Cáncer colorrectal : proceso asistencial integrado. 2ª ed

Publicado en la página web de la Consejería de Igualdad, Salud y Políticas Sociales: www.juntadeandalucia.es/salud (Consejería de Salud / Profesionales / Nuestro Compromiso por la Calidad / Procesos Asistenciales Integrados)

Estudi sobre la incidencia i la quantificació del dolor postoperatori en la cirurgia de la cesària

La cesària és un procediment de cirurgia major que genera un dolor postoperatori agut, moderat o sever segons els casos. El dolor agut postoperatori es correlaciona amb un augment de la morbilitat postoperatòria. L’objectiu principal de l’estudi fou avaluar la incidència i la quantificació del dolor postoperatori en la cirurgia de cesària a l’Hospital General de Granollers. Durant 2 mesos es van incloure 66 pacients que van ser sotmeses a una cesària. El dolor postoperatori fou alt. Es recomanable realitzar un protocol de tractament del dolor postoperatori en cesàries que sigui eficaç, segur i amb mínims efectes secundaris per a la mare i el nadó.

Relación de la susceptibilidad genética y de las características anatomopatológicas del cáncer de próstata con los polimorfismos de nucleótido simple

Actualmente no se disponen de marcadores biológicos específicos para la cáncer de próstata produciéndose en muchas ocasiones biopsias prostáticas innecesarias o un sobretratamientos para cánceres indolentes. Existen cada vez más un número mayor de publicaciones sobre cómo los polimorfismos de nucleótido simple (SNP) se relacionan con la susceptibilidad al cáncer de próstata o predecir con mayor precisión qué grado de agresividad adquiere la enfermedad. Se presenta una revisión bibliográfica de las investigaciones publicadas en PubMed desde el año 2000 hasta el 2012 que ponen de manifiesto la relación de los SNP con el riesgo a padecer cáncer de próstata y con sus características anatomopatológicas.

Estudio de la presión intraabdominal en el paciente quemado (EPIAPQ): Resultados preliminares

Se realizó un estudio observacional prospectivo, durante 6 meses, para determinar la incidencia y prevalencia de HIA y de SCA en pacientes grandes quemados, incluyendo todos los pacientes mayores de edad con quemaduras &20% superficie corporal total (SCT). n=10 pacientes, 8 (80%) = HIA, 1 (10%) = SCA. Incidencia de HIA = 0,6 casos/paciente-día, SCA = 0,1 casos/paciente-día. Ninguno de los pacientes sin HIA desarrolló ninguna disfunción orgánica; el 7 (87,5%) de los pacientes con HIA presentaron al menos un fallo orgánico. Así pues, en pacientes gran quemados la HIA presenta una importante prevalencia y se asocia a fallos orgánicos.

Síntesis de nuevos catecoles como precursores de materiales adhesivos bioinspirados

En nuestro grupo de investigación y en colaboración con el Doctor Daniel Ruiz-Molina del Centro de Investigación en Nanociencia y Nanotecnología (CIN2) de este campus universitario, hemos iniciado un proyecto que se plantea lograr biomimetizar ciertas proteínas adhesivas de moluscos, cuya adherencia se debe a la presencia de la funcionalidad catecol. El objetivo es poder desarrollar nuevos materiales adhesivos basados en esa funcionalidad, siendo necesaria por lo tanto el desarrollar protocolos sintéticos para la obtención de compuestos tipo catecol convenientemente sustituidos. Concretamente, en el presente trabajo de Master en Experimentación Química se ha conseguido la síntesis de los nuevos catecoles 1 y 2, que incorporan en su estructura una cadena alquílica acabada con la funcionalidad tiol, con el fin de poder desarrollar más adelante superficies o nanopartículas de oro adhesivas. Para la síntesis del 4-(3’-mercaptopropil)catecol 1 se ha puesto a punto una ruta de obtención partiendo del producto comercial eugenol, consistente en 3 etapas sintéticas y con un rendimiento global cercano al 70%. También se ha desarrollado una ruta sintética para el 4-(7’-mercaptopropil)catecol 2 que parte del 3,4-dimetoxibenzaldehído, y consta de 6 etapas, presentando un rendimiento global del 25%.

Bases genètiques de la malformació de Chiari

La Malformació de Chiari tipus I (MCI) ha estat definida tradicionalment com la herniació de les amígdales cerebel•loses d’almenys 5mm, a través del forat mange. En general, els símptomes es posen de manifest durant la segona o tercera dècada de vida, tot i que s’han descrit casos pediàtrics. Donada la complexitat del quadre clínic, per realitzar un diagnòstic adient es requereix avaluació clínica i estudi de neuroimatge. La tècnica de preferència és la ressonància magnètica d’imatge, considerant-se actualment com a pacients de MCI aquells que presenten un descens de les amígdales superior a 3mm per sota del forat magne. L'existència de casos asimptomàtics dificulta establir una prevalença concreta, però s’ha estimat que podria estar entre 1/1000 a 1/5000 sent major en dones que en homes (2:1 aproximadament). Fins el moment, es desconeix l’etiologia de la malaltia però la hipòtesi més acceptada és que MCI és deguda al desenvolupament insuficient del mesoderm paraxial. Diferents estudis realitzats fins el moment evidencien que almenys, un subgrup de pacients amb MCI són deguts a contribució genètica: 1) casos d’agregació familiar amb afectes en tres generacions; 2) estudis de bessons 3) associació amb síndromes genètics coneguts amb herència mendeliana produïts per anomalies óssies que donen suport a la hipòtesi de la insuficiència del mesoderm com a causa de MCI. Davant l’evidència clara d’un component genètic com a principal causant de l’etiologia de MCI, l’objectiu del projecte va ser la identificació de les bases genètiques de la MCI, tant en gens responsables de les formes mendelianes com en gens responsables de les formes complexes de MCI mitjançant dues estratègies: 1-Identificació de variants genètiques de susceptibilitat en pacients amb MCI mitjançant estudis d’associació de tipus cas-control. 2-Anàlisi genètic de formes monogèniques mitjançant l’anàlisi de lligament a marcardors polimòrfics i la seqüenciació del DNA a gran escala.

Predictive value of anti-neutrophil cygtoplasmic antibodies (ANCA) in small vessel vasculitis

Résumé Valeur prédictive des anticorps dirigés contre le cytoplasme des neutrophiles (ANCA) dans les vasculites des vaisseaux de petit calibre But du travail : Les vasculites sont des pathologies le plus souvent sévères et parfois létales ; elles nécessitent une reconnaissance et un traitement précoces. Il est donc utile de pouvoir disposer de marqueurs diagnostiques, et éventuellement de marqueurs qui puissent prédire l'activité de la maladie. Les « antineutrophil cytoplasm antibodies » (ANCA) constituent une famille d'autoanticorps dirigés contre des antigènes du cytoplasme des neutrophiles, cellules clés du processus inflammatoire au cours des vasculites. De nombreuses études ont tenté de préciser l'utilité des ANCA dans le diagnostic et le suivi des vasculites avec des résultats contradictoires. Le but de ce travail a été de passer en revue l'évolution clinique des patients suivis dans notre service pour une vasculite à ANCA et évaluer la valeur prédictive des ANCA comme marqueur de récidive. Méthode: Les dossiers médicaux de 36 patients, suivis à notre consultation ambulatoire d'immunologie et allergie du CHUV pour une vasculite à ANCA entre janvier 1990 et décembre 2001, ont été analysés de manière rétrospective afin d'établir une base de données. Les données démographiques, le type de vasculite (granulomatose de Wegener ou polyangéite microscopique) et ses caractéristiques (organes touchés), les traitements reçus, les dosages des ANCA (par immunofluorescence et par ELISA avec détermination des anti-PR3 et/ou anti-MPO), et l'évolution clinique (récidive/rémission) ont été considérés. La valeur pronostique des ANCA dans notre population a été calculée utilisant les valeurs prédictives positive et négative, la likelihood et les odds ratios. La valeur statistique a été examinée par les tests Chi-square test ou Fisher's exact test (valeur significative définie comme p <0.05) à l'aide du programme GraphPad Instat software version 3, San Diego, CA. Résultats : Vingt-trois patients atteints d'une maladie de Wegener et treize d'une polyangéite microscopique ont été suivis pour une durée médiane de cinq ans (entre 1 mois et 16 ans). La plupart des patients ont été traités avec des corticostéroïdes associés à du cyclophosphamide. Une rémission a été obtenue chez 21 patients (91 %) atteints d'une maladie de Wegener, mais 74% ont présenté par la suite une récidive. Tous les patients atteints d'une polyangéite microscopique sont entrés en rémission et 33% ont par la suite récidivé. Une élévation persistante (définie comme supérieure à 6 mois) des ANCA ne s'est pas révélée associée à un risque statistiquement significatif de récidive (p=0.14). En revanche, une élévation soudaine du taux des ANCA s'est démontrée prédictive d'une récidive (table 3). Conclusion : Durant le suivi de certaines vasculites, comme la granulomatose de Wegener et la polyangéite microscopique une élévation des ANCA doit faire redouter une exacerbation de la maladie et, par conséquent, justifie une surveillance accrue.

Variation of transaminases, HCV-RNA levels and Th1/Th2 cytokine production during the post-partum period in pregnant women with chronic hepatitis C.

This study analyses the evolution of liver disease in women with chronic hepatitis C during the third trimester of pregnancy and the post-partum period, as a natural model of immune modulation and reconstitution. Of the 122 mothers recruited to this study, 89 were HCV-RNA+ve/HIV-ve and 33 were HCV-RNA-ve/HIV-ve/HCVantibody+ve and all were tested during the third trimester of pregnancy, at delivery and post-delivery. The HCV-RNA+ve mothers were categorized as either Type-A (66%), with an increase in ALT levels in the post-partum period (>40 U/L; P<0.001) or as Type-B (34%), with no variation in ALT values. The Type-A mothers also presented a significant decrease in serum HCV-RNA levels in the post-delivery period (P<0.001) and this event was concomitant with an increase in Th1 cytokine levels (INFγ, P = 0.04; IL12, P = 0.01 and IL2, P = 0.01). On the other hand, the Type-B mothers and the HCV-RNA-ve women presented no variations in either of these parameters. However, they did present higher Th1 cytokine levels in the partum period (INFγ and IL2, P<0.05) than both the Type-A and the HCV-RNA-ve women. Cytokine levels at the moment of delivery do not constitute a risk factor associated with HCV vertical transmission. It is concluded that differences in the ALT and HCV-RNA values observed in HCV-RNA+ve women in the postpartum period might be due to different ratios of Th1 cytokine production. In the Type-B women, the high partum levels of Th1 cytokines and the absence of post-partum variation in ALT and HCV-RNA levels may be related to permanent Th1 cytokine stimulation.

Foto de familia, un estudio descriptivo de los recursos de información científica en las bibliotecas del Sistema Sanitario Público Español

G17+1 está integrado por: Elena Primo (Biblioteca Nacional de Ciencias de la Salud), Verónica Juan (BV Andalucía), Montserrat Salas (BV Aragón), Mercedes Corrales y Raquel Lavandera (BV Asturias), Virgili Paéz (BV Baleares), Beatriz Duque (BV Canarias), Fanny Ribes (BV Cantabria), Marisa Alonso (BV Castilla-La Mancha), Pilar Díaz Ruiz (BV Castilla y León), Pilar Roqué (BV Cataluña), Francisco Javier Moreno (BV Extremadura), Teresa Mejuto (BV Galicia), Mayra García Berges y José Manuel Estrada (BV Madrid), Enrique Aguinaga y Juan Antonio Sánchez Sánchez (BV Murcia), Idoia Gaminde (BV Navarra) y Ricardo Aróstegui y Mª Asunción García Martín (BV País Vasco).

Off-label uses of anti-TNF therapy in three frequent disorders: Behçet's disease, sarcoidosis, and noninfectious uveitis.

Tumoral necrosis factor α plays a central role in both the inflammatory response and that of the immune system. Thus, its blockade with the so-called anti-TNF agents (infliximab, etanercept, adalimumab, certolizumab pegol, and golimumab) has turned into the most important tool in the management of a variety of disorders, such as rheumatoid arthritis, spondyloarthropatties, inflammatory bowel disease, and psoriasis. Nonetheless, theoretically, some other autoimmune disorders may benefit from these agents. Our aim is to review these off-label uses of anti-TNF blockers in three common conditions: Behçet's disease, sarcoidosis, and noninfectious uveitis. Due to the insufficient number of adequate clinical trials and consequently to their lower prevalence compared to other immune disorders, this review is mainly based on case reports and case series.

Characteristics and effectiveness of diabetes self-management educational programs targeted to racial/ethnic minority groups: a systematic review, meta-analysis and meta-regression.

BACKGROUND It is not clear to what extent educational programs aimed at promoting diabetes self-management in ethnic minority groups are effective. The aim of this work was to systematically review the effectiveness of educational programs to promote the self-management of racial/ethnic minority groups with type 2 diabetes, and to identify programs' characteristics associated with greater success. METHODS We undertook a systematic literature review. Specific searches were designed and implemented for Medline, EMBASE, CINAHL, ISI Web of Knowledge, Scirus, Current Contents and nine additional sources (from inception to October 2012). We included experimental and quasi-experimental studies assessing the impact of educational programs targeted to racial/ethnic minority groups with type 2 diabetes. We only included interventions conducted in countries members of the OECD. Two reviewers independently screened citations. Structured forms were used to extract information on intervention characteristics, effectiveness, and cost-effectiveness. When possible, we conducted random-effects meta-analyses using standardized mean differences to obtain aggregate estimates of effect size with 95% confidence intervals. Two reviewers independently extracted all the information and critically appraised the studies. RESULTS We identified thirty-seven studies reporting on thirty-nine educational programs. Most of them were conducted in the US, with African American or Latino participants. Most programs obtained some benefits over standard care in improving diabetes knowledge, self-management behaviors and clinical outcomes. A meta-analysis of 20 randomized controlled trials (3,094 patients) indicated that the programs produced a reduction in glycated hemoglobin of -0.31% (95% CI -0.48% to -0.14%). Diabetes knowledge and self-management measures were too heterogeneous to pool. Meta-regressions showed larger reduction in glycated hemoglobin in individual and face to face delivered interventions, as well as in those involving peer educators, including cognitive reframing techniques, and a lower number of teaching methods. The long-term effects remain unknown and cost-effectiveness was rarely estimated. CONCLUSIONS Diabetes self-management educational programs targeted to racial/ethnic minority groups can produce a positive effect on diabetes knowledge and on self-management behavior, ultimately improving glycemic control. Future programs should take into account the key characteristics identified in this review.

Comparison of skin microvascular reactivity with hemostatic markers of endothelial dysfunction and damage in type 2 diabetes.

AIM: Patients with non-insulin-dependent diabetes mellitus (NIDDM) are at increased cardiovascular risk due to an accelerated atherosclerotic process. The present study aimed to compare skin microvascular function, pulse wave velocity (PWV), and a variety of hemostatic markers of endothelium injury [von Willebrand factor (vWF), plasminogen activator inhibitor-1 (PAI-1), tissue plasminogen activator (t-PA), tissue factor pathway inhibitor (TFPI), and the soluble form of thrombomodulin (s-TM)] in patients with NIDDM. METHODS: 54 patients with NIDDM and 38 sex- and age-matched controls were studied. 27 diabetics had no overt micro- and/or macrovascular complications, while the remainder had either or both. The forearm skin blood flow was assessed by laser-Doppler imaging, which allowed the measurement of the response to iontophoretically applied acetylcholine (endothelium-dependent vasodilation) and sodium nitroprusside (endothelium-independent vasodilation), as well as the reactive hyperemia triggered by the transient occlusion of the circulation. RESULTS: Both endothelial and non-endothelial reactivity were significantly blunted in diabetics, regardless of the presence or the absence of vascular complications. Plasma vWF, TFPI and s-TM levels were significantly increased compared with controls only in patients exhibiting vascular complications. Concentrations of t-PA and PAI-1 were significantly increased in the two groups of diabetics versus controls. CONCLUSION: In NIDDM, both endothelium-dependent and -independent microvascular skin reactivity are impaired, whether or not underlying vascular complications exist. It also appears that microvascular endothelial dysfunction is not necessarily associated in NIDDM with increased circulating levels of hemostatic markers of endothelial damage known to reflect a hypercoagulable state.

Update on oral Chagas disease outbreaks in Venezuela: epidemiological, clinical and diagnostic approaches

Orally transmitted Chagas disease has become a matter of concern due to outbreaks reported in four Latin American countries. Although several mechanisms for orally transmitted Chagas disease transmission have been proposed, food and beverages contaminated with whole infected triatomines or their faeces, which contain metacyclic trypomastigotes of Trypanosoma cruzi, seems to be the primary vehicle. In 2007, the first recognised outbreak of orally transmitted Chagas disease occurred in Venezuela and largest recorded outbreak at that time. Since then, 10 outbreaks (four in Caracas) with 249 cases (73.5% children) and 4% mortality have occurred. The absence of contact with the vector and of traditional cutaneous and Romana’s signs, together with a florid spectrum of clinical manifestations during the acute phase, confuse the diagnosis of orally transmitted Chagas disease with other infectious diseases. The simultaneous detection of IgG and IgM by ELISA and the search for parasites in all individuals at risk have been valuable diagnostic tools for detecting acute cases. Follow-up studies regarding the microepidemics primarily affecting children has resulted in 70% infection persistence six years after anti-parasitic treatment. Panstrongylus geniculatushas been the incriminating vector in most cases. As a food-borne disease, this entity requires epidemiological, clinical, diagnostic and therapeutic approaches that differ from those approaches used for traditional direct or cutaneous vector transmission.

Temperamental Dimension and Anxiety Problems in a Clinical Sample of Three- to Six-year old Children: A Study of Variables

In the last few years, many researchers have studied the presence of common dimensions of temperament in subjects with symptoms of anxiety. The aim of this study is to examine the association between temperamental dimensions (high negative affect and activity level) and anxiety problems in clinicalpreschool children. A total of 38 children, ages 3 to 6 years, from the Infant and Adolescent Mental Health Center of Girona and the Center of Diagnosis and Early Attention of Sabadell and Olot were evaluated by parents and psychologists. Their parents completed several screening scales and, subsequently, clinical child psychopathology professionals carried out diagnostic interviews with children from the sample who presented signs of anxiety. Findings showed that children with high levels of negative affect and low activity level have pronounced symptoms of anxiety. However, children with anxiety disorders do not present different temperament styles from their peers without these pathologies

Impacto económico de los cruceros : del impacto Europeo al impacto local en Barcelona

En aquest treball volem analitzar i projectar l’impacte econòmic que suposa el turisme de creuers a Europa en general i la ciutat de Barcelona en particular, que compta amb el primer port de creuers més important d’Europa i el quart port base del món. En primer lloc repassarem breument el paper del turisme en el desenvolupament d’Espanya i més concretament de la ciutat comtal, des dels plans de desenvolupament iniciats en la dècada dels 60 fins a l’actualitat. A continuació donarem una ullada general al mercat dels creuers. Per tal d’entendre l’impacte del sector sobre el port de Barcelona haurem d’entendre prèviament l’evolució dels creuers en el mercat europeu, especialment a la regió Mediterrànea, ja que els vaixells que realitzen aquestes rutes son els que surten o fan escala a Barcelona. Un cop vists els dos conceptes bàsics dels quals tractarem, passarem a analitzar l’impacte econòmic procedent del turisme de creuers a nivell agregat d’ Europa i en concret de Barcelona. Per acabar farem un anàlisi de riscs i oportunitats per al sector.