NKT cells: In the beginning...

Invariant natural killer T (iNKT) cells as we know them today are a unique subset of mature T cells co-expressing a semi-invariant Valpha14/Vbeta8 TCR and surface markers characteristic of NK cells. The semi-invariant TCR on iNKT cells recognizes glycolipids bound to monomorphic CD1d molecules, leading to rapid cytokine production. The purpose of this historical perspective is to describe how a series of seemingly unrelated findings in the late 1980s and early 1990s crystallized in the discovery of iNKT cells. The story is told from a personal viewpoint, with a particular effort to place both breakthroughs and misinterpretations in the context of their era.

L'estat de la renovació pedagògica a les comarques gironines

Síntesi de les 3 ponències de la taula rodona "L'estat de la renovació pedagògica a les comarques gironines" sobre el perquè del naixement i la desaparició dels Moviments de Renovació Pedagògica a Girona

Auditoria ambiental de la Facultat de Dret de la UdG

La realització d’una auditoria ambiental es fa mitjançant l’anàlisi dels factors que interaccionen amb el medi ambient trencant l’equilibri natural. L’auditoria ambiental de la Facultat de Dret és una manera d’analitzar i diagnosticar elements com l’energia, l’aigua, els residus i la mobilitat, a la vegada que s’estudia la interacció del personal que gaudeix diàriament d’aquest edifici públic. L’objectiu bàsic del projecte és buscar els punts febles i forts de cada element a través de la metodologia seguida en l’estudi, l’anàlisi i diagnosi de les dades. S’intenta d’aquesta manera, establir unes propostes de millora que augmentin l’eficiència i redueixin els costos i a la vegada aconseguir una sostenibilitat en l’activitat diària de l’edifici

Crònica gironina d'una dècada de conferències

Crònica de deu anys de conferències anuals de la Societat Catalana de Comunicació a Girona

Embrutar-se les mans : una aproximació al pensament de la novel·la d'Ian McEwan

El treball pretén fer una aproximació al pensament de la novel·la de l'autor britànic Ian McEwan, fent especial èmfasi en els trets postmoderns de la seva producció enmarcats dins la nova ficció britànica.

El diari de classe del mestre Ferran Rahola (curs 1935-36)

Ferran Rahola i Auguet va néixer a Girona el 14 de maig de 1914, fill primogènit de l'escriptor Carles Rahola i Llorens i de Rosa Auguet i Farró. Va viure i estudiar a la ciutat durant la seva infantesa i joventut, i després de cursar el batxillerat a l'institut va ingressar a estudiar magisteri a l'Escola Normal de Girona. Va iniciar els seus estudis el curs 1932-33 amb l'anomenat Pla Professional de 1931, el qual ha estat, en opinió deis estudiosos, el millor que han tingut les escoles normals d'Espanya, i responia al projecte global educatiu republicà, un dels pilars bàsics de la formació inicial de mestres. Es tractava d'uns estudis de magisteri professionals, amb un entroncament directe amb les escoles

To Monty Kier, a friendly tribute.

In 2008 we published the first set of guidelines for standardizing research in autophagy. Since then, research on this topic has continued to accelerate, and many new scientists have entered the field. Our knowledge base and relevant new technologies have also been expanding. Accordingly, it is important to update these guidelines for monitoring autophagy in different organisms. Various reviews have described the range of assays that have been used for this purpose. Nevertheless, there continues to be confusion regarding acceptable methods to measure autophagy, especially in multicellular eukaryotes. A key point that needs to be emphasized is that there is a difference between measurements that monitor the numbers or volume of autophagic elements (e.g., autophagosomes or autolysosomes) at any stage of the autophagic process vs. those that measure flux through the autophagy pathway (i.e., the complete process); thus, a block in macroautophagy that results in autophagosome accumulation needs to be differentiated from stimuli that result in increased autophagic activity, defined as increased autophagy induction coupled with increased delivery to, and degradation within, lysosomes (in most higher eukaryotes and some protists such as Dictyostelium) or the vacuole (in plants and fungi). In other words, it is especially important that investigators new to the field understand that the appearance of more autophagosomes does not necessarily equate with more autophagy. In fact, in many cases, autophagosomes accumulate because of a block in trafficking to lysosomes without a concomitant change in autophagosome biogenesis, whereas an increase in autolysosomes may reflect a reduction in degradative activity. Here, we present a set of guidelines for the selection and interpretation of methods for use by investigators who aim to examine macroautophagy and related processes, as well as for reviewers who need to provide realistic and reasonable critiques of papers that are focused on these processes. These guidelines are not meant to be a formulaic set of rules, because the appropriate assays depend in part on the question being asked and the system being used. In addition, we emphasize that no individual assay is guaranteed to be the most appropriate one in every situation, and we strongly recommend the use of multiple assays to monitor autophagy. In these guidelines, we consider these various methods of assessing autophagy and what information can, or cannot, be obtained from them. Finally, by discussing the merits and limits of particular autophagy assays, we hope to encourage technical innovation in the field.

Beyond Prejudice : conservation in the City : a case study from Switzerland

Conservation in the city is challenging because of a continued view that the urban realm is antithetical to nature. This was clearly the case when the first Swiss National Park was established at the beginning of the 20th century. New Swiss legislation brought new approaches to the establishment of natural parks, in particular by including human activities as a logical component in their development. In 2010, a Federal think tank discussed opportunities for launching a new kind of park: the Urban Natural Park. This paper reports an analysis of this discussion, together with the study of the literature dealing with conservation in the city and natural parks. It shows that a clear antagonism between city and nature still remains present, reflected in an implicit hierarchy hidden in the designation of natural parks: wild nature is nominated as the best nature; if not wild, the best nature is identified as rural; if neither wild nor rural, nature is thought not to be the concern of natural park policy. The Swiss Biodiversity Strategy implemented in 2012 is a recent recognition of the importance of urban nature for biodiversity conservation. This recognition, however, condemns urban nature to a special status, situated outside the usual framework of conservation management. I conclude by arguing that anti-urban bias must be addressed because it inhibits effective conservation strategy, prevents the identification of existing environmental qualities of cities and, eventually, has negative impacts on biological conservation outside the city because it fosters urban spreading.

Diaspore traits discriminate good from weak colonisers on high elevation summits

The richness of plant species in Swiss alpine-nival summits increased during the climate warming of the 20th century. Thirty-seven summits (2797-3418 m a.s.l.) with both old (~1900-1920) and recent (~2000) plant inventories were used to test whether biological species traits can explain the observed rates of summit colonisation. Species were classified into two groups: good colonisers (colonising five or more summits) and weak colonisers (fewer than five new summits). We compared species traits related to growth, reproduction and dispersal between these two groups and between the good colonisers and a group of high alpine grassland species. The observed colonisation pattern was subsequently compared to a simulated random colonisation pattern. The distribution of new species on the summits was not random, and 16 species exhibited a colonisation rate higher than expected by chance. Taraxacum alpinum aggr. and Cardamine resedifolia were the best colonisers. Results showed that diaspore traits enhancing long-distance dispersal were more frequent among good colonisers than among weak colonisers. Good colonisers were mostly characterised by pappi or narrow wings on their diaspores. Both groups were able to grow on soils more bare and rocky than species from the alpine grasslands. All other biological traits that we considered were similar among the three alpine species groups. These results are important for improving predictive models of species distribution under climate change

Ambientalitació del camp de golf PGA Catalunya

Estudi del camp de golf PGA Catalunya de Caldes de Malavella, l’aigua de reg, ús de models nòrdics poc adequats al clima mediterrani, tipus de gespa i integració del camp al medi. Es proposen una sèrie de mesures per tal de millorar l’eficiència dels diferents processos i obtenir així un benefici ambiental i econòmic

Restauració fluvial del riu Onyar

Diagnosi de l’estat actual del riu Onyar per tal de proposar unes directrius orientatives que permetin aconseguir el bon estat ecològic del medi fluvial. Aquestes propostes es presenten en format de fitxes segons els trams principals on cal actuar i les actuacions més concretes per a cada un d’ells

El llarg silenci : Una lectura de Càmfora, de Maria Barbal

Aquest treball de final de carrera proposa una interpretació de Càmfora, de Maria Barbal. Els objectes de l'estudi són l'anàlisi de la construcció psicològica i l'evolució dels personatges (sobretot els femenins) en un context de la migració rural dels anys seixanta cap a les ciutats i l'efecte que té aquest viatge en cadascun dels personatges, atenent al desarrelament, el trencament de l'estructura familiar, del canvi de paradigma relacional, del sistema de valors i l'oportunitat que representa la ciutat per a la protagonista. Així mateix, s'estudia la construcció de la novel·la a través de les diverses veus narratives i l'adscripció de l'obra al Cicle de Pallars, així com la seva recepció.

Eduard Toldrà : sis sonets per a violí i piano

Eduard Toldrà i Soler fou una persona important i significativa per a la societat catalana de principis del segle XX. La seva vida musical és increïblement ampla, ja que abasta facetes de violinista, compositor, director i pedagog. A més, Toldrà va estar sempre immers en la cultura catalana, en l'art en general, i en particular en la poesia. És per aquest motiu que trobem tanta poesia en la seva música. En el següent treball aprofundeixo en l'estudi d'una de les seves obres, Sis Sonets per a violí i piano. A través de l'anàlisi d'aquestes sis peces, coneixerem també al personatge d'Eduard Toldrà i el seu context cultural. Veurem que la seva música se situa fora dels trets estilístics “hispànics” de l'època i que, sota els tòpics de música española, les etiquetes no hi fan cap mena de justícia.