Jalkaterapian asiakkaiden jalkojen omahoitotottumukset vuosina 2003-2005

Tutkimuksen tavoitteena oli kartoittaa Helsingin ammattikorkeakoulu Stadian jalkapisteessä hoidossa käyneiden eri-ikäisten asiakkaiden (n=346) jalkojen omahoitotottumukset ja niiden tarkoituksenmukaisuus sekä jalkaterien terveyden taso. Tutkimukseen osallistuneiden ikäjakauma oli 6-96 ja keski-ikä 60 vuotta. Kysely toteutettiin Kunto-Stadian jalkapisteessä opiskelijoiden harjoittelujaksoilla vuosina 2003-2005. Tutkimusstrategia oli kvantitatiivinen ja tiedonhankintamenetelmänä oli strukturoitu kyselylomake. Tulokset on esitetty käyttäen frekvenssejä ja prosenttiosuuksia. Tulosten mukaan suurin osa vastanneista pesi jalat päivittäin ja kuivasi varvasvälit joka pesun yhteydessä. Vajaa puolet rasvasi jalat harvemmin kuin kerran viikossa tai ei lainkaan. Noin puolet käytti jalkojen ihon hoidossa raspia. Noin puolet käytti luonnonkuitusukkia. Yksi kymmenestä liikkui sisätiloissa sukkasillaan. Hieman yli puolelle kenkien löytyminen oli vaikeata. Alle kolmasosa harrasti yhtä tai kahta liikuntalajia. Yleisimmin harrastettiin kävelyä. Alle puolet harrasti liikuntaa 3-4 kertaa viikossa. Alle puolet ei toteuttanut jalkavoimistelua. Johtopäätöksenä voidaan todeta, että jalkahygienian taso on huono, koska jalkojen omahoitotietoudessa on puutteita. Tässä tutkimuksessa sukat ja kengät tukevat jalkojen terveyttä melko huonosti. Tutkimustulosten mukaan sukkia vaihdetaan liian harvoin, jonka seurauksena jalkahygienia kärsii. Kenkätottumukset eivät tue pystyasentoa ja liikkumista. Tutkimukseen osallistuneet harrastavat yksipuolista liikuntaa, koska tutkimustuloksista ilmenee, että suurin osa harrastaa yhtä tai kahta liikuntalajia. Jalkavoimistelua harrastettiin liian vähän, jonka seurauksena jalkaterän ja säären alueen lihastasapaino häiriintyy ja nivelten toiminta kärsii. Suomessa ja ulkomailla ei ole aiemmin tehty näin laajaa tutkimusta jalkojen omahoitotottumuksista. Ammattikuntamme ja muu terveydenhuoltohenkilöstö saavat ajankohtaista ja syventävää tietoa, jolloin jalkaongelmien syntymistä voidaan ehkäistä puuttumalla ajoissa opetuksen ja ohjauksen avulla puutteellisiin jalkojen omahoitotottumuksiin. Toivomme tämän tutkimuksen kannustavan jalkojenhoitajia ja jalkaterapeutteja panostamaan jatkossa yksilölliseen asiakkaan opetukseen ja ohjaukseen sekä kehittämisehdotusten perusteella muokatun jalkojen omahoitolomakeen motivoivan entistä enemmän keräämään tietoja asiakkaiden jalkojen omahoitotottumuksista. Kysymykset on muokattu tutkimustulosten ja opinnäytetyön tekovaiheessa ilmenneiden kehitystarpeiden perusteella.

Executive Order Number Forty Five, August 27, 1992

Orders the Department of Econmic Development to work with the Regional Coordinating Council.

Neurotoxicant-induced inflammatory response in three-dimensional brain cell cultures.

Brain inflammatory response is triggered by the activation of microglial cells and astrocytes in response to various types of CNS injury, including neurotoxic insults. Its outcome is determined by cellular interactions, inflammatory mediators, as well as trophic and/or cytotoxic signals, and depends on many additional factors such as the intensity and duration of the insult, the extent of both the primary neuronal damage and glial reactivity and the developmental stage of the brain. Depending on particular circumstances, the brain inflammatory response can promote neuroprotection, regeneration or neurodegeneration. Glial reactivity, regarded as the central phenomenon of brain inflammation, has also been used as an early marker of neurotoxicity. To study the mechanisms underlying the glial reactivity, serum-free aggregating brain cell cultures were used as an in vitro model to test the effects of conventional neurotoxicants such as organophosphate pesticides, heavy metals, excitotoxins and mycotoxins. This approach was found to be relevant and justified by the complex cell-cell interactions involved in the brain inflammatory response, the variability of the glial reactions and the multitude of mediators involved. All these variables need to be considered for the elucidation of the specific cellular and molecular reactions and their consequences caused by a given chemical insult.

O primeiro centro urbano colonial nos trópicos: Ribeira Grande (Cabo Verde), séculos XV-XVII.

A cidade da Ribeira Grande não resulta de uma selecção natural das populações ao longo dos tempos, atraídas por um local que apresente as várias condições favoráveis à evolução da vida comunitária. Ela é fundada por decisão administrativa num vazio populacional, de clima adverso, por razões exógenas ao território. Quando esses condicionalismos externos se alteram e a retaguarda se povoa, a cidade decai e a população ruraliza-se. A ilha de Santiago e designadamente o porto da Ribeira Grande tornaram-se, no 3º quartel do séc. XV, objecto de atenções por parte da política ultramarina da Coroa portuguesa devido à sua possível função de “fortaleza feitoria insular” da Costa da Guiné.1 Efectivamente, por razões estratégicas os portugueses inventaram um pólo de atracção tão intenso, quanto nele confluíam todas as linhas que estabeleciam a ligação entre a ilha e o extenso litoral fronteiro. O porto insular foi um litoral fabricado, para ocupação sem resistências, dispondo de uma retaguarda passiva, utilizável a qualquer momento.2

Quality assurance of the EORTC 22043-30041 trial in post-operative radiotherapy in prostate cancer: Results of the Dummy Run procedure.

BACKGROUND AND PURPOSE: The EORTC 22043-30041 trial investigates the role of the addition of androgen suppression to post-operative radiotherapy in patients who have undergone radical prostatectomy. As part of the quality assurance of radiotherapy (QART) a Dummy Run (DR) procedure was performed. MATERIALS AND METHOD: The protocol included detailed and published delineation guidelines. Participating institutions digitally submitted radiotherapy treatment volumes and a treatment plan for a standard clinical case. Submissions were centrally reviewed using the VODCA software platform. RESULTS: Thirty-eight submissions from thirty-one institutions were reviewed. Six were accepted without comments. Twenty-three were accepted with comments on one or more items: target volume delineation (22), OAR delineation (23), planning and dosimetry (3) or treatment verification (1). Nine submissions were rejected requiring resubmission, seven for target volume delineation reasons alone. Intervention to highlight the importance of delineation guidelines was made prior to the entry of the first patient in the trial. After this, a lower percentage of resubmissions was required. CONCLUSIONS: The EORTC 22043-30041 Dummy Run highlights the need for timely and effective QART in clinical trials. The variation in target volume and OAR definition demonstrates that clinical guidelines and radiotherapy protocols are not a substitute for QART procedures. Early intervention in response to the Dummy Run improved protocol understanding.

Societat de la vigilància 25 anys desprès de 1984 a Catalunya i UK

Desprès de un any de treball, el grup ha detectat que la relació entre protecció de dades i vídeo vigilància constitueix el nus central de la preocupació internacional en torn a la anomenada “Societat de la Vigilància”. Paral•lelament, ha constatat que a l’Estat Espanyol hi ha pocs grups que treballin aquesta cruïlla temàtica, raó per la qual la representació ibèrica en els grups de recerca europeus era minsa. Per aquestes raons, el grup ha dedicat els esforços a: 1) desenvolupar un marc teòric que faci possible entendre l’entramat legislatiu, sociològic i fenomènic de la video vigilància a Catalunya, a l’estat Espanyol, i a Europa. 2) dur a terme accions de recerca empírica qualitativa i quantitativa i relacionar-les amb aquest marc teòric. 3) crear vincles de col•laboració amb investigadors catalans, espanyols, anglesos i fins i tot europeus, començant una etapa d’integració a les xarxes de recerca en funcionament o en estat latent. En funció de les característiques de la convocatòria i del tema original que ens ocupava (la relació entre la mes coneguda obra de George Orwell -1984- i la situació actual del control social a Catalunya i al Regne Unit), s’ha posat especial èmfasi en l’establiment de vincles amb investigadors del Regne Unit; com a conseqüència, s’ha treballat amb dos de les persones “associades” al projecte (Phillip Carney i David Porteous) intercanviant dades, informació i dissenyant accions, en una col•laboració que té projecció en el futur immediat -amb la publicació d’un llibre conjunt- i mediat -mitjançant la integració de investigadors participants en aquest projecte en altres accions de recerca d’abast europeu-. Les accions realitzades en funció d’això explicat es descriuen en aquesta memòria, acompanyades d’un breu resum de les troballes mes significatives.

Patrons d'incorporació sociolaboral immigració llatinoamericana en dos contestos urbans, Barcelona i Manchester

La present memòria de treball presenta les principals conclusions del projecte titulat “Patrons d'incorporació sociolaboral immigració llatinoamericana en dos contestos urbans, Barcelona i Manchester" finançat per la convocatòria Projectes Batista i Roca PBR 2009 i executat pels grups de recerca GEDIME (Grup d’estudis de migracions i minories ètniques) de la UAB, i el Global Urban Research Centre (GURC-University of Manchester). El projecte s’aproxima, des d’un pla estructural i des d’una anàlisi comparativa, al context de recepció d’ambdós territoris (context institucional, social i econòmic), que determina l’estructura d’oportunitats dels immigrants i condiciona les seves estratègies com agents socials, en interacció amb les diferents situacions de cada immigrant (nivell educatiu, situació familiar, cicle vital, classe social, etc.). A través dels seminaris i workshops realitzats en ambdues universitats participants, s'ha establert vincles de col•laboració estable entre els dos grups de recerca implicats en el projecte. Aquest marc de cooperació es valora com una iniciativa que ha de transcendir el temps de desenvolupament d’aquest estudi i que ha de donar lloc a la presentació de nous projectes competitius, publicacions conjuntes, etc. Aquesta opció, valorada com a fonamental pels dos centres de recerca, ha servit per generar un flux d’informació científica permanent entre ambdós centres de recerca.

La gestió de les destinacions i les noves mobilitats turístiques

Amb l’objectiu d’analitzar i comprendre d’una manera més adequada els mecanismes pels quals els potencials turistes que venen d’Anglaterra prenen la decisió de viatjar fins la Costa Daurada, en el context de la introducció de les línies aèries de baix cost a Espanya i la creació de noves rutes, s’ha dut a terme una enquesta a l’aeroport de Reus a un total de 445 turistes que estaven a punt de tornar de les seves vacances cap a Anglaterra tenint l'aeroport d'East Midlands (EMA) com a destinació i viatjant amb la companyia aèria de baix cost RyanAir. Amb el mètode utilitzat en aquest projecte s'ha mesurat, per mitjà de l'enquesta esmentada, el pes de la causalitat entre la presència de vols barats des de EMA fins a Reus amb la decisió dels turistes de passar les seves vacances en una regió turística de primer ordre a Catalunya com és la Costa Daurada. Segons els resultats de les dues preguntes causals que formen part de l’enquesta (pregunta 18 i pregunta 19), gairebé un 30% de l'impacte econòmic turístic total és degut a la disponibilitat de vols barats mitjançant RyanAir. Tanmateix, al voltant d’un 60% de l'impacte estaria relacionat amb el fet que els turistes visitarien la Costa Daurada independentment de la disponibilitat de vols de RyanAir. Això indicaria que tot i que els vols de Ryanair són innegablement atractius pels turistes, hi ha un desig important de visitar la Costa Daurada que podria ser satisfet per altres mitjans.

Padrão atípico de secreção de cortisol em profissionais de Enfermagem

RESUMO Objetivo Descrever a frequência de profissionais de enfermagem de unidades hospitalares com alteração no padrão diurno de secreção de cortisol. Método Foram incluídos 56 profissionais de enfermagem randomicamente selecionados, alocados nas unidades ambulatório, clínica médica, clínica cirúrgica, centro cirúrgico, pronto socorro infantil e adulto, unidade de terapia intensiva adulto e pediátrica de um hospital universitário. Para avaliação do padrão diurno de secreção de cortisol foram coletadas amostras de saliva em dois dias úteis consecutivos de trabalho. Resultados 42,5% dos profissionais de enfermagem apresentaram padrão atípico de secreção de cortisol. Além disso, quanto maior o tempo de trabalho na profissão, maior a concentração de cortisol (r=0,346; p=0,020). Conclusão Mais de um terço da amostra de profissionais de enfermagem apresentou padrões atípicos de secreção de cortisol, sugerindo que estes profissionais podem estar expostos a uma sobrecarga não apenas mental, mas biológica, estando expostos ao risco para o adoecimento por doenças relacionadas ao estresse.

Professori L.A. Puntila 20/10 1960

Kirje 20.10.1960