1000 resultados para Morfología [Lingüística]
Resumo:
A les darreres dcades, l'angls mdic col·loquial s'ha barrejat amb el llenguatge no especialitzat a dramatitzacions audiovisuals. Aquest argot pertany actualment a un sistema conceptual lligat a una cultura i constitueix l'oralitat prefabricada destinada a caracteritzar els personatges de ficci. Aquesta investigaci verifica tant les tcniques de traducci emprades per traslladar la terminologia mdica de la srie ER (Urgncies) en el doblatge de l'angls a l'espanyol, com el nivell d'adequaci de la versi en la llengua meta. Acadmicament, aquest treball est motivat per la manca d'estudis emprics de la traducci per el doblatge de la terminologia mdica de les series televisives
Resumo:
El xito internacional de Andrea Camilleri, escritor siciliano cuyas novelas estn caracterizadas por la presencia del dialecto, ha fomentado el debate sobre la posibilidad de traducir textos caracterizados por la presencia de variacin lingstica. Esta cuestin ha sido tratada de forma marginal por la traductologa y, a menudo, los estudiosos han abogado por la supresin de las marcas dialectales en las traducciones. Un anlisis del sistema lingstico italiano y de su literatura, sin embargo, no puede prescindir del estudio de los dialectos y de las variedades regionales, cuya presencia es todava muy fuerte. El presente trabajo se centra en un anlisis descriptivo, de tipo cualitativo y cuantitativo, de las rplicas de tres personajes de la novela de Camilleri Il cane di terracotta en la versin original y en su traduccin al castellano. Este estudio, suportado por la descripcin del marco terico en el que se inscribe el tema de la variacin lingstica, nos permite, en primer lugar, evaluar el peso de la presencia de marcas de dialecto geogrfico y social en el texto original y trazar la compleja relacin existente entre lengua nacional, dialectos y variedades regionales en Italia. En segundo lugar, a travs del anlisis de la versin en castellano podremos verificar si existe una supresin considerable de las marcas dialectales en la traduccin
Resumo:
Mitjanant el mtode de treball terminolgic proposat per la Teoria Comunicativa de la Terminologia (TCT) es realitza una anlisi d'un corpus bilinge ad hoc sobre Cultura de Pau per establir el mapa de la xarxa conceptual del terme "pau" i les seves col·locacions en castell i angls. Aquestes s'obtenen mitjanant un sistema d'extracci de terminologia. Aquest treball pretn ser una primera aproximaci a la terminologia de la Cultura de Pau. L'estudi es realitza des d'un punt de vista interdisciplinari tenint en compte les aportacions teriques procedents de la TCT, la lingstica de corpus i les xarxes conceptuals
Resumo:
El nostre treball pretn observar com estan organitzats els serveis de TISSPP de l'mbit sanitari de Barcelona. Amb aquesta finalitat, realitzem una observaci indirecta detallada mitjanant entrevistes semi-estructurades tant a professionals de la salut, com al personal encarregat de gestionar aquests serveis. Els resultats obtinguts ens van permetre de descriure en qu consisteixen els serveis de TISSPP dels centres estudiats, quin s el perfil dels seus usuaris, dels seus prestataris i dels professionals de la salut que els utilitzen. Aix mateix, descrivim com s'est duent a terme la prctica de la TISSPP i quina avaluaci rep
Resumo:
Aquest treball analitza, mitjanant un petit corpus de textos mdics especialitzats publicats en llengua espanyola d'Espanya (13.470 paraules) i llengua russa (12.318 paraules), els usos i freqncies dels tipus oracionals i dels girs de participi i gerundi en el llenguatge cientfic. L'objectiu del treball s descriure aquests aspectes sintctics de la prosa cientfica original en aquestes dues llenges per tal de conixer i evitar els calcs sintctics en la traducci dels textos mdics. Una sintaxi sense calcs ajuda a adequar el text meta a les expectatives del lector, en aquest cas l'especialista mdic
Resumo:
Aquest treball ofereix, en primer lloc, una descripci lingstica de les formes que presenta la preposici a en quatre varietats del catal (barcelon, varietats occidentals del catal central, balear i tortos). En segon lloc, presenta una anlisi de les dades en qu es demostra que la llengua resol els contactes voclics on interv la preposici a mitjanant mecanismes que s'escapen del comportament fonolgic general, s a dir processos d'elisi o fusi, aix s mitjanant les formes /an/ o /am(b)/. En aquest sentit, es tracten aquestes formes com un cas d'al·lomorfia externa amb ordenaci lxica dels al·lomorfs, en el qual tenen un paper rellevant els conceptes d'especificitat i de pressi paradigmtica. Finalment, es fa un tractament del fenomen en termes de la teoria de l'optimitat
Resumo:
This study addresses the issue of Spanish plural marking considering data from three sources: existent words, loan words and nonce words. Specifically, we are interested in the role of stress placement and word-final sound in the use of /-es/ for plural formation. We present data concerning the interaction of these two features for children and adults. Our findings suggest that this phenomenon is a classic example of over generalization in acquisition. Stress does not seem a determining feature by itself. Its main effect is produced when it interacts with the structure of the syllable
Resumo:
Aquesta investigaci s un primer pas per a una anlisi del paper de la traducci en la construcci de la imatge de l'Altre japons. Aquesta tesina consta d'un corpus de literatura japonesa traduda a Espanya entre el 1930 i el 2005, incloent els gneres d'assaig i tcnico-cientfics, i una anlisi de les dades principalment quantitativa. S'analitza el tipus de traducci (directa o indirecta) de forma diacrnica i per gneres, i tamb la selecci temtica per observar si es tendeix a l'"exotisme", aix com la utilitat dels paratextos per a aconseguir informaci sobre el procs traductor
Resumo:
Objectiu: avaluar quines caracterstiques del pacient i de la tcnica influeixen en la predicci de dificultat en la realitzaci d’un bloqueig neuroaxial. Material i mtodes: estudi observacional prospectiu de 539 pacients sotmesos a un bloqueig regional neuroaxial. Registrem dades demogrfiques, anatmiques, relacionades amb la tcnica (palpaci d’estructures de referncia, grau de flexi, morfologia de la curvatura lumbar), experincia anestesileg i nmero d’intents amb/sense redirigir l’agulla. Variable resposta: punci fcil/difcil. Resultats i conclusions: variables predictives independents de dificultat: flexi dolenta/regular, palpaci dolenta/regular d’estructures anatmiques de referncia i curvatura lumbar no convexa. Anatomia, edat i IMC van quedar excloses.
Resumo:
Aquest treball de recerca aborda l’Acceptabilitat (qualitat) de les traduccions des de diversos mbits de la traducci: teoria de la traducci, mbit professional, didctica de la traducci i estudis emprics. Per all, a partir de les publicacions fetes en aquest distints mbits per diversos autors, grups de recerca i organismes oficials, es dedueix el que entn per una traducci de qualitat i es sintetitza fins a obtenir aquells criteris essencials d’Acceptabilitat que es desprenen de les seves publicacions, de manera que ens permeti contrastar-los entre si. Aix mateix, insereix dins de la primera fase del projecte de recerca del grup PACTE (Adquisici de la Competncia Traductora i Avaluaci) es realitza un estudi exploratori sobre la idonetat dels Punts Rics com a mtode d’avaluaci de la Acceptabilitat
Resumo:
Songs were the means used by the Romanian Communist Party to ‘educate’ Romanians. Through them, Romanians were told what they had to appreciate, how grateful they were supposed to be to the regime, how great President Ceausescu was and how they had to work harder and harder so that they could be even better Communists. This paper comprises the translation of three songs composed, performed and broadcast in Communist Romania and their analysis from the point of view of communication. In translating the song, I have chosen to translate closest to the original possible meaning and meanwhile to respect to the best of my ability Low’s ‘pentathlon principle’: singability, rhyme, rhythm, naturalness and fidelity to the sense of the source text
Resumo:
Uno de los debates ms candentes de la situacin socio-poltica europea es el de la inmigracin y las polticas de identidad. A causa de acontecimientos recientes, como la “Ley del Velo” o los disturbios en Francia en el 2005, el discurso que domina discusiones polticas y educativas sobre la inmigracin, es el de una crisis de “los modelos de integracin”, particularmente en lo que concierne a las segundas generaciones de inmigrantes. La Oficina Central de Estadstica en Holanda, por ejemplo, ha publicado datos que indican que los jvenes de segunda generacin turcos y marroques se sienten menos “en casa” en el pas, que sus propios padres (2006). Una pregunta importante es: ¿Cmo se llega a ese sentimiento de alienacin? Aunque esta ponencia no puede abarcar esta pregunta en toda su complejidad, lo que s ofrece es la rara oportunidad de examinar las interacciones de la vida cotidiana de un grupo de nios/as marroques con sus compaeros/as espaoles durante la jornada escolar. Investigar las relaciones que los nios/as inmigrantes tienen con otros nios/as es crucial porque las identidades que desarrollan estos nios/as y su propio sentido de quines son, dependen, no slo de las interacciones que tienen en su vida privada, sino tambin de las reacciones de otros compaeros/as y de sus interacciones en la escuela y otras instituciones (Appiah, 2006; Taylor, 1994). Es importante entender este fenmeno porque estos/as nios/as van a crecer o bien sintiendose miembros de pleno derecho de la sociedad espaola, o bien con un acusado sentido de alienacin y no-pertenencia. Por lo tanto, el anlisis de estas interacciones es una ventana que puede ofrecernos un resquicio para dilucidar como estos procesos de exclusin y alienacin podran empezar en la infancia y la pre-adolescencia. Este anlisis es parte de un estudio etnogrfico de socializacin lingstica desarrollado en 12 meses, durante los cuales investigu la vida cotidiana de los nios/as de seis familias marroques en un pueblo del suroeste espaol. Este estudio consista en grabar las rutinas de interaccin en las que los nios/as participaban. Para este trabajo, he analizado 17 horas de video recogidos en la escuela primaria del pueblo. El anlisis se centra en las prcticas lingsticas y no-verbales que organizan formas de exclusin social de nios/as inmigrantes marroques por parte de sus compaeros/as espaoles, a pesar del discurso pblico de inclusion, tolerancia y respeto que caracterizan los planes curriculares oficiales del centro escolar. A travs de estas prcticas, se mostrar como a los nios/as inmigrantes se les adscriben caractersticas negativas y se les asignan posiciones para un trato diferencial.
Resumo:
El tema central ha consistit a estudiar, a partir de les fonts epigrfiques, la vida privada i pblica de Mallorca en poca romana, tot analitzant-ne el sistema econmic i poltic, la societat, les formes d'expressi cultural, la religi i les creences, la geografia i la topografia, els principals esdeveniments histrics, els jaciments arqueolgics, les dades d'inters antropolgic, la situaci lingstica, etc. Per tot aix, l'estudi est directament relacionat amb disciplines com ara la histria, la geografia, la poltica, l'epigrafia, l'arqueologia, l'economia, la filosofia, l'antropologia, la sociologia, la demografia, etc.
Resumo:
A partir de les fonts epigrfiques, es fa un estudi interdisciplinari de la vida privada i pblica de Mallorca en poca romana, tot analitzant-ne el sistema econmic i poltic, la societat, les formes d'expressi cultural, la religi i les creences, la geografia i la topografia, els principals esdeveniments histrics, els jaciments arqueolgics, les dades d'inters antropolgic i la situaci lingstica. El punt de partida s la pregunta segent: quines dades sobre la Mallorca romana es poden obtenir a partir de les fonts epigrfiques? I tamb: com s'organitzava la societat mallorquina en poca romana, quines divinitats eren objecte de culte, amb quines comunitats o pobles tenia relacions comercials, quins rituals funeraris seguia, quina estructura econmica la gestionava, quina llengua parlava i d'acord amb quin sistema poltic es governava.
