Sistema motivacional i variables individuals en la rehabilitació

Aquest treball s’ha realitzat en el Centre Educatiu Montilivi, un centre de Justícia Juvenil, on predominen les mesures en règim semiobert. L’objectiu principal del centre és oferir als menors la experiència i la formació necessària per superar els handicaps, deixar l’activitat delictiva i participar en la societat de manera normalitzada. L’any 2002 es va implantar un sistema motivacional que, basat en el condicionament operant i l’aprenentatge social, facilités la participació activa i responsable dels interns. El sistema motivacional s’estructura en etapes progressives. El menor, superat el període d’observació inicial, se l’assigna a una etapa on pot gaudir dels avantatges corresponents. Una avaluació continuada, li permetrà anar assolint la puntuació necessària que li donarà la opció de progressar a una etapa superior. En aquesta gaudirà de més avantatges. L’objectiu bàsic de la recerca és avaluar l’eficàcia del sistema motivacional pel que fa la desaparició o reducció de les conductes indesitjables de: no retorn, fugides, reincidència i conflictes dins del centre i buscar relació d’aquestes variables amb diversos factors individuals. Per dur a terme la recerca s’han seleccionat 135 menors que hem distribuït en dos grups. un grup de control anterior a la implementació del sistema motivacional; i un grup d’intervenció a qui si se’ls ha aplicat el sistema motivacional. Els resultats diuen que la mostra respon a un patró antisocial greu. També diu que l’aplicació d’un sistema motivacional no s’ha associat a una reducció de les conductes antisocials dels interns durant el període d’aplicació. Malgrat això, sí es percebut com una eina eficaç per interns i professionals.

Variables de la concessió de la llibertat condicional a Catalunya

Aproximadament un 40% dels subjectes de la mostra de 1.14a subjectes no han arribat a ser considerats per a l’alliberament condicional, tot i haver complert les 3/4 parts de la condemna. La modalitat de llibertat condicional ordinària en complir les ¾ parts de la condemna predomina sobre la resta de modalitats d’alliberament. En el cas d’aquest estudi, només un 7,6% havia accedit al benefici de la llibertat condicional avançada. Respecte a la incidència de les variables personals en l’accés a la llibertat condicional, ser dona, tenir nacionalitat espanyola i un nivell molt baix o un nivell alt de formació influeix positivament en l’obtenció de la llibertat condicional. La variable nacionalitat estrangera té una influència molt negativa en la concessió de la llibertat condicional. Respecte a les variables penals, els delictes de lesions, seguits dels delictes contra la propietat, com tots els tipus de robatoris, tenen els percentatges de denegació de la llibertat condicional més alts. Respecte a les variables penitenciàries, es conclou que com més obert sigui el règim inicialment aplicat, més probabilitats hi ha de sortir en llibertat condicional. Les activitats realitzades durant el compliment de la condemna no semblen tenir, en general, una incidència positiva en la concessió de la llibertat condicional. En aquest sentit, es podria dir que ja a l’inici de la condemna es pot determinar les possibilitats que es tindran de sortir en llibertat condicional, independentment dels progressos o canvis que es realitzin durant el compliment de la condemna. Les variables més significatives en la concessió de la llibertat condicional, segons l’anàlisi de regressió logística, són 4: l’habitualitat, els dies totals de sortida en funció del temps, el temps passat com a preventiu i el nombre de faltes greus. La regressió logística ha permès construir una equació amb aquestes 4 variables independents, que dibuixa el perfil d’un intern en llibertat condicional, i també descriu quins són els interns susceptibles de gaudir de la llibertat condicional o no, amb la probabilitat d’encertar en 80 de cada 100 casos.

Chiquipark : Gestió d'un local d'animació infantil

Aquest projecte pretén desenvolupar una aplicació per gestionar un local d'animació infantil. La primera part està destinada a l'usuari/client de l'empresa i constarà d'una interfície web basada en Silverlight on l'usuari podrà veure tota la informació (horaris, preus, ubicació...) del local d'animació. La segona part del projecte és la part d'administració, destinada als membres de l'empresa, que serveix per gestionar els cobraments i les reserves que es realitzin per internet, així com d'altres serveis que poden oferir.

Chiquipark : Gestió d'un local d'animació infantil

Aquest projecte desenvolupa la gestió d'una empresa dedicada a l'oci infantil. Els productes obtinguts han estat un portal web i una aplicació per realitzar la facturació del negoci.

Estimating Gross Value Added (GVA) across multiple scales: theoretical approach and empirical validation

This paper presents an application of the Multi-Scale Integrated Analysis of Societal and Ecosystem Metabolism (MuSIASEM) approach to the estimation of quantities of Gross Value Added (GVA) referring to economic entities defined at different scales of study. The method first estimates benchmark values of the pace of GVA generation per hour of labour across economic sectors. These values are estimated as intensive variables –e.g. €/hour– by dividing the various sectorial GVA of the country (expressed in € per year) by the hours of paid work in that same sector per year. This assessment is obtained using data referring to national statistics (top down information referring to the national level). Then, the approach uses bottom-up information (the number of hours of paid work in the various economic sectors of an economic entity –e.g. a city or a province– operating within the country) to estimate the amount of GVA produced by that entity. This estimate is obtained by multiplying the number of hours of work in each sector in the economic entity by the benchmark value of GVA generation per hour of work of that particular sector (national average). This method is applied and tested on two different socio-economic systems: (i) Catalonia (considered level n) and Barcelona (considered level n-1); and (ii) the region of Lima (considered level n) and Lima Metropolitan Area (considered level n-1). In both cases, the GVA per year of the local economic entity –Barcelona and Lima Metropolitan Area – is estimated and the resulting value is compared with GVA data provided by statistical offices. The empirical analysis seems to validate the approach, even though the case of Lima Metropolitan Area indicates a need for additional care when dealing with the estimate of GVA in primary sectors (agriculture and mining).

From Leadership to Citizenship Behavior in Public Organizations: When Values Matter

After decades of management reforms in the public sector, questions on the impact of leader-ship behavior in public organizations have been attracting increasing attention. This paper investigates the relationship between transformational leadership behavior and organizational citizenship behavior as one major extra-role outcome of transformational leadership. Refer-ring to a growing body of research that shows the importance of public service values and employee identification in public administration research, we include public service motiva-tion and organizational goal clarification as mediating variables in our analysis. Structural equation modeling is applied as the method of analysis for a sample of 569 public managers at the local level of Switzerland. The findings of our study support the assumed indirect relation-ship between leadership and employee behavior and emphasize the relevance of public ser-vice values when analyzing leadership behavior in public sector organizations.

How to Measure Scope Variables when no Metrics Exist : Application to Landscape Quality Measurement and Hedonic Price Evaluation

Landscape is an example of a non-market good where no metrics exist to measure its quality. The paper proposes an original methodology to nevertheless estimate scope variables in those circumstances, allowing then to better test if people's willingnesstopay for such good is sensitive to the scope. The methodology is based on techniques developed in the context of multicriteria decision analysis. It is applied to assess the quality of the landscape of several Swiss alpine resorts. This assessment is then used as an explanatory variable in a hedonic price function to explain the rent of apartments and to derive an implicit price of the landscape quality.

Celebrado el I encuentro RELAS de gobernanza local para la salud en Andalucía

Boletín semanal para profesionales sanitarios de la Secretaría General de Calidad, Innovación y Salud Pública de la Consejería de Igualdad, Salud y Políticas Sociales

Evaluación ambiental de la acuicultura de camarón sobre el ecosistema manglar en el tramo bajo del río Juguaribe

En los últimos años la acuicultura de camarón se ha desarrollado como industria potencial en Brasil y sus actividades generan presiones sobre ecosistemas y comunidades tradicionales que viven en equilibrio con su entorno. En Cumbe, una comunidad tradicional del municipio de Aracati, Ceará, Brasil, el ecosistema que rodea a su población es el manglar. Debido a esta fuerte presión, tanto el manglar como los servicios ambientales de los que la población local se beneficia, están en peligro. Este estudio pretende evaluar las diferencias entre tres áreas de manglar que están afectadas en diferente grado por la presión de las industrias camaroneras. Se evalúan parámetros biológicos y la estructura de los manglares para observar las posibles diferencias y relacionarlas con las diferentes variables.

BDNF overexpression in mouse hippocampal astrocytes promotes local neurogenesis and elicits anxiolytic-like activities.

The therapeutic activity of selective serotonin (5-HT) reuptake inhibitors (SSRIs) relies on long-term adaptation at pre- and post-synaptic levels. The sustained administration of SSRIs increases the serotonergic neurotransmission in response to a functional desensitization of the inhibitory 5-HT1A autoreceptor in the dorsal raphe. At nerve terminal such as the hippocampus, the enhancement of 5-HT availability increases brain-derived neurotrophic factor (BDNF) synthesis and signaling, a major event in the stimulation of adult neurogenesis. In physiological conditions, BDNF would be expressed at functionally relevant levels in neurons. However, the recent observation that SSRIs upregulate BDNF mRNA in primary cultures of astrocytes strongly suggest that the therapeutic activity of antidepressant drugs might result from an increase in BDNF synthesis in this cell type. In this study, by overexpressing BDNF in astrocytes, we balanced the ratio between astrocytic and neuronal BDNF raising the possibility that such manipulation could positively reverberate on anxiolytic-/antidepressant-like activities in transfected mice. Our results indicate that BDNF overexpression in hippocampal astrocytes produced anxiolytic-/antidepressant-like activity in the novelty suppressed feeding in relation with the stimulation of hippocampal neurogenesis whereas it did not potentiate the effects of the SSRI fluoxetine on these parameters. Moreover, overexpressing BDNF revealed the anxiolytic-like activity of fluoxetine in the elevated plus maze while attenuating 5-HT neurotransmission in response to a blunted downregulation of the 5-HT1A autoreceptor. These results emphasize an original role of hippocampal astrocytes in the synthesis of BDNF, which can act through neurogenesis-dependent and -independent mechanisms to regulate different facets of anxiolytic-like responses.

No major impact of skin aging on the response of skin blood flow to a submaximal local thermal stimulus

La peau est sujette à un vieillissement intrinsèque (processus naturel et chronologique) et extrinsèque (processus induit par l'environnement et notamment les rayons UV). Plusieurs études ont montré que le vieillissement cutané s'accompagne d'une réduction de la densité capillaire au sein du derme et d'une dégradation de plusieurs protéines de la matrice extracellulaire. Cette atteinte morphologique est associée à une diminution de la capacité vasodilatatrice maximale de la microcirculation dermique et en particulier, de la réponse maximale du flux sanguin cutané à un échauffement local de la surface cutanée à des températures avoisinant les 43-44°C. Cette réponse, appelée hyperémie locale induite par la chaleur (local thermal hyperemia), est facilement mesurable par des investigations non invasives, telles que le laser Doppler. Nous avons entrepris cette étude afin d'investiguer les effets de l'âge sur la réactivité de la microcirculation dermique dans des zones cutanées exposées différemment aux rayons UV. Pour ce faire, nous avons étudié, chez des patients jeunes (18 à 30 ans, n=13) et des patients âgés (> 60 ans, n=13), la vasodilatation cutanée induite par réchauffement local de la peau, au niveau de 3 sites anatomiques différents (la cuisse, l'avant- bras et le front). Les mesures ont été effectuées au moyen d'un laser Doppler. Pour chaque sujet et chaque site, la température cutanée fut tout d'abord amenée à 34°C par 2 corps de chauffe (A et B), disposés de manière adjacente sur la peau. La température fut ensuite augmentée à 39°C (corps de chauffe A) et à 41°C (corps de chauffe B) pour une durée de 30 minutes, dans l'optique d'induire une vasodilatation sous- maximale. Ensuite, la température fut augmentée à 43 °C (corps de chauffe A et B) pour 15 minutes supplémentaires. Enfin, la vasodilatation maximale a été induite par un échauffement local à 44°C pour 15 minutes supplémentaires (corps de chauffe A et B). L'enregistrement séquentiel du flux sanguin cutané, effectué chaque minute par laser Doppler imager, donne des images sur lesquelles peut être calculé le flux sanguin cutané (unités de perfusion, PU). Par la suite, nous avons calculé les conductances vasculaires cutanées (CVC), en divisant le flux sanguin (PU) par la tension artérielle moyenne (mmHg), afin de permettre une normalisation entre les différents sujets. Les CVC, évaluées au temps de départ (température 34°C) et après vasodilatation maximale (température 44°C), étaient plus hautes au niveau du front qu'au niveau des 2 autres sites anatomiques. Sur les 3 sites, la CVC maximale (température 44°C) diminuait avec l'âge mais de façon moins importante au niveau du front, en comparaison avec les 2 autres sites. La réponse aux températures sous-maximales (température 39 et 41°C), exprimée en pourcentage de la CVC maximale, ne variait pas avec l'âge ni en fonction du site anatomique étudié. En conclusion, cette étude est la première à étudier simultanément l'hyperémie locale induite par la chaleur sur 3 sites ayant une exposition différente aux rayons UV. Le processus utilisé (laser Doppler imager) est également unique dans la littérature concernant les altérations de la microcirculation cutanée en lien avec l'âge. Cette étude confirme ainsi que le vieillissement cutané intrinsèque et/ou extrinsèque réduit la capacité vasodilatatrice maximale de la microcirculation dermique. Par contre, la réactivité à réchauffement local à des températures moindres ne semble pas être affectée.

Prognostic impact of MGMT promoter methylation and MGMT and CD133 expression in colorectal adenocarcinoma.

BACKGROUND New biomarkers are needed for the prognosis of advanced colorectal cancer, which remains incurable by conventional treatments. O6-methylguanine DNA methyltransferase (MGMT) methylation and protein expression have been related to colorectal cancer treatment failure and tumor progression. Moreover, the presence in these tumors of cancer stem cells, which are characterized by CD133 expression, has been associated with chemoresistance, radioresistance, metastasis, and local recurrence. The objective of this study was to determine the prognostic value of CD133 and MGMT and their possible interaction in colorectal cancer patients. METHODS MGMT and CD133 expression was analyzed by immunohistochemistry in 123 paraffin-embedded colorectal adenocarcinoma samples, obtaining the percentage staining and intensity. MGMT promoter methylation status was obtained by using bisulfite modification and methylation-specific PCR (MSP). These values were correlated with clinical data, including overall survival (OS), disease-free survival (DFS), tumor stage, and differentiation grade. RESULTS Low MGMT expression intensity was significantly correlated with shorter OS and was a prognostic factor independently of treatment and histopathological variables. High percentage of CD133 expression was significantly correlated with shorter DFS but was not an independent factor. Patients with low-intensity MGMT expression and ≥50% CD133 expression had the poorest DFS and OS outcomes. CONCLUSIONS Our results support the hypothesis that MGMT expression may be an OS biomarker as useful as tumor stage or differentiation grade and that CD133 expression may be a predictive biomarker of DFS. Thus, MGMT and CD133 may both be useful for determining the prognosis of colorectal cancer patients and to identify those requiring more aggressive adjuvant therapies. Future studies will be necessary to determine its clinical utility.

BAY 41-2272 activates host defence against local and disseminated Candida albicans infections

In our previous study, we have found that 5-cyclopropyl-2-[1-(2-fluoro-benzyl)-1H-pyrazolo[3,4-b]pyridine-3-yl]-pyrimidin-4-ylamine (BAY 41-2272), a guanylate cyclase agonist, activates human monocytes and the THP-1 cell line to produce the superoxide anion, increasing in vitro microbicidal activity, suggesting that this drug can be used to modulate immune functioning in primary immunodeficiency patients. In the present work, we investigated the potential of the in vivo administration of BAY 41-2272 for the treatment of Candida albicans and Staphylococcus aureus infections introduced via intraperitoneal and subcutaneous inoculation. We found that intraperitoneal treatment with BAY 41-2272 markedly increased macrophage-dependent cell influx to the peritoneum in addition to macrophage functions, such as spreading, zymosan particle phagocytosis and nitric oxide and phorbol myristate acetate-stimulated hydrogen peroxide production. Treatment with BAY 41-2272 was highly effective in reducing the death rate due to intraperitoneal inoculation of C. albicans, but not S. aureus. However, we found that in vitro stimulation of peritoneal macrophages with BAY 41-2272 markedly increased microbicidal activities against both pathogens. Our results show that the prevention of death by the treatment of C. albicans-infected mice with BAY 41-2272 might occur primarily by the modulation of the host immune response through macrophage activation.

Genetic basis of adaptation in Arabidopsis thaliana: local adaptation at the seed dormancy QTL DOG1.

Local adaptation provides an opportunity to study the genetic basis of adaptation and investigate the allelic architecture of adaptive genes. We study delay of germination 1 (DOG1), a gene controlling natural variation in seed dormancy in Arabidopsis thaliana and investigate evolution of dormancy in 41 populations distributed in four regions separated by natural barriers. Using F(ST) and Q(ST) comparisons, we compare variation at DOG1 with neutral markers and quantitative variation in seed dormancy. Patterns of genetic differentiation among populations suggest that the gene DOG1 contributes to local adaptation. Although Q(ST) for seed dormancy is not different from F(ST) for neutral markers, a correlation with variation in summer precipitation supports that seed dormancy is adaptive. We characterize dormancy variation in several F(2) -populations and show that a series of functionally distinct alleles segregate at the DOG1 locus. Theoretical models have shown that the number and effect of alleles segregatin at quantitative trait loci (QTL) have important consequences for adaptation. Our results provide support to models postulating a large number of alleles at quantitative trait loci involved in adaptation.