972 resultados para Brezhnev, L. I.
Resumo:
De fet tot va començar al principi dels anys 80, amb laparici electoral del Front Nacional (FN) francès, creat el 1972, i que va ferde França una excepci a Europa en aquell moment. Ara ja sabem que aquest no es el cas i tenim nombrosos països europeus on, els partits d’extrema dreta no solament obtenen resultats comparables o superiors als del Front National francès, sinó que, d’acordamb sistema electoral, formen part de coalicions governamentals per constituir majories de dretes. En aquest sentit, cal recordar que Àustria va ser el primer Estat europeu en tenir una coalici governamental en la que hi havien electes del partit d’extrema dreta FPÖ (Partit de la Llibertat). Era la primera vegada que això passava després de la Segona Guerra Mundial, i la inquietudpoltica va ser gran en els països de la Uni Europea (UE) doncs tothom recordava que el poble austríac, en la seva gran majoria, va ser favorable al “Anchluss” (annexi amb Alemanya) i els hi semblava que els responsables polticsactuals, eren tallats ala imatge de Kurt Waldheim i altres representantsd’aquell tristperíode. A partir d’aqui, la presencia de ministres d’extrema dreta en determinats governs europeus ja no provoca reaccions tan fortes, sens dubte perquè la seva historia no es idèntica a la de Àustria, i també perquèladvertència als austríacs no ha tingut cap efecte i el FPÖ (Partit de la Llibertat) ha continuat prosperant inclous desprès de la mort accidental del seu lder,Jörg Haider, en 2008. En 2011, hem vist com els dirigents de la Uni Europea i la Secretaria d’Estat americana, Hillary Clinton, es mostraveninquiets davant de la deriva autoritària nacionalista del governhongarès dirigit pelFidesz” i el seu lder Viktor Orban, però sense cap mena de mitja per oposar-se a excepcid’una carta oficial de prevenci.
Resumo:
Tradicionalment s'ha considerat l'ocupaci de Girona pels francs (any 785) com el moment "fundacional" de la ciutat medieval, en parallel a la consideraci que ha merescut l'època de Carlemany (final del segle VIII i principi del IX) com una època formativa en la història de Catalunya. Però tenim raons per pensar que aquells moments no significaren un gran terrabastall enuna ciutat que, des de començament del segle VIII, jugava un paper poltic i militar significatiu en els esdeveniments de l'anomenada Marca Superior, el territori musulmà proper a les terres del regne franc. Més endavant, un cop incorporada a l'imperi carolingi, Girona mantingué la seva condici de ciutat capital de frontera o marca, fins a la conquesta de Barcelona l'any 801. Volem historiar, en la mesura del possible, aquesta etapa d'uns quaranta anys -entre 759 i 801- quan la ciutat visqué en primera lnia i, també, protagonitzà les vicissituds de l'enfrontament entre dos dels grans estats d'aquell moment: la monarquia franca dels carolingis i l'emirat omeia A'al-Andals. Els moviments d'anada i tomada dels seus exèrcits van situar Girona en primera lnia de combat en aquells anys, fins a la definitiva consolidaci del poder franc a principis del segle IX
Resumo:
Aquest projecte pretén desenvolupar una proposta d’índexs ambientals per a lavaluaci de lestat ecolgic de la riera de lAubi; avaluar lestat ambiental, classificar els diferents trams, identificar els punts crítics i definir les propostes de millora ambiental per a la riera d’Aubi. La riera de l Aubi es troba entre els termes municipals de Mont-ras, Palafrugell i Palamós, a les comarques del Baix Empordà i Gironès
Resumo:
Référence bibliographique : Rol, 57889
Resumo:
Référence bibliographique : Rol, 57885
Construcci i explotaci d'un magatzem de dades per a l'anàlisi de vendes d'una cadena de supermercats
Resumo:
Descripci d'un magatzem de dades i cas pràctic de construcci i explotaci d'un magatzem de dades per a l'anàlisi de vendes d'una cadena de supermercats.
Resumo:
Estudi de tipus comparatiu entre l'amor que experimenten els herois de Chrétien de Troyes i Tirant lo Blanc, i que ens porta a descobrir les hipertextualitats existents referents al tema amorós entre aquestes novelles separades per 300 anys.
Resumo:
Article sobre l'obra de Salvador Dal que es troba entre dos pols, entre la intersecci del món exterior i el món interior, entre el visible i l'invisible
Resumo:
Detecci dels punts forts i punts febles en l'ús social del catal en els àmbits de l'educaci i el lleure. Per fer l'anàlisi d'aquesta situaci es tindran en compte les dades recollides a l'Institut Serra de Noet de Berga.
Resumo:
Référence bibliographique : Rol, 58142
Resumo:
Référence bibliographique : Rol, 58141
Resumo:
En el present projecte hem analitzat els determinants de les trajectòries educatives dels i les adolescents d'origen immigrant, centrant I'atenci en el paper de les seves famílies davant de I ‘èxit o fracàs escolar del seu fillla. Amb aquest objectiu, I'estudi combina tècniques quantitatives i qualitatives. Per una banda hem analitzat les dades longitudinals del Panel de Famílies i lnfancia, que ens permeten fer un seguiment de les trajectòries educatives i personals de 248 alumnes d'origen immigrant que al 2006 estudiaven I'ESO al llarg de la seva adolescència, i identificar els factors socials responsables de la seva diversificaci. Els resultats indiquen que malgrat presentar actituds bastant favorables als estudis i I'assoliment educatiu, concentren diverses situacions de vulnerabilitat a la llar (dificultats socioeconòmiques, estructures familiars atípiques, i erosi de capital social), que incideixen negativament sobre els seus rendiments acadèmics. Per altra, hem realitzat 59 entrevistes semi-estructurades per a complementar i facilitar la interpretaci dels resultats obtinguts a la recerca quantitativa i copsar les narratives dels propis protagonistes. Aquestes entrevistes s'han realitzat a: una submostra de les famílies d'aquests alumnes, seleccionades en funci de perfils d’èxit o fracàs educatiu de la trajectòria del menor (46), una submostra d'estudiants resilients (a), i una sèrie d'agents educatius i socials, que inclou membres d'equips directius de centres escolars, AMPA i entitats dedicades a I'atenci a la infància i les famílies (5). El projecte que presentem té una clara vocaci de servei públic. L'objectiu és incrementar el coneixement de factors "extraescolars" que poden condicionar I ‘èxit escolar dels estudiants d'origen immigrant. Aquest coneixement constitueix la base per al disseny i orientaci de programes d'acompanyament a les famílies dels infants en situaci de risc. La nostra voluntat (que reflecteix el principal objectiu de I'lnstitut d’infància i Món Urbà, instituci6 que impulsa el projecte) és contribuir a la transferència de coneixement que pugui ser d'utilitat pels agents que treballen directament sobre les qüestions que estudiem.
Resumo:
A partir de l'anàlisi comparatiu de l'obra de dos grans teòrics de la modernitat i la postmodernitat com són Clement Greenberg i Arthur C. Danto es fa un estudi de com aquests dos autors han arribat a construir els seus discursos i, en relaci a això, com ha anat evolucionant el concepte d'art de la modernitat a la postmodernitat. La qüesti central que se'ns planteja és: què ha canviat en la idea d'art de la postmodernitat respecte a la idea o a la concepci d'art anterior, per arribar-nos a qüestionar si realment hi ha art i, si n'hi ha, què és art i que no ho és? Existeix una idea universal de què ha de ser art? O aquesta és una qüesti intrínsicament relacionada amb la societat en què es produeix; en aquest cas, la societat occidental?
Resumo:
Leducaci dels immigrants és un tema prioritari a les agendes poltiques de molts països de la OCDE. En molts casos, els governs s’han preocupat especialment de la seva integraci al món del treball però creix linterès en els seus resultats al sistema educatiu i en la revisi de les poltiques adreçades a respondre a les seves necessitats educatives i formatives. La majoria d’aquests estudis es situen a lesfera de leducaci infantil, primària, secundaria i formaci professional, per això resulta pràcticament impossible trobar estudis que analitzin el baix percentatge d’accés d’estudiants immigrants extracomunitaris a la universitat (al voltant de 3,3% en el cas de Catalunya); que contribueixin a entendre els factors que configuren les trajectòries d’èxit escolar i d’integraci laboral dels estudiants immigrants que accedeixen i completen els estudis universitaris; que puguin donar pautes per desenvolupar poltiques educatives que millorin els resultats d’aprenentatge dels estudiants immigrants; i que puguin servir com a mirall i incentiu per a altres persones immigrants i, perquè no, també del país. Aquest projecte ha estudiat el conjunt d’elements que condicionen laccés dels joves immigrants als estudis universitaris, i a lestatus laboral que els hauria de possibilitar la seva formaci universitària. Lestudi ha consistit en una metaanàlisi dels documents existents sobre el tema i en la realitzaci de 8 narratives biogràfiques; quatre de persones cursant diferents estudis a les universitats catalanes i quatre que ja s’han incorporat al món del professional. Aquestes narratives venen acompanyades de 8 vídeos que exploren noves maneres de visibilitzaci d’aquesta poblaci i es transformen en una pràctica d’autoria. Aquest material visual pot servir com a recurs educatiu, en la mida que pugui ser un mirall i un incentiu per a altres persones immigrants i del país. Finalment, presenta un seguit de recomanacions per als responsables de les poltiques i dels centres educatius.
Resumo:
La literatura econòmica sobre immigraci i mercat de treball ha analitzat dos grans temes. Un és lefecte que genera la immigraci sobre les condicions laborals (ocupaci i salaris) dels nadius. Laltre és lassimilaci dels immigrants en el país d’acollida. Aquest projecte s'emmarca en aquesta segona lnia de recerca. Lassimilaci s’entén com un procés complex en el que un immigrant s’integra completament en el seu país d’acollida en diferents aspectes interrelacionats: lestatus socioeconòmic, el progrés salarial, el domini de lidioma o la segregaci residencial, entre d'altres. El nostre projecte es centra en lanàlisi de lassimilaci dels immigrants que han arribat recentment al nostre mercat de treball. Des d'aquesta perspectiva, s'ha analitzat si com a conseqüència de la transferibilitat limitada del capital humà entre països, es produeix o no una degradaci ocupacional inicial que porti associada una quantiosa diferència salarial amb els nadius de similars característiques. De fet, com menys transferible sigui el capital humà d'origen, major serà la degradaci ocupacional i la consegüent bretxa salarial inicial. També s'ha analitzat de manera més directa quin paper juga la portabilitat del capital humà a l'hora d'explicar el progrés econòmic dels immigrants. Levidència obtinguda permet concloure que, a mesura que s'amplia el temps de residència al país de destinaci, el capital humà es va adaptant als requeriments del mercat laboral del país hoste, especialment a través de l'experincia en el lloc de treball, però també per aprenentatge del nou idioma o fins i tot realitzaci d'estudis. El capital humà així acumulat permet millorar posicions en l'escala ocupacional i augmentar en parallel els ingressos, assimilant-los amb el temps als dels nadius d'iguals característiques. Per últim, lanàlisi del paper de les xarxes socials dels immigrants mostra un efecte positiu sobre la probabilitat de trobar feina però un pitjor emparellament en el mercat de treball.
