Hypothetical metaphysics of nature

The paper first sketches out a reply to the underdetermination challenge and the incommensurability challenge that rebuts the sceptical conclusions of these challenges and that is sufficient to lay the ground for the project of a metaphysics of nature. That metaphysics is as hypothetical as are our scientific theories. The paper then explains how can one can argue for certain views in the metaphysics of nature based on our current fundamental physical theories, namely the commitments to a tenseless theory of time and existence instead of a tensed one, to events instead of substances, and to relations instead of intrinsic properties. Finally, the paper mentions the themes of causation, laws and dispositions.

Education for science and science for education: more than a play upon words

In the celebration of the Oswaldo Cruz Institute centenary, we wanted to stress our concern with the relationship between two of its missions: research and education. What are the educational bases required for science and technology activities on health sciences for the future years? How can scientists collaborate to promote the popularization of academic knowledge and to improve a basic education for citizenship in an ethic and humanistic view? In this article we pointed out to need of commitment, even in the biomedical post-graduation level, of a more integrated philosophy that would be centered on health education, assuming health as a dynamic biological and social equilibrium and emphasizing the need of scientific popularization of science in a cooperative construction way, instead of direct transfer of knowledge, preserving also macro views of health problems in the development of very specific studies. The contemporary explosion of knowledge, particularly biological knowledge, imposes a need of continuous education to face the growing illiteracy. In order to face this challenge, we think that the Oswaldo Cruz Institute honors his dialectic profile of tradition and transformation, always creating new perspectives to disseminate scientific culture in innovated forms.

Natural immunoglobulins (contribution to a debate on biomedical education)

Immunology has contributed to biomedical education in many important ways since the creation of scientific medicine in the last quarter of the 19th century. Today, immunology is a major area of biomedical research. Nevertheless, there are many basic problems unresolved in immunological activities and phenomena. Solving these problems is probably necessary to devise predictable and safe ways to produce new vaccines, treat allergy and autoimmune diseases and perform safe transplants. This challenge involves not only technical developments but also changes in attitude, of which the most fundamental is to abandon the traditional stimulus-response perspective in favor of more "systemic" views. Describing immunological activities as the operation of a complex multiconnected network, raises biological and epistemological issues not usually dealt with in biomedical education. Here we point to one example of systemic approaches. A new form of immunoblot (Panama blot), by which the reaction of natural immunoglobulins with complex protein mixtures may be analyzed by a special software and multivariate statistics, has been recently used to characterize human autoimmune diseases. Our preliminary data show that Panama blots can also be used to characterize global (systemic) immunogical changes in chronic human parasitic diseases, such as malaria and schistosomiasis mansoni, that correlate with the clinical status.

Law and the practise of principle in diverse societies

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la London School of Economics and Political Science, United Kingdom, entre 2007 i 2009. L’objecte principal del projecte ha estat analitzar les implicacions jurídico-polítiques i institucionals d’una teoria de la justícia i la igualtat liberals aplicada a societats multiculturals amb un marcat predomini de la diversitat cultural. L’anàlisi desenvolupa una línia d'investigació interdisciplinar - entre el dret i la teoria política - iniciada en una tesis doctoral sobre multiculturalisme i drets de les minories culturals (UPF, 2000) que va culminar en la publicació de Group Rights as Human Rights (Springer, 2006). La recerca adopta com a punt de partida les conclusions de l'esmentada obra, en especial, la rellevància del reconeixement de drets col•lectius; tanmateix, el tipus de qüestions plantejades, l’enfoc i la metodologia emprades són substancialment diferents. En concret, s'adrecen preguntes específiques sobre el model i aspiracions del constitucionalisme democràtic i el paper del dret en contextos multiculturals. També s’atorga un pes central a la dimensió institucional dels models de gestió de la diversitat que s’analitzen, prioritzant un enfocament comparatiu a partir de l’estudi de controvèrsies concretes. L’objectiu és superar algunes limitacions importants de la literatura actual, com ara la tendència a examinar en abstracte la compatibilitat de determinades demandes amb el constitucionalisme democràtic, sense abordar el funcionament d'estratègies de gestió de la diversitat cultural emprades en contextos concrets. Els treballs producte d'aquest projecte articulen les línies bàsiques d’un model pluralista, basat en principis més que en regles, que desafia els plantejaments dominants actualment. Aquest model es caracteritza pel compromís amb la legitimitat i igualtat comparatives, rebutjant el paternalisme i les visions liberals típiques sobre el paper de la regulació. La presumpció de l’“standing” moral dels grups identitaris és fonamental per tal de considerar-los interlocutors vàlids amb interessos genuïns. També s’argumenta que la integració social en contextos multiculturals no depèn tant de l’eliminació del conflicte sinó, sobre tot, d’una gestió eficient que eviti abusos de poder sistemàtics. El model defensa el rol del dret en la institucionalització del diàleg intercultural, però admet que el diàleg no necessàriament condueix a l’acord o a una estructura reguladora coherent i uniforme. Les aspiracions del ordre jurídic pluralista són més modestes: afavorir la negociació i resolució en cada conflicte, malgrat la persistència de la fragmentació i la provisionalitat dels acords. La manca d'un marc regulador comú esdevé una virtut en la mesura que permet la interacció de diferents subordres; una interacció governada per una multiplicitat de regles no necessàriament harmòniques. Els avantatges i problemes d’aquest model s'analitzen a partir de l'anàlisi de l’estructura fragmentària de l'ordre jurídic internacional i del règim Europeu de drets humans.