996 resultados para 6~9 ka BP
Resumo:
Soitinnus: sello, orkesteri.
Resumo:
Les persones amb dependència necessiten ajuda en la mobilització al llit, que suposa un esforç per a la persona cuidadora. La percepció de dificultat en dur a terme aquestes tasques pot afectar negativament la qualitat de vida de les persones cuidadores i també la de les persones dependents. L’objectiu d’aquest estudi va ser investigar si la utilització de superfícies de reducció de la fricció (tipus llençols lliscants) redueix la dificultat percebuda per les persones cuidadores i les persones dependents en la mobilització al llit. Mètodes: es va dur a terme un estudi quasi experimental a domicili en una mostra seleccionada a conveniència de 12 persones amb dependència i els seus cuidadors en diverses localitats. Es va avaluar la percepció de dificultat en la mobilització per part dels cuidadors i les persones dependents abans i després d’una intervenció formativa simultània a la utilització de llençols lliscants. Resultats: el perfil del cuidador és el d’una dona de mitjana edat amb una relació filial amb la persona dependent i sense formació específica en mètodes de mobilització de persones dependents. El perfil de la persona dependent és el d’una dona major de 80 anys amb una gran dependència que necessita ajuda de la persona que la cuida en les maniobres de redreçament i trasllat al llit. En una escala de percepció de la dificultat de 0 a 10, les mitjanes de les puntuacions observades en els cuidadors abans de la intervenció van ser de 6,9 (DE: 3,1) en el redreçament cap amunt i de 7,1 (DE: 3,1) en el trasllat lateral; després de la intervenció van ser d’1,25 (DE: 1,8) en el redreçament cap amunt i d’1,45 (DE: 1,6) en la mobilització lateral. En la mateixa escala, les mitjanes de les puntuacions observades en les persones dependents abans de la intervenció van ser de 8,6 (DE: 2,3) en el redreçament cap amunt i de 8,6 (DE: 2,3) en el trasllat cap als costats, i després de la intervenció van ser de 2 (DE: 2,6) en els redreçaments cap amunt i de 2 (DE: 2,6) en els trasllats cap als costats. Comparant les puntuacions d’abans i després de la intervenció, observem que la dificultat percebuda per part dels cuidadors de les persones dependents va disminuir de manera significativa (p < 0,001); en les persones dependents també va disminuir, però la disminució no va arribar a ser significativa (p = 0,057). Conclusions: els resultats observats mostren que la utilització de llençols lliscants millora la qualitat de vida dels cuidadors, mesurada per la percepció de la dificultat en les maniobres de mobilització al llit. Així mateix, la seva utilització pot contribuir a un millor envelliment actiu. Caldria fer estudis que permetin quantificar l’esforç físic necessari i el cost-benefici que suposa la utilització d’aquests dispositius.
Resumo:
The essential oils from leaves of four Cryptocarya spp endemic in the Brazilian Atlantic rain forest were obtained by hydrodistillation and shown by GC-MS analysis to contain mono and sesquiterpenes. The major components of the oil of Cryptocarya moschata were linalool (34.3%), a-terpinene (17.0%), g-terpinene (10.4%), 1,8-cineole (5.8%) and trans-ocimene (4.8%), whilst those of C. botelhensis were a-pinene (22.7%), b-pinene (9.2%), trans-verbenol (8.4%), trans-pinocarveol (5.5%) and myrtenal (5.4%). The principal compounds of C. mandioccana oil were b-caryophyllene (13.8%), spathulenol (10.2%), caryophyllene oxide (7.8%), d-cadinene (6.9%) and bicyclogermacrene (6.4%), whilst those of C. saligna were germacrene D (15.5%), bicyclogermacrene (13.8%), spathulenol (11.8%) and germacrene B (5.7%).
Resumo:
From hexane fraction of methanol extract of leaves of Tapirira guianensis (Anacardiaceae) were obtained lupeol, 24-methylenecycloartan-3-ol, phytol, α-amyrin, β-amyrin, sitosterol, sitostenone, glycosyl sitosterol, as well as sitosterol esterified with palmitic and stearic acids. Phytol, α-amyrin and β-amyrin esterified with fatty acids were also identified from same extract. The EtOAc extract besides the norisoprenoids (6S,7E,9S)-6,9-dihydroxy-megastigma-4,7-dien -3-one 9-O-β-glucopyranoside and (6S,7E,9R)-6,9-dihydroxy-megastigma-4,7-dien-3-one 9-O-β-glucopyranoside also afforded kaempferol 3-O-rhamnoside, kaempferol 3-O-arabinofuranoside, quercetin 3-O-rhamnoside, and kaempferol. The structural elucidation of isolated compounds were based on UV, IR, MS, ¹H and 13C NMR data analysis.
Resumo:
Elämäni tietokirjat.
Resumo:
Kirjallisuusarvostelu
Resumo:
O enrolamento da folha da videira (Vitis spp.) é uma doença causada por até oito vírus, Grapevine leafroll-associated virus (GLRaV) 1 a 8, sorologicamente distintos e associados ao floema de videiras infetadas. Neste trabalho, foram detectados GLRaV-1 e -3 por DAS-ELISA em 6,9 e 14,7% das amostras analisadas, respectivamente, e provenientes de duas importantes regiões vitícolas do Brasil (Serra Gaúcha e Vale do São Francisco). Os GLRaV-2, -5 e -7 não foram detectados. O GLRaV-3 também foi detectado por dot-ELISA e western blot, observando-se a provável proteína capsidial com cerca de 36 kDa. Um fragmento de 340 pb, compreendendo o terminal 3' do gene da polimerase viral de GLRaV-3, foi amplificado por PCR e seqüenciado. As seqüências de nucleotídeos e aminoácidos deduzidos deste isolado apresentaram alta homologia, 95,0 e 97,1%, respectivamente, com outro isolado de GLRaV-3 (NY1).
Resumo:
Background: Pacemaker implantation (PMI) may predispose to venous thromboembolism (VTE) and obstruction (VO). This prospective study aimed at quantifying changes in venous calibers, and at determining the incidence of symptomatic and asymptomatic VTE/VO after PMI. Further goals included an assessment of the role of transesophageal echocardiography (TEE) in the diagnosis of lead-related central venous thrombi (CVT), and determination of predictors for VTE/VO. Methods: 150 (mean age 67; 61% male) consecutive patients with first PMI were enrolled and followed for 6 months. Contrast venography was performed at baseline and 6 months after PMI to measure venous diameters, and to detect stenosis, total occlusions and thrombi. TEE was conducted in 66 patients. Based on clinical suspicion, work-up for pulmonary embolism (PE) or acute deep vein thrombosis (DVT) were performed as needed. A total of 50 cases underwent longer-term (mean 2.4 years) follow-up venography. All cases with VTE/VO during the initial 6 months, and their matched controls, were selected for a case-control study focused on possible predictive role of laboratory and patient-related factors for the development of VTE/VO. Results: 10 (7 %) patients were found to have baseline venous abnormalities (e.g. 8 obstructions). Mean venous diameters diminished significantly during the first 6 months, but no further reduction occurred in late follow-up. New VO was discovered in 19 patients (14 %; 14 stenosis, 5 total occlusions; all asymptomatic). Small non-obstructive thrombi were found in 20/140 (14 %) 6-month venograms. TEE at 6 months disclosed CVT in 6 (9 %) patients. One (0.7 %) patient had acute symptomatic upper-extremity DVT, and PE was discovered in 5/150 (3.3 %) patients during the first 6 months with no further cases thereafter. At 6 months, the total number of cases with VTE/VO amounted to 47 (31.3 %). Additionally, the later 2-year venograms (n=50) disclosed 4 (8 %) total occlusions and 1 (2 %) stenosis. In the case-control study, no parameter was predictive of venous end-points as a single variable, but there appeared to be significant clustering of traditional VTE risk-factors among the cases. Laboratory parameters showed a definite acute hypercoagulative state induced by PMI, but its degree did not predict subsequent development of VTE/VO. Conclusions: This study shows that VTE/VO is relatively common after PMI with an overall incidence of at least 30 %. Although the majority of the lesions are asymptomatic and clinically benign, cases of PE were also encountered, and totally occluded veins may hamper future upgrading or replacement of pacing system. Venous complications seem difficult to prognosticate as firm predictors were not identified from a wide range of parameters analyzed in this study, although clustering of classic VTE risk factors may be a predisposing factor. Parameters related to implantation procedure or pacing systems and the severity of implantation-induced trauma did not emerge as predictors.
Resumo:
O objetivo desse estudo foi determinar a tolerância de banana (Musa spp.) 'Prata-Anã' (AAB) e do fungo Colletotrichum musae à termoterapia no controle de podridões em pós-colheita. Experimentos in vivo e in vitro foram instalados em delineamento inteiramente casualizado, seguindo um esquema fatorial 4x5 (temperatura x tempo). Os tratamentos consistiram na imersão dos frutos (buquês) e do fungo (esporos e micélio) em água aquecida a 47, 50, 53 e 56 ºC, durante 0, 3, 6, 9 e 12 min. A exposição dos frutos a 56 ºC durante 9 min causou escurecimento da casca nas extremidades dos frutos, porém, as características físicas e químicas dos frutos não foram alteradas pelos tratamentos. Frutos inoculados e tratados a 56 ºC durante 6 min não apresentaram podridões nem escurecimento da casca, enquanto aqueles não tratados apresentaram 64% da área lesionada / fruto. A partir das combinações 53 ºC / 9 mi. e 56 ºC / 3 min a germinação de esporos foi reduzida para 4% e 0%, respectivamente. A combinação 56 ºC / 12 min reduziu, mas não paralisou o crescimento micelial. O tratamento 56 ºC / 6 min retardou mas não paralisou o crescimento micelial in vitro, porém foi efetivo no controle completo das podridões in vivo. Esse tratamento evitou a manifestação de podridões no inverno (maio), mas não no verão (novembro), mostrando-se influenciado pelas condições climáticas próximas à colheita dos cachos. A termoterapia pode ser recomendada para controle de podridão em pós-colheita de banana devendo ser ajustada para diferentes estações do ano.