Needs assessment and design of the intervention for high risk sex offenders social reintegration

Executive report of the adaptation study "Needs assessment and design of the intervention for high risk sex offenders social reintegration: Adaptation of the Circles of Support and Accountability to the Penal Enforcement System of Catalonia".

An overview of the metabolic differences between Bradyrhizobium japonicum 110 bacteria and differentiated bacteroids from soybean (Glycine max) root nodules: an in vitro 13C- and 31P-nuclear magnetic resonance spectroscopy study.

Bradyrhizobium japonicum is a symbiotic nitrogen-fixing soil bacteria that induce root nodules formation in legume soybean (Glycine max.). Using (13)C- and (31)P-nuclear magnetic resonance (NMR) spectroscopy, we have analysed the metabolite profiles of cultivated B. japonicum cells and bacteroids isolated from soybean nodules. Our results revealed some quantitative and qualitative differences between the metabolite profiles of bacteroids and their vegetative state. This includes in bacteroids a huge accumulation of soluble carbohydrates such as trehalose, glutamate, myo-inositol and homospermidine as well as Pi, nucleotide pools and intermediates of the primary carbon metabolism. Using this novel approach, these data show that most of the compounds detected in bacteroids reflect the metabolic adaptation of rhizobia to the surrounding microenvironment with its host plant cells.

Prestacions en benefici de la comunitat i realització de tasques socioeducatives en justícia juvenil

Els joves als quals se’ls ha imposat una mesura de realització de tasques socioeducatives (RTS) o de prestacions en benefici de la comunitat (PBC) presenten un alt fracàs escolar, majoritàriament amb baix rendiment i abandonament dels estudis en la meitat dels casos. Un de cada tres joves prové d’una família amb algun tipus de problemàtica específica o una economia insuficient. Els resultats indiquen, però, que els joves que realitzen tasques socioeducatives solen acumular més problemàtiques que els de PBC, ja sigui a nivell personal, familiar o social. Quant al perfil penal i criminològic, el 63% dels nois i noies d’aquestes dues mesures té antecedents. La taxa de reincidència de RTS és del 31,1% i la de PBC del 25,2%. Alguns dels factors que els joves reincidents mostren en més proporció són tenir un grup d’iguals dissocial, estar en contacte amb els serveis socials o tenir antecedents. Els reincidents de RTS també presenten més proporció de consum de tòxics, problemes de salut mental, fracàs escolar i una ocupació del temps desestructurada i amb conductes de risc. Comparant aquests resultats amb estudis respecte altres programes i mesures de Justícia juvenil podem concloure que la taxa de reincidència global a Catalunya és del 28,9% i l’específica de Medi obert és del 27,8%.

Sensitivity of single-voxel 1H-MRS in investigating the metabolism of the activated human visual cortex at 7 T.

Proton magnetic resonance spectroscopy (1H-MRS) has been used in a number of studies to noninvasively assess the temporal changes of lactate in the activated human brain. However, the results have not been consistent. The aim of the present study was to test the sensitivity of 1H-MRS during functional experiments at the highest magnetic field currently available for human studies (7 T). Stability and reproducibility of the measurements were evaluated from LCModel analysis of time series of spectra measured during a visual stimulation paradigm and by examination of the difference between spectra obtained at rest and during activation. The sensitivity threshold to detect concentration changes was 0.2 micromol/g for most of the quantified metabolites. The possible variations of metabolite concentrations during visual stimulation were within the same range (+/-0.2 micromol/g). In addition, the influence of a small line-narrowing effect due to the blood oxygenation level-dependent (BOLD) T2* changes on the estimated concentrations was simulated. Quantification of metabolites was, in general, not affected beyond 1% by line-width changes within 0.5 Hz.

Factores de riesgo de conducta violenta intrainstitucional en internos penitenciarios

Este estudio tiene por objeto la determinación de la prevalencia y las correlaciones asociadas a las infracciones disciplinarias violentas y potencialmente violentas de 11 centros penitenciarios de Cataluña. Para alcanzar este objetivo el presente estudio prospectivo, basado en datos oficiales, examina la relación entre variables sociodemográficas, criminales, penitenciarias y psicológicas de una muestra de 7517 internos/as durante un período de seguimiento de 2 años. Los resultados obtenidos indican que ser más joven, estar en situación de prisión preventiva en el caso de las mujeres, haber presentado conducta violenta o antisocial anteriormente, tanto en la comunidad como en el ámbito penitenciario, responder de una manera poco exitosa a los tratamientos recientes o mostrar problemas en el consumo de alcohol o drogas y las actitudes procriminales son factores de gran potencia en la predicción de infracciones disciplinarias. Para concluir, cabe mencionar que investigaciones adicionales en otras áreas geográficas y la consideración de variables situacionales son necesarias para corroborar los resultados aquí obtenidos. También se discuten algunas implicaciones para políticas penitenciarias y para futuras líneas de investigación.

Avaluació del programa de mediació penal d’adults del Departament de Justícia de Catalunya

Des de 1999, el Departament de Justícia aplica el Programa de mediació penal amb infractors adults i víctimes. Aquest Programa, emmarcat en la perspectiva de l’anomenada Justícia Restaurativa, cerca resoldre el conflicte produït pel delicte implicant totes les parts i concedint un paper clau a la víctima, sobre la restitució de la qual gira el procés mediador. La recerca que es presenta fa una avaluació del funcionament d’aquest Programa amb l’objectiu de constatar si la mediació penal pot satisfer algunes de les necessitats de les víctimes de delictes. La valoració que en fan les víctimes que han participat en l’estudi d’avaluació és positiva. Els principals beneficis que destaquen són la reparació material, rebre les disculpes de l’infractor, poder explicar la seva vivència i sentir-se escoltades, i poder participar en la resolució del seu propi procediment i en la resolució final del conflicte.

Evaluación del programa de mediación penal de adultos del Departamento de Justicia de la Generalitat de Cataluña

Desde 1999, el Departamento de Justicia de la Generalitat de Cataluña aplica el Programa de mediación penal con infractores adultos y víctimas. Este Programa, enmarcado en la perspectiva de la llamada Justicia Restaurativa, busca resolver el conflicto producido por el delito implicando a todas las partes y concediendo un papel clave a la víctima, sobre la restitución de la cual gira el proceso mediador. La investigación que se presenta hace una evaluación del funcionamiento de este Programa con el objetivo de constatar si la mediación penal puede satisfacer algunas de las necesidades de las víctimas de delitos. La valoración que hacen las víctimas que han participado en el estudio de evaluación es positiva. Los principales beneficios que destacan son la reparación material, recibir las disculpas del infractor, poder explicar su vivencia y sentirse escuchadas, y poder participar en la resolución de su propio procedimiento y en la resolución final del conflicto.

Victimització en joves de protecció a la infància i l’adolescència i de justícia juvenil

A Catalunya, un nombre significatiu d’infants i adolescents es troba sota la guarda i tutela del sistema de protecció i d’altres són atesos pel sistema de justícia juvenil. En molts casos, aquests joves han viscut experiències de maltractaments i abusos per part de les principals figures cuidadores, però també d’altres formes de violència en contextos diversos que poden incloure: el carrer, l’escola, el grup d’iguals, les noves tecnologies o els propis centres on poden residir provisionalment. Aquesta multiplicitat d’experiències de violència els converteix amb el que es coneix com a polivíctimes. Però entre l'experiència de victimització en la infància i el desenvolupament de problemes psicològics podem trobar la resiliència, la capacitat de l’ésser humà per superar o recuperar-se amb èxit de circumstàncies adverses. I aquí és on els professionals poden intervenir amb èxit. Els objectius principals d’aquest estudi són conèixer la prevalença d’experiències de victimització en aquests joves, identificar els casos de polivictimització, analitzar les característiques sociodemogràfiques, victimològiques i el nivell de desajust psicològic que presenten. Alhora, identificar perfils de resiliència i analitzar el seu efecte en el nivell de malestar psicològic del jove víctima. Els resultats ens indiquen que són els recursos personals, relatius a la confiança en un mateix, la fe en un futur millor, la capacitat d’identificació i connexió amb les pròpies emocions o les habilitats socials, els que permeten al jove fer front a les dificultats amb èxit. Aquests recursos personals són els que marcaran la diferència en la posterior reintegració social i correcte desenvolupament del jove i, per tant, els professionals els han de conèixer, enfortir i desenvolupar.

L’eficàcia de les suspensions judicials amb obligació de tractament de deshabituació. Factors que poden influir en la reducció o no de reincidència

Aquesta recerca està motivada per l’interès en les Mesures Penals Alternatives, concretament, en les suspensions judicials com a mesura més adient per a determinats subjectes amb perfils toxicològics i que requereixen d’una intervenció que es pot abordar en context comunitari. Per tal de valorar la seva eficàcia, l’equip d’investigadors s’ha centrat en els índexs de reincidència i aquells factors que poden influir a partir de l’anàlisi estadística d’una mostra de 237 subjectes sotmesos a l’obligació de tractament de deshabituació. Observant l’índex de reincidència, en funció de l’anàlisi de variables sociopersonals i judicials dels subjectes, es busquen aquells indicadors que poden ser eficaços per reduir la comissió de nous fets delictius. Del resultats obtinguts, es conclou que variables com una bona adherència familiar, una estabilitat laboral així com la finalització correcta d’un tractament de deshabituació aporten uns nivells de reincidència baixos. Igualment, es justifica l’atorgament de suspensions judicials com a eina punitiva més eficaç per a aquells subjectes amb característiques toxicològiques i necessitats rehabilitadores a causa de la seva addicció, atès que els nivells de reincidència obtinguts en aquesta recerca aporten uns índexs més baixos que els nivells actuals de reincidència penitenciària (cal tenir en compte, però, la diferència de perfils). Es conclou que aquestes mesures penals alternatives són una eina més integradora ja que es desenvolupen en l’entorn comunitari.

La eficacia de las suspensiones judiciales con obligación de tratamiento de deshabituación. Factores que pueden influir en la reducción o no de reincidencia

Esta investigación está motivada por el interés por las suspensiones judiciales como medida más adecuada para determinados sujetos con perfiles toxicológicos y que requieren una intervención que se puede abordar en un contexto comunitario. Con el fin de valorar su eficacia, el equipo de investigadores se ha centrado en los índices de reincidencia y aquellos factores que pueden influir a partir del análisis estadístico de una muestra de 237 sujetos sometidos a la obligación de tratamiento de deshabituación. Observando el índice de reincidencia, en función del análisis de variables sociopersonales y judiciales de los sujetos, se buscan aquellos indicadores que pueden ser eficaces para reducir la comisión de nuevos hechos delictivos. De los resultados obtenidos, se concluye que variables como una buena adherencia familiar, la estabilidad laboral o la finalización correcta de un tratamiento de deshabituación aportan unos niveles de reincidencia bajos Asimismo, se justifica el otorgamiento de suspensiones judiciales como herramienta punitiva más eficaz para aquellos sujetos con características toxicológicas y necesidades rehabilitadoras debido a su adicción, dado que los niveles de reincidencia obtenidos en esta investigación aportan unos índices más bajos que los niveles actuales de reincidencia penitenciaria (siempre teniendo en cuenta la diferencia de perfiles). Se concluye en este estudio que la aplicación de estas medidas penales alternativas son una herramienta más integradora debido a que se desarrolla dentro del entorno comunitario.

Chemical attributes of a Hapludox soil after nine years of pig slurry application

The objective of this study was to evaluate the pig slurry application effects on chemical attributes of a Hapludox soil managed under no-tillage system. Treatments consisted of 50, 100 and 200 m³ ha-1 per year of pig slurry application, and a control with replacement of P and K exported through harvested grains. Attributes related to soil chemical reaction, exchange complex, and nutrient contents were determined in soil samples collected in the ninth year of experimentation from 0 - 0.025, 0.025 - 0.05, 0.05 - 0.10, 0.10 - 0.20, 0.20 - 0.40 and 0.40 - 0.60 m soil depths. The continuous application of high doses of pig slurry on the Oxisol surface under no-tillage acidifies the soil and increases Al, P, Cu, and Zn contents down to 0.2-m depth, and K levels down to 0.6-m depth.

Intravenous immunoglobulin for treatment of mild-to-moderate Alzheimer's disease: a phase 2, randomised, double-blind, placebo-controlled, dose-finding trial.

BACKGROUND: Three small trials suggest that intravenous immunoglobulin can affect biomarkers and symptoms of mild-to-moderate Alzheimer's disease. We tested the safety, effective dose, and infusion interval of intravenous immunoglobulin in such patients. METHODS: We did a multicentre, placebo-controlled phase 2 trial at seven sites in the USA and five in Germany. Participants with probable Alzheimer's disease aged 50-85 years were randomly assigned (by a computer-generated randomisation sequence, with block sizes of eight) to infusions every 4 weeks (0·2, 0·5, or 0·8 g intravenous immunoglobulin per kg bodyweight, or placebo) or infusions every 2 weeks (0·1, 0·25, or 0·4 g/kg, or placebo). Patients, caregivers, investigators assessing outcomes, and staff at imaging facilities and the clinical research organisation were masked to treatment allocation, but dispensing pharmacists, the statistician, and the person responsible for final PET analyses were not. Treatment was masked with opaque pouches and infusion lines. The primary endpoint was median area under the curve (AUC) of plasma amyloid β (Aβ)(1-40) between the last infusion and the final visit (2 weeks or 4 weeks depending on infusion interval) in the intention-to-treat population. The trial is registered at ClinicalTrials.gov (NCT00812565) and controlled-trials.com (ISRCTN64846759). FINDINGS: 89 patients were assessed for eligibility, of whom 58 were enrolled and 55 included in the primary analysis. Median AUC of plasma Aβ(1-40) was not significantly different for intravenous immunoglobulin compared with placebo for five of the six intervention groups (-18·0 [range -1347·0 to 1068·5] for 0·2 g/kg, -364·3 [-5834·5 to 1953·5] for 0·5 g/kg, and -351·8 [-1084·0 to 936·5] for 0·8 g/kg every 4 weeks vs -116·3 [-1379·0 to 5266·0] for placebo; and -13·8 [-1729·0 to 307·0] for 0·1 g/kg, and -32·5 [-1102·5 to 451·5] for 0·25 g/kg every 2 weeks vs 159·5 [51·5 to 303·0] for placebo; p>0·05 for all). The difference in median AUC of plasma Aβ(1-40) between the 0·4 g/kg every 2 weeks group (47·0 [range -341·0 to 72·5]) and the placebo group was significant (p=0·0216). 25 of 42 (60%) patients in the intervention group versus nine of 14 (64%) receiving placebo had an adverse event. Four of 42 (10%) patients in the intravenous immunoglobulin group versus four of 14 (29%) receiving placebo had a serious adverse event, including one stroke in the intervention group. INTERPRETATION: Intravenous immunoglobulin may have an acceptable safety profile. Our results did not accord with those from previous studies. Longer trials with greater power are needed to assess the cognitive and functional effects of intravenous immunoglobulin in patients with Alzheimer's disease.