Passarel·la de Can Gili. Granollers, Barcelona

La construcció d’aquesta passarel.la era una vella reivindicació dels habitants dels dos barris separats per la trinchera de la carretera BV-1432, que va de Granollers a Lliça d’Amunt. Aquestes dues zones residencials, Can Gili en el costat nord i Terra Alta en el marge sud, són d’una naturalesa molt diferent. Can Gili es una zona densament poblada, amb predomini d’habitatge plurifamiliar, amb botigues i equipaments però amb un dèficit important de zones verdes. En canvi, Terra Alta es un àrea residencial de baixa densitat, amb un percentatge elevat d’edificis unifamiliars, o plurifamiliars de pocs habitatges, sense comerç ni equipaments però amb una extensa zona verda, situada entre l’espai urbanitzat i la carretera. Fins ara, qui volia anar d’un a l’altre barri havia de donar una gran volta travessant la carretera per un pont paral.lel a la línia de ferrocarril del Nord, que va de Barcelona a Puigcerdà, que té una única vorera estreta en un dels seus dos costats. És per tot això que a l’any 2001 l’ajuntament de Granollers ens va encarregar el desenvolupament del disseny conceptual i la redacció del projecte constructiu d’una nova connexió per a vianants i bicicletes entre ambdós barris.

Marbles and stones of Hispania : exhibition catalogue = Marbres i pedres d'Hispania : catàleg de l'exposició = Mármoles y piedras de Hispania : catálogo de la exposición

Primera guia de materials lapidis hispànics explotats en època romana a la península Ibèrica. El treball recull 16 varietats, i té especial interès en la descripció de la geologia dels entorns de les explotacions. Entre els materials lapidis figuren, per exemple, marbres de la zona d’Estremoz (Portugal), broccatello (també anomanat jaspi de la Cinta, procedent de Tortosa), marbres de la zona de Macael (Andalusia) i la pedra de Buixcarró (València). També s'hi estudien amb detall els punts d’explotació (pedreres) i les diverses aplicacions donades a cada tipus de pedra. El llibre és trilingüe (anglès, català i castellà), està molt ben il·lustrat (en color) i s'ha publicat com a catàleg ampliat d'una exposició amb el mateix títol muntada en el marc de la IX Asmosia Internacional Conference (Tarragona, juny del 2009).

Desenvolvimento vegetativo e custo de produção de porta-enxertos de citros em recipientes para fins de subenxertia

O objetivo deste trabalho foi avaliar o desenvolvimento vegetativo e estimar o custo de produção de 11 porta-enxertos de citros para fins de subenxertia, em diferentes recipientes. Avaliaram-se limão 'Cravo' clone Limeira (Citrus limonia Osbeck); citrumelo 'Swingle' (Poncirus trifoliata (L.) Raf. x Citrus paradisi Macf.); tangerina 'Cleópatra' (Citrus reshni Hort. ex Tanaka); tangerina 'Sunki' (Citrus sunki Hort. ex Tanaka); limão 'Volkameriano' clone Catânia 2 (Citrus volkameriana Pasquale); laranja 'Caipira' clone DAC (Citrus sinensis L. Osbeck); limão 'Rugoso da África' clone Mazoe (Citrus jambhiri Lush.); Poncirus trifoliata 'Davis A'; tangerina 'Sun Shu Sha Kat' (Citrus sunki Hort. ex Tanaka); tangerina 'Sunki' clone 2506 ou Fruto Grande (Citrus sunki Hort. ex Tanaka) e Poncirus trifoliata 'Barnes'. Foram utilizados tubetes de 290 mL, sacolas de 1,7 L, e porta-enxertos transplantados de tubetes de 75 mL para sacolas de polietileno de 1,7 e 4,5 L. Porta-enxertos produzidos diretamente em sacolas de 1,7 L atingem ponto ideal de subenxertia em menor tempo, de 100 a 150 dias após a semeadura, e permitem a obtenção de plantas maiores e com sistema radicular adequado, porém com custo de produção superior ao sistema de produção em tubetes de 290 mL.

Casa CH

Descripció del projecte. S’han de destacar les innovacions i aportacions a l’avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l’adreça web si s’ha penjat més informació sobre el projecte a la web.Barcelona. Jordi Badia + Mercè Sangenís. proyecto 2001 | construcción 2002 | 300 m2420.000 € | constructor Hermanos Pujol S.A | promotor Enric Capdevila | Nati Horta. Vivienda unifamiliar aislada articulada alrededor de un patio que separa la zona de los hijos de la de los padres. El edificio se cierra a los laterales más cercanos y se abre donde el jardín y las vistas alcanzan más longitud.

Malestar psicològic i somatització en els pacients immigrants africans, a les consultes d’atenció primària

Objectiu. Estudiar la relació entre els símptomes somàtics que presenten els pacients immigrants a les consultes d'atenció primària amb els factors de risc psicosocials que viuen. Els participants són immigrants magrebins (n=57) i subsaharians (n=57) pacients d'atenció primària. Mètode. Estudi quantitatiu, s'han administrat tres qüestionaris; el DPSI (Ritsner, 1995) per estudiar els factors psicosocials del procés migratori, el BSI-versió espanyola (Ruipérez, 2001) i l'SSI (Escobar, 1989) per estudiar el grau de simptomatologia psicopatològica i concretament el grau de somatització. Resultats. Puntuacions elevades en l'índex general i l'escala de somatització del BSI. En el DPSI no s'obtenen puntuacions elevades, tampoc en l'SSI. Correlació significativa entre els resultats del DPSI i de les escales BSI i SSI en el cas dels magrebins. Discussió i conclusions. S'observa un clar mal estat de salut en els dos grups, tot i que els factors de risc psicosocial que comporta la immigració tenen una repercussió més clara a nivell de malestar psicològic i somàtic en els pacients magrebins. En tota la mostra s'aprecia un empitjorament de l'estat de salut després d'haver immigrat. Els subsaharians perceben més els factors de risc, però tenen millor salut i millor adaptació.

Huella de carbono de vivienda y movilidad en Concepción, Chile. Uso del cálculo de huella de carbono para concretar y solucionar problemáticas sociales en barrios desfavorecidos. El caso de Pedro de Valdivia Bajo y Cerro Centinela

En este proyecto se ha calculado la huella de carbono parcial, es decir, únicamente se ha tenido en cuenta la movilidad y la energía usada en la vivienda. Se ha aplicado la metodología creada por Mathis Wackernagel y William Rees en 1997 para el cálculo de la huella ecológica. Diferentes barrios distribuidos a distintas distancias del CBD (Central Business District) de Concepción (Chile), han sido los objetos de estudio de la Huella de Carbono y en concreto se ha focalizado la atención en dos barrios de bajas rentas (Cerro Centinela y Pedro de Valdivia Bajo). En ellos se ha propuesto mejoras tanto ecológicas como sociales para aumentar la calidad de vida de los vecinos.

Huella de carbono de movilidad y energía en el Área Metropolitana de Concepción. Una comparativa entre los barrios de Brisas del Sol y Pedro Valdivia Alto como ejemplos del urbanismo de baja densidad en zonas de renta alta del Área Metropolitana de Concepción

Mediante el uso de la herramienta de la huella de carbono se busca saber el impacto ambiental de la vida cotidiana de las clases de renta alta de ciertos barrios seleccionados del Área Metropolitana de Concepción. Concretamente se estudiará la huella de carbono de la movilidad y el consumo energético en las viviendas. La extracción de información se basa en el uso de encuestas casa por casa y un posterior análisis informático de los datos obtenidos. Finalmente se propondrán medidas para reducir la huella de carbono en el caso que esta exceda los valores considerados sostenibles a largo plazo.

Creació i destrucció de la primera bombolla immobiliària global

El factor clau per a la creació de la primera bombolla immobiliària va ser l"existència d"una gran liquiditat a nivell mundial entre el 2001 i el 2005. En alguns països, aquest període es va allargar fins a l"agost del 2007. La liquiditat va ser generada per uns tipus d"interès històricament molt reduïts i per unes condicions de finançament pràcticament immillorables. Entre el 2006 i el 2008 les diverses bombolles immobiliàries van explotar. L"esclat va ser conseqüència de la combinació de dos aspectes: un sobtat canvi en les condicions de finançament hipotecari per l"extensió a nivell mundial de les crisis de les hipoteques subprime dels Estats Units, i un gran excés d"oferta d"habitatges en alguns països.

Allotjaments universitaris al Parc Mediterrani de la Tecnologia, Castelldefels

Award-winning

Ciutat de Xamfrans

Postprint (published version)

Casa Premià

Descripció del projecte. S’han de destacar les innovacions i aportacions a l’avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l’adreça web si s’ha penjat més informació sobre el projecte a la web.Premià de Mar. Barcelona. Jordi Badia proyecto 2001 | construcción 2003 | 150m2 | 170.000 € Constructor OBRES noves i reformes Premià | promotor Ferran Martínez / Montse RieraLa casa se inserta en el entorno de casas tradicionales que caracteriza el casco antiguo de Premià, con una fachada que recoge los trazos más relevantes de la morfología urbana. En el interior la casa se vuelca al patio y subraya los recorridos visuales más amplios posibles.

The marmora used in the imperial cult area of Tarraco (Hispania Citerior)

The imperial cult area of Tarraco was built in the 1st century AD in the highest part of the city and presided over the seat of the Concilium Prouinciae Hispaniae Citerioris. It was a temenos with a similar layout to that of the Forum Pacis and architectural decoration imitating that of the Forum Augustum in Rome, where the use of marble was a fundamental part of the architectural and sculptural decorative programme. An extensive assemblage of marble was recovered during the excavations carried out under the Tarragona Cathedral Master Plan. It reflects the use of imperial quarries in the decorative programme and has been analyzed at the Unitat d’Estudis Arqueomètrics (ICAC) facilities. This assemblage reflects the wide panorama of marmora imported and used in the decoration of the temenos. Local varieties of marmora have been identified in Tarraco, plus a series of foreign marmora from quarries all over the Roman Empire (Greece, Turkey, Egypt and North Africa). All this shows the involvement of the imperial power in the monumental architecture of the capital of the prouincia Hispania Citerior.

Variação estacional das características sensoriais da tangerina-'Poncã' em Brasília, DF

Estudou-se a variação temporal das características sensoriais de tangerina-'Poncã' produzida sobre porta-enxertos de limoeiros-'Cravo' e 'Rugoso da África', tangerineira-'Oneco', citrangeleiro-'Morton' e citromeleiro-'Swingle 4475', nas condições edafoclimáticas de Brasília, no Distrito Federal, na safra de 1999/2000. Analisaram-se as características, aspecto e sucosidade do gomo , gosto, doçura, acidez e relação doçura/acidez da fruta. Avaliou-se também o conjunto de características sensoriais pelos critérios Nota. Verificou-se que as características e critérios avaliados tiveram um comportamento diferenciado durante o período de amostragem. Verificou-se que os porta-enxertos exerceram influência diferenciada nas características sensoriais da tangerina-'Poncã'. A classificação dos frutos pelo critério Nota conduziu aos seguintes resultados: Muito Boa nos períodos de 16 de maio a 27 de junho para o porta-enxerto citrangeleiro-'Morton', de 16 de maio a 20 de junho para a tangerineira-'Oneco', de 23 de maio a 04 de julho para o limoeiro- 'Rugoso da África', de 16 de maio a 06 de junho para o citromeleiro-'Swingle 4475' e em 27 de junho para o limoeiro-'Cravo'; Boa nos períodos de 20 de junho a 27 de junho para o porta-enxerto tangerineira.