Differences in therapeutic alliance when working with an interpreter: a preliminary study

This preliminary study aims to analyze the therapeutic alliance in a crosscultural triadic setting, where there is a therapist and a client who speak a different language but are able to interact thanks to an interpreter/cultural mediator. The participants' (therapists, clients, interpreters) representations associated with the notion of therapeutic alliance, and the level of alliance between each group was obtained and compared. Clients (N = 9) were all from Albanese origin. The results show that the three groups of participants give particular meanings to the alliance and tend to evaluate their alliance level differently. The interpreter's mediating role in the construction of the therapeutic alliance is discussed.

Poètiques del desig. Alteritat i escriptura a l’obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses

[cat] La present investigació parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen la representació del desig. Partint de l’estreta vinculació entre aquest marc teòric i les noves formulacions del subjecte líric postmodern, hem proposat l’estudi de tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexió a la poesia catalana des d’aquest quadre teòric: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Per aquest motiu, l’objectiu central de la tesi és demostrar, a través de la categoria del desig, com l’alteritat eroticoamorosa és un dels centres de representació i experimentació dels límits del subjecte poètic i quins efectes té en la construcció de la identitat textual i en el que hem anomenat matèria-emoció. La tesi no pretén ser un estudi comparatiu dels tres autors, sinó que, capturant les tres trajectòries en paral•lel, situa cada poètica en un punt de no retorn respecte al desig i la seva representació. Atès això, és, metafòricament, el signe desig, en els seus tres plans, el que unifica els tres paradigmes que hem sotmès a anàlisi: Gabriel Ferrater com a referent, Maria-Mercè Marçal en qualitat de significat i Enric Casasses, portador del significant. El primer capítol va més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltació d’una subjectivitat única i monolítica, per comprendre en què consisteix la dissolució del jo líric en tant que fonament de l’enunciació del subjecte en el vers. És una proposta metodològica que, prenent com a centre l’intent de construcció d’una teoria del poema basada en l’expansió del jo cap a l’Altre, analitza algunes de les variables retòriques i ontològiques que coparticipen en la formulació teòrica de subjecte líric incomplet o fragmentat en el moment d’enunciar-se. D’aquesta manera, amb una voluntat de teixir uns ítems teòrics per on circuli el concepte de jo líric versus l’Altre (poesia de l’alteritat, “llei de l’assentiment”, “apropiació” de l’enunciat o, sobretot, matèria-emoció), l’escriptura poètica es concep com un joc de forces entre la performativitat del subjecte líric i la recerca de la seva pròpia subjectivitat. Aquesta crisi del subjecte i la impossibilitat de restituir una relació unilateral respecte a l’Altre, cobren una especial rellevància quan el motor o força que activa la relació d’alteritat és el moviment que impulsa el jo fora de les seves pròpies estructures per atènyer l’altre/a (subjecte desitjat) o absorbir-lo: el desig. La segona part del primer capítol està destinada a definir les aproximacions teòriques sobre la representació del desig —encercades en un posicionament postestructuralista conjuminat amb la crítica literària feminista—, que ens permeten assentar les coordenades interpretatives per portar a terme l’estudi de la formalització de tres subjectes lírics que cerquen en l’escriptura el seu propi esdevenir com a subjectes desitjants. Així és que al llarg del segon capítol hem interrogat les tres poètiques resseguint els espais comuns erigits en la nostra proposta de marc interpretatiu. Per fer-ho, ens hem centrat en Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, amb especial èmfasi a “Teoria dels cossos”. En el cas de Maria-Mercè Marçal, hem estudiat exhaustivament el primer poemari que inaugura l’escriptura del desig lèsbic, Terra de Mai, tot establint una contigüitat temàtica amb “Sang presa” (dins de La germana, l’estrangera). I, finalment, hem resseguit la poesia d’Enric Casasses d’una forma transversal, a partir de les obres més significatives entorn al subjecte de recerca, com ara La cosa aquella, “Alquímia d’amor” (dins de Començament dels començaments i ocasió de les ocasions), D’equivocar-se així, Calç i, sobretot, Do’m. Drama en tres actes. Primer de tot, hem definit les coordenades del subjecte desitjant en relació amb el subjecte del desig, la qual cosa ens ha exigit l’anàlisi de l’enunciació del jo líric, respectivament. La recerca de les directrius fundacionals de les subjectivitats líriques —actives des del moment en què sorgeix la demanda del desig (implícita o explícita)―, han fet palesa, progressivament, la problemàtica suficiència ontològica del subjecte que deriva, al seu torn, de l’encontre amb l’altre/a. Així hem arribat a mesurar la distància inexorable que separa el jo del tu, amb resultats ben diferents. Ferrater, que anihila sorprenentment el subjecte líric, ha estat el primer port d’una singladura que, en arribar a Marçal, ens ha permès conèixer la continuïtat del ser: el despertar del desig és l’origen de la individuació dels subjectes agents del plaer en detriment de la compleció identitària. I hem navegat, finalment, fins a Casasses, qui defensa al llarg de la seva obra una individuació com a centre ètic de l’acte amorós. En una segona part, hem estudiat la representació de l’altre/a en cada corpus poètic. En el cas de Ferrater, les dones no només activen l’alteritat eroticoamorosa concreta en cada poema, sinó que, des d’un punt de vista metapoètic, esdevenen constitutives de la subjectivitat lírica en la recerca de la identitat que té lloc al llarg de Les dones i els dies. Partint de la figura de “Teseu”, poema que emmiralla i significa el procés d’escriptura poètica, hem explorat la formalització del desig en funció de les diferents representacions de la dona en paral•lel amb les posicions enunciatives del jo líric. Al llarg d’aquest recorregut, la representació del cos del desig (la fragmentació, la carícia, la mirada, etc.) i l’espai on aquest cos s’esdevé (la cambra), han estat els dos epicentres mitjançant els quals hem conclòs que la dona es presenta com un cos resistent que guia el jo líric a negar, paradoxalment, el mateix desig. La impossibilitat de satisfer el desig es manifesta, així, amb una reformulada pèrdua dels límits del subjecte desitjant. En els versos marçalians el desig emergeix com un gran torrent que arrossega al jo líric a mesurar-se en la distància que la separa de l’altra. A partir de l’altra especular, les primeres sextines de Terra de mai obren un nou ordre del jo i del tu en el discurs amorós: l’equivalència física dels cossos amants/amats extrema la fusió tant física com amorosa que es convertirà en l’acció transformadora i afirmativa de la identitat. Amb això, Marçal desarticula la gestió fal•logocèntrica del desig i l’ubica com una categoria des de la qual emprèn la construcció d’una subjectivitat lírica femenina i lèsbica. En aquest sentit, mitjançant la presència nítida d’una exploració i reconstrucció del cos de dona albirat des del desig homoeròtic, la poeta desplega la renovació d’una simbologia eròtica que configura un cosmos corporal totalment nou: cossos d’aigua i sang. Marçal busca en els fluids corporals femenins (l’aigua, la sang menstrual, la sang del trau o, fins i tot, el vòmit), la transposició dels marges corporals als textuals, convertint el poema no en un paral•lel verbal de l’experiència del desig sinó en un paral•lel corporal. En un primer moment, la representació de l’altra és indissociable de les imatges especulars (aigua o mirall). Aquesta és la fase de continuïtat, de la compleció identitària a través de l’experiència de la jouissance, i està constituïda per tres eixos: la confusió dels límits entre el jo i la seva altra, la fusió de les dues subjectivitats i l’afirmació de la unicitat amb el verb “som”. A continuació, hem resseguit com aquest “ser u” es trenca a mesura que el jo poètic es va singularitzant. Aquest segon moment és on el desig irromp al llenguatge del plaer i es converteix en una passió altament destructiva. La dissimilació amb el tu i la nostàlgia de la “fal•laç utopia d’una fusió absoluta” bolquen el poema cap a un jo poètic mutilat, que cerca un cos absent i l’espai de plenitud d’un subjecte líric que es troba irreparablement ferit (“Sang presa”). La poesia de Casasses trava la representació de l’altre amorós en la modalitat dialògica dels versos (el parlar). El fenomen de l’enunciació poètica casassiana s’emmarca en unes estructures poemàtiques que invoquen, des de l’origen, el Tu, apel•lant, així, al problema estrictament postmodern de la unicitat del jo líric i de la identitat en el procés d’escriptura. Atès això, el poema es convertirà en un dir ofert a l’Altre com a demanda del llenguatge, motiu pel qual el desig emergeix com a motor de l’escriptura poètica. Abans d’endinsar-nos específicament a l’eclosió del Tu en tant que altre amorós, ha calgut esclarir les coordenades generals del Tu en majúscules per esbossar els trets fonamentals de la significació poètica. Així, doncs, hem analitzat com es despleguen els diferents tu en l’enunciació, ja sigui quan aquest refereix al lector o a la poesia (recursos metapoètics), quan correspon a l’amor/desig (governador del subjecte de l’escriptura) i, finalment, quan el tu condensa l’altre amorós (amor particular). En aquest darrer cas, hem proposat una possible escala de transcendència del tu respecte al jo líric: d’un tu amorós totalitzador (la lluna) fins al subjecte del desig, la dona. Paral•lelament, la representació de l’amada és indissociable del concepte d’emoció lírica creada a través de la modelització del dir del jo poètic. Per aquest fet, hem classificat la irrupció del subjecte desitjat en diferents graus de referencialitat: el “tu” present, el “tu” absent i el “tu” de destinació. En un tercer apartat, hem intentat respondre a una de les grans problemàtiques que giren entorn a les escriptures del desig: és possible la seva representació? Ferrater ens enfronta davant de l’indicible. La poètica ferrateriana se situa en un distanciament deliberat de les emocions, la qual cosa circumscriu l’expressió del desig en el marc d’allò incomunicable de l’experiència. Consegüentment, hem abordat la formalització del desig a través del concepte d’imaginació tot analitzant com el poeta aconsegueix elevar l’energia emotiva del llenguatge a partir de les relacions entre la paraula i els seus absents, i com això ens permet parlar del poema en tant que matèria-emoció. Així mateix, hem conclòs que Ferrater captura l’indicible en el text jugant amb els límits representatius del llenguatge. Per abordar les escriptures del desig marçaliana i casassiana hem recorregut als plecs de la matèria-emoció encarats a l’écart: la fractura de l’epidermis del poema causada per l’erupció de la vida corporal, pulsional i afectiva del subjecte de l’escriptura. El ritme pulsional del desig (escena d’escriptura i escena amorosa) i la veu (poiesis) es converteixen en els fonaments de la construcció d’unes subjectivitats líriques que s’inscriuen en una posició femenina, allà on el cos amb estat d’apetència cerca la continuïtat en l’escriptura. Concretament, hem resseguit la formalització de l’absència de l’altra en els versos de Marçal, la qual recorre a figuracions com l’espera, el buit, la desfeta del mirall, l’assassinat dels cossos en plenitud, entre altres imatges que activen el salt de l’eros al thanatos; així com, també, les estructures interrogatives que signifiquen la impossibilitat d’experimentar el desig del desig de l’altra. Respecte a l’obra de Casasses, el poeta troba en la forma dramàtica el mitjà idoni per experimentar les possibilitats de la representació del desig: Do’m. Mitjançant una exegesi detallada del drama, hem pogut concloure que, tal com postula Barthes, l’única construcció textual possible d’allò amorós es troba en formular el que té d’intractable, i això només es pot representar a partir de l’acció mateixa. Talment, Casasses porta a l’extrem la modalitat dialògica pròpia de la seva poesia per escenificar l’encontre amorós i la construcció in progress del subjecte desitjant a través del dir-se l’amor. Finalment, la investigació intenta oferir una resposta al voltant de la conjunció desig, subjectivitat lírica i identitat. Aquestes tres coordenades ens permeten elevar les diferents representacions del desig a l’alçada de les millors poètiques contemporànies. L’ètica i l’estètica ferrateriana es congreguen en l’espai de l’erotisme moral. Ferrater concep el vers com un mètode fenomenològic a través del qual inscriu una actitud poètica que no es pot pensar sense la formalització del subjecte desitjant. Atès això, amb Les dones i els dies s’inaugura la categoria del desig en relació amb els límits d’expressió del subjecte líric. Marçal obre les portes a l’espai literari femení i lèsbic amb una escriptura poètica creadora de nous àmbits per a l’expressió del desig. La cerca d’un nou ordre simbòlic en el llenguatge poètic està estretament vinculada amb la construcció d’una subjectivitat tant política com poètica, un dels trets principals de la qual és la reivindicació i afirmació del plaer sexual femení. D’aquesta manera, el desig a l’obra de la poeta és portador d’una actitud i praxi política que troba la seva màxima expressió en la conquesta d’una llengua abolida. Per acabar, Casasses invoca l’espai de la paraula viva per articular l’acompliment de la funció poètica. A través de la poesia recitada, ja sigui des d’un punt de vista teòric com en la seva performance escènica, construeix una nova i fundacional experiència poètica que troba el seu paral•lel amb l’experiència amorosa. En aquest nou espai de circulació de la paraula poètica hi situa una subjectivitat lírica fundada en el moviment ètic cap a l’altre encarnat en el cos, la veu i el ritme.

Use of LIDAR-based Elevation Data for Highway Drainage Analysis: A Qualitative Assessment, 2003

US Geological Survey (USGS) based elevation data are the most commonly used data source for highway hydraulic analysis; however, due to the vertical accuracy of USGS-based elevation data, USGS data may be too “coarse” to adequately describe surface profiles of watershed areas or drainage patterns. Additionally hydraulic design requires delineation of much smaller drainage areas (watersheds) than other hydrologic applications, such as environmental, ecological, and water resource management. This research study investigated whether higher resolution LIDAR based surface models would provide better delineation of watersheds and drainage patterns as compared to surface models created from standard USGS-based elevation data. Differences in runoff values were the metric used to compare the data sets. The two data sets were compared for a pilot study area along the Iowa 1 corridor between Iowa City and Mount Vernon. Given the limited breadth of the analysis corridor, areas of particular emphasis were the location of drainage area boundaries and flow patterns parallel to and intersecting the road cross section. Traditional highway hydrology does not appear to be significantly impacted, or benefited, by the increased terrain detail that LIDAR provided for the study area. In fact, hydrologic outputs, such as streams and watersheds, may be too sensitive to the increased horizontal resolution and/or errors in the data set. However, a true comparison of LIDAR and USGS-based data sets of equal size and encompassing entire drainage areas could not be performed in this study. Differences may also result in areas with much steeper slopes or significant changes in terrain. LIDAR may provide possibly valuable detail in areas of modified terrain, such as roads. Better representations of channel and terrain detail in the vicinity of the roadway may be useful in modeling problem drainage areas and evaluating structural surety during and after significant storm events. Furthermore, LIDAR may be used to verify the intended/expected drainage patterns at newly constructed highways. LIDAR will likely provide the greatest benefit for highway projects in flood plains and areas with relatively flat terrain where slight changes in terrain may have a significant impact on drainage patterns.

Schemata as a framework for full body and physical design interfaces

Digital art interfaces presents cognitiveparadigms that deals with the recognition of the symbols and representations through interaction.What is presented in this paper is anapproximation of the bodily experience in that particular scenario and a new proposal which has the aim to contribute more ideas and criteria in the analysis of the learning process of aparticipant discovering an interactive space or interface. For that I propose a first new approach where metaphorically I tried to extrapolate the stages of the psychology of development stated byJean Piaget in the interface design domain.

Collective symbolic coping with disease threat and othering: A case study of avian influenza

Much research studies how individuals cope with disease threat by blaming out-groups and protecting the in-group. The model of collective symbolic coping (CSC) describes four stages by which representations of a threatening event are elaborated in the mass media: awareness, divergence, convergence, and normalization. We used the CSC model to predict when symbolic in-group protection (othering) would occur in the case of the avian influenza (AI) outbreak. Two studies documented CSC stages and showed that othering occurred during the divergence stage, characterized by an uncertain symbolic environment. Study 1 analysed media coverage of AI over time, documenting CSC stages of awareness and divergence. In Study 2, a two-wave repeated cross-sectional survey was conducted just after the divergence stage and a year later. Othering was measured by the number of foreign countries erroneously ticked by participants as having human victims. Individual differences in germ aversion and social dominance orientation interacted to predict othering during the divergence stage but not a year later. Implications for research on CSC and symbolic in-group protection strategies resulting from disease threat are discussed.

Plasticity in the sensorimotor cortex induced by Music-supported therapy in stroke patients: a TMS study.

Playing a musical instrument demands the engagement of different neural systems. Recent studies about the musician"s brain and musical training highlight that this activity requires the close interaction between motor and somatosensory systems. Moreover, neuroplastic changes have been reported in motor-related areas after short and long-term musical training. Because of its capacity to promote neuroplastic changes, music has been used in the context of stroke neurorehabilitation. The majority of patients suffering from a stroke have motor impairments, preventing them to live independently. Thus, there is an increasing demand for effective restorative interventions for neurological deficits. Music-supported Therapy (MST) has been recently developed to restore motor deficits. We report data of a selected sample of stroke patients who have been enrolled in a MST program (1 month intense music learning). Prior to and after the therapy, patients were evaluated with different behavioral motor tests. Transcranial Magnetic Stimulation (TMS) was applied to evaluate changes in the sensorimotor representations underlying the motor gains observed. Several parameters of excitability of the motor cortex were assessed as well as the cortical somatotopic representation of a muscle in the affected hand. Our results revealed that participants obtained significant motor improvements in the paretic hand and those changes were accompanied by changes in the excitability of the motor cortex. Thus, MST leads to neuroplastic changes in the motor cortex of stroke patients which may explain its efficacy.

Plasticity in the sensorimotor cortex induced by Music-supported therapy in stroke patients: a TMS study.

Playing a musical instrument demands the engagement of different neural systems. Recent studies about the musician"s brain and musical training highlight that this activity requires the close interaction between motor and somatosensory systems. Moreover, neuroplastic changes have been reported in motor-related areas after short and long-term musical training. Because of its capacity to promote neuroplastic changes, music has been used in the context of stroke neurorehabilitation. The majority of patients suffering from a stroke have motor impairments, preventing them to live independently. Thus, there is an increasing demand for effective restorative interventions for neurological deficits. Music-supported Therapy (MST) has been recently developed to restore motor deficits. We report data of a selected sample of stroke patients who have been enrolled in a MST program (1 month intense music learning). Prior to and after the therapy, patients were evaluated with different behavioral motor tests. Transcranial Magnetic Stimulation (TMS) was applied to evaluate changes in the sensorimotor representations underlying the motor gains observed. Several parameters of excitability of the motor cortex were assessed as well as the cortical somatotopic representation of a muscle in the affected hand. Our results revealed that participants obtained significant motor improvements in the paretic hand and those changes were accompanied by changes in the excitability of the motor cortex. Thus, MST leads to neuroplastic changes in the motor cortex of stroke patients which may explain its efficacy.

Plasticity in the sensorimotor cortex induced by Music-supported therapy in stroke patients: a TMS study.

Playing a musical instrument demands the engagement of different neural systems. Recent studies about the musician"s brain and musical training highlight that this activity requires the close interaction between motor and somatosensory systems. Moreover, neuroplastic changes have been reported in motor-related areas after short and long-term musical training. Because of its capacity to promote neuroplastic changes, music has been used in the context of stroke neurorehabilitation. The majority of patients suffering from a stroke have motor impairments, preventing them to live independently. Thus, there is an increasing demand for effective restorative interventions for neurological deficits. Music-supported Therapy (MST) has been recently developed to restore motor deficits. We report data of a selected sample of stroke patients who have been enrolled in a MST program (1 month intense music learning). Prior to and after the therapy, patients were evaluated with different behavioral motor tests. Transcranial Magnetic Stimulation (TMS) was applied to evaluate changes in the sensorimotor representations underlying the motor gains observed. Several parameters of excitability of the motor cortex were assessed as well as the cortical somatotopic representation of a muscle in the affected hand. Our results revealed that participants obtained significant motor improvements in the paretic hand and those changes were accompanied by changes in the excitability of the motor cortex. Thus, MST leads to neuroplastic changes in the motor cortex of stroke patients which may explain its efficacy.

Normalisation et dimension culturelle des délocalisations de services : les cas du Maroc et de l'Inde

Cette thèse explore le rôle de la normalisation technique dans les délocalisations de services en Inde et au Maroc. La recherche appréhende le phénomène en opposant explicitement ou implicitement deux modèles. Un modèle serviciel dans lequel les activités de services sont difficilement délocalisables parce que non-mesurables ; un modèle industriel qui articule des activités de services mesurables par les normes techniques et susceptibles d'être délocalisés dans les pays du Sud à bas salaires. Notre thèse s'interroge sur la manière dont les relations Nord-Sud peuvent s'appréhender au sein de cette dichotomie et propose une réflexion épistémologique sur les représentations culturelles induites au sein de ce cadrage. A partir d'une perspective qui combine les apports de l'économie politique culturelle, la sociologie économique et les études postcoloniales au sein de l'économie politique internationale, elle mobilise trois catégories (la normalisation technique, l'imaginaire économique, la qualité). Ces catégories nous permettent de suggérer la centralité des enjeux de pouvoirs dans la définition de ce que sont les activités de services. L'analyse empirique suggère que les délocalisations de services au Maroc et en Inde expriment des réalités plus poreuses et plus dynamiques que la dichotomie entre modèle serviciel et modèle industriel laisse entendre. Elle met en évidence la capacité d'agir des acteurs des pays du Sud et suggère que les normes techniques ont une fonction politique à travers leurs fonctions de mesure. Abstract This thesis explores the role of technical standards in offshore outsourcing in India and Morocco. Current research captures the phenomenon while opposing explicitly or implicitly two models of production. A service-based model in which service activities are difficult to relocate because they are non-measurable; an industrial model that articulates service activities measured with technical standards and that may be outsourced to developing countries with low wages. Our thesis questions how North-South relations can be grasped within this dichotomy and offers an epistemologica! reflection on cultural representations induced within this framework. From a perspective that combines the contributions of cultural political economy, economic sociology and postcolonial studies in international political economy, it mobilizes three categories (technical standardization, the economic imaginary and quality). These categories allow us to suggest the centrality of power issues in the definition of service activities. The empirical analysis suggests that offshoring of services in Morocco and India express more porous and dynamic realities than the dichotomy suggested between a service model and an industrial model. It highlights the ability of the actors to act in the South and suggests that technical standards have a political function through their measurement functions.

Neural plasticity associated with recently versus often heard objects.

In natural settings the same sound source is often heard repeatedly, with variations in spectro-temporal and spatial characteristics. We investigated how such repetitions influence sound representations and in particular how auditory cortices keep track of recently vs. often heard objects. A set of 40 environmental sounds was presented twice, i.e. as prime and as repeat, while subjects categorized the corresponding sound sources as living vs. non-living. Electrical neuroimaging analyses were applied to auditory evoked potentials (AEPs) comparing primes vs. repeats (effect of presentation) and the four experimental sections. Dynamic analysis of distributed source estimations revealed i) a significant main effect of presentation within the left temporal convexity at 164-215ms post-stimulus onset; and ii) a significant main effect of section in the right temporo-parietal junction at 166-213ms. A 3-way repeated measures ANOVA (hemisphere×presentation×section) applied to neural activity of the above clusters during the common time window confirmed the specificity of the left hemisphere for the effect of presentation, but not that of the right hemisphere for the effect of section. In conclusion, spatio-temporal dynamics of neural activity encode the temporal history of exposure to sound objects. Rapidly occurring plastic changes within the semantic representations of the left hemisphere keep track of objects heard a few seconds before, independent of the more general sound exposure history. Progressively occurring and more long-lasting plastic changes occurring predominantly within right hemispheric networks, which are known to code for perceptual, semantic and spatial aspects of sound objects, keep track of multiple exposures.

Wigner higher-order spectra: definition, properties, computation and application to transient signal analysis

The Wigner higher order moment spectra (WHOS)are defined as extensions of the Wigner-Ville distribution (WD)to higher order moment spectra domains. A general class oftime-frequency higher order moment spectra is also defined interms of arbitrary higher order moments of the signal as generalizations of the Cohen’s general class of time-frequency representations. The properties of the general class of time-frequency higher order moment spectra can be related to theproperties of WHOS which are, in fact, extensions of the properties of the WD. Discrete time and frequency Wigner higherorder moment spectra (DTF-WHOS) distributions are introduced for signal processing applications and are shown to beimplemented with two FFT-based algorithms. One applicationis presented where the Wigner bispectrum (WB), which is aWHOS in the third-order moment domain, is utilized for thedetection of transient signals embedded in noise. The WB iscompared with the WD in terms of simulation examples andanalysis of real sonar data. It is shown that better detectionschemes can be derived, in low signal-to-noise ratio, when theWB is applied.

Les représentations d'attachement du jeune enfant. Développement d'un système de codage pour les histoires à compléter

Les histoires d'attachement à compléter de Bretherton et Ridgeway (1990) constituent un moyen d'évaluer les narratifs d'enfants dès l'âge de 3 ans. Dans le présent article, nous présentons un Q-sort permettant de coder ces productions enfantines. Des scores à 4 dimensions d'attachement (sécurité, désactivation, hyperactivation, désorganisation) peuvent être obtenus grâce à une comparaison des réponses du sujet à celles de prototypes. Par ailleurs, une analyse en composantes principales a permis de définir 6 échelles, correspondant chacune à un aspect spécifique du jeu. Certains aspects des narratifs semblent influencés par le sexe et l'âge de l'enfant, mais non par son QI. Des exemples d'application du Q-sort sont présentés, notamment pour l'étude de la transmission intergénérationnelle des stratégies d'attachement ou pour l'étude de l'implication des représentations et des capacités narratives en matière de psychopathologie. Bretherton and Ridgeway's (1990) attachment story completion task allows for the assessment of child narratives as early as 3 years of age. In the present article, we present a Q-sort for the coding of these child productions. Scores on 4 attachment dimensions (security, deactivation, hyperactivation, disorganization) can be computed by comparing participants' responses to those of each prototype. Following a principal components analysis, 6 scales have been defined, each one corresponding to some specific aspects of child play. Certain aspects of child narratives seem to be influenced by gender and age, but not by IQ. Examples of possible applications of the Q-sort are presented, such as its use in the study of intergenerational transmission of attachment strategies or the study of the role of representations and narrative competence in psychopathology.

Auditory-somatosensory multisensory interactions in humans: dissociating detection and spatial discrimination.

Simple reaction times (RTs) to auditory-somatosensory (AS) multisensory stimuli are facilitated over their unisensory counterparts both when stimuli are delivered to the same location and when separated. In two experiments we addressed the possibility that top-down and/or task-related influences can dynamically impact the spatial representations mediating these effects and the extent to which multisensory facilitation will be observed. Participants performed a simple detection task in response to auditory, somatosensory, or simultaneous AS stimuli that in turn were either spatially aligned or misaligned by lateralizing the stimuli. Additionally, we also informed the participants that they would be retrogradely queried (one-third of trials) regarding the side where a given stimulus in a given sensory modality was presented. In this way, we sought to have participants attending to all possible spatial locations and sensory modalities, while nonetheless having them perform a simple detection task. Experiment 1 provided no cues prior to stimulus delivery. Experiment 2 included spatially uninformative cues (50% of trials). In both experiments, multisensory conditions significantly facilitated detection RTs with no evidence for differences according to spatial alignment (though general benefits of cuing were observed in Experiment 2). Facilitated detection occurs even when attending to spatial information. Performance with probes, quantified using sensitivity (d'), was impaired following multisensory trials in general and significantly more so following misaligned multisensory trials. This indicates that spatial information is not available, despite being task-relevant. The collective results support a model wherein early AS interactions may result in a loss of spatial acuity for unisensory information.

UniPathway: a resource for the exploration and annotation of metabolic pathways.

UniPathway (http://www.unipathway.org) is a fully manually curated resource for the representation and annotation of metabolic pathways. UniPathway provides explicit representations of enzyme-catalyzed and spontaneous chemical reactions, as well as a hierarchical representation of metabolic pathways. This hierarchy uses linear subpathways as the basic building block for the assembly of larger and more complex pathways, including species-specific pathway variants. All of the pathway data in UniPathway has been extensively cross-linked to existing pathway resources such as KEGG and MetaCyc, as well as sequence resources such as the UniProt KnowledgeBase (UniProtKB), for which UniPathway provides a controlled vocabulary for pathway annotation. We introduce here the basic concepts underlying the UniPathway resource, with the aim of allowing users to fully exploit the information provided by UniPathway.

Justification du système économique et perception du travail en groupe

L'étude classique des attributions de responsabilité instiguée par Heider en psychologie sociale s'est principalement bornée à aborder ce processus psychosocial dans une perspective individualiste qui se cantonne aux niveaux intra-individuel et interpersonnel (selon la distinction opérée par Doise). Les réflexions et les travaux empiriques présentés dans cette thèse ont deux objectifs. Dans un premier temps, il s?agit d'élargir cette perspective aux autres niveaux sociologique et idéologique (en faisant notamment recours à l'approche des attributions sociales et aux propositions de Fauconnet sur les règles de responsabilité). Deuxièmement, il s?agit d'éprouver la pertinence d'une telle approche dans un contexte particulier : celui du travail en groupe dont la nature des rapports sociaux qui y étaient présentés ont été manipulés à l'aide de scénarii chez des étudiant-e-s de l?Université de Lausanne. L?objectif principal de cette thèse est donc de tester un modèle d?ancrage des attributions de responsabilité qui permette de souligner les dynamiques représentationnelles sous-jacentes en termes de légitimation ou de remise en cause de l?organisation des groupes. Dans l?ensemble les résultats indiquent que si la nature des rapports sociaux (re)présentés dans un groupe sont de puissants déterminants de la manière de légitimer ou de remettre en cause l?organisation des groupes, le niveau individuel d'adhésion à des croyances idéologiques dominantes, comme la justification du système économique, représente un modérateur des prises de position des répondant-e-s interrogé-e-s. De plus, il semble que ces processus évoluent dans le temps, faisant ainsi apparaître l'existence de phénomènes de socialisation relativement plus complexes que ne le laissent entendre les recherches actuellement effectuées dans ce domaine. En effet, si des connaissances idéologiques sur le monde sont acquises dans les filières universitaires et n?interviennent pas toujours dans les processus de formation des représentations du travail en groupe, des connaissances spécifiques aux disciplines et à la politique de sélection universitaire semblent intervenir dans le processus de légitimation des rapports sociaux dans les groupes au niveau des attributions. En tentant une articulation entre les concepts d?ancrage des représentations sociales, d?attribution et de socialisation, cette thèse permet ainsi de souligner la pertinence qu?il y a à insérer une problématique en termes de croyances idéologiques dans l?étude des groupes sociaux.<br/><br/>Heider?s approach of responsibility attributions almost exclusively emphasized on an individualistic point of view ; i.e. focusing at an intraindividual and interpersonnal level of analysis according to Doise?s distinction. The reflexions and empirical studies presented here firstly aim at broaden this perspective by taking socio-structural as well as societal levels of analysis into account. Secondly, it is to test this approach in the particular domain of organized groups. Manipulation of the structure of social relations in work groups on screenplays were undertaken (in a population of students from the Lausanne University). Hence, the main goal of these studies is to test the impact of the social ancoring of social representations in the responsibility processes in terms of legitimation or opposition to the group organization. All in all, the results show that social structures are powerfull predictors of the formation of social representations of a work situation and so forth of the attribution process. Nevertheless hegemonic ideological beliefs, such as Economical System Justification, do play a substantial moderating role in this process. It also proves to be evolving through time. The present findings show that a complexe process of socialization is occuring during the student?s university life. Indeed, the results let us believe that ideological beliefs may not interact anytime in the group?s perception and in the construction of the representation of the situation. In the same time, it seems that more discipline specific oriented knowledge and the impact of selection policy at the Lausanne University also predict the groupe legimation process and interfer with the ideological beliefs. Trying to articulate concepts of fields of research like social representations, attribution and socialization, the present thesis allows to underline the heuristic potential of reabilitating ideological beliefs at a dispositional level in the study of group process.