Cell-type and promoter-context dependent retinoic acid receptor (RAR) redundancies for RAR beta 2 and Hoxa-1 activation in F9 and P19 cells can be artefactually generated by gene knockouts.

By using RAR type (alpha, beta, or gamma)-specific synthetic retinoids and a pan-retinoic X receptor (RXR)-specific ligand, we have investigated the contribution of RARs and RXRs in the activation of RA target genes and the differentiation of embryonal carcinoma cells. We demonstrate cell-type- and promoter context-dependent functional redundancies that differ between the three RAR types for mediating the induction of RARbeta2 and Hoxa-1 in wild-type, RARgamma-/- and RARalpha-/- F9 cells and in P19 cells. The extent of redundancy between RARs is further modulated by the synergistic activation of RXRs with a pan-RXR agonist. We also demonstrate that the expression of RARbeta2 is auto-inducible in RARgamma-/- but not in wild-type F9 cells, indicating that the functional redundancies observed between RARs in gene disruption studies can be artefactually generated. Thus, even though all three RARs can functionally substitute each other for inducing the expression of RA target genes and cell differentiation, one RAR can cell-specifically override the activity of the other RARs. Interestingly, only RARgamma can mediate the retinoic acid-induced differentiation of wild-type F9 cells, whereas the differentiation of P19 cells can be mediated by either RARalpha or RARgamma.

Novel retinoic acid receptor ligands in Xenopus embryos.

Retinoids are a large family of natural and synthetic compounds related to vitamin A that have pleiotropic effects on body physiology, reproduction, immunity, and embryonic development. The diverse activities of retinoids are primarily mediated by two families of nuclear retinoic acid receptors, the RARs and RXRs. Retinoic acids are thought to be the only natural ligands for these receptors and are widely assumed to be the active principle of vitamin A. However, during an unbiased, bioactivity-guided fractionation of Xenopus embryos, we were unable to detect significant levels of all-trans or 9-cis retinoic acids. Instead, we found that the major bioactive retinoid in the Xenopus egg and early embryo is 4-oxoretinaldehyde, which is capable of binding to and transactivating RARs. In addition to its inherent activity, 4-oxoretinaldehyde appears to be a metabolic precursor of two other RAR ligands, 4-oxoretinoic acid and 4-oxoretinol. The remarkable increase in activity of retinaldehyde and retinol as a consequence of 4-oxo derivatization suggests that this metabolic step could serve a critical regulatory function during embryogenesis.

Functional antagonism between the retinoic acid receptor and the viral transactivator BZLF1 is mediated by protein-protein interactions.

The Epstein-Barr virus-encoded protein BZLF1 is a member of the basic leucine zipper (bZip) family of transcription factors. Like several other members of the bZip family, transcriptional activity of BZLF1 is modulated by retinoic acid receptors (RARs). We present evidence that the RAR alpha and BZLF1 can reciprocally repress each other's transcriptional activation by a newly discovered mechanism. Analysis of RAR alpha mutants in transfection studies reveals that the DNA binding domain is sufficient for inhibition of BZLF1 activity. Analysis of BZLF1 mutants indicates that both the coiled-coil dimerization domain and a region containing the transcriptional activation domain of BZLF1 are required for transrepression. Coimmunoprecipitation experiments demonstrate physical interactions between RAR alpha and BZLF1 in vivo. Furthermore, glutathione S-transferase-pulldown assays reveal that these protein-protein interactions are mediated by the coiled-coil dimerization domain of BZLF1 and the DNA binding domain of RAR alpha. While RAR alpha is unable to recognize BZLF1 binding sites, the RAR alpha can be tethered to the DNA by forming a heteromeric complex with BZLF1 bound to DNA. Tethering RARs via protein-protein interactions onto promoter DNA suggest a mechanism through which RARs might gain additional levels of transcriptional regulation.

Reexpression of retinoic acid receptor (RAR) gamma or overexpression of RAR alpha or RAR beta in RAR gamma-null F9 cells reveals a partial functional redundancy between the three RAR types.

Disruption of retinoic acid receptor (RAR) gamma in F9 embryonal carcinoma cells leads to aberrent differentiation and reduced activation of expression of several all-trans-retinoic acid (RA)-induced genes. We have analyzed the expression of several additional RA-responsive genes in RAR alpha- and RAR gamma-null F9 cells. The RA-induced activation of Cdx1, Gap43, Stra4, and Stra6 was specifically impaired in RAR gamma-null cells, supporting the idea that each RAR may regulate distinct subsets of target genes. To further investigate the role of RAR gamma in F9 cell differentiation, "rescue" cell lines reexpressing RAR gamma 2 or overexpressing either RAR alpha 1 or RAR beta 2 were established in RAR gamma-null cells. Reexpression of RAR gamma or overexpression of RAR alpha restored both target-gene activation and the differentiation potential. In contrast, over-expression of RAR beta only poorly restored differentiation, although it could replace RAR gamma for the activation of target genes. Functional redundancy between the various RARs is discussed.

Pràctica 10: Actituds vers l’ús de les tic en l’entorn familiar

Quan parlem de les TIC estem fent referència a un concepte relativament modern sobre les tecnologies de la informació i la comunicació, com per exemple l’ús de l’ordinador, Internet, la càmera digital, els mòbils de tercera generació, l’ús de la pissarra digital i un llarg etcètera. En les últimes dècades s’ha produït un increment molt gran de l’ús de les TIC en quasi tot el món. Espanya no s’ha quedat al marge i a través de diferents estudis publicats es constata que les noves tecnologies ja formen part de la vida quotidiana de les famílies espanyoles. Com que la família és el primer agent de socialització del xiquet o xiqueta, factors com l’actitud de la família vers l’ús de les TIC i els recursos socioeconòmics de la família, influenciaran el desenvolupament evolutiu del xiquet o xiqueta. Al llarg d’aquesta pràctica, l’alumnat reflexionarà sobre els avantatges i desavantatges de l’ús de les TIC en xiquets i adolescents a través del capítol de Carl Honoré (2009), i duran a terme una anàlisi sobre els hàbits dels xiquets d’educació infantil sobre l’ús de les TIC i de l’actitud dels pares i les mares vers aquestes. Per a fer aquesta anàlisi hauran de fer unes enquestes a les famílies amb aquesta finalitat.

Socioestadística II: grau en sociologia

Servei de Promoció del Valencià, Universitat d'Alacant; Conselleria d'Educació.

Tirant lo Blanch plurilingüe. De la traducció com a eina per estudiar millor els originals i escampar-ne el coneixement

La novel·la del cavaller valencià Joanot Martorell, Tirant lo Blanch (València, 1490; amb una segona edició a Barcelona, també incunable, 1497), és un magnífic representant de la cultura dels valencians i, en general, de la Corona d'Aragó. Aquesta novel·la és una obra mestra de la literatura medieval i del Renaixement i una aportació fonamental de la Corona d'Aragó, i, més en concret, de les Lletres Valencianes, al desenvolupament de la novel·la moderna i al cànon cultural occidentals. L'obra de Martorell ha gaudit sempre un reconegut prestigi, ja d'ençà que Miguel de Cervantes, al capítol sisé del Quixot, en digués "el mejor libro del mundo"; i és establert que el Tirant va influir en diversos dels aspectes que han contribuït a individuar el Quixot com una obra que no encaixava en el panorama dels "libros de caballería" castellans de l'època i que, tanmateix -i per això mateix- contribueixen a l'enorme valor afegit de l'obra de Cervantes. Tirant lo Blanch, a través de Tirante el Blanco, aporta un cabal fonamental per a fer possible el to i inclús l'estil polifònic i el tractament en cert punt irònic de la mimesi literària tan característic en l'obra de Cervantes gràcies al contrast entre la bogeria llibresca d'Alonso Quijano i el sentit comú de Sancho (NAVARRO 2011). Tirant-Tirante no perd mai de vista la realitat, fins i tot mor al llit, d'un mal real i humà, una angina de pit, després de dictar personalment el seu testament i després de deixar els seus assumptes arreglats. El Quixot també morirà, en un context i ambient de realitat, i no com solia produir-se la mort en els llibres de cavalleries. En definitiva, de la mateixa manera que la seua versió original, aquesta versió en espanyol constitueix una obra excepcional en el context de la literatura de tema cavalleresc en l'Edat Mitjana i poc o no res té a envejar a les obres de Chrétien de Troyes o amb la Quête du Saint Graal o la Vulgata en conjunt (MARTINES, 1995; HAUF, 1995).

Rafael Tasis, els fonaments d’un gènere

Rafael Tasis fou un escriptor català pioner de la novel·la policíaca o detectivesca. Va ser també un destacat crític literari, llibreter, periodista i activista polític. És autor d’una trilogia formada per les obres La bíblia valenciana, Es hora de plegar i Un crim al Paralelo. Les seves aportacions teòriques a la novel·la i, especialment, a la de gènere, van ser de molta envergadura, demostració de la seva enorme capacitat de treball. Tasis va teoritzar sobre el gènere policíac i s’adonà, abans que ningú a Catalunya, de la importància que agafaria la novel·la negra americana. També va apostar per un escriptor inèdit, Manuel de Pedrolo, de qui va considerar que seria el novel·lista català més considerable del segle XX. Com a novel·lista i crític literari va donar testimoni de la vida i els ambients barcelonins i de l’atractiu de la utilització del material urbà de Barcelona com a argument de novel·les. La figura de Tasis respon a la de l'intel·lectual preocupat pels afers públics i, de manera més concreta, a la de l'escriptor en acte de servei permanent.

Ciències socials i la seua didàctica

Aquest quadern ha sorgit amb l'objectiu de facilitar el material didàctic necessari per al seguiment de l'assignatura de Ciències socials i la seua didàctica, ubicada en el segon curs de Magisteri, especialitat Educació Primària. Els alumnes d'aquesta titulació tenen un pla d'estudi molt dens, i una simple observació posa de manifest la falta de temps per atendre la seua formació. Al mateix temps els avanços tant en la didàctica com en les ciències de referència, difosos en revistes especialitzades, llibres de congressos, o temàtics, ens aconsellen realitzar una selecció i presentar una síntesi, que servesca de punt de partida per tot l'alumnat que tinga una mínima inquietud. Per aquesta raó dins dels primers capítols i activitats d'aula es presenten les principals fonts d'informació com bibliografia, hemeroteca o direccions d'Internet. La Universitat d'Alacant, conscient que molts alumnes volen estudiar en valencià, ofereix al professors, a través del Secretariat de Promoció del Valencià, l'oportunitat d'elaborar materials docents en aquesta llengua. Per tant l'objectiu d'aquest quadern també és atendre la demanda social existent i proporcionar el material didàctic bàsic pel seguiment de l'assignatura de Ciències socials i la seua didàctica. Els continguts seleccionats per al quadern estan definits pel descriptor que marca la normativa i els principis de la ciència, que el docent a presentat als seus alumnes i que han sigut avaluats a classe al llarg de cinc cursos.

Herramientas para la protección de la arquitectura moderna: inventarios, guías y catálogos

El presente capítulo trata de situar el cambio de sensibilidad por el que la arquitectura moderna (del movimiento moderno: 1919-1979ca) pasa a ser considerada patrimonio arquitectónico y se estima su protección y conservación. Además se desarrollan las herramientas básicas para su documentación, como base para la protección: inventarios, guías y catálogos. Los inventarios como el listado de bienes exhaustivo, detallado y preciso de una arquitectura moderna que se define con cada aproximación y que contribuyó a mejorar la calidad de vida de los ciudadanos, una arquitectura urbana. Las guías como ejercicio propio de la cultura posmoderna para trazar itinerarios mediante mojones con los que atravesar un territorio dirigiendo la mirada y el conocimiento (paisajes en el espacio y momentos en el tiempo). Ni los inventarios ni las guías son instrumentos legales de protección, estos son los catálogos. Catálogos en tanto que documento de selección de los elementos a preservar como legado para las generaciones venideras (memoria e identidad) a partir de rigurosos inventarios.

Diseño y gestión de rutas culturales: de la teoría a la práctica

En los últimos años asistimos a una eclosión de propuestas de activación del patrimonio natural y cultural bajo el nombre de rutas que muchas ocasiones no corresponden con el significado al que este vocablo se refiere. En este documento se realiza una aproximación a los rasgos y elementos que conforman las rutas e itinerarios como oferta recreativa, turística o cultural; deseamos también pensar sobre las razones de su reciente profusión y desarrollar los aspectos a tener en cuenta para que la articulación de propuestas de este tipo constituya verdaderamente un argumento para el desarrollo socioeconómico, así como para la diversificación y diferenciación de los espacios turísticos tradicionales o en desarrollo.

Els vídeos d’Olga Diego: una memòria filmada

Olga Diego Freises (Alacant 1969) estudià Belles Arts a les facultats de València (Universitat Politècnica) i d’Altea (Universitat Miguel Hernández), on es titulà el 2006. La seua activitat artística ―crítica, compromesa i innovadora― s’ha orientat bàsicament a la performança, encara que amb un important suport gràfic i escultòric de dibuixos i de maquetes. Com es habitual, Olga Diego fa servir el vídeo com a medi de registre i/o de suport de les accions. En ocasions el vídeo arriba a ser la base o el format de presentació d’una acció. És, doncs, un registre fotogràfic ―foto mòbil que pot esdevenir foto fixa― allò que conserva la memòria del que es féu o del que passà. En ocasions la gravació és manual i en ocasions la càmera va lligada a un artefacte. S’ofereixen, així, visions diferents de l’acció. En ocasions es treballa amb llum de dia i en ocasions amb llum de foc o de focus, oferint també així visions diferents de l’acció. Per tant, el vídeo es treballa en funció del suggeriment, de la claredat expositiva o de l’ambigüitat que s’intenta. Proposem aquí una introducció als vídeos vinculats a algunes de les accions d’Olga Diego desenvolupades a llocs tan diferents com ara Espanya, Sàhara Occidental Libre i Egipte.

Chistes hechos por diversos autores /

Marbled leather covers