Armonización europea del principio de libertad de testar y posición del supérstite

Tot i no disposar la Unió Europea d’una competència legislativa en dret de successions, els Estats Membres estan aproximant els respectius ordenaments jurídics, produintse com a resultat elements d’harmonització espontània d’aquesta rama del dret civil. La protecció del principi de llibertat de testar i la major atribució de drets successoris al cònjuge o convivent supervivent són els principis a partir dels quals els Estats inspiren les seves modificacions legislatives i, per això, són els elements centrals de l’harmonització del dret de successions europeu. Com a conseqüència de la estreta relació entre el dret de successions i el dret de família i per els avanços respecte de la comunitarizació del segon, d’entre les dues polítiques legislatives, els Estats estan prioritzant la protecció jurídica del supervivent, sense deixar de banda la llibertat de testar.

El impacto de los acuerdos de asociación en las relaciones comerciales entre la Unión Europea y América Latina

Durant diverses dècades les relacions entre la Unió Europea (UE) i Amèrica Llatina es caracteritzaven pel model tradicional de "ajuda sense comerç" fins els anys 1995, que amb acords de quarta generació impulsar el començament del nou instrument. Els acords d'associació (AdA) introdueixen com una novetat tres pilars (diàleg polític, de cooperació i comercial) i centren l'atenció en les relacions comercials, liberalitzen el comerç i estableixen un nou model d'associació biregional. Aquest treball de recerca analitza els AdA de la UE amb països o grups de països llatinoamericans i el seu impacte en les relacions comercials entre la UE i Amèrica Llatina.

Recuperació de metalls en l’aigua residual de la indústria galvànica mitjançant l’electròlisi i l’energia solar

Proposta del procés d’electròlisi com a mètode de recuperació de metalls pesants presents en les aigües de rentat de la indústria galvànica i l’obtenció de l’energia necessària a través de l’energia solar fotovoltaica

Ideas, Possibilities and Limitations of Sustainable Economic Policy – the Example of Ecological Economics

A mesura que el suport del creixement econòmic constitueix un objectiu fonamental de la formulació de polítiques econòmiques, cal assenyalar que aquest tipus de creixement està limitat naturalment per un planeta finit. Aquest article argumenta que, des del punt de vista de la justícia intergeneracional, la realització d'un concepte de desmaterialització i, com a efecte, d'una economia que no creix (en el sentit de dissociació absoluta del creixement econòmic i consum d'energia i materials) es pot justificar. Per tant, el creixement pot ser també entesa com la millora de la qualitat de vida sobretot en comptes d'ampliar quantitats escarpats de sortida. Per tant, una dràstica reducció del cabal de material es necessita, sobretot en els països d'alts ingressos. Després de presentar alguns crítica de les propostes, en el focus d'aquest article es dibuixen en els arguments de per què la política econòmica en el futur han de ser etiquetats com "ecològic" i, a continuació, les opcions de posar en acció les idees del teòric presentat marc en tasques manejables polítiques seran discutides. En aquest cas, s'argumentarà que l'enfocament clàssic de internalització d'efectes externs sovint seguides de decisions de política econòmica ortodoxa no és completament capaç de reflectir canvis ecològics en les estructures de preus dels mercats. Per tant, formal (industrial i l'establiment de la política de consum) i institucions informals (llars) representen punts clau de la política econòmica sostenible, assenyalant l'individu com així com la responsabilitat col · lectiva per omplir aquest buit substancial.

International regimes as knowledge syndicates? Energy and trends of global governance

El poder de l'Estat i la sobirania tradicional s'està deteriorant de manera constant, sobretot en termes de la provisió de certs béns públics fonamentals. Els Estats, en particular, són incapaços de manejar el coneixement i la informació que és essencial per mantenir la competitivitat i la sostenibilitat en una economia interdependent. Estructures fiables de la governança mundial i la cooperació internacional estan lluny de ser establertes. Energia com a problema a les agendes p dels governs, les empreses privades i la societat civil és un exemple manifest d'aquesta dinàmica.. L'actual sistema de governança mundial d'energia implica accions polítiques disperses per actors divers. L'Agència Internacional de l'Energia té un paper destacat, però està debilitat per la seva composició limitada i basada en el coneixement- epistèmic en lloc del material o executiu. Aquest treball sosté que ni la mida ni nombre de membres disponibles estan dificultant la governabilitat mundial d'energia. Més aviat, l'energia és una sèrie de béns públics que es troben als llimbs, on els estats no poden pagar la seva disposició, així com els diversos interessos impedir l'establiment d'una autoritat internacional. Després de la introducció de la teoria del règim internacional i el concepte de coneixement basats en les comunitats epistèmiques, l'article revisa l'estat actual de la governabilitat de l'energia mundia. A continuació es presenta una comparació d'aquesta estructura amb els règims de govern nacional i regional, d'una banda, i amb règims globals ambientals i de salut, de l'altra

Framing the Europeanization footprint: a follow-up of the EU renewable electricity directive and its impact in Spai

És àmpliament conegut que l'europeïtzació ha guanyat molt terreny en els estudis europeus. Des de finals de la dècada de 1990, ha gaudit d'una important expansió per tal d'avaluar l'eficàcia de les polítiques a escala europea en l'àmbit intern. En aquest procés la política energètica ha jugat un paper molt paradoxal, sent persistentment exclosos de l'agenda de recerca de la europeïtzació, encara que la seva creixent importància en l'elaboració de polítiques comunitàries. No obstant això, la realitat és que, tot i haver estat reconegut recentment com una àrea de la UE amb l'aplicació del Tractat de Lisboa, també ha estat influenciat, directament o indirectament, pels efectes de l'europeïtzació. Com a resultat d'això, la política energètica ha estat considerat com un "cas especial" de l'europeïtzació, portant fins al moment per a la construcció d'un sector caracteritzat la política energètica europea. En aquest context, el present treball pretén explicar l'europeïtzació de les polítiques energètiques nacionals en l'elaboració de l'actuació de la UE per mitjà de la seva competència ambiental. Més explícitament, aquesta investigació tracta de la naturalesa de la reglamentació comunitària en matèria d'energia renovable com un mecanisme d'europeïtzació amb especial èmfasi en el seu impacte a Espanya. Aquest treball sosté que (1) la lluita europea contra el canvi climàtic s'ha obert un camí per a la participació de la UE en matèria de política energètica, i que (2) encara que limitat aquest procés està produint alguns canvis en les polítiques energètiques nacionals. Universitat

La Comunidade de Traballo Galicia-Norte de Portugal. Elementos para la comparación

Les institucions polítiques gallegues han establert relacions de divers tipus amb altres entitats regionals radicades fora de les fronteres estatals originant així una activitat paradiplomàtica. Al marge de les accions dirigides cap a la UE, Portugal, i en concret amb la seva Regió Nord, ha acaparat una part considerable dels esforços i recursos de la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit. Les iniciatives concertades per les autoritats d'ambdues ribes de Miño han donat peu a l'anomenada cooperació transfronterera. Aquestes pàgines es centren en la cooperació desenvolupada entre el Govern gallec i les autoritats de la Regió Nord de Portugal. En la selecció del tema, pesen tant les raons d'ordre quantitatiu (la densitat de les interrelacions econòmiques, culturals, universitàries, etc.) Com institucional (la Comunidade de Traballo Galícia-Nord de Portugal). Des de fa gairebé tres lustres, aquesta entitat és l'instrument institucional que canalitza la cooperació transfronterera. Malgrat la seva relativa joventut, i més enllà de les realitzacions concretes, és destacable el patrimoni intangible: la creació del context (principalment polític i institucional) propici per a la cooperació entre els diversos actors polític-administratius i socioeconòmics per tal d'aprofitar les oportunitats i d'afrontar els desafiaments derivats de processos com la integració europea i la globalització econòmica.

The Emergence and Governance of Euroregions: The Case of the Euregio on the Dutch-German Border

Amb una història que data de la dècada de 1950, la EUREGIO és un de les més antigues euroregions a Europa. Es pot considerar com un cas exitós d'una regió transfronterera (CBR) en el sentit que s'ha establert fermament com una agència de fronteres dins del seu tram de la frontera holandesa-alemanya. L'EUREGIO també ha estat una de les protagonistes principals darrere de l'Associació de Regions Frontereres Europees (ARFE), que en les últimes dècades va actuar per difondre el model d'euroregió a tot el territori europeu. Aquest capítol té diversos objectius. En primer lloc, es presenta el cas de la EUREGIO i presenta evidència sobre la seva història, estructura orgànica i polítiques. En segon lloc, s'analitzen les condicions del context en què la EUREGIO ha sorgit i les estructures de govern que es van crear com a resultat. Es fa especial èmfasi en la posició i el paper de l'Euroregió en el context més ampli del marc de governança europea multinivell generat per la política de cohesió de la UE. El capítol conclou amb un intent d'avaluar l'èxit i l'impacte de la EUREGIO i una discussió dels reptes relacionats amb la doble funció de l'EUREGIO com a representant dels interessos de les autoritats locals i les agències de cohesió de la UE posada en pràctica de les polítiques.

20 anys de Catalunya a la Unió Europea

Aquest llibre aprofita la efemèride del vintè aniversari de la integració de Catalunya a la UE per analitzar l´impacte de les principals polítiques europees i la seva influència en l´evolució de les polítiques a nivell català

Intervenció psicopedagògica en la formació d’adults: anàlisi dels perfils d’estudiants d’un centre de formació d’adults per a la millora de la intervenció psicopedagògica

La formació d’adults , en la formació inicial de Psicopedagogia, se’ns sol presentar com una possibilitat formativa allunyada del sistema educatiu més habitual. Tradicionalment la tasca psicopedagògica s’ha centrat en les etapes obligatòries, en la infància i adolescència, i les etapes adultes no s’han tingut en compte de la mateixa manera. En els darrers anys sembla que s’està recuperant la importància de l’aprenentatge al llarg de la vida, i per tant, veiem que les etapes importants ja no només són la infància i adolescència, sinó que l’adultesa i senectut també poden esdevenir etapes protagonistes pel que fa a les possibilitats formatives i als processos d’ensenyament- aprenentatge. En aquest treball ens centrarem en la Formació d’adults reglada, en el context d’un Centre de Formació d’Adults (CFA). L’objecte d’estudi en aquest treball seran els diferents perfils dels alumnes del CFA de Vidreres que realitzen els estudis de preparació de proves d’accés (A cicles formatius de grau mitjà o superior, o bé a la Universitat) per establir els perfils generals dels alumnes en base a creences i conductes detectades i així poder-los tenir en compte en la intervenció psicopedagògica

The CFSP/ESDP, Parliamentary Accountability, and the ´Future of Europe´ Convention debate

This paper examines the importance that the current Convention on the Future of Europe is giving (or not) to the question of democratic accountability in European foreign and defence policy. As all European Union (EU) member states are parliamentary democracies1, and as there is a European Parliament (EP) which also covers CFSP (Common Foreign and Security Policy) and ESDP (European Security and Defence Policy2) matters, I will concentrate on parliamentary accountability rather than democratic accountability more widely defined. Where appropriate, I will also refer to the work of other transnational parliamentary bodies such as the North Atlantic Assembly or NAA (NATO´s Parliamentary Assembly) or the Western European Union (WEU) Parliamentary Assembly3. The article will consist of three sections. First, I will briefly put the question under study within its wider context (section 1). Then, I will examine the current level of parliamentary accountability in CFSP and defence matters (section 2). Finally, I will consider the current Convention debate and assess how much attention is being given to the question of accountability in foreign and defence policies (section 3). This study basically argues that, once again, there is very little interest in an issue that should be considered as vital for the future democratic development of a European foreign and defence policy. It is important to note however that this paper does not cover the wider debate about how to democratise and make the EU more transparent and closer to its citizens. It concentrates on its Second Pillar because its claim is that very little if any attention is being given to this question

El Uso de la cláusula democrática y de derechos humanos en las relaciones exteriores de la Unión Europea

Desde finales de los 80 se produce un aumento significativo y rápido de los programas de asistencia financiados por la Unión y que incluyen medidas destinadas a la protección y promoción de los derechos humanos. Sin embargo, este aspecto positivo de promoción encuentra su anverso en una serie de medidas que la UE introduce en sus acuerdos con terceros y que permiten, en caso de que se produzcan violaciones en este campo que la Unión pueda dar por terminado, o bien suspender, el acuerdo en cuestión. Este tipo de medidas son las llamadas cláusulas de condicionalidad democrática o de condicionalidad negativa, objeto de estudio del presente working paper. Dichas cláusulas establecen que los derechos humanos y los principios democráticos se consideren elementos esenciales en la relación con la Unión, lo que permite que en caso de incumplimiento se pueda llegar a la terminación del acuerdo. Si bien inicialmente los criterios que se tenían en cuenta para condicionar créditos o ayudas eran los económicos, con el tiempo vemos como crece la importancia que van adquiriendo los derechos humanos y la democracia como requisitos indispensables en base a los cuales se condicionan las ayudas económicas o la celebración de acuerdos internacionales, y un medio en manos de la UE para mostrar su disconformidad ante determinadas situaciones, y para presionar a los gobiernos infractores y que deseen establecer relaciones con la comunidad. En el presente working paper se analizará el origen y la posterior consolidación como práctica habitual en las relaciones con la UE. Asimismo, se dará un repaso a la tipología utilizada en el clausulado de los Tratados con países terceros

La PESC en el Debate sobre el Futuro de Europa

Este artículo analiza las contribuciones de los representantes de los Gobiernos nacionales en la Convención Europea en materia de Política Exterior y de Seguridad Común. Intenta mostrar de forma gráfica los principales temas de debate abiertos sobre Acción Exterior y como queda plasmado en las discusiones los ejes de fractura pre-existentes en el seno de la familia europea.

Un Nuevo Oriente Medio: Connotaciones energéticas de su vinculación a la Unión Europea

Uno de los puntos que se destacará en este trabajo es la reorientación de las relaciones políticas y económicas de los diferentes actores implicados en Oriente Medio para darles unas connotaciones más regionales. Esta tendencia también es perceptible en otras regiones del mundo en las que se combinan globalización con regionalismo de tal modo que un proceso fortalece al otro y originan una mayor cooperación.

Política Exterior y Parlamento Europeo

Desde el Acta Única Europea de 1987, las sucesivas reformas de la Unión Europea se han realizado con el doble lema de mejorar tanto la eficacia de las políticas de la Unión como la transparencia y posibilidades de control democrático en el proceso decisorio europeo. La consolidación del doble lema eficacia-democracia ha evidenciado la necesidad de la UE de satisfacer las dos vertientes de la legitimidad clásicas de las democracias liberales: por un lado, la legitimidad asentada en los resultados (output legitimacy), es decir, que las instituciones funcionen eficientemente y sean capaces de llevar a cabo políticas eficaces y conformes a los valores que imperan en una sociedad; y por el otro, la legitimidad del proceso (input legitimacy) o, lo que es lo mismo, que las políticas se desarrollen siguiendo los procesos institucionales establecidos y que permitan el grado de participación y control público considerado adecuado en una comunidad política. El ámbito de la política exterior no ha estado exento de este debate sobre la necesidad de combinar eficacia y democracia, sobre todo a medida que dicho ámbito se ha ido ampliando funcionalmente con el desarrollo la Política Exterior y de Seguridad Común (PESC), su dimensión de defensa (PESD), los aspectos exteriores de las políticas de Justicia y Asuntos de Interior (JAI), o la Política Europea de Vecindad, que pasa transversalmente por todos los "pilares" de la UE. Los capítulos del presente libro pretenden examinar cómo ha progresado en los años recientes la política exterior europea en las dos dimensiones de la legitimidad señaladas (eficacia y control democrático), en cuatro áreas temáticas de la política exterior europea: promoción de la democracia y los derechos humanos, dimensión exterior de las políticas de Justicia y Asuntos de Interior, Política Europea de Vecindad y, por último, el papel de la UE en la gobernanza global.