb la finalitat de potenciar el patrimoni industrial de la comarca; fomentar la seva protecció, rehabilitació i preservació; així com també fer accessible aquest patrimoni als visitants i habitants donant a conèixer diferents tipus d’accés a la ruta: a peu, amb bicicleta o amb cotxe

Seguretat i turisme, dos sectors que es complementen

El President de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona i representant dels sectors turístic i de l’hostaleria de la província de Girona, elabora la seva ponència en relació a: la importància del turisme a Catalunya i a la província de Girona, i el perquè d’aquesta; les estratègies i accions que duu a terme el sector en relació a la seguretat; la importància de les mesures de vigilància i de la seguretat privada; la importància de que l’administració aposti per a la seguretat i per tal que els empresaris inverteixin en aquesta.

Disseny de les instal·lacions de climatització, ventilació, protecció contra incendis, subministrament d'aigua i seguretat d'utilització d'un restaurant

Aquest projecte té l'objectiu de dissenyar les instal·lacions de climatització, ventilació, protecció contra incendis, subministrament d'aigua i seguretat d'utilització d'un local destinat a ser restaurant. S'estudiaran diferents alternatives per tal de poder elegir la solució més addient tenint en compte les característiques i ubicació del local.

Obtenció de factors econòmics en l'àmbit de les comarques de la província de Lleida

El objetivo de este estudio es analizar la contribución económica de las comarcas de la provincia de Lleida al conjunto de Cataluña. Considerando la existencia de disparidades entre las comarcas analizadas, que se manifiestan en las variables demográficas y económicas, se realiza una estratificación comarcal para analizar estas desigualdades. El análisis utiliza datos sobre población, producto interior bruto, renta bruta familiar disponible, empleo de diversos sectores de actividad, tasa de paro y de actividad. Se identifican unos indicadores de síntesis que conservan lo fundamental de las variables originales, como indicadores de riqueza, indicadores de crecimiento o indicadores de desigualdad. Mediante las técnicas del análisis multivariante, como el análisis factorial, se separa la información relevante de los datos considerados y se seleccionan unos componentes únicos y no observables que explican las interrelaciones entre las variables consideradas. La aplicación del análisis factorial a los datos proporciona tres indicadores económicos que conservan el 90% de la información inicial suministrada por las variables originales: Indicador de riqueza, de ocupación terciaria comarcal y nivel de paro comarcal. Los resultados obtenidos indican que la comarca de la Val d'Aran es la comarca que presenta el índice de riqueza más elevado y la comarca de les Garrigues la que menos. Respecto al nivel de empleo del sector terciario, destacan nuevamente la comarca de la Val d'Aran y la del Pallars Sobirà, con altos niveles de empleo terciario y baja ocupación industrial. Finalmente, respecto al indicador de paro comarcal, la comarca del Segrià, a pesar de tener unos indicadores favorables de riqueza y empleo del sector servicios, soporta una tasa de paro mayor que el resto de las comarcas.

El patrimoni vegetal de l’espai natural «Coladors de Boldú-Montsuar» a la comarca de l’Urgell

En aquest article es fa una descripció dels valors naturals presents al paratge conegut amb el nom de Coladors de Boldú-Montsuar, ubicat a la plana urgellenca, així com una proposta de redacció d’un Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge que a manca d’altres figures normatives permetria garantir la conservació i tutela d’aquest espai.

Desenvolupament d'una tecnologia per a la millora de les recomanacions en la fertilització nitrogenada dels cereals d'hivern. (I) Cereals d'hivern a la Catalunya interior

Es va realitzar una sèrie d'assaigs d'adobat nitrogenat en diferents comarques de la Catalunya interior. En el conjunt d'aquests assaigs es varen comprovar tres mètodes diferents que es va considerar que eren prometedors per tal de millorar la fertilització nitrogenada. Els mètodes assajats eren el mètode del balanç de nitrogen, el del nitrogen mineral i el del contingut de nitrats al suc de la base de les tiges (CNSBT). Els sòls on es van realitzar els assaigs no presentaven cap limitació especial per al cultiu del blat i eren profunds, ben drenats, no salins i de textura mitjana; l'única excepció era un assaig sobre sòl moderadament profund. Per tant, i també pel que fa a la fertilitat química, els sòls s'han de considerar d'un potencial productiu mitjàalt. El mètode del balanç de nitrogen s'ha mostrat com a molt prometedor de cara a definir si cal la magnitud de l'adobat de cobertora per a les condicions estudiades. El mètode de nitrogen mineral també ha estat efectiu en aquest sentit, mentre que el del CNSBT s'ha revelat com a no aplicable en les condicions assajades, on en molts casos l'aigua és també factor limitant. Al llarg dels assaigs s'han identificat un seguit de factors que impedeixen ajustar la fertilitat nitrogenada. Entre aquests cal esmentar la mala estimació de la producció objectiu, la dificultat de predir el N disponible a partir dels adobs orgànics, dificultats de mostreig pel nitrogen nítric i l'efecte crític que té l'erràtica disponibilitat d'aigua que complica molt l'estratègia de fertilització nitrogenada a adoptar.