El lloc teatral i el seu espai escènic: artialització en William Shakespeare (c..1590-1611) : actor, empresari, dramaturg

Pensar en William Shakespeare, apropar-se a una de l'obres què més tinta han fet córrer, se'ns presenta com voler trobar una agulla en un paller. Amb tot, aquest treball de recerca a volgut discernir la dramatúrgia de Shakespeare, des de l'òptica espacial i estètica. El seu marc, a l'Anglaterra renaixentista -ss,XVI-XVII-, és: l'abundosa legislació -important l'Acta promulgada l'any 1572, per la reina Elisabet I-; la tipologia constructiva i formal del Lloc del Teatre, amb la formulació empresarial què se’n deriva; l'altre element, la participació de l'espectador implícit. Conclusivament, com l'artialització shakespeariana s'insereix, podem dir, 'dramatològicament', dins l'historiografia general del teatre.

Regional value added in Italy over the long run (1891-2001): linking indirect estimates with official figures, and implications

This paper presents value added estimates for the Italian regions, in benchmark years from 1891 until 1951, which are linked to those from official figures available from 1971 in order to offer a long-term picture. Sources and methodology are documented and discussed, whilst regional activity rates and productivity are also presented and compared. Thus some questions are briefly reconsidered: the origins and extent of the north-south divide, the role of migration and regional policy in shaping the pattern of regional inequality, the importance of social capital, and the positioning of Italy in the international debate on regional convergence, where it stands out for the long run persistence of its disparities.

Las dos versiones de la Cuarta Sinfonía de Robert Schumann : primer caso de revisión de una sinfonía por parte del propio compositor

La Cuarta Sinfonía de Robert Schumann ha sido una obra clave del repertorio orquestal desde su triunfal estreno en 1853, considerándose una de las mejores creaciones del compositor. Sin embargo no es conocido el hecho de que esta sinfonía es en realidad la revisión de una obra de juventud que se estrenó sin éxito diez años antes, siendo Johannes Brahms quien, a finales del siglo XIX, defendió la mayor calidad de la Primera versión intentando revivirla, encontrando la oposición de Clara Schumann. Por lo tanto intentaré en este Proyecto Final estudiar en profundidad las dos versiones, analizando sus diferencias y planteando una hipótesis del por qué de la revisión del autor, presentando ambas versiones en el concierto en el que culmina este estudio.

Paper money and national distress: William Huskisson and the early theories of credit, speculation and crises

This paper examines the explanation of commercial crises offered by William Huskisson in 1810 in the wake of the debate on the Bullion Report. Huskisson argued that the suspension of convertibility made it possible to extend issues of paper currency beyond its proper limits. Such an expansion, being in the interest of all parties concerned, would actually take place and stimulate excessive speculations, which would eventually prove unsustainable and bring generalized ruin and distress. Although some elements of this explanations were not new (having been anticipated by writers sucha as James Currie in 1793, William Roscoe in 1793, William Anderson in 1797 and an anonymous in 1796), Huskisson's explanation is more systematic and better organized, and his emphasis on the endogenous character of the crisis and on the instability of the dynamics of trade and credit makes it an interesting foreshadower of the theories of crises that were advanced half a century later.

Ètica de la benevolència : Reflexions sobre el pensament moral de Robert Spaemann

Qui és Robert Spaemann?, en què consisteix l'ètica de la benevolència?, quina correlació hi ha entre la visió antropològica d'aquest filòsof i les seves propostes ètiques? El treball vol respondre aquestes i altres preguntes sobre aquest filòsof i docent, especialitzat en filosofia pràctica, que ha rebut reconeixements arreu, tot i que encara és poc conegut en el nostre país.

Marques de biblioteca: Robert Brian Tate

Explicació del motius que Robert Brian Tate podia tenir per a triar l’humanista quatrecentista Joan Margarit i Pau com a figura del seu ex-libris

4-7-19, stade Pershing, [Lawrence] Shields, Américain, à l'arrivée de la course de relais de 3000 m [des Jeux interalliés, le n°835 William C. Gray, membre du relais américain, lève le poing en signe de victoire] : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 54716