Characterization of the enzyme involved in the processing of big endothelin-1 in human lung epithelial cells.

Biosynthesis of active endothelin-1 (ET-1) implies an enzymatic processing of the inactive precursor Big ET-1 (1-39) into the mature, 21 amino acid peptide. The aim of this study was to characterize in airway and alveolar epithelial cells the enzymes responsible for this activation. BEAS-2B and A549 cells, which both produce ET-1, were studied in vitro as models for bronchiolar and alveolar cells, respectively. Both cell lines were able to convert exogenously added Big ET-1 (0.1 microM) into ET-1, suggesting a cell surface or an extracellular processing. The conversion was inhibited by phosphoramidon in both cell lines with an IC50 approximately 1 microM, but not by thiorphan, a specific inhibitor of neutral endopeptidase 24.11 (NEP). The endogenous production of serum-stimulated BEAS-2B and A549 cells was not inhibited by thiorphan, and phosphoramidon showed inhibition only at high concentration (>100 microM). Western blotting following electrophoresis in reducing conditions demonstrated a protein of MR 110 corresponding to the ECE-1 monomer in both BEAS-2B and A549 cells, as well as in whole lung extracts. By RT-PCR we revealed the mRNA encoding for the ECE-1b and/or -1c subtype, but not ECE-1a, in both cell lines. We conclude that BEAS-2B and A549 cells are able to process either endogenous or exogenous Big ET-1 by ECE-1 and that isoforms 1b and 1c could be involved in this processing with no significant role of NEP.

Schedule of Debt Service and Coverage for Iowa State University of Science and Technology for the Academic Building Revenue Bond Funds for the year ended June 30, 2009

Schedule of Debt Service and Coverage for Iowa State University of Science and Technology for the Academic Building Revenue Bond Funds for the year ended June 30, 2009

Cancer immunotherapy drives implementation science in oncology.

Cancer immunotherapy has come a long way. The hope that immunological approaches may help cancer patients has sparked many initiatives in research and development (R&D). For many years, progress was modest and disappointments were frequent. Today, the increasing scientific and medical knowledge has established a solid basis for improvements. Considerable clinical success was first achieved for patients with hematological cancers. More recently, immunotherapy has entered center stage in the development of novel therapies against solid cancers. Together with R&D in angiogenesis, the field of immunology has fundamentally extended the scientific scope, which has evolved from a cancer-cell-centered view to a comprehensive and integrated vision of tumor biology. Current R&D is focused on a large array of possible disease mechanisms, driven by cancer cells, and amplified by tumor stroma, inflammatory and immunological actors, blood and lymph vessels, and the "macroenvironment," i.e. systemic mechanisms of the host, particularly of the haematopoietic system. Contrasting to this large spectrum of pathophysiological events promoting tumor growth, only a small number of biological mechanisms, namely of the immune system, have the potential to counteract tumor growth. They are of prime interest because therapeutic enhancement may result in clinical benefit for patients. This special issue is dedicated to immunotherapeutics against cancer, with particular emphasis on vaccination and combination therapies, providing updates and extended insight in this booming field.

Audit report on the Student Health Facility Revenue Bond Funds of Iowa State University of Science and Technology for the year ended June 30, 2009

Audit report on the Student Health Facility Revenue Bond Funds of Iowa State University of Science and Technology for the year ended June 30, 2009

Desenvolupament d'un joc per torns parametritzable amb possibilitat multijugador i I.A.

Els jocs són una de les indústries de software més gran del món de la informàtica. Des dels primers jocs en blanc i negre que simulaven raquetes i una pilota, fins avui en dia, en que el desenvolupament d’un joc porta darrere un equip de professionals tant o més gran que el major dels projectes informàtics del món de les indústries, els jocs han evolucionat més que la majoria de programes. La possibilitat d’elaborar un joc és, a part d’una proposta temptadora (ja que difereix enormement de qualsevol pràctica feta durant la carrera), un repte de caire personal per algú que sempre ha estat en contacte amb videojocs i que, després d’adquirir una sèrie de coneixements indispensables, s’ha proposat d’intentar desenvolupar-ne un des de l’arrel. L’objectiu d’aquest treball és doncs això, aprendre com neix un joc partint de res, i veure totes les complicacions que sorgeixen a l’hora de desenvolupar-lo. Els resultats delt projecte mostren generosament el gran nombre de problemes que sorgeixen en un procés com aquest, però com a conclusions importants cal destacar la satisfacció envers els resultats obtinguts, així com els coneixements que s’han guanyat mitjançant el desenvolupament del programa.

Estudi de software lliure en diferents entorns

El software lliure està tenint últimament un pes cada cop més important en les empreses, però encara és el gran desconegut per a molta gent. Des de la seva creació als anys 80 fins ara, hi ha hagut un creixement exponencial de software lliure de gran qualitat, oferint eines per a tot tipus de necessitats, eines ofimàtiques, gestors de correu, sistemes de fitxer, sistemes operatius…. Tot aquest moviment no ha passat desapercebut per a molts usuaris i empreses, que s’han aprofitat d’ell per cobrir les seves necessitats. Pel que fa a les empreses, cada cop n’hi ha més que en petita o gran mesura, utilitzen el software lliure, ja sigui per el seu menor cost d’adquisició, o bé per la seva gran fiabilitat o per que és fàcilment adaptable o per no establir cap lligam tecnològic, en definitiva per tenir més llibertat. En el moment de la creació d’una nova empresa, on es parteix de zero en tota la tecnologia informàtica, és el moment menys costòs d’implementar l’arquitectura informàtica amb software lliure, és quan l’impacte que té sobre l’empresa, usuaris i clients és menor. En les empreses que ja tenen un sistema informàtic, caldrà establir un pla de migració, ja sigui total o parcial. La finalitat d’aquest projecte no és la de dir quin software és millor que l’altre o de dir quin s’ha d’instal•lar, sinó el de donar a conèixer el món del software lliure, mostrar part d’aquest software, fer alguna comparativa de software lliure amb software propietari, donant idees i un conjunt de solucions per a empreses, per què una empresa pugui agafar idees d’implementació d’algunes de les solucions informàtiques exposades o seguir algun dels consells proposats. Actualment ja hi ha moltes empreses que utilitzen software lliure. Algunes només n’utilitzen una petita part en les seves instal•lacions, ja que el fet de que una empresa funcioni al 100% amb software lliure, tot i que n’hi comença ha haver, de moment ho considero una mica arriscat, però que en poc temps, aquest fet serà cada cop més habitual.

La politique d'Aristote, ou la science des gouvernemens . Ouvrage traduit du grec, avec des notes historiques et critiques, par le citoyen Champagne,...

[Politique (français). 1797]

Audit report of Iowa State University of Science and Technology, Ames, Iowa, (Iowa State University) for the year ended June 30, 2009

Audit report of Iowa State University of Science and Technology, Ames, Iowa, (Iowa State University) for the year ended June 30, 2009

Agreed-upon procedures report on the Iowa State Center Business Office of Iowa State University of Science and Technology for the year ended June 30, 2009

Agreed-upon procedures report on the Iowa State Center Business Office of Iowa State University of Science and Technology for the year ended June 30, 2009

2009-2011 Collective Bargaining Agreement Between State of Iowa and Local 893; Science Unit, July 1, 2009

This Agreement made and entered i into this 1 1st day of July 2009, at Des Moines, Iowa, pursuant to the provisions of Chapter 20 of the Iowa Code, by and between the State of Iowa (hereinafter referred to as the Employer) and UE Local 893/Iowa United Professionals, and its appropriate affiliated locals, as representatives of employees employed by the State of Iowa, as set forth specifically in Appendix A (hereinafter referred to as the Union).