Colectividades agrarias en la región de Girona, 1936-1939

En el contexto de la revolución y la Guerra civil española se desarrolló en las comarcas de Girona un proceso colectivista agrario protagonizado principalmente por jornaleros, payeses sin tierra suficiente (en propiedad o arrendada) para vivir de ella y algunos pequeños y medianos propietarios o arrendatarios. La colectivización agraria en la región, cobijada bajo las siglas de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT), afecto principalmente a las grandes fincas o mansos y, en función de factores locales, económicos, sociales y políticos, tuvo una tipología diferenciada y un desarrollo desigual. Los sucesos de mayo de 1937 marcaron el punto de inflexión de la acción colectivista y desencadenaron su progresiva decadencia. Claramente minoritaria frente al reparto de la tierra y la explotación familar de la misma, la opción colectivista, básicamente voluntaria, aunque fracasó como alternativa al modelo de producción y distribución capitalista, intentó establecer unas relaciones sociales basadas en la igualdad económica y en la libertad individual, y fue el referente claro del proceso revolucionario en el campo. FASES: -Julio-octubre 1936: incautación de los medios de producción agraria y constitución de las colectividades. -octubre 1936-abril 1937:participación gubernamental de la CNT, paulatina recomposición del estado y progresivo aislamiento de las colectividades. -Mayo 1937 en adelante fase de decadencia caracterIzada por el ataque legal y político contra las colectividades. -En las comarcas de L'Alt Emporda, el Baix Emporda, La Garrotxa, el Gironès y la Selva (región de Girona) no hubo ningún ataque armado explicito contra las colectividades agrarias.

Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV)

L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges. La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença. Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.

Rhode. Caracterització del jaciment i de les produccions dels seus tallers ceràmics

RESUM En la primera part de la tesi es revisen els materials arqueològics i els documents de les excavacions antigues al jaciment grec de la Ciutadella de Roses (Alt Empordà). Es fan estudis comparatius i de conjunt amb els resultats proporcionats per les excavacions recents. A partir d'aquí s'obté una periodització del jaciment, des del moment de la fundació de la colònia massaliota de Rhode, al segon quart del segle IV aC, fins a la fi de la ciutat, al 195 aC. Es tracten aspectes de topografia, urbanisme i estudi dels edificis. La segona part analitza les produccions dels tallers ceràmics (vernissos negres, pastes clares, ceràmiques de cuina i altres produccions secundàries). Es fa una nova classificació, un estudi de les formes, de la cronologia i paral·lels. S'estudien les instal·lacions dels tallers, els forns, la seva capacitat, les argiles i les terreres. Es conclou amb una caracterització socioeconòmica i històrica de la ciutat, i dels aspectes històrics relacionats amb les fases de la seva fundació, desenvolupament i fi.

Pyrene-functionalised, alternating copolyimide for sensing nitroaromatic compounds

A novel, pyrene-functionalised copolymer has been synthesised in a single step via imidisation of poly(maleic anhydride-alt-1-octadecene) with 1-pyrenemethylamine, and its potential for the detection of volatile nitro aromatic compounds (NACs) evaluated. The new copolymer forms complexes in solution with NACs such as 2,5-dinitrobenzonitrile, as shown by H-1 NMR, UV-vis and fluorescence spectroscopy. Moreover, thin films of this copolymer, cast from THF solution, undergo almost instantaneous fluorescence quenching when exposed to the vapour of 2,5-dinitrobenzonitrile (a model for TNT) at ambient temperatures and pressures.

Microwave-assisted hydrogel synthesis: a new method for crosslinking polymers in aqueous solutions

It has been found that hydrogels may be formed by microwave irradiation of aqueous solutions containing appropriate combinations of polymers. This new method of hydrogel synthesis yields sterile hydrogels without the use of monomers, eliminating the need for the removal of unreacted species from the final product. Results for two particularly successful combinations, poly(vinyl alcohol) with either poly(acrylic acid) or poly(methylvinylether-alt-maleic anhydride), are presented. Irradiation using temperatures of 100–150 °C was found to yield hydrogels with large equilibrium swelling degrees of 500–1000 g g−1. Material leached from both types of hydrogel shows little cytotoxicity towards HT29 cells.

Interactions between uncoupling protein 2 gene polymorphisms, obesity and alcohol intake on liver function: a large meta-analysed population-based study

BACKGROUND AND OBJECTIVE: Given the role of uncoupling protein 2 (UCP2) in the accumulation of fat in the hepatocytes and in the enhancement of protective mechanisms in acute ethanol intake, we hypothesised that UCP2 polymorphisms are likely to cause liver disease through their interactions with obesity and alcohol intake. To test this hypothesis, we investigated the interaction between tagging polymorphisms in the UCP2 gene (rs2306819, rs599277 and rs659366), alcohol intake and obesity traits such as BMI and waist circumference (WC) on alanine aminotransferase (ALT) and gamma glutamyl transferase (GGT) in a large meta-analysis of data sets from three populations (n=20 242). DESIGN AND METHODS: The study populations included the Northern Finland Birth Cohort 1966 (n=4996), Netherlands Study of Depression and Anxiety (n=1883) and LifeLines Cohort Study (n=13 363). Interactions between the polymorphisms and obesity and alcohol intake on dichotomised ALT and GGT levels were assessed using logistic regression and the likelihood ratio test. RESULTS: In the meta-analysis of the three cohorts, none of the three UCP2 polymorphisms were associated with GGT or ALT levels. There was no evidence for interaction between the polymorphisms and alcohol intake on GGT and ALT levels. In contrast, the association of WC and BMI with GGT levels varied by rs659366 genotype (Pinteraction=0.03 and 0.007, respectively; adjusted for age, gender, high alcohol intake, diabetes, hypertension and serum lipid concentrations). CONCLUSION: In conclusion, our findings in 20 242 individuals suggest that UCP2 gene polymorphisms may cause liver dysfunction through the interaction with body fat rather than alcohol intake.

Molecular detection of enterotoxins in environmental strains of Aeromonas hydrophila and Aeromonas jandaei

Aeromonas species are widely distributed in aquatic environments and recent studies include the genus in the emergent pathogens group because of its frequent association with local and systemic infections in immunocompetent humans. Aiming to search for virulence genes in environmental strains of Aeromonas hydrophila and Aeromonas jandaei, we designed specific primers to detect act/hly A/aer complex and alt genes. Primers described elsewhere were used to detect ast. Eighty-seven strains previously identified using phenotypic and genotypic tests as A. hydrophila (41) and A. jandaei (46) were analysed for the presence of the virulence genes using PCR. DNA fragments of expected size were purified and directly sequenced. Among the 41 strains of A. hydrophila 70.7% (29), 97.6% (40) and 26.8% (11) possessed act/hly A/aer complex, ast and alt genes, respectively. Among the 46 strains of A. jandaei, 4.4% (2), 0% (0) and 32.6% (15) were positive for act/hly A/aer complex, ast and alt genes, respectively. Sequencing allowed for the confirmation of amplified products using BLAST. The present work proposes a specific and rapid diagnostic method to detect the main virulence determinants of Aeromonas, a genus potentially pathogenic to humans.

Acute toxicity of a single gavage dose of fumonisin B(1) in rabbits

The aim of this study was to determine the clinical, pathological and mycotoxicological effects of oral administration of fumonisin B, (FBI) in rabbits. Eighteen rabbits were randomly assigned to two experimental groups: control group, 0 mg FB(1): fumonisin group. 31.5 mg FB(1)/kg body weight, corresponding to about 630 mg FB(1)/kg diet. Fumonisin administered as a single oral dose to rabbits resulted in acute toxicity, significantly interfering with body and liver weight. Serum biochemical analysis revealed a significant increase of total protein, alkaline phosphatase (AP), aspartate aminotransferase (AST), alanine aminotransferase (ALT), gamma-glutamyltransferase (GGT), urea and creatinine in the group receiving FBI compared to control animals, a finding characterizing hepatic and renal injury in this group. Urinary protein concentrations were markedly elevated at 12,24,48 and 72 h after dosing, although visible pathological abnormalities were not observed, probably because of rapid repair of the damage. FBI was detected in feces, with a maximum concentration at 24h after administration, indicating that the enterohepatic circulation is important in rabbits. FBI concentrations found in urine were low, with peak elimination at 12 h after intoxication. The highest FBI concentrations were observed in feces compared to urine and liver, demonstrating that feces are the main routes of excretion. (C) 2009 Elsevier Ireland Ltd. All rights reserved.

Ion beam assisted deposition of an organic light emitting diode electrode

This work presents the electro-optical characterization of metal-organic interfaces prepared by the Ion Beam Assisted Deposition (IBAD) method. IBAD applied in this work combines simultaneously metallic film deposition and bombardment with an independently controlled ion beam, allowing different penetration of the ions and the evaporated metallic elements into the polymer. The result is a hybrid, non-abrupt interface, where polymer, metal and ion coexists. We used an organic light emitting diode, which has a typical vertical-architecture, for the interface characterization: Glass/Indium Tin Oxide (ITO)/Poly[ethylene-dioxythiophene/poly{styrenesulfonicacid}]) (PEDOT:PSS) /Emitting Polymer/Metal. The emitting polymer layer comprised of the Poly[(9,9-dioctyl-2,7-divinylenefluorenylene)-alt-co-{2-methoxy-5-(2-ethylhexyloxy)-1,4-phenylene}] (PFO) and the metal layer of aluminum prepared with different Ar(+) ion energies varying in the range from 0 to 1000 eV. Photoluminescence, Current-Voltage and Electroluminescence measurements were used to study the emission and electron injection properties. Changes of these properties were related with the damage caused by the energetic ions and the metal penetration into the polymer. Computer simulations of hybrid interface damage and metal penetration were confronted with experimental data. (C) 2010 Elsevier B.V. All rights reserved.

A Multitechnique Study of Structure and Dynamics of Polyfluorene Cast Films and the Influence on Their Photoluminescence

This article describes the microstructure and dynamics in the solid state of polyfluorene-based polymers, poly(9,)-dioctylfluorenyl-2,7-diyl) (PFO), a semicrystalline polymer, and poly [(9,9-dioctyl- 2,7-divinylene-fluorenylene)-alt-co-{2-methoxy-5-(2-ethyl-hexyloxy)- 1,4-phenylene vinylene}, a copolymer with mesomorphic phase properties. These Structures were determined by wide-angle X-ray scattering (WAXS) measurements, Assuming a packing model for the copolymer structure, where the planes of the phenyl rings are stacked and separated by an average distance of similar to 4.5 angstrom and laterally spaced by about similar to 16 angstrom, we followed the evolution of these distances as a function of temperature using WAXS and associated the changes observed to the polymer relaxation processes identified by dynamical mechanical thermal analysis. Specific molecular motions were studied by solid-state nuclear magnetic resonance. The onset of the side-chain motion at about 213 K (beta-relaxation) produced a small increase in the lateral spacing and in the stacking distance of the phenyl rings in them aggregated Structures, Besides, at about 383 K (alpha-relaxation) there occurs a significant increase in the amplitude of the torsion motion in the backbone, producing a greater increase in the stacking distance of the phenyl rings. Similar results were observed in the semicrystalline phase of PFO, but in this case the presence of the crystalline structure affects considerably the overall dynamics, which tends to be more hindered. Put together, Our data explain many features of the temperature dependence of the photoluminescence of these two polymers.

De-aggregation of polyfluorene derivative by blending with a series of poly(alkyl methacrylate)s with varying sidegroup sizes

A polyfluorene derivative of the PPV, poly(9,9`-n-dihexyl-2,7-fluorenedilvinylene-alt-1,4-phenylenevinylene), with a strong tendency to aggregation was blended with several members of a series composed by poly(alkyl methacrylate)s with the following substituents in the ester position: methyl, ethyl, isopropyl, isobutyl, n-butyl, and cyclohexyl. The de-aggregation effect in blends was studied by steady-state photoluminescence spectroscopy using several blend compositions. The efficiency of each dispersing phase was discussed in terms of the polymer miscibility, controlled by interaction parameters between the polyfluorene and every poly(alkyl methacrylate)s, here described using Hilde-brand solubility parameters. (c) 2009 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Adsorption of anionic amphiphilic polyelectrolytes onto amino-terminated solid surfaces

The adsorption behavior of several amphiphilic polyelectrolytes of poly(maleic anhydride-alt-styrene) functionalized with naphthyl and phenyl groups, onto amino-terminated silicon wafer has been studied by means of null- ellipsometry, atomic force microscopy (AFM) and contact angle measurements. The maximum of adsorption, Gamma(plateau), varies with the ionic strength, the polyelectrolyte structure and the chain length. Values of Gamma(plateau) obtained at low and high ionic strengths indicate that the adsorption follows the ""screening-reduced adsorption"" regime. Large aggregates were detected in solution by means of dynamic light scattering and fluorescence measurements. However. AFM indicated the formation of smooth layers and the absence of aggregates. A model based on a two-step adsorption behavior was proposed. In the first one, isolated chains in equilibrium with the aggregates in solution adsorbed onto amino-terminated surface. The adsorption is driven by electrostatic interaction between protonated surface and carboxylate groups. This first layer exposes naphtyl or phenyl groups to the solution. The second layer adsorption is now driven by hydrophobic interaction between surface and chains and exposes carboxylate groups to the medium, which repel the forthcoming chain by electrostatic repulsion. Upon drying some hydrophobic naphtyl or phenyl groups might be oriented to the air, as revealed by contact angle measurements. Such amphiphilic polyelectrolyte layers worked well for the building-up of multilayers with chitosan. (C) 2010 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Le poète errant à Port-au-Prince : Une lecture de _Parias_ de Magloire Saint-Aude

Cet article offre une analyse de la figure du flâneur dans Parias: documentaire de l’écrivain haïtien Magloire-Saint-Aude (1912-1971). Étudiant la façon dont il se réapproprie de ce trope surréaliste dans un cadre port-au-princien, le but est de montrer que l’auteur essaie de repenser le sujet haïtien. L’article démontre que Magloire-Saint-Aude se sert d’un chronotope urbain double, d’abord les rues pauvres où les personnages déambulent sans but fixe et ensuite les salons bourgeois où naît le désir. Son flâneur haïtien subit un processus complexe de subjectivation qui s’articule dans la tension de ces deux chronotopes urbains. Même si le héros saint-audien essaye de se libérer par le biais de l’amour pour une Française il est à jamais attaché à l’espace exigu de Port-au-Prince. Cela vient rompre avec une tradition d’affirmation héroïque du sujet (masculin) haïtien. ”Exilé de l’intérieur,” Malgoire-Saint-Aude explore un sujet insaisissable qui garde ouverte sa part à l’altérité.