La ciència del bé i del mal en El jardí simbòlic

Chapter 21 of the Byzantine work known as The Symbolic Garden refers to an unidentified plant (the smilax) which symbolizes science. The author has taken this symbol from patristic literature (Athanasius of Alexandria and other patristic texts). On the other hand, a passage (p. 71, 17- 73, 1) unti1 now misinterpreted can be understood if confronted with severa1 texts by John Darnascenus and Nicetas Stethatos, who both voice the same opinions about science

Cal.limac h. VI, Euforió fr. 8 Powell i les "tauletes de maledicció" de Cnidos

The scene from Callirnachus' H. VI in which Derneter, under the appearance of her arateira Nicippa, curses Erisichthon rnay be related to the arai of Cnidos. On the other hand, Euphorio fr. 8 Powell can be understood better in the light of the curses of Cnidos, where the culprit's name is not rnentioned ut rhe first stage; a similar interpretation can be applied to Ovid's Ibis 7-10, which was probably inspired on Euphorio

Leaving the cave in search of life (A Platonic reading of R. Sirera's La caverna (The Cave)

The aim of this article is to show how a contemporary playwright thinks once more of the Platonic image of the cave in order to reflect on the necessary existential journey of men and women as in the case of a Bildungsroman. Sooner or later men and women must abandon the protection that any sort of cavern such as home, the family garden or family itself can offer. In spite of writing from a by no means idealistic or metaphysical point of view, thanks to R. Sirera and to the very applicability of Platonic images, Plato becomes once again a classical reference which is both useful and even unavoidable if one bears in mind the Platonic origin of all the literary caverns.

La conquista del nuevo mundo

Greek rnythical tradition presents colonization as a conquest, to civilizated world, of rich lands still occupied by dangerous elements. In order toJight against them, colonial expeditions leaders could receive divine support and also they could follow Heracles ' paradigmatic behaviour.

Uso y abuso de los libros en un mundo libresco: algunos ejemplos griegos de la época imperial

La élite de pepaideumenoi del Imperio romano, tanto de lengua griega como latina, viven sumergidos en un mundo libresco: el libro, como objeto material y como concepto intelectual, ha pasado a formar parte de su vida más cotidiana. Este trabajo pretende mostrar cómo esta realidad universal adquiere, sin embargo, rasgos bien particulares según los individuos, con lo cual se conforma un panorama sociológico y cultural que, a través del libro, define bien a las mencionadas élites.

La mort a Venècia de Thomas Mann o la via plutarquea vers Eros

A Mort a Venècia Thomas Mann es refereix explícitament al Simposi i al Fedre de Plató per explicar la relació entre Gustav von Aschenbach i Tadzio, però amaga que la seva novel·la s'inspira també en l'Eròtic de Plutarc. Per què? L'objectiu d'aquest article és justament revelar les raons d'aquest capteniment. En efecte, Plutarc elogia l'amor matrimonial a l'Eròtic i aquest no és el camí que segueix Mann, però, alhora, l'escriptor alemany troba en el diàleg plutarqueu tot el que necessita per bastir la seva història d'amor masculí i decideix no prescindir-ne.

Viatjant a Grècia en cerca de l'ideal hel·lènic

Aquest és un article de síntesi que analitza sobretot l'anomenat Grand Tour i la cerca de l'ideal hel·lenic per part de tot un llarg seguit de personatges. Ells i els seus llibres i textos, anomenats aquí i dels quals se'n recullen nombrosos passatges, han estat veritablement significatius en la història del redescobriment europeu de Grècia: George Wheler, Jacob Spon, marquès de Nointel, James Stuart, Nicholas Revett, Robert Wood, Johann Joachim Winckelmann, Antiquities of Athens, Antiquities of Ionia, Richard Chandler, Lord Elgin, Lord Byron, Konstantinos P. Kavafis, etc.

Maleït platonisme! Pell, carn i cos de persones concretes: etapes d'un combat lliurat -i guanyat- en la poesia de Miquel Àngel Riera

L'objectiu d'aquest article és mostrar com, tot al llarg de la poesia de Miquel Àngel Riera, s'hi detecta una evident sensibilitat antimetafísica que el dur a lloar la pell, la carn i el cos de les persones concretes, tot defugint qualsevulla vivència platònica o idealista de l'amor. La lectura acurada dels seus poemes permet descobrir, en opinió de l¿autor, Plató i el platonisme occidental com un dels grans responsables del menyspreu de l¿amor carnal, causa indubtable de patiment humà pel fet de no voler reconèixer la dimensió somàtica d¿eros.

Damn Platonism! Concrete Persons' Skin, Flesh and Bodies: Three Phases of a Won Battle in Miquel Àngel Riera's poetry

The aim of this article is to show how, throughout M. A. Riera's poetry, an evident anti-metaphysical sensibility can be easily detected, which in its turn makes the poet to praise concrete person's skin, flesh and bodies, thus avoiding any personal Platonic or idealistic experience of human love. In the author's opinion, an accurate reading of his poems makes us discover Plato and Platonism as one of the great responsible thinkers for the contempt of carnal love, which has been undoubtedly the origin of a real human pain as a result of denying the somatic side of eros.

¡Maldito platonismo! Piel, carne y cuerpo de personas concretas: etapas de un combate librado -y ganado- en la poesía de Miquel Àngel Riera

El objetivo de este artículo es mostrar cómo, en el conjunto de la obra poética de M. A, Riera, se detecta una evidente sensibilidad antimetafísica que le impulsa a elogiar la piel, la carne y el cuerpo de las personas concretas, rehuyendo así cualquier vivencia platónica o idealista del amor. La lectura minuciosa de sus poemas permite descubrir, en opinión del autor, a Platón y al platonismo como uno de los grandes responsables del desprecio del amor carnal, causa indudable de sufrimiento humano por el hecho de no querer reconocer la dimensión somática de eros.