Changing healthcare: stakeholder perceptions of the burden of chronic disease and the value of teams, measurements and communication.

Canadian healthcare is changing. Over the course of the past decade, the Health Care in Canada Survey (HCIC) has annually measured the reactions of the public and professional stakeholders to many of these change forces. In HCIC 2008, for the first time, the public's perception of their health status and all stakeholders' views of the burden and effective management of chronic diseases were sought. Overall, Canadians perceive themselves as healthy, with 84% of adults reporting good-to-excellent health. However, good health decreased with age as the occurrence of chronic illness rose, from 12% in the age group 18-24 to 65% for the population =65 years. More than 70% of all stakeholders were strongly or somewhat supportive of the implementation of coordinated care, or disease management programs, to improve the care of patients with chronic illnesses. Concordant support was also expressed for key disease management components, including coordinated interventions to improve home, community and self-care; increased wellness promotion; and increased use of clinical measurements and feedback to all stakeholders. However, there were also important areas of non-concordance. For example, the public and doctors consistently expressed less support than other stakeholders for the value of team care, including the use of non-physician professionals to provide patient care; increased patient involvement in decision-making; and the use of electronic health records to facilitate communication. The actual participation in disease management programs averaged 34% for professionals and 25% for the public. We conclude that chronic diseases are common, age-related and burdensome in Canada. Disease management or coordinated intervention often delivered by teams is also relatively common, despite its less-than-universal acceptance by all stakeholders. Further insights are needed, particularly into the variable perceptions of the value and efficacy of team-delivered healthcare and its important components.

Mobile Communication 2012 : Experiències i recerques sobre comunicació mòbil

La comunicació mòbil és un dels temes de més actualitat en diferents fòrums, des de diferents perspectives. Espanya juga un paper important per les dinàmiques i l’evolució del seu mercat. En aquest sentit, el nostre país ofereix un interès específic per l'amplitud del seu parc de dispositius 3G (el segon d'Europa, després d'Itàlia) i per la intensitat del desenvolupament de xarxes socials mòbils, a més de per la creixent implicació d'empreses en la producció i distribució de continguts mòbils. Com va passar amb Internet, es tracta d’un procés d'innovació pel qual els formats de contingut, les pràctiques de consum i els models de negoci característics de la televisió i la xarxa, per exemple, s'adapten, primer, al nou mitjà, per a després desenvolupar formes i models específics que aprofiten les potencialitats de personalització, geolocalització i conectivitat ubiqua.

Cohesion, satisfaction with family bonds, and emotional well-being in families with adolescents

The present paper investigated whether higher cohesion and satisfaction with family bonds were associated with the daily experience of emotional well-being in varying social circumstances. Using a sample of school-age adolescents (N = 95) and both their parents, data were gathered daily over 1 week using a diary approach in addition to self-report instruments. Multilevel analyses revealed higher cohesion to be associated with well-being in fathers and adolescents, but not in mothers. Parents also reported higher well-being when with friends or colleagues than when alone. Moreover, fathers who scored higher on cohesion reported higher well-being when with family members than when alone, whereas adolescents who scored higher on satisfaction with bonds reported lower well-being when with peers or siblings than when alone.

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

The young infant's triangular communication in the family : access to threesome intersubjectivity ? Conceptual considerations and case illustrations

During these last decades, the notion of primary intersubjectivity has gained acceptance among developmentalists and clinicians. But a new challenge is put out to our models by recent findings on the triangular competence of the very young infant, or her capacity to simultaneously communicate with two partners at a time. This discovery raises the question of a collective form of intersubjectivity. Findings on the triangular competence of the 3- to 4-month-old interactions with father and mother in different contexts of the Lausanne trilogue play situation are reviewed and illustrated, with a view to examine whether it is based on a dyadic or triangular program and whether conditions for a threesome form of primary intersubjectivity are fulfilled. The discussion focuses on the revisions of the theory of intersubjectivity, of developmental theory, and of clinical practice these findings call for, pointing toward a three -person psychology too.

Beliefs & Values/What I Want & Do Not Want, 2006

A form produced by Elder Affairs about what a elderly person wants and does not want when close to death.

'Toxic' and 'Nontoxic': confirming critical terminology concepts and context for clear communication

If 'the dose makes the poison', and if the context of an exposure to a hazard shapes the risk as much as the innate character of the hazard itself, then what is 'toxic' and what is 'nontoxic'? This article is intended to help readers and communicators: anticipate that concepts such as 'toxic' and 'nontoxic' may have different meanings to different stakeholders in different contexts of general use, commerce, science, and the law; recognize specific situations in which terms and related information could potentially be misperceived or misinterpreted; evaluate the relevance, reliability, and other attributes of information for a given situation; control actions, assumptions, interpretations, conclusions, and decisions to avoid flaws and achieve a desired outcome; and confirm that the desired outcome has been achieved. To meet those objectives, we provide some examples of differing toxicology terminology concepts and contexts; a comprehensive decision-making framework for understanding and managing risk; along with a communication and education message and audience-planning matrix to support the involvement of all relevant stakeholders; a set of CLEAR-communication assessment criteria for use by both readers and communicators; example flaws in decision-making; a suite of three tools to assign relevance vs reliability, align know vs show, and refine perception vs reality aspects of information; and four steps to foster effective community involvement and support. The framework and supporting process are generally applicable to meeting any objective.

Electronic journals, scholarly communication and libraries

The recent surge in scientific electronic journals began when libraries began having access to the WWW in the mid-1990s. The shift from paper to digital has affected the traditional alignment and role of the primary "stakeholders" -mainly authors, publishers, universities and libraries. The author offers a brief review of the history of the scholarly journal followed by the evolution of e-journals in during the past two decades. The article then focuses on the implications that these have had on traditional library processes and services such as selection, acquisitions, cataloguing, storage, preservation and user services. In the conclusion the author speculates on the long term effect of Web-based publishing on the format of the traditional scholarly journal as it has existed for over 300 years.