940 resultados para FNDC clipping on-line
Resumo:
Aquest article dna un cop d'ull ms de prop com les qestions de legitimitat democrtica es van negociar durant la primera de les tres etapes de la redacci de la Constituci, en la Convenci sobre el Futur d'Europa (febrer de 2002-juliol 2003), i per la posterior Conferncia Intergovernamental (juliol de 2003 a juny de 2004). L'objectiu d'aquesta anlisi s avaluar el grau en qu els redactors de la Comissi Europea s'han resolt els problemes de disputes sobre la democrcia postnacional que es van debatre en la Convenci
Resumo:
Tracta dels drets fundamentals en el procs de configuraci poltica d'Europa, de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE. i de les garanties jurisdiccionals
Resumo:
La idea que intenta transmetre s que el Tractat Constitucional s una etapa ms en un cam: el desenvolupament de la Uni com a actor global. No s un salt espectacular. En molts casos no fa sin recollir el que, d'una o altra manera, ja s'estava realitzant (desenvolupament de la PESD, paper del Consell Europeu en la PESC), en altres introdueix novetats, que obren dubtes respecte al seu desenvolupament en el futur (cas del ministre o de les cooperacions estructures en Defensa)
Resumo:
En l'mbit de la poltica econmica en la Constituci es produeixen canvis que poden ser importants en el futur, referits al reforament de la capacitat de gesti de l'eurozona, a ms de convertir el BCE com una instituci sense disminuir la seva independncia. Essencialment els camgios en el mecanisme de govern pivoten al voltant de la governana de la poltica monetria i l'euro, i s'estenen als aspectes de les decisions sobre el procediment de dficit pblic excessiu. s a dir, s'avana en els mecanismes de presa de decisions que pertanyen ja al camp competencial de les poltiques de la Uni. Per contra, s'avana poc en la coordinaci de les poltiques econmiques, les competncies pertanyen als estats membres.
Resumo:
Aparentment, semblaria que entre la CE i la reforma de l'Estatut no hi hauria d'haver-hi una relaci molt directa, per l'autor pensa que s, sobretot tenint en compte com han anat les discussions entorn de la prpia CE i les expectatives que s'havien posat sobre la possibilitat de qu la CE pogus tamb fer directament un reconeixement del factor regional. L'autor creu que s important no perdre de vista que la influncia que podria tenir Catalunya a la UE.
Resumo:
L'actual UE presetna alguns elements de Constituci material que es basen en els tractats com a font suprema, el dret comunitari i les competncies prpies que aquella posseeix. La qesti de si la UE ha de tenir una Constituci formal s objectivament polmica doncs, en sentit estricte, equivaldria a tenir un Estat.
Resumo:
Hbrid i hermafrodita sn les paraules clau de la presentaci. En els anys cinquanta, mitjanant un tractat internacional, vam crear una organitzaci que, des del principi, no era noms internacional, sin alguna cosa ms. Era un tractat internacional i, com a tal, afectava als Estats per, tamb, als ciutadans i, ja el 1964, el TJCE va sentenciar que creava un ordre constitucional per a Europa. Aquesta doble naturalesa internacional i constitucional, es troba en els cromosomes europeus des de l'inici de la nostra histria comuna: Europa va nixer ja hermafrodita
Resumo:
Des de mitjans dels anys vuitanta, la UE ha dut a terme sis CIGS amb l'objectiu de revisar els Tractats comunitaris. Com podem explicar els resultats producte d'aquesta cadena de negociacions? En aquest paper mantenim que la manera com es porten les negociacions influeix els resultats de les CIG. En particular, hi ha una srie de procediments i prctiques que faciliten l'abast d'acords. Partint de la literatura del neoinstitucionalismo, derivem tres funcions dels procediments i prctiques existents a les CIG: estructurar les negociacions, distribuir la informaci i definir el rol de mediador en els processos de negociaci. Aquest argument es mostra a travs d'alguns exemples de les CIG celebrades a partir dels anys noranta.
Resumo:
Dans certains pays europens, les produits carns labors peuvent reprsenter prs de 20% de la consommation journalire de sodium. De ce fait, les industries de la viande tentent de rduire la teneur en sel dans les produits carns pour rpondre, dune part aux attentes des consommateurs et dautre part aux demandes des autorits sanitaires. Le systme QuickDrySlice process (QDS), coupl avec lutilisation de sels substituant le chlorure de sodium (NaCl), a permis de fabriquer, avec succs, des saucisses fermentes basse teneur en sel en rduisant le cycle de fabrication et sans ajout de NaCl supplmentaire. Les technologies de mesure en ligne non destructives, comme les rayons X et linduction lectromagntique, permettent de classifier les jambons frais suivant leur teneur en gras, un paramtre crucial pour adapter la dure de ltape de salaison. La technologie des rayons X peut aussi tre utilise pour estimer la quantit de sel incorpore pendant la salaison. Linformation relative aux teneurs en sel et en gras est importante pour optimiser le processus dlaboration du jambon sec en rduisant la variabilit de la teneur en sel entre les lots et dans un mme lot, mais aussi pour rduire la teneur en sel du produit final. Dautres technologies comme la spectroscopie en proche infrarouge (NIRS) ou spectroscopie microondes sont aussi utiles pour contrler le processus dlaboration et pour caractriser et classifier les produits carns labors, selon leur teneur en sel. La plupart de ces technologies peuvent tre facilement appliques en ligne dans lindustrie afin de contrler le processus de fabrication et dobtenir ainsi des produits carns prsentant les caractristiques recherches.
Resumo:
Projecte Final de Carrera usant HTML5 que desenvolupa una plataforma on-line d'intercanvi de preus per a smartphones emprant un front-end HTML i un back-end Microsoft .NET.
Resumo:
Este artigo apresenta concepes pedaggicas e aspectos sobre a legislao da educao a distncia, assim como tece consideraes sobre tecnologias educacionais e relata a experincia de utilizao de ambiente on-line de aprendizagem na graduao de Enfermagem. Foi oferecido um curso via Internet, no ambiente WebCT. O tema do curso foi Terapia Intravenosa (TIV). Inscreveram-se 49 alunos, destes, 25 concluram 50% das atividades previstas. A utilizao da Internet pode motivar o aprendiz e facilitar a incluso digital do aluno de Enfermagem. Assim, a Internet pode ser vista como uma ferramenta auxiliar til que possibilita uma ruptura espao/temporal, em que o tempo e o espao so estabelecidos de acordo com as necessidades, os interesses e a disponibilidade dos discentes.
Resumo:
A liderana uma das ferramentas imprescindvel no processo de trabalho do enfermeiro. Este estudo teve como objetivos fazer um levantamento bibliogrfico sobre liderana no contexto da enfermagem e caracterizar tal produo cientfica encontrada, com base nas variveis: ano, local de publicao e categorizao dos temas. Tratou-se de uma reviso de literatura realizada on-line na base de dados LILACS, considerando peridicos, dissertaes e teses disponveis em lngua portuguesa e espanhola, nos ltimos vinte anos. Dos 31 trabalhos selecionados, 17 (54,8%) em revista de enfermagem internacional, 10 artigos (32,2%) foram publicados em peridicos de enfermagem nacional, 3 dissertaes de mestrado (9,8%) e 1 tese de livre-docncia (3,2%), com maior predomnio de divulgao entre 1997 e 1998 (22,6%). Ao categorizar as referncias teve-se: 14 trabalhos (45,2%) sobre estilo de liderana exercido pelos enfermeiros, 15 (48,4%) reflexes sobre liderana e 2 publicaes (6,4%) discorrendo a respeito de liderana e comunicao.
Resumo:
Objetivando estudar a compreenso sobre doena mental de pacientes e familiares, realizamos um estudo bibliogrfico de publicaes em peridicos nacionais, dissertaes e teses, no perodo de 1993 a 2003. A identificao das fontes foi realizada por meio dos sistemas informatizados de busca Literatura Latino Americano de Cincias da Sade (LILACS) e o Banco de Dados Bibliogrficos da USP Catlogo on-line Global (DEDALUS). Foram selecionados 19 trabalhos e identificados quatro categorias: dificuldade de relacionamento familiar com o doente; preconceito e estigma; explicao orgnica/biolgica para a doena; o medo e a dor da loucura. A maioria dos trabalhos nos mostra que, em relao assistncia, h necessidade de apoio e expanso da rede de sade para atender essa demanda. Acredita-se que o nmero de publicaes seja pequeno diante da importncia do problema, mostrando a necessidade de novas pesquisas.
Resumo:
A generic LC-MS approach for the absolute quantification of undigested peptides in plasma at mid-picomolar levels is described. Nine human peptides namely, brain natriuretic peptide (BNP), substance P (SubP), parathyroid hormone 1-34 (PTH), C-peptide, orexines A and B (Orex-A and -B), oxytocin (Oxy), gonadoliberin-1 (gonadothropin releasing-hormone or luteinizing hormone-releasing hormone, LHRH) and α-melanotropin (α-MSH) were targeted. Plasma samples were extracted via a 2-step procedure: protein precipitation using 1vol of acetonitrile followed by ultrafiltration of supernatants on membranes with a MW cut-off of 30 kDa. By applying a specific LC-MS setup, large volumes of filtrates (e.g., 2750 μL) were injected and the peptides were trapped on a 1mm i.d.10 mm length C8 column using a 10 on-line dilution. Then, the peptides were back-flushed and a second on-line dilution (2) was applied during the transfer step. The refocalized peptides were resolved on a 0.3mm i.d. C18 analytical column. Extraction recovery, matrix effect and limits of detection were evaluated. Our comprehensive protocol demonstrates a simple and efficient sample preparation procedure followed by the analysis of peptides with limits of detection in the mid-picomolar range. This generic approach can be applied for the determination of most therapeutic peptides and possibly for endogenous peptides with latest state-of-the-art instruments.
Resumo:
Este trabalho uma reviso bibliogrfica, que objetiva refletir sobre stress e coping no perioperatrio de cncer de mama, realizada em bases de dados on-line nacionais, abrangendo trabalhos publicados de 1996 a 2006. Foram encontrados 63 artigos, sendo selecionados 17, que foram lidos, analisados e agrupados em categorias temticas: 1) O cncer de mama como estressor e o impacto do diagnstico; 2) Stress e o tratamento do cncer de mama; 3) Coping e o cncer de mama, e 4) O enfermeiro como colaborador do processo de enfrentamento. Esse trabalho permitiu identificar que vasta a literatura nacional sobre cncer de mama, mas poucos so os trabalhos que enfatizam stress e cncer de mama como processo vivenciado pela paciente. Por isso, pode dar direo a pesquisas futuras acerca dos estressores vivenciados pela mulher com cncer de mama no Brasil, e quais as estratgias de coping que ela utiliza para enfrent-los.
