L'obra lingüística de Josep Calveras Santacana

Durant les tres primeres dècades del segle XX Pompeu Fabra va establir els tres pilars bàsics de la norma de la llengua catalana: l'ortografia, la gramàtica i el diccionari. Aquest procés de fixació de la llengua va comptar amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Pocs anys després de publicar-se l'ortografia (1913-1917) i la gramàtica (1918) de l'IEC, el pare jesuïta Josep Calveras (1890-1964) es va posar a analitzar, des d'un punt de vista crític i teòric, els principis en què es basava la normativa del català. EI 1925 Josep Calveras publicava el seu primer llibre de caràcter lingüístic,sota el títol de La reconstrucció del llenguatge literari català. En aquest llibre elabora un discurs teòric sobre les característiques bàsiques de tota llengua estàndard, alhora que aplica els conceptes establerts a l'anàlisi del procés de construcció de la norma de la llengua catalana. Des de la publicació del seu primer llibre (1925) fins a l'última publicació lingüística (1936), Calveras insistirà a defensar la variació social i dialectal de lo llengua i a criticar l'estàndard per ser una creació artificial dels gramàtics.

Expressió escrita en nois i noies de cicle superior d'EGB. Estudi descriptiu sobre el producte escrit: un estudi de casos sobre el procés de composició escrita

La recerca sobre l'expressió escrita ha evolucionat de forma espectacular al llarg d'aquest segle. Si fins als anys 60 l'objectiu dels estudis es centrava exclusivament en les produccions escrites i en l'anàlisi del sistema de la llengua des d'una òptica essencialment gramatical, actualment l'interès dels investigadors s'orienta a analitzar els diversos aspectes comunicatius, lingüístics i socioculturals de l'acte d'escriure i a comprendre els diferents processos i operacions cognitius implicats en els processos redaccionals. En aquest sentit, doncs, per un costat, gràcies a les aportacions de diverses ciències del llenguatge (la lingüística del text, l'anàlisi del discurs, la pragmàtica filosòfica, la sociolingüística, etc.) el text escrit ja no s'analitza com una suma de frases que compleixen amb les regles i convencions gramaticals, el text escrit és vist com una unitat lingüística amb entitat pròpia que té una finalitat comunicativa concreta, es produeix en un context determinat i que s'estructura internament a través de l'ús de regles de gramàtica, però també, de cohesió i coincidència textuals. I, per l'altre costat, des de la dècada dels 70, un nombre de recerques, sobretot des de la psicologia cognitiva es preocupen per aprofundir en el coneixement dels subprocessos i operacions inherents al fet d'escriure, amb la intenció fonamental de plantejar quins són els principals problemes que l'escriptura pressuposa per als escriptors aprenents, i així contribuir a reorientar els processos d'ensenyament i aprenentatge de l'expressió escrita a les escoles. A partir d'aquí, queda definida la intenció última d'aquest treball: obtenir informació sobre l'ús dels coneixements, habilitats i estratègies implicats en un procés psicològic complex com és l'expressió escrita en els nois i noies de Cicle Superior d'EGB de Girona. La pretensió, doncs, és contribuir al coneixement de les característiques de l'expressió escrita, tant les que fan referència a les produccions escrites com el procés de composició, que presenten els nois i noies de Cicle Superior d'EGB a la ciutat de Girona. Entenem que aquest és un primer pas, un punt de partida, perquè posteriorment es pugui continuar treballant en desenvolupament de propostes tècnico-pràctiques que serveixin per fonamentar el procés d'ensenyament i aprenentatge de l'expressió escrita. Amb aquest propòsit, doncs, l'estudi s'estructura en tres parts: En la primera o Marc Teòric, es defineixen els elements teòrics que regeixen i basen la recerca. Per a l'establiment d'aquest marc conceptual, es presenta primerament la concepció de llengua, funcional i comunicativa, que, a finals del segle XX fonamenta tant els models lingüístics com les perspectives didàctiques. Es revisen, en un segon moment, diverses aportacions tècniques sobre el concepte d'expressió escrita i es formula la definició pròpia, que permet articular coherentment la investigació realitzada: L'expressió escrita és un procés psicològic complex, en el qual hi intervenen operacions cognitives de naturalesa diversa, i que implica l'ús de coneixements i d'habilitats variats. Coneixements i habilitats que tenen com a finalitat la comunicació d'idees per mitjà de símbols gràfics i que, d'una banda fan referència a la gramàtica i a la llengua que s'utilitza en els textos escrits (codi escrit) i, de l'altra, a les estratègies comunicativo-lingüístiques que s'empren per a produir-los (procés de composició). S'aborda després l'aproximació conceptual al codi escrit, ressaltant la noció moderna de text i de les propietats textuals, tasca que esdevé decisiva per al plantejament de la primera fase de la recerca. En l'apartat següent, s'aprofundeix en la comprensió teòrica del procés de composició escrita, la qual es configura com a punt de partida clau per al desplegament de la segona fase de la recerca. I, per últim, s'analitza el procés d'ensenyament/aprenentatge de l'expressió escrita, amb la voluntat de pressentir les principals perspectives i propostes teòrico-didàctiques actuals, per acabar contrastar-les amb les pràctiques escolars que avui es donen de forma habitual en l'ensenyament de l'expressió escrita. La segona part o La Recerca inclou tres capítols. En el primer o Capítol II, s'ofereix el plantejament general de la recerca és a dir, s'estableixen els objectius generals plantejats i es presenten les dues fases amb què aquesta recerca s'estructura. En el Capítol III es desenvolupa la que s'anomena primera fase de la recerca, un estudi descriptiu que es proposa com a objectiu general conèixer quin és el domini general de les habilitats i els coneixements de l'expressió escrita en llengua catalana, concretament en relació al text produït, al codi escrit, que presenten els nois i noies del cicle superior d'EGB de Girona. Amb aquesta intenció, s'especifiquen aquests coneixements i habilitats agrupant-los d'acord amb les cinc propietats textuals a priori establertes: adequació, coherència, cohesió, correcció gramatical i variació. Sota una perspectiva metodològica i un mètode descriptiu. es desenvolupen les diferents passes que se segueixen per a la consecució dels objectius marcats: 1) es selecciona la mostra d'estudi (388 nois i noies de tres escoles de Girona), 2) s'efectua el procés d'obtenció de la informació necessària, prèviament realitzant una àmplia revisió bibliogràfica sobre el tema de l'avaluació del producte escrit, la qual porta a elaborar dos instruments propis: el bàsic o Prova d'Expressió Escrita i el complementari o Full de Valoració de l'Expressió Escrita per part del Professor. i a recollir també d'altres dades informatives, a ressaltar, les qualificacions acadèmiques de l'hora de llengua, 3) s'apliquen els instruments ideats i es recull l'altra informació prevista. 4) s'analitza la informació obtinguda per mitjà d'una anàlisi estadística descriptiva i diferencial, més exhaustivament i completa en el cas de la Prova d'Expressió Escrita, en tant que instrument bàsic i específicament dissenyat per a respondre als objectius de l'estudi. i 5) s'analitzen i s'interpreten amb rigurositat totes les aportacions informatives obtingudes, per acabar definint les principals conclusions extretes de la realització d'aquesta primera fase de la recerca. En el Capítol IV, s'exposa l'anomenat Estudi de Casos o segona fase de la recerca, el qual es planteja com a objectiu general constatar si es presenten diferències clares pel que fa al procés de composició seguit en l'elaboració i construcció del text escrit, entre els nois i noies de Cicle Superior d'EGB que mostren un nivell elevat en el domini dels coneixements i habilitats del codi escrit, i els que en mostren un nivell de domini baix. Objectiu general que pressuposa l'establiment de dos subobjectius generals: 1) Conèixer quines són i com són utilitzades les estratègies pròpies del procés de composició, que segueixen en l'elaboració i construcció del text escrit d'aquells nois i noies de Cicle Superior d'EGB de Girona que, seleccionats a partir de l'estudi realitzat en la primera fase de la recerca, presenten un major domini general dels coneixements i habilitats del codi escrit, i 2) el mateix que l'anterior però centrat en aquells nois i noies que presenten un menor domini general dels coneixements i habilitats del codi escrit. Amb aquests propòsits, es defineix primerament el marc teòric que regula el desenvolupament d'aquesta segona fase de la recerca: es tracta de la proposta teòrica de referència que, en base al model cognitiu del procés de composició escrita proposat per Flower i Hayes, defineix els processos i subprocessos sota els quals s'estructura l'estudi: anàlisi de la situació comunicativa , planificació (generalització d'idees, organització i formulació d'objectius), textualització, revisió i control, alhora que també concreta les estratègies i habilitats específiques a través de les quals es vol obtenir la informació referida a cadascun d'aquests processos i subprocessos redaccionals. Seguidament, i en el marc d'una perspectiva metodològica qualitativa, definida i especificada a través d'un Estudi de Casos, es desplega el pla de treball marcat per a la consecució dels objectius preestablerts: 1) d'acord amb uns criteris rigurosament sistematitzats, i a partir de la informació principal obtinguda en la primera fase del a recerca, es seleccionen els 12 casos d'estudi agrupats en dos grups: el grup A o els 6 casos que presenten el nivell més baix en el domini dels coneixements i habilitats del producte escrit, i el grup B o els 6 casos que en mostren el nivell més alt; 2)es realitza el procés d'obtenció de la informació, a través de l'aplicació de dos instruments: l'observació i l'entrevista, per a l'elaboració a curada i rigurosa dels quals, prèviament s'efectua una revisió bibliogràfica sobre el tema de la complexitat de l'avaluació dels processos cognitius i sobre els requeriments metodològics derivats de la naturalesa essencialment qualitativa dels propis instruments; 3) s'apliquen els dos instruments en els 6 casos del grup B i els casos del grup A; 4) s'analitza la informació obtinguda a través de tècniques d'anàlisi de contingut, en primer lloc, establint unitats de registre que faciliten una primera aproximació a ala temàtica enregistrada a través de l'observació i de l'entrevista de cadascun dels 12 casos, i, en segon lloc, establint categories en el contingut de les unitats establertes, estructurant i classificant així la temàtica de les dades obtingudes; 5) s'elabora l'informe, és a dir, s'exposen quines són i com són utilitzades les estratègies pròpies del procés de composició escrita definides en la proposta teòrica de referència, especificant aquest informe per als casos del grup A, per als casos del grup B, i sobretot oferint un informe específic per a la comparació entre els casos del grup A i els del grup B; i 6) es revisa el desenvolupament dels diferents moments de l'Estudi de Casos i es reanalitza amb rigurositat la informació exposada en els tres informes, per finalitzar definint les principals conclusions que es deriven de la realització d'aquesta segona fase de la recerca. En la tercera i última part o capítol V, primer es sintetitzen les principals aportacions i conclusions de cadascun dels quatre capítols anteriors, per finalitzar exposant les implicacions més significatives que aquesta tesi permet establir de cares a la pràctica de l'ensenyament/aprenentatge i la recerca educatives en l'àmbit de l'expressió escrita.

Las condiciones de interacción comunicativa en las técnicas lingüísticas de obtención de información y sus efectos en la elaboración discursiva sobre el cuerpo y la educación

El método de encuesta es un método de investigación de naturaleza lingüística y buena parte de las líneas de investigación elaboradas acerca de este método parecen haber obviado en buena medida esta característica. La relegación de la naturaleza lingüística del método de encuesta ha comportado un importante nivel de reificación de los elementos que se consideran implicados en él. Nos referimos fundamentalmente a las preguntas, a los entrevistadores y entrevistadoras, a las respuestas, a las personas encuestadas y a los propios instrumentos de las técnicas de investigación. Esta reificación ha transformado dichos elementos, en elementos objetivables y manipulables, y en cierta forma, desnudos de su principal característica: su significado y dimensión lingüística. Las repercusiones de este enfoque del método de encuesta han sido varias, entre ellas podemos destacar, por ejemplo, la reducción de lo lingüístico en los cuestionarios a meros enunciados casi métricos de preguntas, y la reducción de las respuestas a tan sólo marcas en diversas casillas. Este enfoque también ha propiciado que la figura del/de la entrevistador/a se convierta, por definición, en una fuente de sesgo, principalmente por sus características sociodemográficas, negándole una participación lingüística de interacción social en el método de encuesta. Igualmente, bajo esta perspectiva, la forma conversacional de la entrevista ha relegado a los cuestionarios a un mero intercambio de interrogaciones y monosílabos, o a un simple intercambio de papeles, olvidando precisamente que ni la entrevista es una conversación, ni los cuestionarios son elementos neutros en relación a la interacción lingüística de las personas implicadas en una situación de encuesta. Las hipótesis formuladas proponen en líneas generales, la recuperación de la naturaleza lingüística del método de encuesta, no tanto porque este método funcione a través de la palabra oral o escrita, como porque el lenguaje comporta una elaboración de significados compartidos en función de los mucho elementos que lo dimensionalizan. Entre estos elementos hemos destacado, en relación al método de encuesta, la propia situación de interacción condicionada por la técnica de investigación que se utilice (cuestionario autoadministrado, cuestionario entrevistado, entrevista), la persona encuestada, el/la interlocutor/a con el que la persona entra en contacto y con el que desarrol1ará la encuesta y el objeto sobre el cual va a ser preguntada la persona encuestada. En definitiva se trata de recuperar la importancia del contexto comunicativo y del "otro" simbólico en el proceso de obtención de información a través del método de encuesta. De forma más concreta las hipótesis tratan de poner de manifiesto la incidencia del objeto de interlocución, no tanto sobre los contenidos, sino sobre los procesos implicados en la interlocución. Igualmente las hipótesis sugieren que el modo de administración tiene efectos sobre los contenidos de respuesta, ya que los modos de administración son, en realidad, elementos contextuales de interlocución. Finalmente, las hipótesis tratan de otro elemento, el entrevistador o la entrevistadora sugiriendo que las interacciones de género, con sus puestas en juego de estereotipos, representaciones y prácticas tienen incidencia sobre los contenidos discursivos en función del contexto de interlocución y de la relevancia del tema. En este trabajo se han desarrollado dos investigaciones. En la primera investigación hemos tratado del tema del cuerpo y en la segunda de la educación. Se eligió el tema del cuerpo porque las hipótesis proponen la relevancia del contenido de interlocución en relación a la interacción comunicativa entre géneros, y consideramos que es una temática relativamente amenazante, ya que en la representación de lo público y lo privado pertenece más al dominio de lo privado que de lo público. La segunda investigación aborda el tema de la educación en contraste con la primera, es decir, su discurso pertenece al orden de lo público, de lo no amenazante y su interlocución está menos condicionada por las interacciones de género. Los resultados de las investigaciones nos permiten afirmar que la forma de administración no sólo es un medio de interrogación sino un contexto de interlocución, y que si bien el sexo como variable independiente tiene pocos efectos, el género está relacionado con los contenidos discursivos que se evidencian en la interlocución si existe una vinculación entre tema y contexto de género

Age-specific survival of male Golden-cheeked Warblers on the Fort Hood Military Reservation, Texas

Population models are essential components of large-scale conservation and management plans for the federally endangered Golden-cheeked Warbler (Setophaga chrysoparia; hereafter GCWA). However, existing models are based on vital rate estimates calculated using relatively small data sets that are now more than a decade old. We estimated more current, precise adult and juvenile apparent survival (Φ) probabilities and their associated variances for male GCWAs. In addition to providing estimates for use in population modeling, we tested hypotheses about spatial and temporal variation in Φ. We assessed whether a linear trend in Φ or a change in the overall mean Φ corresponded to an observed increase in GCWA abundance during 1992-2000 and if Φ varied among study plots. To accomplish these objectives, we analyzed long-term GCWA capture-resight data from 1992 through 2011, collected across seven study plots on the Fort Hood Military Reservation using a Cormack-Jolly-Seber model structure within program MARK. We also estimated Φ process and sampling variances using a variance-components approach. Our results did not provide evidence of site-specific variation in adult Φ on the installation. Because of a lack of data, we could not assess whether juvenile Φ varied spatially. We did not detect a strong temporal association between GCWA abundance and Φ. Mean estimates of Φ for adult and juvenile male GCWAs for all years analyzed were 0.47 with a process variance of 0.0120 and a sampling variance of 0.0113 and 0.28 with a process variance of 0.0076 and a sampling variance of 0.0149, respectively. Although juvenile Φ did not differ greatly from previous estimates, our adult Φ estimate suggests previous GCWA population models were overly optimistic with respect to adult survival. These updated Φ probabilities and their associated variances will be incorporated into new population models to assist with GCWA conservation decision making.

In-street wind direction variability in the vicinity of a busy intersection in central London

We present results from fast-response wind measurements within and above a busy intersection between two street canyons (Marylebone Road and Gloucester Place) in Westminster, London taken as part of the DAPPLE (Dispersion of Air Pollution and Penetration into the Local Environment; www.dapple.org.uk) 2007 field campaign. The data reported here were collected using ultrasonic anemometers on the roof-top of a building adjacent to the intersection and at two heights on a pair of lamp-posts on opposite sides of the intersection. Site characteristics, data analysis and the variation of intersection flow with the above-roof wind direction (θref) are discussed. Evidence of both flow channelling and recirculation was identified within the canyon, only a few metres from the intersection for along-street and across-street roof-top winds respectively. Results also indicate that for oblique rooftop flows, the intersection flow is a complex combination of bifurcated channelled flows, recirculation and corner vortices. Asymmetries in local building geometry around the intersection and small changes in the background wind direction (changes in 15-min mean θref of 5–10 degrees) were also observed to have profound influences on the behaviour of intersection flow patterns. Consequently, short time-scale variability in the background flow direction can lead to highly scattered in-street mean flow angles masking the true multi-modal features of the flow and thus further complicating modelling challenges.

Selection of candidate coding DNA barcoding regions for use on land plants

An in silico screen of 41 of the 81 coding regions of the Nicotiana plastid genome generated a shortlist of 12 candidates as DNA barcoding loci for land plants. These loci were evaluated for amplification and sequence variation against a reference set of 98 land plant taxa. The deployment of multiple primers and a modified multiplexed tandem polymerase chain reaction yielded 85–94% amplification across taxa, and mean sequence differences between sister taxa of 6.1 from 156 bases of accD to 22 from 493 bases of matK. We conclude that loci should be combined for effective diagnosis, and recommend further investigation of the following six loci: matK, rpoB, rpoC1, ndhJ, ycf5 and accD.

Farm-level performance of genetically modified cotton - A frontier analysis of cotton production in Maharashtra

In this paper, the yield increases resulting from the cultivation of Bt cotton in Maharashtra, India, are analysed. The study relies on commercial farm, rather than trial, data and is among the first of its kind to be based on real farm and market conditions. Findings show that since its commercial release in 2002, Bt cotton has had a significant positive impact on yields and on the economic performance of cotton growers in Maharashtra. This difference remains even after controlling for different soil and insecticide inputs in the production of Bt cotton. There is also significant spatial and temporal variation in this 'benefit', and much depends upon where production is taking place and on the season.

Pliocene seasonality across the North Atlantic inferred from cheilostome bryozoans

Previous studies have shown an inverse correlation between zooid size in cheilostome bryozoans and ambient water temperature. This relationship underlies the MART technique which uses intracolonial variation in zooid size to predict mean annual range in temperature experienced by bryozoan colonies during their life. Here we apply the MART technique to study Early and Mid Pliocene bryozoans from Central America (Panama, Costa Rica), the USA (Florida, South Carolina, North Carolina, Virginia) and the UK (Suffolk) to reconstruct palaeoseasonality across a range of latitudes for the North Atlantic during the Pliocene Epoch. Compared to the present-day, our analyses suggest greater seasonality (ca 4.5 degrees C) in the southern Caribbean at the time of Cayo Agua Formation deposition (ca 4.25 Ma), in keeping with inferred upwelling prior to the closure of the isthmian barrier at 2.7 Ma. Bryozoans also indicate seasonal upwelling on the Gulf Coast of Florida in a similar manner to the present-day. Because upwelling can be highly localised and prone to spatial and temporal variation in the Gulf of Mexico today, it contributes little to a broad understanding of Pliocene North Atlantic waters. However, MART estimates for the coastal plain region indicate a general reduction in the annual range in temperature relative to the present, suggesting that the colder surface waters that today reach south to Cape Hatteras had less influence in Early to Mid Pliocene times. These results, along with evidence from other proxies, strongly support reduced seasonality and warmer conditions along the eastern seaboard of the USA in the Early to Mid Pliocene. Finally, the MART estimates amongst Coralline Crag localities provide evidence for an increased annual range in temperature in the southern North Sea than at present. Our study shows that bryozoan MART estimates provide a powerful, independent proxy for palaeoseasonality and is the first to demonstrate that the MART technique can be applied to infer palaeoclimates across a wide range of latitudes focusing on a variety of geological formations and geographical regions. Crown Copyright (C) 2009 Published by Elsevier B.V. All rights reserved.

Modelling heterotachy in phylogenetic inference by reversible-jump Markov chain Monte Carlo

The rate at which a given site in a gene sequence alignment evolves over time may vary. This phenomenon-known as heterotachy-can bias or distort phylogenetic trees inferred from models of sequence evolution that assume rates of evolution are constant. Here, we describe a phylogenetic mixture model designed to accommodate heterotachy. The method sums the likelihood of the data at each site over more than one set of branch lengths on the same tree topology. A branch-length set that is best for one site may differ from the branch-length set that is best for some other site, thereby allowing different sites to have different rates of change throughout the tree. Because rate variation may not be present in all branches, we use a reversible-jump Markov chain Monte Carlo algorithm to identify those branches in which reliable amounts of heterotachy occur. We implement the method in combination with our 'pattern-heterogeneity' mixture model, applying it to simulated data and five published datasets. We find that complex evolutionary signals of heterotachy are routinely present over and above variation in the rate or pattern of evolution across sites, that the reversible-jump method requires far fewer parameters than conventional mixture models to describe it, and serves to identify the regions of the tree in which heterotachy is most pronounced. The reversible-jump procedure also removes the need for a posteriori tests of 'significance' such as the Akaike or Bayesian information criterion tests, or Bayes factors. Heterotachy has important consequences for the correct reconstruction of phylogenies as well as for tests of hypotheses that rely on accurate branch-length information. These include molecular clocks, analyses of tempo and mode of evolution, comparative studies and ancestral state reconstruction. The model is available from the authors' website, and can be used for the analysis of both nucleotide and morphological data.

Is it functional?

This report describes the first scientific meeting of the British Society for Proteome Research (BSPR), which was organised jointly with the European Bioinformatics Institute (EBI) and held in July 2004. The focus of the conference was functional proteomics with an emphasis on possible clinical application. The main subjects described here are: the need to simplify samples, the use of biological fluids verses tissue, consideration of biological and experimental variation and the creation of databases to achieve menaingful functional analysis.

Design of narrowband filters in the infrared region

A method of designing multi-cavity narrowband filters is presented, which is based on a Tschebyshev optical prototype bandpass filter, the equivalent index concept and the variation of phases through the filter structure. Some design results are given.

The evolution of maximum body size of terrestrial mammals

The extinction of dinosaurs at the Cretaceous/Paleogene (K/Pg) boundary was the seminal event that opened the door for the subsequent diversification of terrestrial mammals. Our compilation of maximum body size at the ordinal level by sub-epoch shows a near-exponential increase after the K/Pg. On each continent, the maximum size of mammals leveled off after 40 million years ago and thereafter remained approximately constant. There was remarkable congruence in the rate, trajectory, and upper limit across continents, orders, and trophic guilds, despite differences in geological and climatic history, turnover of lineages, and ecological variation. Our analysis suggests that although the primary driver for the evolution of giant mammals was diversification to fill ecological niches, environmental temperature and land area may have ultimately constrained the maximum size achieved.

Field studies on the effect of built forms on urban wind environments

Airflow through urban environments is one of the most important factors affecting human health, outdoor and indoor thermal comfort, air quality and the energy performance of buildings. This paper presents a study on the effects of wind induced airflows through urban built form using statistical analysis. The data employed in the analysis are from the year-long simultaneous field measurements conducted at the University of Reading campus in the United Kingdom. In this study, the association between typical architectural forms and the wind environment are investigated; such forms include: a street canyon, a semi-closure, a courtyard form and a relatively open space in a low-rise building complex. Measured data captures wind speed and wind direction at six representative locations and statistical analysis identifies key factors describing the effects of built form on the resulting airflows. Factor analysis of the measured data identified meteorological and architectural layout factors as key factors. The derivation of these factors and their variation with the studied built forms are presented in detail.

A linear model of gravity wave drag for hydrostatic sheared flow over elliptical mountains

An analytical model of orographic gravity wave drag due to sheared flow past elliptical mountains is developed. The model extends the domain of applicability of the well-known Phillips model to wind profiles that vary relatively slowly in the vertical, so that they may be treated using a WKB approximation. The model illustrates how linear processes associated with wind profile shear and curvature affect the drag force exerted by the airflow on mountains, and how it is crucial to extend the WKB approximation to second order in the small perturbation parameter for these effects to be taken into account. For the simplest wind profiles, the normalized drag depends only on the Richardson number, Ri, of the flow at the surface and on the aspect ratio, γ, of the mountain. For a linear wind profile, the drag decreases as Ri decreases, and this variation is faster when the wind is across the mountain than when it is along the mountain. For a wind that rotates with height maintaining its magnitude, the drag generally increases as Ri decreases, by an amount depending on γ and on the incidence angle. The results from WKB theory are compared with exact linear results and also with results from a non-hydrostatic nonlinear numerical model, showing in general encouraging agreement, down to values of Ri of order one.

Impact of a drier Early-Mid-Holocene climate upon Amazonian forests

This paper uses a palaeoecological approach to examine the impact of drier climatic conditions of the Early-Mid-Holocene (ca 8000-4000 years ago) upon Amazonia's forests and their fire regimes. Palaeovegetation (pollen data) and palaeofire (charcoal) records are synthesized from 20 sites within the present tropical forest biome, and the underlying causes of any emergent patterns or changes are explored by reference to independent palaeoclimate data and present-day patterns of precipitation, forest cover and fire activity across Amazonia. During the Early-Mid-Holocene, Andean cloud forest taxa were replaced by lowland tree taxa as the cloud base rose while lowland ecotonal areas, which are presently covered by evergreen rainforest, were instead dominated by savannahs and/or semi-deciduous dry forests. Elsewhere in the Amazon Basin there is considerable spatial and temporal variation in patterns of vegetation disturbance and fire, which probably reflects the complex heterogeneous patterns in precipitation and seasonality across the basin, and the interactions between climate change, drought- and fire susceptibility of the forests, and Palaeo-Indian land use. Our analysis shows that the forest biome in most parts of Amazonia appears to have been remarkably resilient to climatic conditions significantly drier than those of today, despite widespread evidence of forest burning. Only in ecotonal areas is there evidence of biome replacement in the Holocene. From this palaeoecological perspective, we argue against the Amazon forest 'dieback' scenario simulated for the future.