Anàlisi de les diverses polítiques públiques de seguretat per abordar la problemàtica de les bandes de joves, organitzats i violents d'origen llatinoamericà a Catalunya

L’objecte de l’estudi és conèixer la problemàtica social i policial que genera l’arribada de nous grups juvenils organitzats i violents a Catalunya i en concret a l’àrea metropolitana de Barcelona. Valorar quines han estat fins ara les actuacions de les administracions públiques i en concret en l’àmbit policial davant aquesta nova realitat. Així com proposar les mesures i iniciatives que es poden dur a terme, per evitar que aquest nou fenomen no es converteixi amb un greu problema de seguretat, en la nostra societat.

El desistiment del contracte al futur llibre VI del Codi civil de Catalunya

Es proposa que el legislador català reguli, de manera uniforme, el dret de desistiment al Llibre VI CCCat. Pot fer-ho, en el seu cas, fent ús o considerant els models de regulació uniforme que s´està proposant en el context de la revisió de l´acquis comunitari. És aquesta mateixa regulació comunitària la que avala una configuració del dret a desistir com a causa extintiva del contracte, amb eficàcia retroactiva o ex tunc, i, per tant, com a mecanisme que es projecte sobre un contracte perfeccionat, fins i tot consumat. Ara bé, aquesta configuració no hauria de privar al legislador català de l´oportunitat de considerar altres possibilitats: així, la d´articular la facultat de penediment en fase pre-contractual. Serien més d´una les tècniques que faciliten la reflexió abans de l´atorgament del contracte, en comptes de permetre-la després. Convertida en mecanisme post-contractual, haurà d´anar acompanyada de les disposicions que estableixin el règim del contracte mentre no transcorre el termini per a desistir, les conseqüències de l´eventual pèrdua de la cosa entretant no caduqui el dret, les condicions i requisits d´exercici de la facultat i la liquidació de la situació possessòria, en el seu cas. Els comentaris i suggerències que es proposen a l´estudi es formulen a propòsit dels preceptes que, relatius al desistiment, s´incorporaren als Treballs preparatoris del Llibre Sisè del Codi civil de Catalunya (document de 23.04.04)

El Dios en la maleta. Análisis antropológico de las representaciones y prácticas religiosas de los ecuatorianos migrados a Bercelona y Nueva York

Nuestra investigación pretende abordar el estudio de la identidad católica ecuatoriana y su vivencia entre los migrantes residentes en Barcelona y New York. Cuando hablamos de identidad católica, pensamos en un determinado hábitat de sentido (Hannerz) o sistema cultural (Geertz) que satisface la sed de sentido de sus seguidores proveyéndoles de una determinada cosmovisión que éstos perciben como “emocionalmente convincente” (Geertz). A través de nuestra etnografía multisituada, desarrollada en Barcelona (6 meses), New York (6 meses) y Ecuador (3 meses), intentamos definir el tipo de influencia de este referente identitario en la manera de significar la realidad y de actuar de sus portadores, ante la experiencia de la movilidad y del encuentro con la alteridad. Para definir correctamente el influjo de este universo significativo en la experiencia migratoria vamos, paralelamente, a tratar de interpretar su “estructura significativa” (Geertz). En particular, reanudando los estudios propios de la Antropología de las Religiones (y el enfoque geertziano en la dimensión cultural de la religión), analizaremos sus creencias (sus mitos) y sus prácticas (los rituales); interpretándolos simbólicamente y analizando los efectos que estos dos diferentes niveles expresivos del universo católico (ecuatoriano) derraman tanto en la dimensión íntima del creyente, como en la social.

Les unions estables de parella: noves tendències legislatives a Catalunya

L’estudi elaborat té per objecte aprofundir en l’ànàlisi de la realitat social que envolta el model familiar de la convivència sense matrimoni per tal de conèixer millor la seva realitat en l’àmbit de les relacions de parentiu (a partir de la realització d’entrevistes), així com relacionar aquests aspectes amb la seva regulació legal a Catalunya (analitzant la tramitació parlamentària de la Llei d’unions estables de parella, aprovada pel Parlament de Cataluña, així com la seva aplicació per part dels nostres Jutjats i Tribunals). El que s’ha pogut constatar en la recerca és que, per una banda, la institucionalització de les unions estables de parella ha deixat de banda una part prou significativa de parelles de fet, a les quals no és d’aplicació una normativa dirigida a resoldre els conflictes derivats de la convivència efectiva en parella. Malgrat que a les entrevistes s’ha demostrat un clar desconeixement de la regulació legal actual de les unions estables de parella si que es pot destacar que hi ha un interès perquè existeixi una cobertura jurídica en les situaciones de convivència afectiva en parella. A més, la Llei catalana presenta mancances en els efectes regulats, que no tenen una aplicació substancial, ja que no responen a una tècnica jurídica acurada amb la realitat social que té per objectiu regular. Precisament amb l’aprovació d’altres lleis autonòmiques sobre unions estables de parella ens permetem plantejar una actualització de la Llei catalana en qüestions molt diverses (curatela, mediació familiar, funció pública, etc.) Es fa palesa a partir de les entrevistes dutes a terme la manca d’informació general sobre els requisits de constitució de les unions estables de parella, així com de la cobertura legal vigent. Possiblement si la modificació de la Llei d’unions estables de parella fos més àmplia, s’avançaria en la consideració d’aquest model familiar com a opció real de configuració familiar, dins la llibertat personal d’elecció en la forma de convivéncia.

Speech by Mr. Micheál Martin TD – Meeting The Challenges Of Cultural Diversity In The Irish Healthcare Sector

It gives me great pleasure to accept the invitation to address this conference on “Meeting the Challenges of Cultural Diversity in the Irish Healthcare Sector” which is being organised by the Irish Health Services Management Institute in partnership with the National Consultative Committee on Racism and Interculturalism. The conference provides an important opportunity to develop our knowledge and understanding of the issues surrounding cultural diversity in the health sector from the twin perspectives of patients and staff. Cultural diversity has over recent years become an increasingly visible aspect of Irish society bringing with it both opportunities and challenges. It holds out great possibilities for the enrichment of all who live in Ireland but it also challenges us to adapt creatively to the changes required to realise this potential and to ensure that the experience is a positive one for all concerned but particularly for those in the minority ethnic groups. In the last number of years in particular, the focus has tended to be on people coming to this country either as refugees, asylum seekers or economic migrants. Government figures estimate that as many as 340,000 immigrants are expected in the next six years. However ethnic and cultural diversity are not new phenomena in Ireland. Travellers have a long history as an indigenous minority group in Ireland with a strong culture and identity of their own. The changing experience and dynamics of their relationship with the wider society and its institutions over time can, I think, provide some valuable lessons for us as we seek to address the more numerous and complex issues of cultural diversity which have arisen for us in the last decade. Turning more specifically to the health sector which is the focus of this conference, culture and identity have particular relevance to health service policy and provision in that The first requirement is that we in the health service acknowledge cultural diversity and the differences in behaviours and in the less obvious areas of values and beliefs that this often implies. Only by acknowledging these differences in a respectful way and informing ourselves of them can we address them. Our equality legislation – The Employment Equality Act, 1998 and the Equal Status Act, 2000 – prohibits discrimination on nine grounds including race and membership of the Traveller community. The Equal Status Act prohibits discrimination on an individual basis in relation to the nine grounds while for groups it provides for the promotion of equality of opportunity. The Act applies to the provision of services including health services. I will speak first about cultural diversity in relation to the patient. In this respect it is worth mentioning that the recognition of cultural diversity and appropriate responses to it were issues which were strongly emphasised in the public consultation process which we held earlier this year in the context of developing National Anti-Poverty targets for the health sector and also our new national health strategy. Awareness and sensitivity training for staff is a key requirement for adapting to a culturally diverse patient population. The focus of this training should be the development of the knowledge and skills to provide services sensitive to cultural diversity. Such training can often be most effectively delivered in partnership with members of the minority groups themselves. I am aware that the Traveller community, for example, is involved in in-service training for health care workers. I am also aware that the National Consultative Committee on Racism and Interculturalism has been involved in training with the Eastern Regional Health Authority. We need to have more such initiatives. A step beyond the sensitivity training for existing staff is the training of members of the minority communities themselves as workers in our health services. Again the Traveller community has set an example in this area with its Primary Health Care Project for Travellers. The Primary Health Care for Travellers Project was established in 1994 as a joint partnership initiative with the Eastern Health Board and Pavee Point, with ongoing technical assistance being provided from the Department of Community Health and General Practice, Trinity College, Dublin. This project was the first of its kind in the country and has facilitated The project included a training course which concentrated on skills development, capacity building and the empowerment of Travellers. This confidence and skill allowed the Community Health Workers to go out and conduct a baseline survey to identify and articulate Travellers’ health needs. This was the first time that Travellers were involved in this process; in the past their needs were assumed. The results of the survey were fed back to the community and they prioritised their needs and suggested changes to the health services which would facilitate their access and utilisation. Ongoing monitoring and data collection demonstrates a big improvement in levels of satisfaction and uptake and ulitisation of health services by Travellers in the pilot area. This Primary Health Care for Travellers initiative is being replicated in three other areas around the country and funding has been approved for a further 9 new projects. This pilot project was the recipient of a WHO 50th anniversary commemorative award in 1998. The project is developing as a model of good practice which could inspire further initiatives of this type for other minority groups. Access to information has been identified in numerous consultative processes as a key factor in enabling people to take a proactive approach to managing their own health and that of their families and in facilitating their access to health services. Honouring our commitment to equity in these areas requires that information is provided in culturally appropriate formats. The National Health Promotion Strategy 2000-2005, for example, recognises that there exists within our society many groups with different requirements which need to be identified and accommodated when planning and implementing health promotion interventions. These groups include Travellers, refugees and asylum seekers, people with intellectual, physical or sensory disability and the gay and lesbian community. The Strategy acknowledges the challenge involved in being sensitive to the potential differences in patterns of poor health among these different groups. The Strategic aim is to promote the physical, mental and social well-being of individuals from these groups. The objective of the Strategy on these issues are: While our long term aim may be to mainstream responses so that our health services is truly multicultural, we must recognise the need at this point in time for very specific focused responses particularly for groups with poor health status such as Travellers and also for refugees and asylum seekers. In the case of refugees and asylum seekers examples of targeted services are screening for communicable diseases – offered on a voluntary basis – and psychological support services for those who have suffered trauma before coming here. The two approaches of targeting and mainstreaming are not mutually exclusive. A combination of both is required at this point in time but the balance between them must be kept under constant review in the light of changing needs. A major requirement if we are to meet the challenge of cultural diversity is an appropriate data and research base. I think it is important that we build up our information and research data base in partnership with the minority groups themselves. We must establish what the health needs of diverse groups are; we must monitor uptake of services and how well we are responding to needs and we must monitor outcomes and health status. We must also examine the impact of the policies in other sectors on the health of minority groups. The National Health Information Strategy, currently being developed, and the recently published National Strategy for Health Research – Making Knowledge Work for Health provide important frameworks within which we can improve our data and research base. A culturally diverse health sector workforce – challenges and opportunities The Irish health service can benefit greatly from successful international recruitment. There has been a strong non-national representation amongst the medical profession for more than 30 years. More recently there have been significant increases in other categories of health service workers from overseas. The Department recognises the enormous value that overseas recruitment brings over a wide range of services and supports the development of effective and appropriate recruitment strategies in partnership with health service employers. These changes have made cultural diversity an important issue for all health service organisations. Diversity in the workplace is primarily about creating a culture that seeks, respects, values and harnesses difference. This includes all the differences that when added together make each person unique. So instead of the focus being on particular groups, diversity is about all of us. Change is not about helping “them” to join “us” but about critically looking at “us” and rooting out all aspects of our culture that inappropriately exclude people and prevent us from being inclusive in the way we relate to employees, potential employees and clients of the health service. International recruitment benefits consumers, Irish employees and the overseas personnel alike. Regardless of whether they are employed by the health service, members of minority groups will be clients of our service and consequently we need to be flexible in order to accommodate different cultural needs. For staff, we recognise that coming from other cultures can be a difficult transition. Consequently health service employers have made strong efforts to assist them during this period. Many organisations provide induction courses, religious facilities (such as prayer rooms) and help in finding suitable accommodation. The Health Service Employers Agency (HSEA) is developing an equal opportunities/diversity strategy and action plans as well as training programmes to support their implementation, to ensure that all health service employment policies and practices promote the equality/diversity agenda to continue the development of a culturally diverse health service. The management of this new environment is extremely important for the health service as it offers an opportunity to go beyond set legal requirements and to strive for an acceptance and nurturing of cultural differences. Workforce cultural diversity affords us the opportunity to learn from the working practices and perspectives of others by allowing personnel to present their ideas and experience through teamwork, partnership structures and other appropriate fora, leading to further improvement in the services we provide. It is important to ensure that both personnel units and line managers communicate directly with their staff and demonstrate by their actions that they intend to create an inclusive work place which doesn´t demand that minority staff fit. Contented, valued employees who feel that there is a place for them in the organisation will deliver a high quality health service. Your conference here today has two laudable aims – to heighten awareness and assist health care staff to work effectively with their colleagues from different cultural backgrounds and to gain a greater understanding of the diverse needs of patients from minority ethnic backgrounds. There is a synergy in these aims and in the tasks to which they give rise in the management of our health service. The creative adaptations required for one have the potential to feed into the other. I would like to commend both organisations which are hosting this conference for their initiative in making this event happen, particularly at this time – Racism in the Workplace Week. I look forward very much to hearing the outcome of your deliberations. Thank you.

Cultural male circumcision - Report of Committee 2004/2005

Male circumcision is performed for two general reasons namely where there are medical indications or for cultural requirements. The tragic death of a male infant following a circumcision performed outside the health-care setting highlighted the need to provide recommendations for health-care providers to help prevent such circumstances arising again. The Minister for Health and Children established a group to advise on the needs, ethical recommendations and practical guidance on circumcision performed for cultural reasons. At all times, the welfare of the child was considered paramount. Read the report (PDF, 83kb)

Post-adopció i resiliència: l'ajust psicosocial i vivència de l'adopció en infants adoptats internacionalment

Antecedents. Cada cop són més els nens i nenes adoptats internacionalment que creixen en la nostra societat, i el seu ajust psicosocial s’ha convertit en un assumpte d’especial interès i rellevància. Objectius. Estudiar l'ajust psicosocial i la vivència de l'adopció en els infants adoptats internacionalment. Els objectius específics són: 1) estudiar els nivells d’adaptació personal i social en nens i nenes adoptats/des internacionalment, en comparació amb els estàndards de la població normativa; 2) estudiar la vivència de l’adopció en nens i nenes adoptats internacionalment i la percepció que mares i pares en tenen al respecte; 3) analitzar el paper de las variables estrés i estratègies d’afrontament en l’ajust psicosocial dels infants adoptats. Material i Mètode. La mostra està formada per 103 infants adoptats a l’estranger, d’entre 8 i 12 anys, i els seus respectius pares i mares. Els participants completaren les següents proves: BASC (Behavior Assessment System for Children (BASC; Reynolds & Kamphaus, 1992), Qüestionari de punts forts i febles (SDQ; Goodman, 1997, 1999), Escala de la vivència adoptiva (Reinoso, 2008), Kidcope (Spirito, Stara y Williams, 1988). En realitzen anàlisis estadístics de tipus descriptiu, comparatiu, correlacional i exploratori. Resultats. La majoria dels menors adoptats internacionalment presenta bons nivells de funcionament, si bé un 25% d’ells presenta dificultats adaptatives bàsiques. En general s’observa un elevat nivell de convergència en la visió de l’experiència adoptiva entre nens/es i mares i pares. Els infants puntuen més alt en identitat cultural i més baix en discriminació percebuda que els seus pares/mares. Principalment esmenten problemes interpersonals de relació i de salut, malalties i accidents i utilitzen predominantment estratègies d’afrontament aproximatives. Els estressors vinculats amb l’experiència adoptiva són escassament mencionats. Conclusions. L’especificitat de la condició adoptiva requereix d’intervencions ajustades a la realitat d’aquests les necessitats d’aquests nens i les seves families.

Origen biogeogràfic i risc de varicel.la entre la població immigrant adulta de Catalunya

Es tracta de un estudi observacional longitudinal durant 2 anys naturals (07/2004 - 06/2006) i multicèntric (4 centres d’atenció primària) on es van monitoritzar i comparar les incidències de varicel.la registrades en les diferents poblacions ateses segons una classificació basada en el seu origen biogeogràfic. Les taxes d’incidència obtingudes, estandaritzades x 1000/any van ser, en ordre creixent: holoàrtics 2,17 (IC 95%: 1,95-2,39); autòctons 2,25 (IC 95%: 2,02-2,47); immigrants 3,59 (IC 95%: 2,92-4,26); neotropicals 4,50 (IC 95%: 3,28-5,71); no-holoàrtics 5,38 (IC 95%4,27-6,14); paleotropicals asiàtics 7,03 (IC 95%: 4,77-9,28) i paleotropicals etiòpics 7,05 (IC 95%: 1,12-23,58). Les diferències obtingudes en relació a la població autòctona es van centrar en los immigrants d’origen neotropical (raó d’incidència estandaritzada = 2,07; o un excés de 4,5 casos x 1000 habitants) i paleotropical asiàtica =3,24; o un excés de 9,6 casos x 1000 habitants) En conclusió, la població d’origen indostànic i, en menor grau, la d’origen sud-americà poden tenir una vulnerabilitat a la varicel.la superior al de la població autòctona.

El control de la informació a Catalunya : regulació i autoregulació dels periodistes i mitjans de comunicació

S'hi estudia el paper dels mitjans de comunicació en el sistema democràtic i la manera com la deontologia pot ajudar a pal·liar alguns dels abusos o desviacions de l'ètica que hauria de presidir el comportament de periodistes i mitjans. També s'hi analitza el control que cal establir sobre aquests protagonistes davant l'actual concentració d'empreses de comunicació.

Argon@uta : Les TIC a les webs dels museus d'història i arqueologia

En un principi, aquest projecte es va concebre com un treball de recerca aplicada sobre les possibilitats que obrien les TIC en la gestió del patrimoni. Per tant, es volien contemplar tots els àmbits que conformen la gestió patrimonial: la difusió, la conservació, la gestió d'equipaments, la restauració, la investigació... El resultat d'aquest treball es volia plasmar en la creació d'una pàgina de recursos virtuals per a la gestió del patrimoni que contemplaria dues vessants. D'una banda, aplegaria un recull d'experiències en l'àmbit virtual d'arreu del món -CD's, planes web, interactius...- que poguessin servir de referent als professionals de la gestió patrimonial i als estudiants d'aquest àmbit. D'altre banda, aquesta plana volia oferir una anàlisi crítica i comentari dels recursos seleccionats.

La literatura catalana de gènere negre

Estudi del gènere negre català, històric i cultural. Les conclusions a les quals s'arriba són:que existeix un gènere negre català ,que reflecteix els canvis de la societat que està normalitzat al nivell de la nostra literatura i que és homologable amb altres literatures de gènere negre

Kursaal : horitzó 2015

Pla director d'objectius per al teatre Kursaal de Manresa, que és un exercici de planificació en el marc de la gestió d'equipaments escènics. És un treball que pretén aplicar eines conegudes de la direcció per objectius al terreny de la gestió cultural.