Special Investigation of Certain Grants Administered by The Department of Curriculum and Instruction, College of Education, Iowa State University of Science and Technology, For the Period September 1, 1999 through November 30, 2003

State University Audit Report - Special Investigation

Iowa Federal Family Education Loan Program Division, Iowa College Student Aid Commission, Independent Auditor's Reports, Basic Financial Statements and Supplementary Information, June 30, 2004

State Audit Reports

Indian Hills Community College, Independent Auditor's Reports, Basic Financial Statements and Supplementary Information, Schedule of Findings and Questioned Costs, June 30, 2005

Community College Audit Reports

KCCK-FM Radio, A Public Telecommunications Entity, Operated by Kirkwood Community College, Independent Auditor's Reports, Basic Financial Statements, June 30, 2005

Community College Audit Reports

Iowa College Student Aid Commission Performance Report, FY 2004

Agency Performance Report

La Gestió econòmico-empresarial d'un club de futbol

Hi ha records que perduraran sempre; el gol d’Iniesta contra el Chelsea, la boleia de Zidane a Hampden Park… Aquests moments memorables que queden gravats a les retines de tots nosaltres i produeixen una immensa felicitat a l’ésser humà, que l’emocionen, que el fan casi plorar. Tot això es produeix gràcies a un esport de masses molt present en les nostres vides, el futbol. Una activitat merament esportiva que s’ha convertit, amb el pas dels anys, en quelcom més que un esport, ha travessat l’àmbit purament sentimental d’una regió fins a assolir nivells d’autèntica globalització arreu del món. I és precisament el fet que el futbol porta una immensa passió a tots els racons de la societat, el que fa plantejar-nos el funcionament d’aquesta gran indústria de l’entreteniment.La realitat, tanmateix, revela l’existència de tot un món econòmico-empresarial que s’amaga darrere aquest espectacle, del qual, els veritables protagonistes són els clubs de futbol. Sense ells no es produiria mai l’espectacle. És per aquest motiu, que centrarem el nostre anàlisi sobre aquestes entitats esportives: veure el seu funcionament en la seva vessant més econòmica (1).En el present estudi s’analitzarà tot el funcionament intern d’un club, des del seu marc legal fins a l’econòmic, parant molta atenció en el que és el mercat futbolístic, el qual, al cap i a la fi, acaba relacionant la part més esportiva amb l’empresarial. A partir d’aquí intentarem extrapolar aquest entramat al que és el món futbolístic en general.Amb això, intentarem qüestionar-nos el perquè del gran moviment de divises existent, actualment, en aquest esport. Com pot ser que un club inverteixi més de 30 milions d’euros (2) només en el que seria contractar un nou treballador? Com es podengenerar tants recursos per després gastar-los en nòmines astronòmiques pels jugadors?Doncs aquest seguit de qüestions es el que pretenem respondre en aquest treball, de la forma més amena i clara possible, amb els gràfics i taules més adients.(1) Com que de clubs de futbol n’hi ha molts i no els podem analitzar tots un per un, partirem de la based’agafar-ne un com a model, en aquest cas, per la seva proximitat i facilitat d’obtenció de dades hemescollit el FC Barcelona.(2) Quantitat que equival, ni més ni menys, a 500 vegades el sou d’un treballador mitjà al llarg de tota la seva vida

Creació d'una discoteca: Amber Club

El món de l’oci nocturn és un món que molta gent disfruta però que ningú acaba de conèixer. Tothom sap per on van els trets principals, però ningú es preocupa profundament per saber realment com funciona, quins són els costos, si els beneficis són elevats, o si és difícil aconseguir que un negoci sigui viable. Aquest, doncs, ha estat el pilar sobre del qual s'ha construït el nostre treball.A través de la creació d’una discoteca i el seu anàlisi cost-benefici hem intentat esbrinar quina és la viabilitat d’un projecte d’aquestes característiques, analitzant tots els costs que s’han d’incórrer, i realitzant un supòsit a la baixa dels ingressos que s’obtindrien.Per dur a terme aquest anàlisi hem realitzat 200 enquestes repartides per les diferents universitats de la província de Barcelona. D’aquesta manera hem pogut analitzar si hi ha demanda per una nova discoteca i quines són les preferències del consumidor.Una vegada fet aquest anàlisi, hem procedit a la recerca d'un local que s'adapti a les nostres necessitats i a les mostrades pel públic enquestat. Al no voler entretenir-nos en qüestions com la decoració del local, o l’adaptació d’aquest a tota la normativa vigent, hem partit del supòsit que un local que actualment funciona estigués disponible pel lloguer, concretament Opium Mar. Hem introduït un seguit de reformes que creiem necessàries pel millor funcionament, i a continuació hem començat amb les estratègies de màrqueting i la determinació dels serveis oferts.Dos punts seran claus per tal que la discoteca funcioni correctament. Primer de tot, el fet que sigui coneguda per un gran públic, i llavors que aquest públic en qüestió estigui content amb el serveis oferts. És per això que hem destinat un gran nombre de recursos en màrqueting (pàgina web, mailing , SMS...) i ens hem centrat també amb tots els serveis que podem oferir (guarda-roba, sales VIP...). La reputació, ens han dit molts responsables, pot ser l’eina que pot fer del teu projecte una gran font d’ingressos, o el contrari, una gran pèrdua de diners.També ens hem centrat en el personal i el subministrament de begudes, calculant així quin és el nombre de treballadors necessaris per tirar endavant el projecte, i quin és l’estoc de begudes òptim que hem de tenir per cobrir tota la demanda.Finalment, hem tingut en compte els impostos que hem d'incórrer a un projecte d'aquest tipus, ja sigui impost de societats, el cost de la llicència per exercir l'activitat, IVA, etc.Una conclusió és clara després de la realització d’aquest projecte: la nostra discoteca és rendible, i per extensió qualsevol altre amb un nombre considerable d’assistència. El valor afegit que crea un projecte d’aquestes magnituds és tan gran, i la despesa mitjana de la gent en oci nocturn tan considerable, que un projecte capaç de portar un nombre de clients relativament petit en funció del local, pot presentar beneficis

Kirkwood Community College, Independent Auditor's Reports, Basic Financial Statements and Supplementary Information, Schedule of Findings and Questioned Costs, June 30, 2005

Community College Audit Reports

Iowa Federal Family Education Loan Program Division, Iowa College Student Aid Commission, Independent Auditor's Reports, Basic Financial Statements and Supplementary Information, June 30, 2005

State Audit Reports

Iowa's Community College Basic Literacy Skills Credential Program Annual Report, 2002

The purpose of this report is to document the results of Iowa’s community college based basic literacy skills credential program for Program Year 2002 (July 1, 2001-June 30, 2002). The credentialing program is administered through Iowa’s community colleges and consists of four (4) components: (1) basic literacy skills certification, (2) Iowa High School Equivalency Diploma, (3) community college based adult high school diploma, and (4) traditional high school diploma. A brief description of each component is presented in the following sections.

Iowa's Community College Basic Literacy Skills Credential Program Annual Report, 2003

The purpose of this report is to document the results of Iowa’s community college based basic literacy skills credential program for Program Year 2003 (July 1, 2002-June 30, 2003). The credentialing program is administered through Iowa’s community colleges and consists of four (4) components: (1) basic literacy skills certification, (2) Iowa High School Equivalency Diploma, (3) community college based adult high school diploma, and (4) traditional high school diploma. A brief description of each component is presented in the following sections.

Iowa's Community College Basic Literacy Skills Credential Program Annual Report, 2004

The purpose of this report is to document the results of Iowa’s community college based basic literacy skills credential program for Program Year 2004 (July 1, 2003-June 30, 2004). The credentialing program is administered through Iowa’s community colleges and consists of four (4) components: (1) basic literacy skills certification, (2) Iowa High School Equivalency Diploma, (3) community college based adult high school diploma, and (4) traditional high school diploma. A brief description of each component is presented in the following sections.

Iowa's Community College Basic Literacy Skills Credential Program Annual Report, 2006

The purpose of this report is to document the results of Iowa’s community college based basic literacy skills credential program for Program Year 2006 (July 1, 2005-June 30, 2006). The credentialing program is administered through Iowa’s community colleges and consists of four (4) components: (1) basic literacy skills certification, (2) Iowa High School Equivalency Diploma, (3) community college based adult high school diploma, and (4) traditional high school diploma. A brief description of each component is presented in the following sections.

Psychological distress in health sciences college students and its relationship with academic engagement

Objective: To determine the prevalence of psychological distress and its relationship with academic engagement (absorption, dedication and vigor), sex and degree among students from four public universities. Method: A non-experimental,comparative correlational, quantitative investigation without intervention. Study population: 1840 nursing and physical therapy students. The data collection tool used was a questionnaire. Results: A 32.2% prevalence of psychological distress was found in the subjects; a correlation between vigor and psychological distress was found for all of the subjects and also for women. High absorption and dedication scores and low psychological distress scores predicted higher vigor scores. Conclusion: The risk of psychological distress is high, especially for women. Women seem to have a higher level of psychological distress than men. Vigor, energy and mental resilience positively influence psychological distress and can be a vehicle for better results during the learning and studying process.