1000 resultados para Cadets -- Actituds -- Espanya
Resumo:
A partir del trasvase de una obra literaria a la gran pantalla y de la pelcula resultante a otra lengua se crea entre el sistema emisor y el receptor un nexo de intercambio cultural en el cual intervienen varias formas de transferencia: la traduccin literaria, la traduccin audiovisual y la adaptacin cinematogrfica. Con esta hiptesis de partida se ha desarrollado una sistematizacin de las relaciones que se establecen entre estas tres formas de trasvase, cuya combinacin constituye un fenmeno especialmente ilustrativo de las relaciones interculturales entre dos sistemas. Esta sistematizacin se ha aplicado a un corpus de adaptaciones cinematogrficas espaolas y a la recepcin en Alemania de esas pelculas y las obras literarias que las inspiraron. El objetivo final es extraer normas de transferencia con las que poder constatar el papel mediador del cine entre culturas y sistemas literarios, as como describir la funcin que desempean estas tres formas de trasvase en el intercambio cultural.
Resumo:
La industria del automvil es un sector vital para la economa mundial y dentro de la actividad industrial en general, ya que, a su vez, influye en otros sectores industriales: sectores de bienes de equipo, tecnologas de la informacin, plsticos, caucho, entre muchos otros. Por este y otros motivos que expondremos ms adelante hemos decidido encaminar este trabajo hacia un anlisis exhaustivo de ese sector, a partir de su evolucin histrica y su situacin actual. Cabe decir que nuestro trabajo se centra exclusivamente en el mbito espaol ya que, en otro caso, nuestro anlisis hubiese sido muy generalizado y no hubisemos podido profundizar ms en el tema estudiado
Resumo:
L'objectiu d'aquest treball s descobrir quina s l'afectaci que pot tenir l'actual crisi econmica en una empresa tradicional de galetes que ha aconseguit mantenir-se al llarg dels anys. Fem aquest treball amb l'objectiu tamb davaluar les possibles estratgies que pot afrontar l'empresa en qesti per tal de fer front a l'actual crisi i analitzar totes les possibles solucions als problemes que puguin sorgir davant la conjuntura econmica actual.El mtode que pensem utilitzar per realitzar aquest treball consistir en la recopilaci de dades, tant de la mateixa empresa, com del mercat en el que competeix, fins a dades macroeconmiques de Catalunya i Espanya que poden afectar el nostre cas, i estudiar, observant tots els resultats, quin s el possible impacte d'aquestes circumstncies extraordinries en els futurs resultats de l'empresa, presentant possibles solucions per tal de fer front a la crisi.
Resumo:
Zara s una marca relativament jove, molt coneguda i que encara est en expansi! Podria ser Vic una poblaci de negoci interessant per la marca? Compleix les caracterstiques demandades per una multinacional daquestes caracterstiques? Manifesta la poblaci inters vers la marca? Aquestes sn algunes de les preguntes que ens varem plantejar inicialment.El nostre treball tracta de lobertura duna tenda Zara a la ciutat de Vic. Aquest projecte consta de dues grans parts; una primera fase terica basada en la recerca dinformaci realitzada mitjanant diverses fonts per tal de familiaritzar-nos amb la multinacional Inditex i, ms concretament, amb Zara. Daquesta manera detectar els requisits i necessitats de la marca, aix com tamb les preferncies dels habitants de Vic envers la possible obertura duna nova botiga. Daltra banda, una segona part de tipus ms prctica on identificarem el local adient segons les conclusions extretes i en realitzarem la distribuci.Pel que fa a la part terica hem utilitzat tres fonts dinformaci per tal de poder-les contrastar i extreuren la millor conclusi possible. En primer lloc ens hem basat en la observaci emprica de diferents centres Zara i aquest mtode ens ha servit per extreure les caracterstiques ms comunes dels establiments observats. Aix, hem obtingut una idea dels requisits que haur de complir el nostre projecte. Cal destacar que aquesta font informativa lhem complementat amb una entrevista telefnica a la Sra. Isabel Catoira, membre del departament de comunicaci del grup Inditex, que ens ha resps a algunes qestions que ens han estat de gran ajuda, tot i que hem de deixar constncia que lempresa no ens ha proporcionat la informaci desitjada per motius de confidencialitat i hem hagut doptar per altres mecanismes. En segon lloc, hem confeccionat una enquesta a una mostra aleatria de 120 persones que es trobaven en diferents zones de la ciutat de Vic, a partir de la qual hem extret informaci sobre les preferncies de la gent i hem pogut reafirmar la nostra hiptesi inicial; Zara s la botiga ms sollicitada de les absents a Vic actualment.Pel que fa a la part prctica, que tracta del muntatge de Zara al local comercial idoni de Vic, consisteix en lelecci del local ptim dins les possibilitats disponibles a partir de la informaci extreta en la primera part. Una vegada triat el local comercial, hem realitzat el muntatge i distribuci de les diferents parts de les que ha de constar la tenda i, posteriorment, hem realitzat un breu anlisi dels costos de muntatge.Finalment, hem presentat el plnol de distribuci i muntatge en forma bidimensional i hem adjuntat una presentaci virtual per tal de donar-li al treball un toc ms de realitat.
Resumo:
Presses, embussos, preocupacions... Aquest s el dia a dia de molts pares que han de compaginar treball i vida familiar, sobretot quan els seus fills sn infants.Perqu, qui no es preocupa per seleccionar la guarderia que millor sadequa a les sevesnecessitats? Qui no ha arribat tard, o ha sortit abans de la feina per anar a buscar els seus fills? Crida latenci el fet que els alumnes arribin tard a classe per aprofitar el mxim les hores de son desprs duna llarga nit de festa, per, per qu arriben tard els professors? La resposta s que molts dells estan portant el seu fill a la guarderia.Aquests s el tipus de problemes que ens han motivat a realitzar aquest treball.En el present treball, volem analitzar la possibilitat destablir una guarderia a laUPF. Primer, volem conixer si hi ha demanda de mercat daquest servei per part delpersonal docent i administratiu. En segon lloc, volem realitzar una investigaci demercat per tal destablir quines haurien de ser les caracterstiques especfiques de laguarderia a la UPF: Pompetits. Per tant, intentarem donar resposta a dues hiptesis: Hi ha demanda de mercat duna guarderia a la UPF?, Quines sn les caracterstiquesespecfiques que hauria de tenir la guarderia a la UPF?Hem resolt la primera hiptesi a partir dun antecedent histric que es va donar ala Universitat. Per donar resposta a la segona, hem realitzat una investigaci de mercat.Durant lestudi qualitatiu que requereix aquesta investigaci, hem organitzat una sessi de grup pel professorat i entrevistes en profunditat pel personal administratiu.Seguidament, mitjanant lenquesta de lestudi quantitatiu, hem elaborat un perfil de potencial consumidor. Prestant especial atenci a les preferncies daquest consumidor, hem caracteritzat la guarderia de la UPF.Un cop realitzada tota la investigaci, podem concloure que s hi ha demanda demercat. Pel que fa a les caracterstiques, la Pompetits oferiria un servei dacollida amb un horari flexible, de 8 a 18h., destinat a nens de 0 a 3 anys. Es realitzarien activitats talscom la psicomotricitat, jocs al pati, msica, piscina i trencaclosques. Tamb es farien sortides a la granja, al zoolgic, al Parc de la Ciutadella, i a teatres i concerts infantils.La guarderia hauria de tenir un pati gran i sol-obert, menjador, cuina prpia, ludoteca ijard; a ms, disposaria de pedagogs i logopedes.
Resumo:
Us preocupa el problema de latur? Us heu preguntat mai per qu Espanya t unes taxes datur superiors als pasos de referncia en poltiques laborals? Creieu que el mercat laboral espanyol t moltes mancances? Penseu que el model productiu actual, basat en la construcci i el turisme, s sostenible a llarg termini? Aquestes preguntes, juntament amb la gran destrucci docupaci arran de la crisi, -durant lltim trimestre del 2008 a leconomia espanyola li correspon el 70% (1) de la destrucci de llocs de treball a Europa- ens ha portat a reflexionar sobre els determinants i lesconseqncies de latur espanyol. Seguint aquesta lnia, ens preguntvem si,mitjanant un seguit de propostes laborals, Espanya podria arribar a reduir les sevestaxes datur a llarg termini i equiparar-les a nivells europeus.Si voleu saber ms sobre les possibles solucions, en aquest treball exposemun seguit de mesures originals i daltres basades en idees deconomistes experts queintenten millorar el capital hum de leconomia, el model productiu, els valors imentalitat de la societat, les institucions laborals i la legislaci laboral existent , amb laqual cosa es pretn, com a fi ltim, augmentar els nivells docupaci de leconomia.Algunes daquestes sn: Un nou contracte nic i flexibilitzaci laboral Canvis en la negociaci collectiva, fiscalitat empresarial i programes formatius Model original en les prestacions datur Impuls a un nou model productiuAplicant aquestes propostes creiem que s possible reduir la temporalitat almercat laboral espanyol aix com tamb lluitar per aconseguir la plena ocupacipromocionant el treball estable i de qualitat. Tot i que el problema de latur genera moltdebat social entre els diferents agents socials, les propostes han intentat cercar elconsens i, sobretot, la millora econmica de la societat.
Resumo:
Productos sin una marca comercial publicitada ni reconocida, de envase y diseo aparentemente simples, vendidos generalmente en cadenas de supermercados, de precio reducido y con el logotipo de la empresa o cadena que los suministra, son los prototipos pertenecientes a las llamadas marcas blancas o de distribuidor, expresadas en la mayora de los casos con las siglas MDD.Los primeros indicios de estos productos los situamos en Alemania justo despes de su derrota en la Segunda Guerra Mundial. En un contexto de verdadera crisis los alemanes dejaron de prestar atencin al valor de la marca propulsando as mercados dominados por precios bajos de productos sin marcas. La idea arrel con fuerza a las sociedades americanas y en 1869 en Gran Bretaa el supermercado Sainsbury lanz al mercado su propia marca, ofreciendo una alta calidad juntamente con un excelente servicio a un precios claramente razonable. Estos productos tambin aparecieron en Francia en las manos de Coop. Ms tarde, en la segunda parte de la dcada de los setenta, el fenmeno se translado a Espaa con los productos Simago, donde empez su denominacin de marcas blancas, causa de sus sencillos envases, con frecuencia de color blanco, que indicaban sin ms el producto contenido y el logotipo, en este caso de Simago. Pero si hay un hecho que marca el nacimiento de las marcas de distribuidor es cuando Carrefour lanz en 1976 cinquenta productos libres o sin marcas del fabricante, con el fin de diferenciar el producto al incorporarle otra marca, la del distribuidor, ofreciendo precios competitivos sin disminuir la calidad. A partir de esta iniciativa las MDD adquierieron carta de naturaleza y como fnomeno consolidado fueron apareciendo en los distintos mercados de los paises ms avanzados del mundo occidental.El intenso crecimiento de las marcas de distribuidor que se ha observado en estos ltimos aos en Europa, y consecuentemente tambin en Espaa, a causa de la actual crisis econmica, hizo despertar nuestro inters sobre estos nuevos y desconocidos conceptos de productos.Porqu la diferencia de precios es tan grande, cuando el producto es discretamente parecido?, de dnde viene tanta polmica?, qu hay detrs de la produccin de las MDD?, dnde naci ste concepto y cual puede ser su futuro?... Estas eran algunas de las preguntas cada vez que acudamos a algn supermercado, veamos algun anuncio o simplemente aparecan en los titulares de algn que otro peridico.Apasionadas de la actualidad y comprometidas por la economa, siempre nos ha gustado discutir nuestros puntos de vista distintos sobre estas cosas reales que nos distraen el da a da. As, compartiendo nuestra incertidumbre, en un primer lugar nos decantamos por pensar que la calidad de estos porductos debera ser notablemente inferiror y que ste era el principal motivo de su precio reducido, pero hasta el momento todo se trataba de hiptesis no ontrastadas, y de pensamientos sin fundamento alguno.Nuestra duda continuaba y el hecho de pensar que eran de calidad inferior no obtuvo nuestra satisfaccin. La sorpresa fue realmente grande cuando observamos que las pizzas Hacendado (productos del supermercado Mercadona) estaban producidas por la reconocida marca nacional de Casa Tarradellas, S.A. Aqu, nuestro inters para averiguar si realmente estos productos se distinguan, aument de manera considerable, hasta el punto que no consideramos desapropiado utilizar esta motivacin para emprender un trabajo de bsqueda e investigacin como ste. Adems desebamos un tema de actualidad e innovador, donde una investigacin nos aportara ms informacin que un libro de texto y que nos permitiese un trabajo diferente y a la vez motivador.Definitivamente ya lo tenamos: las marcas blancas o de distribuidor cumplan todos estos requisitos.Nuestra pasin por entender porqus nos llev a concretar mtodos de quizs demasiada envergadura. Una de las primeras alternativas que brill fue centrarnos en una nica comparativa llevada a cabo de manera exhaustiva entre dos productos de igual tipologa, uno blanco y el otro nacional. Pero despus de valorar listas de propuestas observarvamos que este mtodo no nos dara unos resultados suficientemente fiables para poder cumplir con nuestros objetivos y sumndole la negativa de las empresas a dar la sufiente informacin para realizar el requerido anlisis, decidimos en un primer lugar centrarnos en una parte puramente terica, que consideramos que nos aportara una buena base para empezar de manera estructural y no hacerlo desde cero.Esta primera parte del trabajo est encabezada por un estudio a nivel terico del concepto general de marca y las estratgias de sta que nos conduciran a profundizar en el concepto de marca blanca. stas seran fuente de otro importante apartado terico, las marcas de distribuidor, tema que lidera nuestro proyecto y que hemos considerado importante dar a conocer primero a nivel terico el concepto de marca blanca as como los motivos de su nacimiento.Una vez realizada la parte terica y lejos de anteriores proyectos infinitos, nuestros conocimientos sobre el tema estudiado se haban ampliado de manera considerable, las lecturas de diversas opiniones de consumidores en pginas de Internet o Blogs de aficionados a la economa, estudios muchos de ellos facilitados por la Agncia Catalana de Consum (ACC), numerosos libros de marqueting y diferentes tesis y finalmente notcias de prensa nos dieron cuenta que a nivel terico habamos llegado a una comprensin completa de los conceptos que estbamos estudiando.Sabamos quienes producian las marcas blancas, sabamos quien las consuma con ms frecuencia, teniamos listas infinitas de noticias de peridicos para hablar de actualidad, sabamos los supermercados que haban decidico ofrecer estos productos, y quien produca todos estos productos. En fin, de saber, lo sabamos. Pero nos encontramos que a pesar de saberlo casi todo sobre las ya familiares marcas blancas, no sabamos como ordenar estas montaas de conocimientos que en pocas semanas habamos adquirido.Fue este el momento crtico del trabajo, pero dur poco, no poda ser saber tanto y saber tan poco. As que pensamos que la informacin que tanto habamos ledo y reeledo se poda clasificar en tres grandes grupos, o puntos de vista.El primero de ellos sera el punto de vista del fabricante, al fin y al cabo alguien debe producir, as que empezamos por donde se suele empezar, el principio.El segundo punto de vista sera el cliente de este fabricante, as que tendramos a los distribuidores, que no son mas que grandes cadenas de supermercados o de grandes superfcies.Y finalmente, quien compraba a los grandes almacenes era ni ms ni menos que el consumidor, as que el ltimo punto de vista se trataba de estudiar el consumidor.Una vez comprendida y realizada la parte ms prctica de las marcas de distribuidor, hemos incluido en el trabajo un apartado donde comentamos la actualidad y nos arriesgamos a hacer una pequea hiptesis sobre cual puede ser el futuro de estas estratgias de marketing.Cabe mencionar que dada la gran envergadura actual de las MDD, preferimos centrarnos en la parte ms primitiva de los productos blancos: los productos alimentarios de mbito espaol. Esto permiti segmentar el complexo temario y no entrar en sectores txtiles, de electrnica o en muchos otros mbitos,donde hoy por hoy la marca blanca ha dejado tambin su huella, a la vez que concentrarnos en nuestro pas, dado que las estratgias seguidas tienen distintos matices segn cada pas.Una vez estructurado y definido el trabajo, slo nos faltaba ponernos manos a la obra y empezar a no parar, ahora s todas nuestras dudas tendran ya su respuesta.
Resumo:
Nuestro estudio se centra en el sector de alimentacin ecolgica en Barcelona comparndolo con el resto de Espaa, Europa y Estados Unidos. El objetivo del trabajo es conocer como est el sector actualmente y su posible evolucin, como tambin analizar los problemas y proponer las posibles soluciones.Con el fin de entender la situacin actual del sector en Barcelona nos hemos basado en la realizacin de dos tipos de encuestas, una a los consumidores potenciales y otra a los ecolgicos.Los principales resultados obtenidos han sido que tanto el conocimiento como la demanda estn muy alejados del resto de Europa y Estados Unidos. Por otra parte, eldiferencial de precios entre un producto ecolgico respecto a uno convencional es muyelevado. A pesar de todo ello, llegaremos a la conclusin de que este sector tiene buenasperspectivas futuras y un buen potencial de crecimiento.Les invitamos a que se aventuren a entender cuales son sus principales problemas y soluciones, as como los motivos por los cuales creemos que su evolucin ser favorable.
Resumo:
Aquest s un treball essencialment de camp. Hem volgut investigar la importncia de lenvs mitjanant dues vies destudi. Primer des del punt de vista del productor idesprs des del punt de vista del consumidor.Pel primer anlisi vam realitzar una recollecta de dades que ens ha perms demostrar la hiptesi que els empresaris obtenen una marge de benefici major quan venen un producte presentat en envs premium (un envs sofisticat, ms ergnomic, de msqualitat) en comparaci amb el que est en el mercat en envs estndard. Nosaltreshem volgut veure si, realment, aquest marge s ms gran del que justifica la milloradenvs estndard a envs premium. I pel segon anlisi vam elaborar unes enquestesque ens han perms donar per vlida la hiptesi restant: que existeix una relaci entre recta pressupostria i envs que sescull i que, per tant, els consumidors, sempre que puguin, escolliran lenvs premium.
Resumo:
Est el sector del calzado espaol lo suficientemente consolidado como para nodejar entrar a nuevas marcas? Es posible la creacin de una nueva organizacin endicho sector y que sta resulte rentable a corto/medio plazo? La existencia en laactualidad de marcas reconocidas con un determinado prestigio y la entrada en el sector,en los ltimos aos, de productos ms baratos procedentes de los mercados asiticospueden poner en peligro la iniciativa a crear nuevas empresas orientadas a este sector.Con la realizacin del trabajo que se expone a continuacin pretendemosresponder a estas cuestiones creando nuestra propia marca. A partir del estudio previode una empresa de la competencia como es CAMPER pretendemos ser capaces deescoger las mejores estrategias que nos lleven al xito en el sector en el que sedesarrolla nuestra actividad. Poseer informacin directa de dicha empresa nos daba laposibilidad de analizar mejor el mercado en el que desarrollaramos nuestra actividad yadems nos proporcionara un ejemplo a seguir a la hora de elegir las estrategias que senos presentaban.As pues, podemos dividir nuestro trabajo en dos partes fundamentales: unaprimera parte en la que se analiza de forma exhaustiva el caso CAMPER (susestrategias, productos que ofrece, polticas adoptadas, su situacin en la actualidad,etc.). sta nos debe aportar las claves y los conocimientos bsicos para poder realizarnuestro proyecto empresarial. A partir de aqu, iniciamos nuestro plan de empresa:estudiamos la viabilidad de la idea y definimos el plan estratgico y el plan demarqueting. El trabajo concluye con el estudio de la viabilidad econmica del proyectollevado a cabo, con la relacin de ingresos y costes para los tres primeros aos de vidade la empresa y el clculo del punto muerto para cada uno de ellos. De esta forma, nosintroducimos en un caso real de contabilidad interna.La idea de crear un nuevo negocio es un tema que nos llama la atencin comoestudiantes de ADE/ECO y este ha sido uno de los motivos bsicos para la eleccin deltema. Adems, vemos como un reto poder introducirnos en un mercado tan masificadocomo es el sector del calzado espaol en la actualidad. Cabe decir, que el objetivoinicial del trabajo era estudiar las estrategias de crecimiento de CAMPER; pero una veziniciado el trabajo nos dimos cuenta de la insuficiencia de informacin para realizar untrabajo de este tipo y surgi la idea de crear nuestra propia marca siguiendo estrategiasparecidas a las adoptadas por CAMPER.
Resumo:
Els aeroports, des del seu inici, shan pensat com centres de transport. Organitzen i permeten el desplaament de la poblaci mitjanant avions. s per aix que la capacitat dun aeroport destablir connexions amb la resta del mn influeix enormement amb el nombre dempreses estrangeres decidies a establir-se a la regi, la quantitat de turistes quevinguin, la capacitat de les empreses nacionals a exportar o expandir-se a mercats estrangers, entre altres. s interessant veure que a Espanya el 70% del turisme, sector fonamental per al desenvolupament econmic de lestat, arriba via aria. Una altra proba daquesta rellevncia com a centre de transport s que el 90% de les empreses situades a Londres declaren, segons un estudi realitzat per BAA, que laeroport els hi resulta vital o molt important per al bon funcionament de llurs organitzacions.El sector aeroportuari i, de manera ms general, el trfic aeri tenen una importncia fonamental per a leconomia global. En total es podrien definir tres tipus dimpacte econmic que crea un aeroport. Un s limpacte directe, el qual correspon a les activitats en les installacions aeroporturies; un altre s limpacte indirecte, aqu ens referim al desenvolupament dactivitats logstiques properes a laeroport; i finalment tenim limpacte indut que representa la despesa generada per els treballadors associats a lactivitat directe i indirecte. El sector aeroportuari sestima que tingui un impacte econmic total sobre els volts del 8% del PIB mundial. Traslladen entorn de 40 bilions de passatgers lany i el 40% del valor de les exportacions totals; a ms a ms, el 25% de les vendes de les empreses depenen directe o indirectament del transport aeri. Aquest volum dactivitat genera, globalment, un total de 29 milions de llocs de treball. s important incidir en el fet que, com en totes les altres formes industrials, tamb existeixen externalitats negatives com sn la contaminaci atmosfrica, acstica o lluminosa.Existeixen unes senzilles regles de transferncia que ens ajudaran a veure la magnitud de limpacte produt per a cada aeroport: 1 mili de passatgers transportats corresponen a 2,950 llocs de treball i representen en ingressos entre un 2% i un 3% del PIB de la regi on es troba localitzat. Aix doncs fent els clculs per a laeroport de Barcelona, que al 2008 va fer circular uns 30.2 milions de passatgers, veiem que aquest sector va suportar uns 89.090 llocs de treball. Com ja hem vist, limpacte econmic que realitza un aeroport sobre la localitat o regi en termes docupaci, impostos o inversi, entre altres,depn directament del volum de passatgers transportats. s aqu on rau la idea daquest treball: buscar les estratgies que ens permetin passar dun aeroport que actua nicament en clau de centre de transports cap a un que aconsegueixi ser un motor econmic per se.En altres paraules, volem establir quines eines shan demprar per poder potenciar al mxim el nombre de vols de laeroport de Barcelona i, daquesta manera, aconseguir un major impacte de laeroport sobre leconomia catalana i ajudar-la a prosperar. Cal remarcar que assolir una forta pujada del nombre de vols potenciaria el carcter de centre de transport de laeroport. Ms de la meitat de les grans corporacions reporten que les connexions internacionals sn absolutament essencials a lhora de decidir a on establir-se (Lord Clive Soley, Campaign Director of Future Heathrow).Amb lobjectiu fixat, el segent pas era esbrinar quins punts diferenciats, malgrat el tant marcat carcter unitari duna infraestructura com aquesta, devien ser tractats. Daquesta manera varem establir que, tot buscant lincrement del nmero de vols de laeroport, haurem danalitzar: La filosofia adoptada referent a la categoria de les companyies i els vols operats. Les infraestructures i llurs potencialitats dampliaci. El sistema de gesti empleat.En cada un dels punts mencionats shaur destablir si la situaci actual s ptima o no, i en cas negatiu, qu i com canviar per tal de millorar-la. s important tornar a remarcar que lobjectiu daquest anlisi s establir les possibilitats de laeroport de Barcelona a realitzar un fort augment en llur nmero de vols. Per aconseguir aix s necessari introduir laeroport de Barcelona en un mercat fort, estable i amb perspectives de creixement; dotar-lo dunes infraestructures que siguin capaces dabsorbir lincrement de passatgers i, finalment, per no menys important, establir un sistema de gesti eficient.
Resumo:
Es usted un apasionado de los viajes? Se ha vuelto un asiduo de los aviones? Si la respuesta es afirmativa, se habr dado cuenta que en estos ltimos aos el precio de los billetes est bajando considerablemente. Seguramente, alguna vez se habr preguntado a qu se debe que ciertas compaas areas puedan ofrecer ofertas tan atractivas para sus vuelos.La respuesta ms evidente sera decir que la causa de ello consiste en una reduccin de sus costes mediante la eliminacin de servicios tradicionales como catering a bordo o prensa, pero la realidad va ms all.El fenmeno low cost surgido en el mercado de las aerolneas sigue una serie de estrategias que le permite diferenciarse de sus competidoras convencionales y, de este modo, alcanzar precios que resultan mucho ms apetecibles para los consumidores. Su xito no slo se ve reflejado en su cuota de mercado, que es cada vez ms amplia, sino tambin en que este fenmeno se est extendiendo a otros sectores como la hotelera, el automovilismo o la red ferroviaria.Por otro lado, la ruta area Barcelona-Madrid es la ms frecuentada del mundo. Qu pasara si otro medio de transporte competitivo hiciera este mismo trayecto? Dentro de pocos aos sabremos la respuesta debido a la llegada del AVE a la Ciudad Condal, pero hemos querido adelantarnos al futuro y hacer una serie de previsiones a partir de ciertos supuestos.Nuestra investigacin nos ha llevado a concluir que el sector areo, especialmente las aerolneas tradicionales, padecer importantes descensos de sus beneficios a corto plazo. Adems, a largo plazo, tenemos evidencias suficientes, segn lo que ha sucedido en otras ciudades europeas, que posiblemente slo quedar una compaa area tradicional en el trayectoBarcelona-Madrid.As pues, en las siguientes pginas se analizan ms a fondo todos estos contenidos, con datos oficiales de las compaas e informaciones de distintas fuentes y conclusiones propias en cada uno de los apartados.
Resumo:
Seor Presidente, cundo tendr mi piso? 1A pesar de la existencia de otros y muy diversos problemas, el acceso a la viviendasupone un autntico quebradero de cabeza para aquellos que, por suerte o por desgracia,desean independizarse. En las encuestas, el encarecimiento de los precios es el principalproblema de los espaoles; en la calle, el acceso a una vivienda supone una autntica carrerade obstculos; en los plats de televisin, sin embargo, el problema de la emancipacinnicamente sirve para poner en aprietos al Presidente del Gobierno.Qu hay de cierto en la mediatizacin del problema? Es realmente difcil accedera una vivienda? Si lo es, por qu? Puede la Administracin dar respuesta a este problemade forma eficaz y, siendo ms exigentes, de forma eficiente? O es la intervencin fcticaun problema al libre funcionamiento del mercado? En las pginas que siguen hemosintentado dar respuesta a estas y muchas otras consideraciones.Podemos argir, en una primera reflexin, que el problema de acceso a la viviendase debe a su encarecimiento en los ltimos aos. Pero, cmo? Pues bien, el encarecimientoha sido motivado por un increble aumento de la demanda especulativa no habitacional (esdecir, gente que invierte para no habitar y revender), al mismo tiempo que el sustitutomercado del alquiler se ha mostrado descoordinado y poco preparado para dar cabida aaquellos desdeados por la propiedad.Ante esta situacin, el Estado tena dos opciones: intervenir en el mercado opermitir el libre albedro. La creacin de Viviendas de Proteccin Oficial y el incentivo alalquiler han sido los estandartes de la intervencin pblica en estos ltimos aos. Las VPOno han podido dar cabida a la totalidad de la demanda, precisamente por la restriccin en lacapacidad financiera estatal que impide tal nivel de inversin. La discriminacin por nivelde renta y la alta movilidad de los inquilinos se hacen imprescindibles.Mientras, el alquiler, cuyo futuro es casi panaceico, se enfrenta a diversos retos. Lanula proteccin contractual y la baja rentabilidad suponen serias trabas a la salida de pisosal mercado. La potencialidad de este tipo de tenencia es conceptualmente prometedora:consumo de vivienda a precios ms bajos.1 Pregunta formulada al Presidente del Gobierno por uno de los participantes del programa televisivoTengo una pregunta para usted, emitido por Televisin Espaola.
Resumo:
Heu contractat alguna vegada un servei funerari? Encara que la resposta de molts de nosaltres s que no, s ben segur que algun cop en la nostra vida ho haurem de fer i potser s millor pensar quin tipus de servei estarem contractant abans que arribi el moment de fer-ho. El precio de la muerte s un treball on sha fet un anlisi del mercat funerari a Barcelona i la seva utilitat rau en el fet de que aquest tipus de serveis, encara avui dia, segueix sent molt desconegut i s per aix que aqu donarem respostes a les principals preguntes que pugui tenir el lector. Si voleu saber en qui recau la responsabilitat doferir aquest servei, com es fixen els preus o qui es queda els 10 milions deuros que dona de benefici una empresa daquest tipus no dubteu en llegir aquest treball, i aquesta i moltes preguntes ms trobaran resposta.Finalment, ens plau pensar que lesfor de reunir aquesta informaci serveixi als consumidors per afrontar un trmit tan fors des duna posici digualtat davant lempresa oferidora, i evitar aix preus abusius i serveis innecessaris.
Resumo:
El nostre treball consta principalment de dues parts: En la primera ens hem apropat al tema presentant el context econmic actual i el mn de la roba de segona m. A continuaci ens hem centrat en la relaci que existeix entre les dues parts. I per ltim hem realitzat un estudi de mercat a partir denquestes. Amb aquestes, hem conegut tant la relaci com la visi que t la gent sobre el tema, i a ms hem establert el consumidor tipus que ens servir pel futur muntatge del nostre negoci. Les enquestes les hem distribut en tres districtes de diferent renda per veure si aquesta pot influir en les respostes. Amb la primera part ens hem adonat que la crisi ha fet disminuir la despesa, i aquest fet ajuda a que nous consumidors entrin al nostre mercat. Amb la segona part, i un cop vist que ens trobem en un context favorable, hem buscat la viabilitat que tindria la creaci de la nostra prpia botiga de roba de segona m. Per fer-ho hem seguit els segents passos: hem buscat la localitzaci ptima per la seva ubicaci, hem llogat i dissenyat el local; ens hem constitut com a societat, hem realitzat un estudi dels possibles costos i hem desenvolupat el pla de mrqueting. Finalment, ens adonem que els nostres beneficis serien positius i per tant, el nostre projecte s viable.Actualment, Espanya est immersa en un crisi econmica, juntament amb molts dels pasos industrialitzats. Aix ha provocat que les famlies disminueixin les seves despeses a lhora de consumir la major part de bns i serveis que feien fins ara. El que ha succet doncs, es que han canviat els hbits de consum, bns que es consumien abans o b directament han deixat de ser consumits o b han estat substituts per daltres amb un menor cost i que compleixen la mateixa funci. Com hem esmentat , molts productes han estat substituts per daltres que tenen un cost ms baix. Creiem que un clar exemple s el tema de la roba. La moda s un mercat en competncia perfecte, en que les diferents empreses que shi dediquen sintenten diferenciar per diferents aspectes per el preu ve fixat per la relaci entre oferta i demanda. s un b que tothom ha de consumir, en major o menor grau, per essencial per tota la poblaci. s aqu, on els comeros de segona m tenen loportunitat dabastir a la demanda daquests productes, duna forma ms econmica, ja que sn productes que ja han estat utilitzats i no sels hi pot fixar el mateix preu de mercat. El nostre treball es basa en veure com ha afectat lactual crisi a lhora de consumir de la poblaci barcelonina, centrant-nos en el mercat de la moda i a partir daqu, com lobjetiu principal a lhora de realitzar-ho, veure si seria viable la creaci duna botiga de roba de segona m. Les motivacions principals que ens han portat a escollir aquest treball han estat bsicament tres: La primera delles s lactualitat del tema. Sentim parlar sobre la crisi a qualsevol lloc, ja sigui als mitjans de comunicaci, al carrer o dins casa nostra ja que ens est afectant directa o indirectament a tota la poblaci. En segon lloc, creiem que el negoci de segona m no est gaire ben vist per la majoria de la gent i considerem que s una bona oportunitat que la gent desconeix. Amb la realitzaci del treball ens hi volem endinsar una mica per aquest mn, conixer les possibilitats que amaga i establir la relaci entre la crisi i el mercat de segona m. Per ltim trobem el que pertany a la segona part del treball: El muntatge duna botiga. Com a joves estudiants deconmiques, ens crida molt latenci el fet de crear un propi negoci. Ens sembla molt interessant tots els processos que shan de dur a terme fins a lobertura de la tenda i volem extreure una visi empresarial sobre el treball. Pel que fa a la metodologia que hem seguit per poder realitzar el nostre treball, cal dir que hem separat aquest en dues parts: La primera part s bsicament terica. En ella hem fet una visi general sobre la crisi en que ens trobem, com va arribar i les conseqncies que ha tingut. A continuaci hem cercat diferents notcies a la premsa escrita i digital que parlaven de com havia augmentat el consum als comeros de segona m i hem explicat com sn aquests amb exemples de botigues de roba de segona m. Per ltim hem fet un estudi de mercat mitjanant una enquesta per tal de contrastar les hiptesis inicials del nostre treball que a continuaci exposarem i tamb per treure idees bsiques sobre com hauria de ser el nostre comer.La segona part s el treball prctic, s a dir, tots els passos que hem hagut de seguir des de la idea de creaci de la botiga fins a la posada en marxa prpiament dita. Hem cercat tota la regulaci que havem de complir, ens hem constitut com a societat limitada, hem trobat un local i hem muntat linterior, hem tingut contactes amb diferents provedors de roba, hem contractat als treballadors i hem fet un anlisi sobre els costos que haurem de patir a linici del projecte i a partir daqu extraurem la conclusi sobre si seria viable o no la creaci daquest negoci. Per ltim, exposem les nostres dues hiptesis inicials, sobre les que a mida que anem avanant pel treball, ens argumentarem i finalment les confirmarem o negarem.1- La crisi ha fet disminuir el poder adquisitiu de la poblaci, de manera que es redueix la despesa en consum i el mercat de la 2a m es veu beneficiat ja que tenen uns preus inferiors, ms accessibles per la majoria de la gent, per un mateix producte o de caracterstiques similars als que compraven fins ara.2- Aprofitant la conjuntura econmica s viable crear una botiga de roba de segona m.