16/2/20, Colombes, entrainement de l'équipe de France [de rugby affrontant le Pays de Galles, les] 5 avants [dont Aimé] Cassayet [au centre] : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 58017

[Jacques] Brugnon [et Marcel] Dupont [joueurs de tennis, finalistes du double homme du championnat de France le 21/2/20, rue de Saussure] : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 58145

22/2/20, [stade de] Saint Cloud, équipe de France [de hockey sur gazon] : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 58134

Parc des Princes, 29/2/20, rugby, RCF [Racing Club de France] contre Bayonne : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 58263

Late Pliensbachian-Early Toarcian (Early Jurassic) environmental changes in an epicontinental basin of NW Europe (Causses area, central France): A micropaleontological and geochemical approach

We present an integrated work based on calcareous nannofossil and benthic foraminiferal assemblages, and geochemical analyses of two Upper Pliensbachian-Lower Toarcian sections located in the central-South France. The studied sections, Tournadous and Saint-Paul-des-Fonts, represent the proximal and the distal part, respectively, of the Jurassic Causses Basin, one of the small, partly enclosed basins belonging to the epicontinental shelf of the NW Tethys. At the transition from Late Pliensbachian to Early Toarcian, the Causses Basin recorded an emersion in response to the global sea-level fall. Our data indicate severe environmental conditions of marine waters, including salinity decrease and anoxia development, occurring in the Early Toarcian. The acme of this deterioration coincides with the Early Toarcian Anoxic Event (T-OAE) but, due to the restricted nature of the basin. anoxia persisted until the end of the Early Toarcian. mainly in the deeper parts of the basin. The micronutrients and organic organic-matter fluxes were probably high during the entire studied time interval, as shown by nannofossil and foraminiferal assemblages. However, nannoplankton production drastically decreased during the T-OAE, as demonstrated by very low nannofossil fluxes, and only taxa tolerant to low-saline surface waters could thrive. At the same time, benthic foraminifers temporarily disappeared in response to sea-bottom anoxia. Our study demonstrates that environmental changes related to the T-OAE are well-recorded even in small, partly enclosed basins of NW Europe, like the Causses Basin. Within this area, the effects of global changes. like sea sea-level and temperature fluctuations, are modulated by local conditions mainly controlled by the morphology of the basin. (C) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.

Origen i diversificació de les comunitats de rèptils dels deserts del Nord d’Àfrica i Aràbia: els paràsits com a eines filogenètiques

Els deserts constitueixen aproximadament un terç de la superfície terrestre i estan caracteritzats per la seva aridesa extrema. Els Sàhara, la zona àrida més gran del Nord d’Àfrica és, amb diferencia, el desert més gran del mon. Ocupa una extensió de més de 9 milions de kilòmetres quadrats, expandint-se 5500 km a través del nord d’Àfrica, des de l’oceà Atlàntic fins el mar Roig. El desert d’Aràbia es troba a l’est del Sàhara i és aproximadament una octava part més petit. Tot i el seu clima tan extrem, les flores i faunes dels deserts acostumen a ser relativament riques, el que fa que ens preguntem com aquestes biotes han estat adquirides i com es mantenen. En aquest projecte utilitzem els rèptils com a model d’estudi, un dels habitants més comuns dels deserts. El propòsit d’aquest projecte era utilitzar filogènies moleculars de diversos taxons de rèptils dels deserts del nord d’Àfrica i Aràbia per respondre Quan i Com els deserts han adquirit la seva fauna de rèptils endèmica (origen i diversificació), i de quina manera aquestes faunes s’han mantingut fins ara (adaptació). Però més enllà de les dades morfològiques i les eines de filogènia molecular, els paràsits representen una alternativa excitant i innovadora dins del camp de la biologia evolutiva. En aquest sentit, aquest projecte de beca proposava anar més lluny i utilitzar els paràsits com a eina (biological tags) per millor entendre l’historia evolutiva dels seus hostes en base a una aproximació biogeogràfica i co-evolutiva. Els objectius durant aquest primer any de projecte han sigut: 1) Estudiar l’origen i diversificació de la fauna de rèptils endèmica dels deserts del Sàhara i Aràbia, 2) caracteritzar la comunitat d’ecto- haemoparàsits de les espècies d’estudi, 3) posar a punt un estudi comparatiu de la filogeografia i estructuració genètica d’hostes i paràsits.