1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Girona
Resumo:
Es tracta d'una investigaci historiogrfica de carcter exploratori del fenomen dels serveis socials a Catalunya. La principal novetat de l'estudi resideix en l'enfocament histric, realitzat a partir de l'anlisi institucional, normatiu i de les poltiques de serveis socials, centrat bsicament en el territori catal. El treball s'ha estructurat en tres partes. La primera, dedicada al projecte d'investigaci, tracta del marc de referncia, on es presenten unes reflexions inicials, s'efectuen unes precisions sobre la utilitzaci dels termes i el mtode i es tracta de l'objecte d'estudi. A continuaci es determina el tipus d'investigaci i es delimita l'mbit territorial i cronolgic. En tercer lloc, s'estableix el marc teric de referncia i es formulen les principals qestions i consideracions plantejades a l'entorn de la problemtica d'estudi i el darrer apartat es refereix als mtodes i tcniques emprades, fent una especial referncia a les dificultats sorgides en l'aplicaci del mtode comparatiu i l'observaci i, finalment, es concreten les dimensions operatives i les fonts documentals. Atesa la complexitat i la importncia que tenia per a la investigaci, es dedica ntegrament el captol segon a l'establiment d'un marc de referncia relatiu als conceptes tcnic i jurdic dels serveis socials, aix com a altres termes propers, como la caritat, la beneficncia, l'assistncia social, l'acci social, la seguretat social o el treball social, entre altres. Al final es presenta una definici operativa per a utilitzar en el transcurs del treball. La segona part, que es titula "Una visi histrica de los serveis socials a Catalunya", es refereix prpiament a la investigaci. El primer captol tracta dels antecedents, que s'inicien amb la pobresa i la caritat medievals, es revisen, desprs, les aportacions del Renaixement i els canvis produts al final del absolutisme, aix com els derivats de la industrialitzaci, incloent les realitzacions de la Mancomunitat de Catalunya i de la Generalitat republicana, i, finalment, es revisa l'etapa franquista, tant les actuacions pbliques com les innovadores experincies cviques. El segon captol es centra en l'etapa de la transici, quan es produeix la gestaci dels serveis socials de la democrcia, on es tracta del paper desenvolupat per la iniciativa social i la Generalitat provisional, i s'analitza el tractament dels serveis socials en la Constituci espanyola i l'Estatut d'autonomia de Catalunya. El segent captol es dedica a la dcada dels vuitanta i s'exposen les actuacions dels primers ajuntaments democrtics i la constituci i estructuraci de la Generalitat autonmica, aix com les transferncies rebudes de l'Estat i de la Seguretat Social en aquesta matria. S'analitza la definici, l'estructuraci i l'organitzaci dels serveis a travs de les principals lleis i reglaments que els regulen. En el captol quart es tracta la dcada segent, on es produeixen transformacions remarcables. S'analitzen els significats dels canvis que es situen des de la fase excepcional de consens fins a una altra de certa normalitat democrtica. Es revisen els aspectes i les novetats principals, com la creaci del Departament de Benestar Social, la Llei 4/1994 i els debats i plans d'actuaci del mundo local, especialment les repercussions de les reformes organitzatives i les de les lleis territorials catalanes: creaci de les comarques, la reducci del paper de les diputacions i la redistribuci competencial local. Finalment, es constata el fort creixement dels serveis socials i la seva consolidaci en el territori. A la tercera part es presenten les conclusions i consideracions referents a les qestions plantejades inicialment en el projecte d'investigaci. El darrer apartat es dedica a la bibliografia i els annexos.
Resumo:
S'ha analitzat el pas del paleoltic mitj al paleoltic superior a Catalunya en base a l'estudi dels jaciments de la cova dels Ermitons (Sales de Llierca, Garrotxa) i de les coves del Reclau -Arbreda, Mollet i Reclau Viver-(Seriny, Pla de l'Estany). En concret s'ha estudiat la cultura material i la fauna dels nivells mosterians tardans (paleoltc mitj final) de les coves de l'Arbreda i dels Ermitons i dels aurinyacians (paleoltic superior inicial) de les coves de l'Arbreda i de Mollet. Igualment s'han analitzat els territoris d'explotaci de la cova dels Ermitons i de les coves del Reclau. D'aquesta anlisi es desprn que els dos jaciments se situen en medis absolutament diferents. S'han analitzat els contextos geolgics dels dos llocs, s'ha fet les descripci morfolgica de cada un dels dos jaciments, aix com l'estratigrfica i sedimentolgica de cada cova. S'han datat els nivells mosterians i aurinyacians esmentats pel mtode del Carboni 14 AMS, aix com tamb els aurinyacians de la cova del Reclau Viver. S'acompanyen aquestes dades amb les anlisis paleoecolgiques corresponents que s'han pogut efectuar: palinologia, antracologia, ictiologia, herpetologia, aus, quirpters, insectvors i rosegadors. Es comparen les datacions obtingudes ambles d'altres jaciments i troballes catalans del mateix perode: l'abric Roman (Capellades, Anoia), la Roca dels Bous (Camarasa, la Noguera) i la mandbula de Banyoles (Pla de l'Estany). Cim a conclusions s'estableixen les diferncies a Catalunya entre el paleoltic mitj (cultura de l'home Neandertal) i el paleoltic superior (cultura de l'home anatmicament modern). En el segon apareix la tcnica de talla laminar, la indstria ssia ben elaborada, l'ornamentaci, la decoraci, es generalitza la importaci del slex com a matria primera, es diversifica l'utillatge ltic i hi ha una major utilitzaci de les coves. S'interpreta aquest pas dins del context geogrfic franco-ibric i es conclou que a Catalunya es caracteritza fonamentalment per dos fenments: el reemplaament abrupte i la contemporanetat. Aquesta abastaria entre 40.000 BP i el 33.000 BP segons cronologia radiocarbnica. Durant aquests temps la influncia de la cultura del paleoltic superior sobre la del paleoltic mitj seria escassa, encara que identificada per la presencia d'alguns tils de tipus paleoltic superior en el tardomosteri de la cova dels Ermitons
Resumo:
L'objectiu d'aquesta tesi s estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per aix s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, ms concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentaci generada per l'esmentada instituci benfica. El primer llibre de comptes conservat s de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final tamb ha estat fixada per la documentaci, perqu a partir d'aquest moment deixem de trobar constncia escrita del pagament dels mals usos i de la prestaci d'homenatges. La importncia dels mals usos, s a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana s una qesti fora de discussi. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigncia els dos alaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hiptesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual s la ra de les guerres remences de finals del segle XV. Com s sabut van quedar resoltes amb la Sentncia Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importncia que els historiadors han concedit a l'existncia dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemtics sobre la seva aplicaci a la prctica. Per aix, l'objectiu d'aquesta tesi s estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que s representativa, sense cap mena de dubte, del que succea en la dicesi gironina. A ms a ms, cal assenyalar que l'estudi comprn un perode de temps que inclou circumstncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remena. Com s sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempci de persones (mitjanant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstncies), la intstia i l'eixrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'rsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugcia (exigida a les dones considerades adlteres). Els remences confirmaven la seva dependncia d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu captols a ms d'una introducci (o primer captol) i d'unes conclusions. El segon captol s dedicat a la descripci de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importncia del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a ms a ms de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la instituci tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Girons, La Selva, l'Alt i el Baix Empord i el Pla de l'Estany. En el quart captol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conixer el nombre de persones que eren prpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuaci segueixen els quatre captols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anlisi va ocasionar l'elaboraci dels tres darrers. En el captol cinqu s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergam. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la instituci. El captol segent s dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els captols set i vuit, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntries com les involuntries. El resultat obtingut s que entre 1331 i 1458, la instituci va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de noms 105 intsties i eixrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intsties, fins el 1458 per 68 eixrquies i fins el 1406 per 14 intsties i/o eixrquies. Els captols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinena a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer captol analitza el compliment de la sentncia dictada pel rei Alfons el Magnnim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remena els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.
Resumo:
En aquesta tesi es valora l'impacte social que comporta per a la ciutat de Vic el bastiment d'un nou sistema educatiu implantat per l'estat liberal en el transcurs del segle XIX. L'estudi s'estructura a partir de: l'anlisi del discurs i de les accions de les elits locals; de les actituds de les famlies; del sorgiment i consolidaci dels i les mestres; i de l'escola com a espai educatiu: Vic esdev un cas molt particular perqu s capital de bisbat per no de provncia; perqu exerceix una notable influncia sobre el territori i perqu s zona de frontera entre el liberalisme i el carlisme. La tesi valora fins a quin punt tots els agents implicats en la qesti educativa s'interconecten i com des de l'mbit local es viuen les transformacions del segle XIX.
Resumo:
Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agrries enregistrades en un mbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empord) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor s la distribuci de la propietat del sol agrcola. Per per a la seva comprensi es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball tamb es proposa assajar alguns procediments metodolgics poc habituals en l'anlisi de la distribuci de la propietat del sl agrcola i la seva evoluci en poca contempornia. Com a hiptesi central, es sost que, al Baix Empord i al llarg del perode comprs entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, tamb, en I'estructura social rural, varen apuntar genricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sost : ( I) Que la situaci de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrcola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrria finisecular, els problemes de rendibilitat de la producci agrria i l'erosi soferta per alguns mecanismes d'extracci de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del perode va produir-se un aven de la propietat pagesa com a conseqncia del fet que una porci significativa de famlies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a travs de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigitats, per posa de relleu la capacitat de resistncia i adequaci de l'explotaci pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronstics en sentit contrari de molts terics. La tesi est articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripci detallada de les caracterstiques del sistema agrari baixempordans de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econmic de les terres possedes per cada patrimoni familiar (ms enll de la simple consideraci de les superfcies). EI primer pas consisteix en l'anlisi dels usos del sl, dels conreus principals i la seva ordenació en rotacions, dels rendiments fsics, de les practiques de reposici de la fertilitat i de la dotaci ramadera. A continuaci es descriuen les tcniques i el procs de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organitzaci del treball agrcola que permeti mesurar les exigncies en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupaci i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de m d'obra en relaci a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconmica com microeconmica. EI tercer captol es centra en l'avaluaci de les necessitats de consum i reproducci de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que s contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusi que noms una nfima part de la poblaci arribava a obtenir, amb l'explotaci directa del seu patrimoni, l'ingrs necessari per a la seva reproducci econmica simple. Parallelament per, es posa de relleu la importncia econmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sl agrcola estava posset per aquest segment de propietaris i, en el quart captol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situaci de partida finalitza amb l'estudi dels rgims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visi esttica deixa pas a una anlisi dinmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empord, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa prdua de poblaci rural entre 1860 i 1880, la paralitzaci de l'expansi dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidaci de la propietat pagesa. Es va produir un procs de transferncia de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a travs de compravendes en el mercat de la terra ms que a travs d'establiments i subestabliments emfitutics. Va tenir com a conseqncia ltima el retrocs dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituts per l'aparici de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Parallelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals tamb varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra lnia de transferncia de terres entre sectors pagesos. La depreciaci sostinguda dels preus agrcoles, la caiguda de la renda agrria, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidncia d'una creixent conflictivitat agrria sn els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procs d'acumulaci patrimonial observat en un determinat segment de poblaci: (1) el manteniment d'estratgies de producci per a l'autoconsum (un aspecte sempre polmic i de difcil demostraci); (2) l'existncia d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrcoles en la composici de l'ingrs familiar pags; i (3) el canvi en les orientacions tcniques i productives de les explotacions pageses. La combinaci dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratgia acumulativa observada.
Resumo:
El projecte PADICAT t l'objectiu de dissenyar i produir un sistema que permeti a la Biblioteca de Catalunya compilar, processar i donar accs permanent a la producci digital catalana. En alguns pasos s'anomena "dipsits digitals nacionals" a projectes similars, essent els ms coneguts el gegant Internet Archive, l'australi Pandora o el suec Kulturarw3. D'acord amb la tendncia generalitzada arreu de les biblioteques nacionals, el model de dipsit que persegueix la Biblioteca de Catalunya s el sistema hbrid, consistent a: - Compilar massivament els recursos digitals publicats en obert a Internet - Impulsar el dipsit sistemtic de la producci web dels agents implicats a Catalunya - Promoure lnies de recerca per mitj de la integraci dels recursos digitals de determinats esdeveniments de la vida pblica catalana. L'any 2005 ha representat el perode de planificaci i proves del projecte que lidera la Biblioteca de Catalunya, que t previst sistematitzar el dipsit digital de la producci web catalana en el perode 2006-2008. La Memria del plantejament del projecte PADICAT presenta el recull d'informes tcnics generats per la Biblioteca de Catalunya durant aquesta fase de planificaci i proves. El projecte PADICAT compta amb la collaboraci del CESCA (Centre de Supercomputaci de Catalunya) i el DURSI (Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya).
Resumo:
El fenomen coalicional ha anat guanyant centralitat arreu a mesura que sha assumit que els governs daquest signe no tenen per qu ser febles i inestables. A Catalunya, que en aquest captol se situa dins la ms absoluta normalitat europea, aquest tipus daliances han esdevingut moneda corrent. Manejant lutillatge propi de les teories multidimensionals, el present treball identifica els factors que han influt en la formaci del denominat govern catalanista i desquerres (2003-2006), examinant la intervenci de les regles del joc del marc institucional, factors exgens com els media o els agents socials i econmics, a ms danalitzar els processos de formaci (negociaci, document programtic, protocols dactuaci), a ms davaluar les conseqncies per als partits i el sistema poltic en general.
Resumo:
La produccin de plantas ornamentales para jardinera y paisajismo ha experimentado una expansin considerable en todo el territorio espaol en el ltimo decenio y particularmente en Catalunya. Refirindonos como ejemplo al viverismo ornamental de la demarcacin de Girona en Catalunya, que el grupo proponente conoce con mayor detalle y se trata de la demarcacin peninsular con mayor concentracin y produccin de leosas ornamentales y forestales. Cabe destacar que la superficie de produccin sobrepasaba las 800 ha a finales de 1999 y que el 90% de los viveristas se agrupaban mayoritariamente en la Associaci de Viveristes de Girona (AVG), que integraba cerca de 50 asociados con un volumen de produccin cercano a los 3000 millones de pesetas y una gama cercana a las 500 especies, presentadas en una gran variedad de formatos. Del conocimiento de este colectivo de viveristas, como resultado de actividades I+D+T previas, se conoca antes de iniciar del proyecto que la prctica de la fertirrigacin mediante sistemas de riego de alta frecuencia (goteo o microaspersin) estaba relativamente poco difundida, pero el uso de fertilizacin mediante abonos de lenta liberacin era una prctica comn. Algunas evaluaciones de las eficiencias en el uso del agua y de los fertilizantes en dicho colectivo de viveristas indicaban que en general eran bajas y que los equipos y sensores para la automatizacin del riego eran escasos. Por otra parte los sustratos utilizados eran muy diversos y no se daba una cultura comn en cuanto al aprovisionamiento, formulacin, enmienda, fertilizacin de fondo de los sustratos y tampoco en el seguimiento y diagnstico de la fertilidad de los mismos. Con este proyecto se ha pretendido contribuir a la mejora de la eficiencia del uso del agua y de los nutrientes en los viveros haciendo nfasis especial en el cultivo de especies leosas autctonas, empleando sustratos autctonos y contando como herramientas la fertirrigacin, su gestin automtica (mediante sensores y actuadores apropiados) y el diagnstico de la fertilidad del sustrato.
Resumo:
Patrimoni Digital de Catalunya (PADICAT) es un proyecto de la Biblioteca Nacional de Catalunya iniciado en 2005. ste consiste en capturar, procesar y dar acceso permanente a toda la produccin cultural, cientfica y de carcter general catalana producida en formato digital. En definitiva, el objetivo de PADICAT es archivar el web cataln. Despus de un ao, se dispone de 2.400 capturas de ms de 810 webs en 24 millones de ficheros (pginas HTML, imgenes) que ocupan casi un terabyte de disco.
Resumo:
Document publicat com a part de la collecci Working Papers, que es va presentar a lAssignatura Campus de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) Esport, Olimpisme i Cultura Contempornia, durant el curs 1996/1997. Amb aquesta recerca lautor pretn descobrir el sistema de valors que es difon a la premsa, concretament a &i&El Peridico de Catalunya&/i&, per analitzar el grau en qu els mitjans de comunicaci propicien o neguen els valors olmpics que indica el mateix Comit Olmpic Internacional (COI) en la seva Carta Olmpica.
Resumo:
El "Lecciones de Historia Natural", publicat a Barcelona l'any 1820, s considerat el primer llibre de text sobre histria natural original i publicat en llengua castellana. El seu autor, Agust Yez, fou un personatge molt conegut de la societat barcelonina de la primera meitat del segle XIX i una pea principal en el desenvolupament de l'ensenyament universitari de la farmcia i en la difusi de la cincia a la societat. L'estudi del seu llibre de text i el d'altres fonts permeten copsar com s'ensenyava la histria natural al Collegi de farmcia de Barcelona en aquell perode.
Resumo:
Aquest treball es va presentar a lAssignatura Campus "Esport, Olimpisme i Cultura Contempornia", el curs 1998-1999. L'autor pretn fer un reps histric de la projecci al mn de Catalunya travs de l'esport i analitzar-ne el tractament que n'ha fet la premsa internacional.
Resumo:
El present treball est estructurat al voltant de dos marcs terics: lenoturisme i el turisme accessible, els quals es fusionen en una proposta dintroducci de laccessibilitat al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Estudi de les iniciatives denoturisme a Catalunya, la idonetat de la DO Peneds per a desenvolupar un producte daquest tipus i el cas destudi de desenvolupament local a les regions franceses dAlscia i Borgonya. El turisme accessible, a partir de la discapacitat, laccessibilitat, el disseny universal i les xifres relatives. El projecte denoturisme al Peneds. Els agents implicats. El cas prctic daccessibilitat al Museu
