Els altres parlants i la història social de la llengua

The social history of language is usually focused on collective actors. This article aims to reflect both on the speakers as individual subjects of the social history of language and on the sources which allow an approach to speakers, more precisely immigrants of the contemporary Catalonia. In very different narratives, immigrants talk about their territory of origin or economic conditions, and also about languages expressing the most varied language attitudes. Prejudices or language uses, common topics of these narratives, are fully within the field of social history of the language. Speakers cannot be always out of disciplines whose narrative axis is the time

Converses en un espai de frontera dialectal : Estudi sobre la transició dialectal en les fronteres comarcals del Priorat i del Baix Camp

Aquest és un estudi geolingüístic en una àrea de transició entre el català occidental i l'oriental situat entre els límits comarcals del Priorat i el Baix Camp. Els pobles estudiats són Cornudella, Ulldemolins, la Morera, Prades, Capafonts i Arbolí. La descripció lingüística ens permet posar en relleu les convergències i divergències dels parlars dels pobles. L'estudi recull també el lèxic més significatiu de cada població i els mapes amb els resultats.

La història de la llengua contemporània davant les escriptures populars de l'exili

The studies that have been carried out about the history of contemporary Catalan have used, generally, sources coming from literary, intellectual and politician fields. Often, sources from common people have been omitted. However, they are documents which provide a very important proof to notice not only the Catalan vitality but also the level of the application of the current rules. This article proposes to highlight ordinary writings as an object of study that will allow us analyze several aspects related to the history of language and sociolinguistics. The study focuses on the ordinary writings that emerged in the Republican exile in 1939, a capital period in the production of such documents

La Història de la llengua catalana d'Antoni de Bastero

Revisió de la Història de la llengua catalana, manuscrit d’Antoni de Bastero, degut a l’aparició d’un segon volum manuscrit del mateix Bastero que completa el primer però que no varia substancialment les conclusions a les que es van arribar fruit de l’estudi del primer manuscrit. Es relaciona també un inventari dels papers que es conserven del canonge Bastero

Influència i presència de l’Institut Rousseau de Ginebra en la pedagogia catalana del primer terç del segle XX

Les influències dels corrents pedagògics internacionals i l’impacte de la pedagogia activa en l’impuls de la renovació pedagògica catalana del primer terç del segle XX han estat objecte de molts estudis, que ens permeten traçar una cartografia pedagògica europea per comprendre les claus d’aquest ampli i profund moviment de renovació que va abonar els difícils terrenys de l’educació europea des de les darreres dècades del segle XIX. En aquest mapa, caldria marcar Ginebra amb traç gruixut, unida amb Catalunya i, per extensió, Espanya. L’estudi de les fonts documentals dels arxius de l’emblemàtic Institut Jean-Jacques Rousseau, creat a Ginebra l’any 1912, i la revisió de diverses recerques i publicacions ens possibiliten una nova lectura amb l’objectiu d’aportar més elements per valorar la influència de l’institut ginebrí sobre la pedagogia catalana del primer terç del segle XX.

La ventana indiscreta. La Historia y la Antropología Jurídicas a través de la emoción de sus textos

El monográfico que editamos en este quinto número de prohistoria es el resultado de una convocatoria realizada desde la revista, durante el año 2000, con la intención de confeccionar un dossier. La anchura de la respuesta está a la vista: las autoras y los autores que publican aquí sus investigaciones, comparten la voluntad de intentar dirigir la mirada a través de esta ventana indiscreta, que muestra la tela por el revés, por el bies y por sus hilos, y discute certidumbres secularmente instaladas. Ignasi Terradas, entrevistado por Dalla Corte, reflexiona, toma posición y asigna potencia al campo que se despliega, en clave de investigación y acción, detrás de la etiqueta aparentemente académica de la antropología jurídica. Un grupo de notables antropólogos e historiadores observan y analizan distintas facetas del universo de los derechos, las jurisdicciones, los cambiantes perfiles de delitos y delincuentes, o discutiendo las vías de realización de la 'ciudadanía', una cantera de fuentes que, para las historiografias hispánica y rioplatense, comienza a arrojar ya resultados sustantivos sobre los cuales edificar nuevas versiones de sociedades que transitan, sobre todo, la disolución del Antiguo Régimen.

La canalització de l'Ebre a la regió de Tortosa (1347-1851)

En aquest article es repassaran sumàriament els projectes de canalització de l"Ebre a la zona de Tortosa entre el s. XIV, moment en què tenim constància de les primeres intervencions, i el 1850. Per la seva importància, es deixa expressament fora el projecte que fou plantejat per la Real Compañía de Canalización del Ebro l"any 1851, ja que va ser la base de l"actual xarxa de regadiu i requereix un estudi individualitzat. Ens referirem, en certa manera, als antecedents d"aquesta realització, cosa especialment important a causa que la formulació de la proposta de la Real Compañía tingué en compte moltes de les coses que s"havien fet o intentat fer fins llavors, com ara l"assut o els canals de navegació.

Maria de Portugal, una dona amagada per la història

The points of departure of this article are our own researches which talked about Maria of Portugal and widowhood during the 14ht century, respectively. We were interested in the figure of Maria of Portugal as example of all that kind of people, mostly women but also children who were treated as change currency by their relatives. They were used to guaranty peace treaties and other agreements, but also as hostages in war times. This article is based on the study of Maria's will, which is preserved in the Arxiu de la Coroan d'Aaragó. however we also thought necessary to present the figure of Maria of Portugal in order to grasp, not only the events that marked her life, but also the way they influenced in her thoughts an feelings.

Andorra, història, documentació i arqueologia. Recerca en Època Medieval, dels darrers 30 anys.

Aquest treball de final de grau és una explicació sobre la historiografia del Principat d’Andorra, un petit país dels Pirineus Centrals, entre Espanya i França. La història, l’arqueologia i els reculls documentals que daten d’època medieval, seran l’objecte d’estudi. En aquesta època es posen els fonaments essencials per desenvolupar-se, en un futur com a un Estat. Tot ve configurat per uns pactes del 1278 i del 1288 entre els 2 cosenyors que desenvolupa la seva jurisprudència, la seva activitat econòmica, social i política, converteix els costums i la tradició en els seus valors elementals i es desenvolupa la seva vida quotidiana. I sobre aquestes disciplines s’han fet moltes interpretacions en els últims 30 anys. Saber quin és el seu objectiu, ja sigui per arribar al fet que tots els Andorrans coneguin la seva pròpia historia ,amb la iniciativa de l’Escola Andorrana en els anys 80; o per cercar una base històrica a la naturalesa jurídica i política de les Valls. També explicarem quines són les carències i quines són les recerques més abundants o predominants.

La història contemporània de la llengua catalana com a paradoxa

En aquest article ens proposem demostrar que la història del català del segle XVI ençà està caracteritzada per tres fenòmens sense els quals no podem entendre tampoc la situació actual: reculada en els usos socials de la llengua, baixa cohesió de la comunitat lingüística, i augment de la variació interna i les interferències. Aquestes tres constants, però, s'han corregit en part des de finals del XIX, segons l'àmbit i el territori. Al nostre parer, allò que singularitza el català entre les llengües europees és aquesta combinació paradoxal de reculades i recuperacions durant l'edat contemporània. This paper aims to demonstrate that the history of Catalan from the 16th century onwards is characterized by three phenomena without which the current situation of this language cannot be understood. These three phenomena are regression in social practices, low cohesion of the language community and increase of its internal variation as well as interferences. Nevertheless, those phenomena have been partially mitigated from the late 19th century depending on the domain and area concerned. In our view, what singles out Catalan among all European languages is this paradoxical combination of setbacks and recoveries in the late modern age.

La première génération d’écrivains d’origine amazighe dans la littérature catalane: Laila Karrouch (Nador, 1977) et Najat El Hachmi (Nador, 1979). Leur signification et valeur.

La Catalogne a accueilli entre la fin du XXe siècle et le début du XXIe siècle une importante vague d’immigrés aux origines les plus diverses. Les Marocains ont constitué le premier flot de cette vague et ont donné naissance, par le biais des oeuvres de Laila Karrouch et de Najat El Hachmi, à une littérature pionnière construite dans la tension entre deux mondes, le Maghreb et la Catalogne. Cette littérature, faite d’expériences vécues profondes, va permettre à beaucoup d’autres, à la fois, de garder leur identité et de se sentir citoyens de leur nouveau pays.