1000 resultados para Cataluña.
Resumo:
Un treball final de carrera (TFC) és un dels últims passos de molts estudis, com per exemple els graus d'enginyeria. Els estudiants solen presentar els resultats del seu projecte final en una presentació pública, on un comitè avalua el seu treball. Els estudiants, en aquesta activitat, s'ocupen de competències com ara: fer presentacions orals efectives en entorns públics, en una situació estressant. Però, es pot assolir aquesta competència en un entorn virtual?A la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), una universitat 100% virtual, es proposa una solució basada en les presentacions en vídeo que es pugen en una eina, Present@, que els permet compartir les presentacions i permet fer preguntes i escriure les respostes en un entorn obert.Present@ ofereix una eina millorada per pujar vídeos, que simplifica el procés i fa que sigui apropiada per als estudiants de qualsevol àrea de coneixement. Però treballar amb vídeos va un pas més enllà i requereix també la tecnologia adequada per donar suport a aquest tipus d'arxius. Així, s'ha afegit al Present@ un servei d'"streaming", Kaltura. Amb aquest servei els estudiants poden pujar fàcilment gairebé qualsevol format de vídeo i és possible fer comentaris en vídeo.131 estudiants han estat usant el Present@ durant 4 semestres. Per avaluar l'eina, els estudiants han contestat un qüestionari i de les respostes rebudes es conclou que aquest enfocament permet als estudiants virtuals adquirir la major part de les competències relacionades amb el TFC i, en concret, amb la dissertació virtual en entorns virtuals. Potser l'única característica a què no s'enfronten és la tensió de les preguntes.És important assenyalar que, gràcies a les millores introduïdes, el Present@ està present, actualment en més de 100 aules a UOC i s'utilitza no només per al TFC, sinó també per explicar assignatures per ajudar els estudiants
Resumo:
Aquest treball final de carrera analitza les diferents propostes dels partits polítics catalanistes i dels seus militants juntament amb la dels sociolingüistes (o experts) sobre el multilingüisme en una suposada Catalunya independent.
Resumo:
Con el presente trabajo se intenta conceptualizar el turismo religioso, a nivel de similitudes y diferencias con otras tipologías de visitantes como turistas, turistas culturales o peregrinos. El objetivo de dicha distinción es identificar algunos aspectos de la gestión de estos espacios sagrados a tener en cuenta para evitar posibles tensiones entre visitantes y devotos, mediante la aplicación a una tipología concreta de espacios sagrados (los santuarios) y una zona geográfica concreta (Cataluña)
Resumo:
Se'ns presenta una oportunitat ulllca d'aplegar en aquestes pagllles I'extensa producció escrita del Sr. Mirambell i Belloc. Des deis seus inicis professionals fins a I'actualitat com a cronista de la ciutat de Girona, ha composat pagines consagrades a temes d'actualitat social i d'ambit cultural, així com d'ambit historic i educatiu. Des d'articles de premsa fins a estudis monografics dedicats a I'ensenyament, la impremta, la Biblioteca Pública de Girona, etc.; tots ells d'un elevat valor cultural i d'una qualitat innegable. Així doncs, disposat en vuit blocs: lIibres, col'laboracions en obres col'lectives, articles en publicacions periodiques, miscel·lanies i homenatges, conferencies, comunicacions i ponencies, fultets, prolegs, epílegs i estudis introductoris i obres menors, s'ha volgut copsar tota aquesta riquesa ,
Resumo:
My study is based on an ethnography of two groups of young people from working-class neighbourhoods in Barcelona. I was interested in researching the impact of Catalan language policies on the identities of young people of Spanish-speaking immigrant families. I sought to go beyond the constraints of traditional structuralist approaches in Sociolinguistics in order to make my analysis relevant to people working for gender equality, the promotion of the Catalan language, or other social causes. I combine ideas from Bakhtin, Bourdieu, Fairclough, Foucault and Goffman to build a dialectical, historical, process-centred perspective that conceptualises practices in terms of social and political struggles.I analyse young people's peer-group activities in terms of their significance for the construction of gender identities. I propose a variety of forms of masculinity and femininity according to the various ways in which members organised their gender displays in face-to-face interaction.I also show how their use of argot and dialectal Spanish was part of the processes whereby members defined their relationships, constructed particular subject positions in interaction and struggled to legitimate their own values.I explore the meanings constructed through Catalan and Spanish by looking into the code-switching practices of my participants. I analysed their talk in terms of narratives that present particular sequential dramatisations of events for conversational audiences. These narratives follow the expressive intention of the author, and are populated with multiple voices of animated characters. I argue that, in the groups I studied, Catalan was generally not used to animate the voices that were central to the identities of the peer-group, and particularly to masculine identities.In order to contextualise these practices within the wider society, I also look into the processes of language choice in face-to-face encounters. I argue that existing conventions made it difficult for people to find opportunities to speak Catalan. I also pointed to the difficulties that my participants had to find employment, which were particularly acute amongst the more politically aware individuals. I conclude that these young working-class people had little possibilities of investing in more egalitarian forms of identity given their lack of resources and opportunities to develop their identities in other social spaces, such as the workplace.
Resumo:
En aquest estudi, explicaré i analitzaré aquests processos innovadors de conceptualització dels aspectes lingüístics del turisme. L'objectiu últim és explorar les possibilitats i perspectives que aquesta nova línia de treball pot obrir dins el context de l'oferta turística barcelonina, cosa que també afecta la projecció turística de Catalunya i dels Països Catalans. En termes generals, s'ha de constatar que l'ús de les llengües en activitats turístiques s'emmarca dins una política genèrica de projecció de la pròpia identitat i de promoció del patrimoni cultural. És per això que aquest treball també conté reflexions i propostes per a l'articulació del turisme cultural a Barcelona i Catalunya en base a la identitat i la cultura catalanes, amb el benentès que els termes "identitat" i "cultura" s'usen en un sentit ampli que incorpora la pròpia diversitat cultural i la producció artística contemporània al costat dels referents històrics, lingüístics i culturals que singularitzen la societat catalana.Aquest text està organitzat en tres blocs. El primer bloc tracta diverses qüestions prèvies, que ajuden a entendre els principis i conceptes que fonamenten aquest estudi, com són a) la justificació d'aquest estudi i, en definitiva, de la necessitat d'invertir en llengua i cultura en l'àmbit del turisme barceloní, que actualment lidera l'oferta de turisme cultural a Catalunya; b) el procediment que s'ha seguit per a fer l'estudi i la definició dels conceptes més importants; c) una explicació general de les connexions molt estretes que hi ha entre processos econòmics i processos sociolingüístics i que determinen la forma com les persones valoren les llengües pròpies i les dels altres en diversos àmbits socials, incloent-hi el món econòmic; i finalment, d) unes consideracions sobre el turisme cultural, això és, allò que fa que tingui sentit com a experiència d'interacció entre persones i cultures. En el segon bloc es presentaran experiències de marketització de llengües i identitats en diversos països. Em centraré bàsicament en els sectors de la publicitat i del turisme i, específicament, en les activitats que comporten l'ús de llengües no conegudes o poc conegudes pels clients. La secció sobre turisme està organitzada segons les llengües i, per al cas de les llengües cèltiques de les Illes Britàniques i per al Canadà, es subdivideix en diverses regions. Tot i que faré alguns comentaris sobre els processos de marketització de les grans llengües, em centraré en experiències associades a llengües minoritàries o políticament minoritzades. Això es justifica pel fet que les destinacions associades a grans llengües dominants dins el propi territori fins ara no s'han plantejat el rol de la llengua dins la pròpia oferta turística, excepte en allò que afecta al mercat d'ensenyament d'idiomes, aspecte sobre el qual parlaré també breument.El tercer bloc conté una valoració de conjunt sobre la trajectòria històrica de les polítiques turístiques a Barcelona i a Catalunya, amb els condicionants que poden facilitar l'articulació d'una oferta sòlida en matèria de turisme cultural. S'hi valora també la posició que ha tingut tradicionalment la llengua catalana en el món del turisme i s'elaboren propostes i línies de treball en base a les experiències analitzades al bloc 2. Veurem com, des del punt de vista sociolingüístic, les activitats turístiques plantegen reptes i oportunitats d'índole molt diversa: a) l'accés a espais o manifestacions culturals per part dels turistes i el seu impacte, b) el valor semiòtic de les llengües en la caracterització i diferenciació de productes i c) l'encaix entre les polítiques culturals i les turístiques, que pot implicar de formes complexes els diversos actors dels sectors econòmic, polític i cultural. L'estudi acaba amb un catàleg de propostes de desplegament d'una política turística basada en el patrimoni lingüístic, cultural, artístic i històric català, que ajudi a complementar i a reforçar l'oferta actual catalana, que gira principalment a l'entorn del clima i la platja.Versió en anglès del document: http://uoc.academia.edu/JoanPujolar/Papers/889133/Language_Culture_and_Tourism_Perspectives_in_Barcelona_and_Catalonia
Resumo:
El 1965, Emili Giralt va escriure el treball titulat "El conflicto rabasaire y la cuestión agraria en Cataluña hasta 1936" . En els prop de quaranta anys transcorreguts, les investigacions d'història agrària i econòmica han corroborat el paper central de la vinya en el desenvolupament català i les d'història social i política han insistit en la importància de les lluites rabassaires en el primer terç del segle XX. Només per aquestes circumstancies el treball d'Emili Giralt mereixeria ser avui reconegut. Però l'article de Giralt va ser innovador i pioner en un altre aspecte que voldria remarcar aquí. Em refereixo a la seva manera d'analitzar les relacions socials agràries, concretades en aquest cas en la figura contractual de la rabassa morta. Parlant-nos d'un procés de "desnaturalització del contracte, posant en evidencia les contradiccions d'algunes sentencies, Giralt aconsegueix donar una vida especial a les escriptures notarials. Potser han calgut quaranta anys de nous estudis per adonar-nos de la frescor i la validesa de la proposta analítica de Giralt. Una manera de reivindicar-la avui és fer un salt qualitatiu important: es tracta d'integrar la recerca i el discurs d'Emili Giralt i altres autors sobre la rabassa morta en el debat historiogràfic sobre el desenvolupament econòmic espanyol
Integration in strategic alliances : a conceptual framework of IT use in marketing as NPD key factor
Resumo:
En una economia basada en el coneixement, la innovació del producte es considera un factor clau a l'hora de determinar la competitivitat, la productivitat i el creixement d'una companyia. No obstant això, l'experiència de les companyies demostra la necessitat d'un nou model de gestió de la innovació del producte: una gestió basada en el màrqueting, en què la cooperació i l'ús intensiu de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) són especialment importants. En els darrers anys, la bibliografia sobre màrqueting ha analitzat el paper de la cooperació en l'èxit del procés d'innovació. No obstant això, fins ara pocs treballs han estudiat el paper que té l'ús de les TIC en el màrqueting en l'èxit del desenvolupament de nous productes (NPD, New Product Development en anglès). És una omissió curiosa, tenint en compte que el nou entorn competitiu és definit per una economia i una societat basades principalment en l'ús intensiu de les TIC i del coneixement. L'objectiu d'aquest treball és investigar el paper que l'ús de les TIC en el màrqueting té en el procés de desenvolupament de nous productes, com a element que reforça la integració d'agents al projecte, afavorint l'establiment de relacions dirigides a la cooperació i l'adquisició d'intel·ligència de mercat útil en el procés de desenvolupament de nous productes. L'estudi d'una mostra de 2.038 companyies de tots els sectors de l'activitat econòmica a Catalunya ens permet contrastar hipòtesis inicials i establir un perfil de companyia innovadora basat en les importants relacions que hi ha entre la innovació, l'ús de TIC en el màrqueting i la integració. Sobresurten dues idees en la nostra anàlisi. En primer lloc, l'ús intensiu de les TIC en el màrqueting fa que la companyia sigui més innovadora, ja que percep que el seu ús ajuda a superar barreres a la innovació i accelera els processos, que es tornen més eficients. En segon lloc, incrementant l'ús de les TIC en el màrqueting es fa augmentar la predisposició de la companyia a integrar agents particulars en l'entorn de negoci en el desenvolupament del procés d'innovació i a col·laborar-hi, de manera que es millora el grau d'adaptació del nou producte a les demandes del mercat.
Resumo:
[cat] Aquest article se centra en la significació i transcendència de l"assignatura d"Anatomia artística a l"Escola de Belles Arts de Barcelona durant la segona meitat del segle XIX i principis de segle XX. S"empren, com a fil conductor, les figures de Jeroni Faraudo i Condeminas (1823-1886) i de Tiberio Ávila Rodríguez (1843-1932), els dos primers professors que impartiren la matèria i que romanen, en l"actualitat, pràcticament inèdits. El coneixement de l"ideari de Faraudo i d"Ávila permet completar el panorama de l"evolució de les idees estètiques a la Catalunya del moment i, alhora, contribueix a la comprensió de l"erosió de la primacia de l"antic en l"aprenentatge oficial de les arts a Catalunya. [spa] Este artículo se centra en la significación y transcendencia de la asignatura de Anatomía artística en la Escuela de Bellas Artes de Barcelona durante la segunda mitad del siglo XIX y principios de siglo XX. Se emplean, como hilo conductor, las figuras de Gerónimo Faraudo Condeminas (1823-1886) y de Tiberio Ávila Rodríguez (1843-1932), los dos primeros profesores que impartieron la materia y que permanecen, en la actualidad, prácticamente inéditos. El conocimiento del ideario de Faraudo y de Ávila permite completar el panorama de la evolución de las ideas estéticas en la Cataluña del momento y, al mismo tiempo, contribuye a la comprensión de la erosión de la primacía del antiguo en el aprendizaje oficial de las artes en Cataluña. [eng]This article focuses on the subject of Artistic Anatomy at the Barcelona School of Fine Arts during the second half of the 19th and early 20th centuries, discussing its signification. The connecting thread of this article are Jeroni Faraudo i Condeminas (1823-1886) and Tiberio Ávila Rodríguez (1843-1932), its first two teachers, who remain nowadays practically unknown. The knowledge of their ideas completes the history of contemporary Catalan aesthetics and also contributes to the comprehension of the erosion in the primacy of the use of ancient models in the official artistic teaching in Catalonia.
Resumo:
The multicultural nature of our society requests new professional requirements at the Public Administration. There are news users that present specifics needs and conditions provoked by the legal situation and cultural origin. The research has two aims: 1) The assessment of Intercultural Competencies of the public employees of el Servicio de Empleo de Cataluña and 2) The design of a training program for the development of this competencies. The scope where are more needed this competencies are the capacity to solve intercultural problems, the intercultural communication, the knowledge of cultures and the migratory phenomena, and the role played by thestereotypes and the bias
Resumo:
Les cerimònies i rituals de l'edat mitjana han tingut sempre una imatge romàntica i alhora plena de fantasia. Ens imaginem fàcilment els cavallers de la Taula Rodona i el rei Artús amb l'espasa Excàlibur a la mà. La història de Catalunya ens pot oferir moments semblants: la coronació dels reis de la Corona d'Aragó, amb tota la solemnitat i magnificència que aquestes cerimònies exigeixen. Tenim, per exemple, la descripció que Ramon Muntaner ens ha lliurat, en la seva Crònica, de la coronació del rei Alfons el Benigne (1328), plena de detalls enlluernadors i d'una gran plasticitat. Ara bé, la narració de Muntaner és realment fidel a allò que ha tingut lloc, o més aviat és una eina de propaganda política destinada a glorificar la Corona d'Aragó i a justificar el seu autor?
Resumo:
Realització d'un sistema de Business Intelligence que analitzi les dades extretes dels tweets de la plataforma Twitter en relació a les hospitalitzacions produïdes a un hospital de Catalunya, per tal de tenir una anàlisi predictiva de l'aparició d'un brot de grip. El treball va més enllà a l'emprar una tecnologia no convencional per la implementació del sistema BI. S'escull la dupla ElasticSearch i Kibana per tal d'aconseguir un sistema robust, distribuït, escalable i, sobretot, totalment personalitzable. Després d'un estudi d'aquestes dos solucions, incloent els plugins de monitoratge i càrrega de dades, s'ha elaborat un data warehouse complet i un quadre de comandament introductori.
Resumo:
En aquest projecte s’avaluen els possibles impactes derivats de la pràctica de l’esquí nòrdic en l’àmbit d’estudi de Sant Joan de l’Erm, situat al Parc Natural de l’Alt Pirineu. A la zona d’estudi, aquesta és la principal activitat, i és per aquest motiu s’estudien tots els fluxos energètics derivats de la pràctica de l’esquí, alhora que s’analitza i diagnostica l’estat de qualitat ambiental de totes les infraestructures de la zona. Les eines utilitzades en aquest estudi han estat bàsicament dues. Primerament, s’avalua l’estat de la qualitat ambiental de les infraestructures de l’àmbit d’estudi, amb la utilització d’un informe d’avaluació ambiental, adaptat de l’informe d’avaluació del Distintiu de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya. En segon terme, s’ha creat i emprat un treball de camp, que consta d’enquestes destinades als usuaris de la zona d’estudi, així com unes fitxes de camp, per tal de determinar l’estat de l’entorn natural de l’àmbit d’estudi, i analitzar la repercussió del transport dels usuaris.
Resumo:
En Cataluña, en los últimos años, han ido proliferando una serie de «profesionales» que realizan, con más o menos adecuación a la definición teórica, la función de mediadores interculturales. Primeramente se trataba de gitanos, pero recientemente, fruto del incremento de la presencia de niños de origen inmigrante en las escuelas catalanas, se ha visto crecer el número y el protagonismo de los extranjeros por el reconocimiento que se les ha otorgado desde la administración y las instituciones. Al ser una práctica nueva está aún llena de interrogantes, pero al notar que no se está produciendo paralelamente una reflexión y clarificación de sus fundamentos nos parecía un momento pertinente para examinar su desarrollo, por ello hemos realizado una encuesta al profesorado de enseñanza obligatoria (n=740) que nos han proporcionado su percepción.
Resumo:
En 1987 Cataluña inició una profunda reforma de su organización territorial. Sin embargo, no se ha impulsado la prevista unificación provincial, al tiempo que el funcionamiento de las comarcas ha resultado insatisfactorio. Ello ha dado lugar a la elaboración de una nueva propuesta de reforma: el denominado «Informe Roca». Entre otros aspectos, propugna la creación de dos nuevas provincias. Por otra parte, en los últimos años Galicia y Aragón han generado dos modelos diferentes de comarcalización.