1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Girona
Resumo:
Lobjecte daquest estudi s determinar el ritme restaurador i caracteritzar la tipologia de les restauracions dalgunes activitats extractives de Catalunya. Sha analitzat levoluci dels treballs de restauraci en una selecci dactivitats extractives de Catalunya i sha estimat la qualitat de les restauracions efectuades en base a la observaci de la vegetaci desenvolupada, el control de lerosi i la integraci paisatgstica. Per dur a terme aquest estudi sha creat una base de dades en format de qestionari, combinada amb un sistema dinformaci geogrfica, que sha assajat en un treball de camp amb una mostra limitada dactivitats extractives. A partir de la interpretaci dels resultats, es determina que actualment la gesti incorpora la necessitat de restaurar, per com a element subordinat a la producci. Aix produeix una manca de planificaci que incideix directament en la qualitat de les restauracions dutes a terme. La gesti de les pedreres encara ha de situar el concepte de restauraci integrada com a eix central del desenvolupament i planificaci de lactivitat extractiva.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al Centre dtudes Suprieures de Civilisation Mdivale de Poitiers, Frana, entre mar i maig de 2007. La recerca senmarca en el desenvolupament la tesi La devoci als sants eremites i la seva instrumentalitzaci. Traducci en les arts plstiques del gtic a Catalunya. Sha investigat en tres lnies. Primerament, sobre leremitisme i la santedat eremtica, la recerca es va centrar en consultar aquelles obres dedicades a leremitisme o a lhagiografia. En segon i tercer lloc, sobre el culte als sants eremites i les representacions plstiques gtiques catalanes daquests, la recerca es va centrar especialment en sant Antoni Abat, per ser el sant eremita que gaud de ms culte durant la baixa Edat Mitjana a Catalunya. No obstant aix, no shan deixat de banda lestudi daltres sants eremites -com poden ser Maria Magdalena, Amador, Gil- per tal de poder establir possibles parallels i comparacions.
Resumo:
Des de que comen aquest projecte, el grup de recerca ha intentat aprofundir el coneixement de la Catalunya de la Guerra del Francs (1808 -1814) a partir duna ptica britnica. El grup pretenia aix desenvolupar la relaci que es va establir entre els catalans i els britnics al llarg de tota la guerra, des dels primers contactes permesos per la presncia de la flota britnica en la costa catalana fins a la intervenci de forces britniques en territori catal. Daquesta manera, i primerament, el grup inici la consulta de les bases de dades i catlegs catalans i britnics per a completar el nostre llistat de referncies arxivstiques i bibliogrfiques. El segon pas van sser les tres estades dinvestigaci que entre el 2006 i el 2007 es van fer a Anglaterra, principalment a Londres. La investigaci es realitz a la British Library, al Institute of Historical Research of the School of Advanced Studies de la University of London, al National Maritime Museum i als National Archives of the United Kingdom. A continuaci, el grup analitz la informaci recollida de la lectura de fonts primries i bibliogrfiques en aquests centres de recerca. Finalment, el grup creu que la intensa relaci que es va establir entre les dues parts, reflecteix la importncia que les autoritats britniques van donar a Catalunya, i que el seu allament amb el centre poltic del bndol patriota va permetre que desenvolups les seves prpies dinmiques i cronologies, encara que sintegraven en el desenvolupament general de la guerra.
Resumo:
Revisi historiogrfica de lestudi del paisatge, el territori i lentorn. Aprofundiment teric en tres conceptes: entorn, interacci i percepci. Proposta metodolgica destinada a lestudi de la percepci de lentorn i la interacci amb aquest per part de societats prehistriques. Aplicaci de la metodologia al jaciment de Can Sadurn (Begues, Baix Llobregat) a partir de lestudi de les restes carpolgiques dels nivells mesoltics i del neoltic antic (des de la capa 21 fins a la 10) interpretades en el context arqueolgic disponible.
Resumo:
Aquest estudi sha realitzat amb el principal objectiu de localitzar, analitzar i diagnosticar els arbres singulars subjectes a ser declarats monumentals dins el Parc Natural de lAlt Pirineu. Concretament shan inventariat la Vall Ferrera i la Vall de Cards. Lobjectiu secundari ha estat fer una proposta innovadora deducaci ambiental, utilitzant larbre com a un instrument pedaggic. Shan inventariat vint-i-tres arbres sent un dells ja declarat Arbre Monumental, lAvet del Pla de la Selva. Primerament shan localitzats els arbres amb lajuda dels tcnics del Parc, el coneixement popular i documentaci. Sha utilitzat una metodologia basada en estudis anteriors, mitjanant uns formularis de camp que recullen totes les caracterstiques ecolgiques i socioculturals de cada arbre. Posteriorment shan analitzat les dades obtingudes i sha realitzat la diagnosi. Sha proposat un mtode quantitatiu i un mtode qualitatiu (Rnquing dArbres Monumentals). Aquest ltim valora cada arbre comparant-lo amb un llistat de tots aquells arbres monumentals de la mateixa espcie en el territori catal realitzat per la Generalitat de Catalunya, segons tres parmetres, lalada, el volt de can i el dimetre de la capada. Finalment es proposa a cada arbre la protecci corresponent segons el seu estat de conservaci i altres parmetres. Un dels resultats obtinguts daquest estudi ha estat la realitzaci duna carpeta de material divulgatiu utilitzant cada arbre com a eix central per explicar el medi natural que lenvolta. Amb aquesta iniciativa es vol destacar limportant paper dels arbres monumentals com a connectors amb el medi natural i sociocultural i la necessitat de protegir en tots els Parcs Naturals els arbres singulars.
Resumo:
En el present treball, en primer lloc, sha analitzat lescenari actual en referncia a la tornada del llop (Canis lupus) a Catalunya i shan avaluat les mesures gesti que sestan duent a terme al respecte, tot identificant els seus punts forts i els seus punts dbils. Daquesta manera, sha pogut saber que la poblaci de llops actual s petita i poc estable, i es mou per la zona del Parc Natural del Cad-Moixer i els seus voltants, on sestan efectuant les tasques de control i seguiment de lespcie. No obstant, la seva evoluci ha anat a lala durant els darrers anys, i es preveu que pugui colonitzar noves rees a curt-mig termini, pel que aviat shauria dampliar lmbit daplicaci daquesta gesti. Posteriorment, sha realitzat una valoraci de la seva presncia a Catalunya -encabida dins dun marc hipottic- per determinar lampli ventall daspectes socials i ambientals que envolten aquest fet. Mitjanant aquesta valoraci shan pogut detectar les principals mancances que presenta el pas per fer front a aquesta situaci, per tamb shan identificat les fortaleses i les oportunitats que es presenten de cara al futur.
Resumo:
Cada vegada hi ha ms diaris digitals i persones que hi collaboren mitjanant comentaris, blocs, o a partir de reflectir la seva resposta en una enquesta. Internet s el futur i, ja avui, es considera una eina indispensable i dinmica per enriquir el coneixement i comunicar-se. Aquest Treball de Fi de Carrera consisteix en lanlisi emprica i interpretaci de la utilitzaci del llenguatge multimdia en la premsa digital, concretament en els diaris vilaweb.cat i e-noticies.cat com a representaci de premsa catalana, i elplural.com i libertaddigital.com com a espanyola i, per extensi, llatinoamericana. Utilitzant com a mostra aquests mitjans de comunicaci online, es pretn establir com a parmetres per portar a terme lanlisi emprica els gneres informatius, dopini i interpretatius, tot valorant-ne aix la quantitat de comentaris, ls dels recursos audiovisuals i el nombre de carcters de les diferents peces informatives, entre altres aspectes. Aquest tipus destudi empric s innovador en un camp, el del periodisme digital, molt coetani, que arrenca a finals del segle XX i que sest consolidant en el segle XXI com una alternativa slida al periodisme tradicional, que shi est abocant de forma decidida amb versions en paper i virtual. Alhora estan apareixent mitjans exclusivament digitals nascuts a i per a la xarxa. Els quatre analitzats pertanyen a aquest grup.
Resumo:
Aquest treball s una proposta metodolgica per lelaboraci dun estudi histric doients de rdio. La proposta fa un estudi de cas, centrat en la ciutat de Girona entre 1937 i 1939, per tal de demostrar que la metodologia aplicada ha funcionat. s el primer que es fa amb dades completament objectives per aproximar-se a la audincia histrica de la rdio. A partir daquest treball que troba, prova i valida les eines que han de servir per poder fer un EGM histric, es pot concloure per exemple que a Girona lany 1937, en plena Guerra Civil, hi havia almenys 7.380 persones que podien escoltar diriament la rdio, o que un 7% de la poblaci tenia un aparell de rdio a casa seva.
Resumo:
Aquesta comunicaci descriu el procs de preparaci dels registres bibliogrfics del Catleg Collectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i dels catlegs locals que el conformen, per al canvi del format CATMARC al format MARC 21.
Resumo:
L'article descriu els treballs tcnics previs a la creaci del Catleg Collectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC). S'inicia amb una breu introducci histrica i descriu detalladament el procs l'elaboraci i el funcionament del programa de detecci de duplicats que s'ha elaborat per la crrega i alimentaci de registres bibliogrfics en aquesta base de dades.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Aquest treball s'ha basat en la comparaci altitudinal de determinades espcies vegetals (i per tant dels estatges) respecte els ltims cent anys en una zona de la vall de Ribes; concretament des de la serra de St. Aman fins a la poblaci de Bruguera, passant per els Llisos del Taga. La realitzaci del treball implica primerament la recerca d'estudis i dades anteriors fets sobre el tema, que generalment es basaria en dos estudis ja esmentats en el treball, els quals sn un catleg florstic de la vall de Ribes (de Josep Vigo) i un article de caracterstiques molt semblants al nostre treball (de Jonathan Lenoir), aix com tamb lelecci de la metodologia i de les espcies a estudiar. L'altra part es basa en fer un comptatge i identificaci de les espcies trobades en diferents zones. En el moment de fer la delimitaci de les zones hem tingut en compte l'alada i l'orientaci i s'han subdividit aquestes zones en quadrants per facilitar el comptatge i identificaci. Una vegada comparats els resultats amb els estudis fets anteriorment s'ha arribat a la conclusi que hi havia un canvi altitudinal de les espcies prou significatiu. Unes de les interpretacions d'aquest resultat observat podria lligar-se al canvi de temperatures que ha sofert la vall en els ltims anys degut al canvi climtic.
Resumo:
El principal valor afegit daquest treball rau en la troballa de que la valoraci dels candidats a la presidncia de la Generalitat s la variable que t ms importncia a lhora dexplicar la propensi dun catal a emetre un vot dual. Aix per exemple, i pel cas del vot dual PSC-CiU a finals dels vuitanta i principis dels noranta, els catalans que es decantaven per lopci socialista a les eleccions generals i per la federaci nacionalista als comicis autonmics eren aquells que valoraven millor (pitjor) Jordi Pujol (Raimon Obiols). I a conclusions similars sarriba si sanalitza aquesta mateixa modalitat de vot dual en altres punts del temps, o altres modalitats de vot dual. El treball sestructura de la manera segent. En primer lloc, es defineix lobjecte destudi i les seves distintes modalitats. A continuaci, sofereixen unes primeres dades de tipus descriptiu sobre el fenomen del vot dual a Catalunya. En els apartats segents, semmarquen tericament les hiptesis la validesa de les quals es busca comprovar a travs dels models economtrics. La secci dedicada al disseny de la investigaci serveix de prembul a lanlisi quantitativa de les causes del vot dual a Catalunya. Per ltim, un breu apartat de conclusions recull les principals aportacions del treball, i aventura possibles lnees dinvestigaci futures.
Resumo:
Aquest projecte realitza una auditoria ambiental de ledifici de lrea de Territori, Medi Ambient, Paisatge i Espai Urb de lAjuntament de Sitges, com a primer pas per a la implantaci dun sistema de gesti ambiental (SGA), en acord amb el Reglament (CE) n 761/2001, i la posterior obtenci dun certificat de gesti i auditories ambientals (EMAS). Lauditoria sinicia amb la identificaci dels aspectes ambientals de ledifici, mitjanant la recopilaci de dades sobre consums energtics i hdrics, la estimaci de la generaci de residus i enquestes de mobilitat als treballadors. Aquestes dades sn utilitzades per determinar els aspectes ambientals significatius i posteriorment, exposar una srie de propostes de millora per tal de corregir-los o minimitzar-los, com ara sistemes destalvi daigua, denllumenat, de producci delectricitat i leducaci ambiental dels treballadors. Per a la implantaci dun SGA en la situaci actual de ledifici, es necessria, entre altres coses, la implantaci dun sistema de registre que arxivi els consums daigua, energia i generaci de residus, per tal de dur un control de les despeses de cadascun dels vectors. A ms, caldr implementar un Programa de bones prctiques ambientals en loficina per tal de reduir el consum elctric, daigua i generaci de residus, i la seva classificaci per part dels treballadors.
