Els apareguts i el culte de les ànimes del Purgatori (segles XIV-XVII). Estudi i edició de textos catalans

Report for the scientific sojourn carried out at the Institut National d'Histoire de l'Art (INHA), France, from 2010 to 2012. It has focused on the analysis and editing of tales of human apparitions from the other world belonging to the Catalan culture or referring to it. We have studied and edited different versions of the process of Esperança Alegre (Lleida, 1500) and the Peregrinació del Venturós Pelegrí. These medieval works have been preserved in sources of the late sixteenth century or later. We have located a manuscript of the Esperança Alegre's tale, unknown to us at the beginning of this research (Biblioteca Nacional de España, ms. 1701), which differs from the version of ms. Baluze 238 of the Bibliothèque Nationale de France. The scribe of the ms. 1701 adds several paragraphs where considers the case as a diabolical phantasmagoria. About the Venturós Pelegrí, we have tried to establish firm criteria for the classification of many editions from the seventeenth to nineteenth centuries. We have been looking for printed books in the libràries of the world and we have made several requests for photographic reproductions, in order to classify undated editions by comparing woodcuts and other decorative elements. In the legend of Prince Charles of Viana (1421-1461), the appearances of his ghost are accompanied by rumors of his poisoning and of his sanctity. In addition, we have studied the cycles of masses for the souls in Purgatory linked to the hagiographies of St. Amadour and St. Vincent Ferrer, as well as the appearances described in L'Ànima d’Oliver of Francesc Moner, in the Carmelite chronicles of Father John of St. Joseph (1642-1718) and in some folktales collected from the eighteenth to the twentieth century. All this have allowed us to verify the evolution of certain cultural paradigms since the Middle Ages to the present.

Estudi per la implantació d'un ERP en una oficina de farmàcia

En aquest projecte es realitza l'estudi previ de la implantació d'un Planificador de Recursos Empresarials (ERP) en una oficina de farmàcia. Es pretenen analitzar els diferents punts a tenir en compte, tant de l'empresa com del ERP, a l'hora d'escollir el millor sistema per implantar a la farmàcia. Primerament hi ha una part teòrica on es defineix el concepte de ERP, donant una visió del mercat actual i del què suposa implantar un ERP en una empresa. El segon pas és el més rellevant, es tracta de l'anàlisi dels requeriments funcionals i tècnics de la farmàcia. Finalment, es proposen els 3 sistemes més ben col·locats per a una possible implantació i s'escull el que millor s'adapta a les necessitats especificades.

The effects of walking while working on productivity and health: a field experiment

Lack of physical activity can cause health problems and diminish organizational productivity. We conducted a 12-months long field experiment in a financial services company to study the effects of slow-moving treadmills outfitted for office work on employee productivity and health. 43 sedentary volunteers were assigned randomly to two groups to receive treadmill workstations 7 months apart. Employees could opt at will for standard chair-desk arrangement. Biometric measurements were taken quarterly and weekly online performance surveys were administered to study participants and to more than 200 non-participants and their supervisors.In this study we explore three questions concerning the effects of the introduction of treadmills in the workplace. (1) Does it improve overall physical activity? (2) Does it improve health measures? (3) Does it improve performance? The answers are as follows. (1) Yes (net effect of almost half an hour a day). (2) Yes (small gains, one minor decline). (3) No and yes (initial decline followed by increase to recover to initial level within one year) – based on weekly employee self reports.

Sistema de informatización integral de la gestión farmacéutica

El presente proyecto fin de carrera tiene como objetivo informatizar todo el sistema de gestión de farmacias con el fin de dar un servicio a los farmacéuticos más independiente, más eficaz y más sencillo.

Recueil de commentaires exégétiques

Colophon au f. 153v : סיימתיו בי"א לתמוז שנת רמ"ט F. 1r-43v : Lévi ben Gerson, commentaires des livres de Daniel et Ecclésiaste. F. 45r-53v : tables. F. 54r-93v : Abraham ibn Ezra, ראשית חכמה. F. 94r-119v : Abraham ibn Ezra, ספר המולדות. F. 120r-126v : Abraham ibn Ezra, ספר המאורות. F. 127r-136v : Abraham ibn Ezra, ספר העולם ומחברות המשרתים. F. 137r-153v : Abraham ibn Ezra, ספר הטעמים. F. 154-156 : traité d'astronomie (extrait). 159 : élégie. F. 160r-174v : traité médical (extrait).

Recueil de commentaires exégétiques

F. 1-15v : Rabbi Meïr Halevi Abulafia, commentaire du livre d'Esther. F. 16r-39v : Isaac ben Shem Tov ibn Shem Tov (14..-15..), commentaire du livre des Proverbes. F. 40r-108v : Joseph ben Abraham Hayoun, commentaire sur le Cantique des cantiques. F. 110r-250v : Salomon ben Moïse Alkabetz , שרש ישי. F. 251r-263v : commentaire des Prophètes et des Hagiographes. F. 264 : florilèges. F. 265r-284v : Jedaiah ben Abraham Bedersi, בחינת עולם

Recueil de commentaires exégétiques

F. 1r-108r : Isaac Arondi, commentaire du livre de Job. F. 108r-131v : Isaac ben Moïse Duran, épître אל תהי כאבותיך. F. 132v-144r : Moïse Maïmonide, épître תחית המתים. F. 144v-173v : Moïse Maïmonide, préface au commentaire de la Mishnah.

Extraits de CHRONIQUES, et en particulier de textes relatifs à la NORMANDIE.

Contient : Extrait des Annales S. Dionysii ad cyclos paschales [cf. E. Berger, dans Bibl. de l'Ecole des chartes, t. XL, p. 270] ; Extrait de la chronologie des rois de France, de Bernard Gui, d'après un ms. de Petau, communiqué par Camuzat ; Fragment sur Philippe le Bel, par un moine de Saint-Denis (Frère Ives) [cf. Molinier, Sources, n° 2847] ; Extrait du Chronicon Colmariense [Mon. Germ., SS., t. XVII, p. 240] ; Lettre de Philippe IV relative à la bataille de Mons-en-Pévèle, septembre 1304 ; Fragment (1285-1343) de la chronique de l'Anonyme de Caen [Molinier, n° 1163] ; Extraits historiques relatifs aux fils de Philippe le Bel ; Chartes de Guillaume le Conquérant et d'Henri Ier pour l'abbaye de Montebourg ; Notice de la fondation de ladite abbaye ; Gesta abbatum Fontanellensium, rédaction abrégée. Incipit : « Wandregisilus qui et Wando... » [cf. Archiv, VIII, 373] ; Gesta abbatum Fontanellensium, précédés de la Commemoratio Ansberti [cf. éd. Loewenfeld, Hanovre, 1888, in-8°, et D'Achery, Spicil., éd. in-fol., t. II, p. 263] ; Chartes de l'abbaye de Saint-Wandrille (1024-1177) et extraits de pièces des XIIIe et XIVe siècles relatives à la même abbaye ; Extraits de la chronique de Robert de Thorigny, d'après un ms. du Mont-Saint-Michel ; Extraits d'Annales de Rouen, d'après un ms. de Bigot [ms. lat. 5530 ; cf. L. Delisle, dans Hist. littér., t. XXXII, p. 196] ; Chronologia urbis Rothomagensis (94-1549), composée par M. de La Mare ; Chron. Nortmannorum [cf. Duchesne, Rer. Franc. scriptores, t. II, p. 524, et L. Delisle, dans Notices et extraits, t. XXXVIII, p. 697] ; Annales de Saint-Wandrille, dites Chronicon Thosanum, [cf. Hist. littér., t. XXXII, p. 204] ; Eloge en vers de Lanfranc [Mabillon, AA. SS. Ben., t. VI, II, p. 659], d'après un ms. de Saint-Florent-lès-Saumur ; Trêve de Dieu pour la Normandie, du temps de Gullaume le Conquérant ; Extrait d'un ms. intitulé « Cursus Normanniae », communiqué par J. Sirmond ; Notice sur les abbés de Fécamp, jusqu'à Henri de Lorraine (1613-1642), d'après un ms. de M. de la Meschinière ; Catalogue des abbés du même monastère jusqu'à François de Joyeuse (1600-1613) ; Extraits d'un cartulaire de Saint-Michel du Tréport ; Extraits d'un calendrier de la même abbaye ; Extraits de la vie de saint Exupère, évêque de Bayeux ; Vers sur l'abbaye de Jumièges, attribués au moine Adrien (cf. Frère, Bibliogr. normand, t. I, p. 154) ; Extraits d'un calendrier des chanoines d'Eu ; Liste des évêques de Lisieux jusqu'à Guillaume Du Vair (1618-1621) ; Evêques de Bayeux jusqu'à Jacques d'Angennes (1606-1647) ; Evêques de Coutances jusqu'à Nicolas de Briroi (1589-1620) ; Evêques d'Evreux jusqu'à François de Péricard (1613-1646) ; Notes sur les chartes de l'abbaye de Savigny ; Chartes du Breuil-Benoît ; Catalogue des abbés de Jumièges ; Fondation de l'abbaye de Blanchelande (1154), et extraits des chartes de ce monastère ; Notes sur le fouage à lever en Normandie et sur les forteresses occupées par le roi, d'après les registres du Trésor des chartes ; Extraits des archives de Notre-Dame d'Ardenne ; Extraits des archives de Saint-Etienne de Caen ; Chartes diverses relatives à la Normandie (1217-1262) ; Annales d'Avranches, 837-1359 [cf. Hist. de Fr., t. XXIII, p. 568] ; Extraits de deux rédactions de la Vita Vanengi [Bibl. hag. lat., 8811 et 8813] ; Traité entre Abu-Issac et Vibaldus, envoyé de l'empereur Frédéric II (1231), traduction latine par M. Obelius Cicero [Mon. Germ., Const., t. II, p. 187] ; Extraits de chroniques arabes relatifs à l'histoire de Sicile, traduits par le même

Monarquia vs. República : què costa més?

“El coneixement condueix a la unitat, com la ignorància a la diversitat” Ramakrishna.Fins a quin punt les nostres opinions estan realment ben fonamentades? És la diversitat d’opinió, fruit de la ignorància col·lectiva?Tants punts a tractar sobre la Monarquia o la República, i tan difícils cada un d’ells. En aquest cas, pretenem saber si hi ha o no grans diferències econòmiques entre un sistema i altre, donant un repàs als conceptes i magnituds importants per entendre bé el significat de les dades resultants.Si bé pensàvem que seria difícil arribar a una conclusió clara, i ens sorprèn haver-ho aconseguit, més ens sorprèn el fet d’haver-nos adonat, durant la realització de la investigació, de la carència d’informació que tenim. I no només els ciutadans, sinó els propis governs sobre les seves pròpies dades i sobre el que reflecteixen les mateixes. Conceptes entremesclats, dades poc clares, diferències en les informacions dins llocs oficials d’un mateix país... La República és més cara. Ho sabien? Però...ara que ho saben...és aquest un resultat que podria variar les seves preferències? O necessiten saber més?Tots tenim dret a opinar sobre aquest tema, a triar el que ens agrada més,però, com bé diu Ramakrishna, el resultat de la diversitat d’opinions sobre eltema és, probablement, conseqüència de la poca informació que tenim sobre laglobalitat de factors que influencien en la execució d’una d’aquestes formes d’estat.

La CPP en el context sanitari

Finançament del Nou Hospital Universitari de Son Dureta: Col·laboració público-privadaes un treball de recerca que tracta sobre la financiació d’un hospital respecte a la sevaconstrucció i la posterior explotació.En aquest treball podem trobar dos parts ben diferenciades: la part teòrica i la part practica.En la primera part del treball analitzem com és un contracte de col·laboració públicoprivada(CPP), per després identificar els principals axiomes d’aquests tipus de contractesen el contracte de CPP que s’ha realitzat per la financiació del Nou Hospital de Son Dureta.En la segona part, analitzem la col·laboració publico- privada que s’ha realitzat en aquesthospital concret. S’ha analitzat des de un punt de vista econòmic, polític i social.També s’ha fet una comparació de la col·laboració público-privada envers la col·laboraciótradicional. Les conclusions de la comparació son des de el punt de vista de l’administració,el sector privat i dels usuaris.És realment més eficient, econòmicament parlant, la col·laboració público-privada que lacol·laboració tradicional?La CPP és un recurs que utilitza l’estat per tal de disminuir el deute i sanejar els seuscomptes?Realment es guanya amb qualitat per l’entrada del sector privat en temes d’administraciópública?Qui és el principal beneficiat per la realització d’aquest tipus de col·laboració (sectorpúblic, sector privat, usuaris)?Aquestes són algunes de les hipòtesi que hem intentat anar responent al llarg del treball.

La restauration des qsûr : institution du patrimoine et enjeux de mémoire

Sous l'égide du ministère de la Culture algérien et de l'UNESCO, a été engagé récemment un programme de rénovation des qsûr, villages fortifiés du sud de l'Algérie. La restauration de ce patrimoine bâti, qui atteste de la prise de conscience de la part des autorités politiques de son importance en tant que patrimoine historique et culturel, est toutefois sujette à interrogation. Quelles sont les conditions et formes que prend cette réhabilitation ? Quels en sont les enjeux ? Et pour qui ? Car si sa rénovation repose sur une politique de préservation du patrimoine revêtant plusieurs enjeux pour les institutions, elle suscite également un grand intérêt auprès des populations des régions du Sud. En effet, les modalités de réhabilitation de ces qsûr interrogent les conditions et formes de l'institution du patrimoine en Algérie ainsi que les enjeux de mémoire et identitaires liés à l'institution de ces qsûr (lesquels sont les marques de l'autochtonie berbère).

Impacte econòmic de la reforma de l'avinguda Diagonal

Quina és la primera imatge que et ve al cap quan sents parlar de l’avinguda Diagonal?Segurament és la d’una avinguda llarga i sovint altament congestionada pel trànsit.No obstant, fa seixanta anys l’avinguda Diagonal complia unes funcions ben diferents a les que compleix avui en dia. Tot just acabava de finalitzar la Guerra Civil i la gent necessitava diversió, i per això l’avinguda acollia sales de festa, bars i cafès, els grans premis d’automoció de l’època i era una mena d’autopista per travessar la ciutat de manera ràpida. Tot això es ben diferent de la Diagonal actual on el trànsit és molt dens, i la congestió i el desordre estan presents al nostre cap quan pensem en aquesta columna vertebral de l’Eixample.Res a veure amb la Diagonal del futur, on els vianants tindran un espai molt generósper poder passejar, comprar o fer una copa a la terrassa d’un bar tranquil·lament sense haver d’esquivar les bicicletes que, per cert, també tindran un espai reservat i bendelimitat. I una reducció del trànsit molt important, per tal de tenir una avingudamoderna, neta, cosmopolita i al nivell de la ciutat de Barcelona.I, com veurem a continuació, aquesta reforma es mourà al voltant d’un polèmic i controvertit punt: la unió dels dos tramvies de la ciutat a través de l’avinguda Diagonal.

Stratification by smoking status reveals an association of CHRNA5-A3-B4 genotype with body mass index in never smokers.

We previously used a single nucleotide polymorphism (SNP) in the CHRNA5-A3-B4 gene cluster associated with heaviness of smoking within smokers to confirm the causal effect of smoking in reducing body mass index (BMI) in a Mendelian randomisation analysis. While seeking to extend these findings in a larger sample we found that this SNP is associated with 0.74% lower body mass index (BMI) per minor allele in current smokers (95% CI -0.97 to -0.51, P = 2.00 × 10(-10)), but also unexpectedly found that it was associated with 0.35% higher BMI in never smokers (95% CI +0.18 to +0.52, P = 6.38 × 10(-5)). An interaction test confirmed that these estimates differed from each other (P = 4.95 × 10(-13)). This difference in effects suggests the variant influences BMI both via pathways unrelated to smoking, and via the weight-reducing effects of smoking. It would therefore be essentially undetectable in an unstratified genome-wide association study of BMI, given the opposite association with BMI in never and current smokers. This demonstrates that novel associations may be obscured by hidden population sub-structure. Stratification on well-characterized environmental factors known to impact on health outcomes may therefore reveal novel genetic associations.

"El Precio de la muerte" : anàlisi del mercat funerari a la ciutat de Barcelona

Heu contractat alguna vegada un servei funerari? Encara que la resposta de molts de nosaltres és que no, és ben segur que algun cop en la nostra vida ho haurem de fer i potser és millor pensar quin tipus de servei estarem contractant abans que arribi el moment de fer-ho. “El precio de la muerte” és un treball on s’ha fet un anàlisi del mercat funerari a Barcelona i la seva utilitat rau en el fet de que aquest tipus de serveis, encara avui dia, segueix sent molt desconegut i és per això que aquí donarem respostes a les principals preguntes que pugui tenir el lector. Si voleu saber en qui recau la responsabilitat d’oferir aquest servei, com es fixen els preus o qui es queda els 10 milions d’euros que dona de benefici una empresa d’aquest tipus no dubteu en llegir aquest treball, i aquesta i moltes preguntes més trobaran resposta.Finalment, ens plau pensar que l’esforç de reunir aquesta informació serveixi als consumidors per afrontar un tràmit tan forçós des d’una posició d’igualtat davant l’empresa oferidora, i evitar així preus abusius i serveis innecessaris.

El Tabac al món : la indústria a nivell local i global, legislació, problemes i reptes de futur

Per què a un fumador del Canadà li costa 10 vegades més diners comprar un paquet de tabac que el que li costa a un fumador de Cuba? Què se n’ha fet dels anuncis de Marlboro als cotxes de l’escuderia automovilística Ferrari? Comés que s’han creat espais reservats per a fumadors en els últims anys? Aquestes i altres preguntes sobre el món del tabac conformen l’objecte del nostre treball d’investigació. El nostre propòsit és intentar donar resposta a qüestions com aquestes, i fer que el lector entengui realment a què es deuen aquests canvis en l’estructura del mercat del tabac. Mostrarem, mitjançant una mirada analítica dels diferents factors, que gran part d’aquests efectes en un producte (com pot ser el cigarret, en el cas que ens ocupa) són extrapolables a altres béns i que es poden explicar des del punt de vista econòmic, examinant les decisions d’agents amagats com ara el govern, i considerant les repercussions dels diferents tipus de polítiques.Com tots sabem, el món actual està conformat per un seguit de relacions entre individus, o millor dit, agents econòmics que interactuen entre ells. Els resultats d’aquestes interaccions determinen el comportament de variables que, ben definides, poden ser estudiades, així com els seus efectes. Nosaltres hem intentat mostrar d’una manera senzilla i a l’abast de tothom fins a quin punt arriben aquestes interrelacions. El que preteníem en tot moment basar-nos en dades objectives obtingudes previ estudi. Es per això que, de la mateixa manera que al acabar el treball el lector serà capaç d’entendre per què varia elpreu del mateix bé al creuar una frontera, queda a càrrec de cadascú determinar si, per exemple, els fumadors són objectes de persecució o de si les mesures paternalistes del govern envers la prohibició de la publicitat estan justificades.