La Història de la llengua catalana d'Antoni de Bastero

Revisió de la Història de la llengua catalana, manuscrit d’Antoni de Bastero, degut a l’aparició d’un segon volum manuscrit del mateix Bastero que completa el primer però que no varia substancialment les conclusions a les que es van arribar fruit de l’estudi del primer manuscrit. Es relaciona també un inventari dels papers que es conserven del canonge Bastero

Els Intel·lectuals de "La Nova Catalunya" de L’Havana

L’objectiu principal d’aquest treball és analitzar les característiques i motivacions dels intel·lectuals que es relacionaren amb Cuba durant les primeres dècades del segle XX, a partir dels casos particulars de Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc, 1875 – L’Havana, 1965), representant de les figures que s’establiren a l’Illa, i Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 – Barcelona, 1941). Aquests intel·lectuals van mantenir relacions de col·laboració amb la comunitat del Centre Català de L’Havana

Interpretació amb baixó de les Lamentacions a la Mallorca dels segles XVIII i XIX

Aquest treball es centra en les lamentacions de Setmana Santa escrites a Mallorca durant els segles XVIII i XIX i el possible ús del baixó en la seva execució. La recerca sobretot te un objectiu pràctic: aquest estudi permetrà fer una proposta d’interpretació amb el baixó d’una de les lamentacions monòdiques trobada a la Catedral de Mallorca a partir de les informacions que es desprenen d’aquest i d’altres contextos similars.

Ager Tarraconensis 5. Paisatge, poblament, cultura material i història = Landscape, Settlement, Material Culture and History Proceedings of the International Symposium

Aquesta obra recull 28 comunicacions presentades al Simposi internacional «L’ager Tarraconensis. Paisatge, poblament, cultura material i història», celebrat a Tarragona el 27 i 28 d’octubre del 2010, organitzat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica a la seu de l’Institut i a la Diputació de Tarragona. Les aportacions al simposi se centren en l'evolució del paisatge al Camp de Tarragona i en altres regions del món romà, en la varietat de les primeres estratègies de control romà del territori, en les tipologies i evolució dels establiments, en aspectes econòmics i en la dinàmica del poblament, sense faltar-hi alguna aportació de l'epigrafia. Tot plegat fa referència molt especialment al territori de Tarraco, tot i que el simposi també va comptar amb comunicacions sobre altres territoris de l'àrea catalana i saguntina i d'altres províncies romanes, com la Lusitània, les Gàl·lies i la Transpadana; les comparacions entre diferents regions han donat una riquesa notable al debat. Entre els resultats més suggerents comptem amb la constatació de la similitud en els models de romanització del territori en les diferents àrees d'àmbit català i valencià, que contrasten significativament amb els models de territoris d'Andalusia, França i Portugal.

Influència i presència de l’Institut Rousseau de Ginebra en la pedagogia catalana del primer terç del segle XX

Les influències dels corrents pedagògics internacionals i l’impacte de la pedagogia activa en l’impuls de la renovació pedagògica catalana del primer terç del segle XX han estat objecte de molts estudis, que ens permeten traçar una cartografia pedagògica europea per comprendre les claus d’aquest ampli i profund moviment de renovació que va abonar els difícils terrenys de l’educació europea des de les darreres dècades del segle XIX. En aquest mapa, caldria marcar Ginebra amb traç gruixut, unida amb Catalunya i, per extensió, Espanya. L’estudi de les fonts documentals dels arxius de l’emblemàtic Institut Jean-Jacques Rousseau, creat a Ginebra l’any 1912, i la revisió de diverses recerques i publicacions ens possibiliten una nova lectura amb l’objectiu d’aportar més elements per valorar la influència de l’institut ginebrí sobre la pedagogia catalana del primer terç del segle XX.

L'Itinerari formatiu i professional de Jesús Sanz Poch (1897-1936) : renovació pedagògica i compromís polític a Catalunya durant el primer terç del segle XX

La figura de Jesús Sanz Poch apareix citada en diverses publicacions com a resultat de la petjada que va deixar en la trajectòria docent a la Normal de Lleida i la Normal de la Generalitat a Barcelona i, també, com a conseqüència de l’aportació realitzada en els inicis del moviment Freinet a Catalunya. Ens manquen, però, estudis més amplis i aprofundits de la trajectòria d’aquest mestre i pedagog nascut al Penedès i format a Girona, Madrid i Ginebra que, malauradament, va morir molt jove i de forma inesperada, pocs mesos abans de l’esclat de la guerra civil espanyola. L’article pretén reconstruir l’itinerari formatiu i professional de Jesús Sanz i presentar les línies mestres del seu pensament educatiu a partir de l’estudi de les fonts documentals existents en les institucions on va estudiar o exercir la docència, de la revisió de la documentació de l’arxiu familiar i de la lectura i anàlisi dels textos escrits i publicats. Jesús Sanz és un clar exponent del vincle entre renovació pedagògica i compromís polític que constitueix el motor de l’avenç social i cultural al nostre país durant les primeres dècades del segle XX. La trajectòria formativa és un exemple de la inquietud intel·lectual que, insatisfeta amb la realitat propera, va furgar en les expectatives que s’obrien des de l’exterior. La preocupació envers els temes nuclears de l’univers educatiu de l’època apunta les línies d’un pensament educatiu propi en procés de construcció desenvolupat en una curta, però intensa, activitat professional.

Museus i turisme: la implicació dels museus de Girona amb el turisme

Aquest treball es centra, sobretot, en un objectiu principal que és conèixer la relació entre turisme i museus: com és aquesta relació, què en pensen diferents autors de la literatura acadèmica específica del tema. El present estudi es concreta en la relació dels museus i turisme a la ciutat de Girona. A partir d’aquest objectiu general es pretén conèixer la relació existent entre el sector museus i el sector turisme a la ciutat deGirona; conèixer les actuacions que fan els museus de la ciutat (Museu del Cinema, Museu d’Història dels Jueus, Museu-Tresor de la Catedral, Museu d’Art, Museu d’Història de la Ciutat i Museu d’Arqueologia de Girona) en relació al turisme; aproximar-se al grau d’implicació dels sis museus de Girona amb el turisme

La Gestió turística en els museus: el cas del Museu d’Art de Girona

Els objectius d’aquest treball són, per una banda, presentar i caracteritzar, de forma general i no exhaustiva, la relació existent entre el sector turístic i els equipaments museístics. Per una altra banda, exposar els primers mesos de posada en funcionament del Pla de Comunicació Turística del Museu d’Art redactat per la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona

Unes hipòtesis per a la prehistòria dels hisendats gironins

Article que a partir de l'estudi d'uns casos concrets documentats planteja diferents hipòtesis sobre les pautes de la formació dels hisendats a les comarques gironines, la cronologia seguida durant aquest procés i apunta els mecanismes interns (a la família, al patrimoni i a la comunitat pagesa) i externs que han acabat per configurar els hisendats com a grup dominant a la societat gironina del segle XIX

Les Històries de Tobies d'Andrea Vaccaro: de Nà pols al Museu Nacional d'Art de Catalunya

[cat] Aquest article intenta reconstruir la història de quatre pintures de l'artista napolità Andrea Vaccaro, actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i originàriament part d'una sèrie de 12 peces dedicada a les històries bíbliques de Tobies, propietat del virrei de Nàpols Pedro Antonio de Aragón. L'anàlisi de les obres i del context de la seva comissió a la llum d'estudis recents permet corregir-ne la datació i comprendre la importància de les quatre peces de Vaccaro del MNAC, en el marc de la circulació d'obres d'art entre el Regne de Nàpols i la península Ibèrica al llarg del segle XVII.

Andreu Sala i l'arribada del barroc a Catalunya

Andreu Sala és l’escultor que millor patentitza la introducció de l’estètica i l’univers conceptual i espiritual de l’alt-barroc romà a Catalunya. En aquest treball s’intentarà donar llum a l’univers documental que amaga amb recel les poques notícies referides a l’escultor i també aportar noves hipòtesis i arguments per tal de forjar una idea més clarivident de la vida i obra de l’imaginaire Andreu Sala

The geologic and geomorphologic maps of Santa Coloma de Farners (Girona, Spain)

Notice about the geologic and geomorphologic maps of Santa Coloma de Farners, at scale 1:10,000 published by Unitat de Geologia of the Universitat de Girona

Imposicions estructurals en el drenatge de la conca del riu Onyar (Girona)

The Onyar River basin is situated in the depression of la Selva. His origins are related to tectonic activity during Neogen in this region. In his evolution, we note a slowly and continuous downfall which directs the morphodinamical behaviour. In this sense, the drainage network has a directional trend towards the north, as consecuence of fault systems, and specially the N-S oriented one. A fault of this system has an important influence in the basin morphology, directs the drainage towards the north and avoids a closely drainage in the basin

Cronologia dels travertins de Llorà (Girona)

With the aim of radiocarbon dating Llora travertines, chemical and isotopic data of strearn water and present travertines have been analyzed. The purpose is to determine the radiocarbon activity of present travertines in order to assign an initial radiocarbon activity to the old ones. Applying this methodology we conclude that travertines are from Holocen age around 4.000 years BP

Los domos graníticos de la Cuenca del Ridaura (Girona)

Se describen los domos graníticos de la cuenca del río Ridaura. Sus caraterísticas geométricas se relacionan estrechamente con la disposición de las fracturas. Su génesis deriva de una fase subsuperficial, bajo un manto de alteración, presumiblemente desarrollada durante el Plioceno, y una fase de exhumación torrencial, que comprende desde el Plioceno terminal hasta la actualidad