El pensament econòmic en l’àmbit de la cultura

Els fenòmens culturals són, certament, fenòmens socials caracteritzats per l’estètica, l’artístic i l’imaginari, amb un alt grau de subjectivitat i d’abstracció. Constitueixen, també, una activitat econòmica amb una estructura productiva particular, lliurada a l’intercanvi i posteriorment consumida i, per tant, susceptible de ser estudiada pels economistes. Tanmateix, no ha estat fins les darreres dècades que els economistes han donat importància a l’estudi de les activitats culturals. Els paràgrafs que segueixen es proposen donar una perspectiva a vista d’ocell de com la disciplina econòmica ha analitzat el sector cultural.

Almanach des spectacles ... : contenant une notice sur les principaux théâtres de Paris depuis le commencement du dix-neuvième siècle ; l'histoire de l'origine et de l'établissement de chacun de ceux qui existent aujourd'hui ; personnel, répertoire, pièces nouvelles, débuts, etc. etc. ; principaux théâtres de France et de l'étranger ; jardins, établissemens publics de tout genre ; prix des places, etc., etc. : ouvrage utile aux étrangers et à toutes les personnes qui fréquentent les spectacles

1826 (A5).

Almanach des spectacles ... : contenant une notice sur les principaux théâtres de Paris depuis le commencement du dix-neuvième siècle ; l'histoire de l'origine et de l'établissement de chacun de ceux qui existent aujourd'hui ; personnel, répertoire, pièces nouvelles, débuts, etc. etc. ; principaux théâtres de France et de l'étranger ; jardins, établissemens publics de tout genre ; prix des places, etc., etc. : ouvrage utile aux étrangers et à toutes les personnes qui fréquentent les spectacles

1827 (A6).

Almanach des spectacles ... : contenant une notice sur les principaux théâtres de Paris depuis le commencement du dix-neuvième siècle ; l'histoire de l'origine et de l'établissement de chacun de ceux qui existent aujourd'hui ; personnel, répertoire, pièces nouvelles, débuts, etc. etc. ; principaux théâtres de France et de l'étranger ; jardins, établissemens publics de tout genre ; prix des places, etc., etc. : ouvrage utile aux étrangers et à toutes les personnes qui fréquentent les spectacles

1823 (A2).

Almanach des spectacles ... : contenant une notice sur les principaux théâtres de Paris depuis le commencement du dix-neuvième siècle ; l'histoire de l'origine et de l'établissement de chacun de ceux qui existent aujourd'hui ; personnel, répertoire, pièces nouvelles, débuts, etc. etc. ; principaux théâtres de France et de l'étranger ; jardins, établissemens publics de tout genre ; prix des places, etc., etc. : ouvrage utile aux étrangers et à toutes les personnes qui fréquentent les spectacles

1822.

Almanach des spectacles ... : contenant une notice sur les principaux théâtres de Paris depuis le commencement du dix-neuvième siècle ; l'histoire de l'origine et de l'établissement de chacun de ceux qui existent aujourd'hui ; personnel, répertoire, pièces nouvelles, débuts, etc. etc. ; principaux théâtres de France et de l'étranger ; jardins, établissemens publics de tout genre ; prix des places, etc., etc. : ouvrage utile aux étrangers et à toutes les personnes qui fréquentent les spectacles

1828 (A7).

Almanach des spectacles ... : contenant une notice sur les principaux théâtres de Paris depuis le commencement du dix-neuvième siècle ; l'histoire de l'origine et de l'établissement de chacun de ceux qui existent aujourd'hui ; personnel, répertoire, pièces nouvelles, débuts, etc. etc. ; principaux théâtres de France et de l'étranger ; jardins, établissemens publics de tout genre ; prix des places, etc., etc. : ouvrage utile aux étrangers et à toutes les personnes qui fréquentent les spectacles

1824 (A3).

La historia medieval en las escuelas: ¿una visión deformada?

A menudo se acusa a los libros de texto escolares de transmitir una imagen falsa, peyorativa, de la Edad Media. Aunque semejantes reproches puedan parecer nuevos, las protestas contra la hostilidad a la Edad Media, que rechazan el tópico del oscurantismo medieval, han estado a la orden del día durante los dos últimos siglos. Sin embargo, es muy difícil encontrar en los modernos libros de historia nada que justifique la acusación de haber exagerado las tinieblas medievales. En general, los historiadores modernos, tanto liberales como socialistas, han mantenido una opinión favorable de las instituciones y la cultura medievales, llegando incluso a encomiar la obra de la Iglesia como resguardo de la civilización, pero sin ocultar sus aspectos irracionales y reaccionarios. Las acusaciones que Jacques Heers y Jeffrey Burton Russell dirigen contra una presunta falsificación de la historia medieval apuntan explícitamente contra la influencia del darwinismo y el anticlericalismo, lo cual nos pone sobre la pista de sus verdaderas motivaciones ideológicas.

Ylimmäisen keisarin Jesuxen Christuxen mandati eli käsky Weisattawaxi tehty, sillä nuotilla: Autuas autta köyhä waiwaist etc. J.M.C.

Turku : Peder Wald 1643

El futur dels serveis socials

Allò que entenem per serveis socials avui dia és una convenció que, a tot estirar, té uns cinquanta anys d’existència a Catalunya. En aquest període s’ha hagut de bastir tot l’entramat legal, administratiu i de prestacions sobre les restes de l’antiga assistència social estatal. L’empenta que han rebut els serveis socials en els darrers anys, tot i no estar exempts de mancances, permet albirar un futur esperançador sempre que el context econòmic sigui mínimament propici. No obstant això, és difícil fer previsions a llarg termini atès que les variables que intervenen actualment són molt més inestables del que ho eren en dècades anteriors i, per tant, els canvis es produeixen de forma més vertiginosa. Cal recordar que l’àmbit dels serveis socials està molt condicionat, d’una banda, pels factors demogràfics i els cicles econòmics i, per l’altra, pel poder polític i el model de societat que es vulgui bastir. Per tant, aquest exercici prospectiu no podrà ésser més que un conjunt d’hipòtesis avalades per indicadors que només amb el transcurs dels anys podrem verificar. L’estructura que seguirem conté, en un primer moment, una aproximació als reptes que es preveu afectin l’àmbit d’actuació dels serveis socials en els pròxims lustres. En un segon moment, apuntem les condicions que caldrà que tingui el sistema per respondre a la quota de protecció social que se li encomana.

El potencial didáctic de la indumentaria en l’ensenyament de les ciencies socials i del patrimoni

La indumentària com a objecte d’anàlisi proporciona informacions importants per a l’estudi de la Historia. Amb tot, la indumentaria proporciona també les bases per a fonamentar una línia didáctica eficient basada en la idea que els vestits son elements que mostren sobretot els efectes dels canvis i de les continuitats. La nostra recerca, iniciada al 2006, en el si del grup de recerca consolidat DIDPATRI (Didàctica del patrimoni, noves tecnologies i museografia comprensiva) de la Universitat de Barcelona explota aquesta línia basada en el potencial de la didàctica de la història social i cultural a través de l’objecte indumentari.

Els serveis socials en l'administració comarcal : marc legal i institucional

El govern de la Comuniata Autònoma de Catalunya ha reinstituït l'organització comarcal que ja havia implantat la Generalitat durant la II República, Ara però, s'ha otorgat als Consells Comarcals, com a òrgan de govern de les comarques, un marcat caràcter institucional i administratiu. Per tant, l'administració comarcal a Catalunya s'adscriu entre les administracions locals, i com un nou nivell intermedi entre el municipi i la província (mentre aquesta subsisteix) o bé la Comunitat Autònoma. Aquesta modificació del model estatal d'Administracions Públiques, evidentment, condiciona l'organització del sistema de serveis socials.El present treball pretén estudiar, a través del repositoir legislatiu, el marc institucional en el qual s'organitzen els serveis social d'àmbit comarcal. Això ens ha de permetre conèixer més el context pròxim en el què actuen els equips i professionals del medi comarcal. Ells són els principals destinataris d¡aquesta proposta d'anàlisis: però igualment pot ajudar als altres professionals a reflexionar sobre el procés d'estructuració dels serveis de benestar social que s'està desenvolupant a Catalunya

Els serveis socials en l’administració comarcal. Procés d’implantació i estructuració

El govern de la Comuniata Autònoma de Catalunya ha reinstituït l'organització comarcal que ja havia implantat la Generalitat durant la II República, Ara però, s'ha otorgat als Consells Comarcals, com a òrgan de govern de les comarques, un marcat caràcter institucional i administratiu. Per tant, l'administració comarcal a Catalunya s'adscriu entre les administracions locals, i com un nou nivell intermedi entre el municipi i la província (mentre aquesta subsisteix) o bé la Comunitat Autònoma. Aquesta modificació del model estatal d'Administracions Públiques, evidentment, condiciona l'organització del sistema de serveis socials.El present treball pretén estudiar, a través del repositoir legislatiu, el marc institucional en el qual s'organitzen els serveis social d'àmbit comarcal. Això ens ha de permetre conèixer més el context pròxim en el què actuen els equips i professionals del medi comarcal. Ells són els principals destinataris d¡aquesta proposta d'anàlisis: però igualment pot ajudar als altres professionals a reflexionar sobre el procés d'estructuració dels serveis de benestar social que s'està desenvolupant a Catalunya