924 resultados para Barris perifèrics -- Alemanya -- Ressenyes de llibres
Resumo:
Crnica de la conferncia oferta per lintellectual George Steiner a lAula Magna de la Universitat de Girona que duia per ttol Does language have a future? on va insistir en algunes idees fonamentals del seu pensament
Resumo:
Crnica de lacte de lliurament dels guardons de la XIII Edici del Premi Espais a la Crtica dArt que concedeix anualment la Fundaci Espais dArt Contemporani de Girona
Resumo:
Lobjectiu principal del Projecte Edubosc s apropar el bosc a laula per donar a conixer a lalumnat deducaci primria dentre 8 i 10 anys, la gesti forestal sostenible i la seva importncia per als nostres boscos i el seu futur. Per tal daconseguir aquest objectiu, el Projecte Edubosc proposa dotze activitats de sensibilitzaci forestal que tracten temes com la multifuncionalitat del bosc, la relaci del bosc amb laigua, els principals productes del bosc, els oficis vinculats al bosc, la prevenci del risc dincendis i la titularitat dels boscos. Sn temes que els llibres de text no tracten. Aquest treball fa una observaci sobre com funcionen les activitats a diverses escoles, a partir dels resultats denquestes al professorat i als alumnes. Aquests resultats serviran per proposar alternatives i incorporar noves modificacions al projecte
Resumo:
Amb aquest treball ens proposem bsicament fer una lectura de De la certesa, el veritablement darrer text de Ludvig Wittgenstein ats que les seves ltimes entrades van ser escrites tot just dos dies abans de morir. Avui comena a ser acceptada la idea que Wittgenstein no va escriure dues sin tres obres majors. El relat estndard que parla de dos Wittgensteins (el del Tractatus i el de les Investigacions) va essent qestionat o si ms no matisat, a mesura que va creixent linters pels ltims textos de Wittgenstein i en particular pel text que ens ocupa. El nostre treball de recerca ser doncs, una lectura de De la certesa, convenuts com estem de la seva rellevncia, tant pel qu fa a la comprensi de la prpia filosofia de Wittgenstein i la seva evoluci, com pel qu fa a algunes qestions centrals en el debat de lepistemologia contempornia. Ens proposem dir alguna cosa sobre lobra en si mateixa, el seu lloc en el corpus wittgensteini, i sobre la rellevncia dels seus plantejaments en el debat actual al voltant de lescepticisme i el relativisme
Resumo:
La poltica institucional d'accs obert a publicacions aprovada per Consell de Govern de la Universitat de Girona t com a objectiu promoure la difusi de la producci cientfica i acadmica, tot seguint les recomanacions de la Declaraci de Berln, signada per la Universitat de Girona el 26 dabril de 2010. Entre d'altres aspectes, la nova poltica demana al personal docent i investigador (PDI) de la UdG que dipositi al repositori institucional de la Universitat DUGi (http://dugi.udg.edu) les seves publicacions acadmiques i cientfiques (articles de revistes, textos presentats en congressos, documents cientfics-tcnics, llibres o captols de llibres, informes de cerca, etc.) dutes a terme en el marc de la seva activitat a la UdG, sempre respectant les particularitats de les editorials en qu hagin estat publicades. A ms, als doctorands i els estudiants de la Universitat de Girona, tamb se'ls demana que hi dipositin els seus treballs de doctorat, mster o fi de carrera. Amb aquesta poltica la Universitat de Girona encoratja al Personal Docent i Investigador que publiqui en revistes d'accs obert, sempre que la situaci de l'mbit d'investigaci de l'autor no ho desaconselli. La universitat adoptar tamb les mesures d'incentivaci que consideri oportunes per tal de donar compliment al present mandat a partir del primer de gener del 2012. Altres objectius que es persegueixen amb aquesta mesura sn, duna banda, incrementar la visibilitat i la interoperabilitat dels documents incorporant-los a cercadors acadmics (Scirus, GoogleScholar,...), recollectors (OAISTER,...), etc.. De laltra, eximir el personal docent i investigador de la referncia i lliurament de la documentaci dipositada en el repositori institucional de la UdG, DUGi, en les convocatries d'ajuts de caire intern i en els concursos que realitzi, la qual cosa far ms senzill el procediment de gesti de convocatries. La poltica d'accs obert est vinculada als objectius i accions del Campus Euromediterrani del Turisme i de l'Aigua (e-MTA), que fa poc va rebre el segell de Campus d'Excellncia Internacional. Una de les accions que figura en el projecte a desenvolupar al CEI e-MTA s, precisament, un Campus Virtual on hi hagi un repositori de documents digitals en accs obert (open access), i maximitzar els continguts accessibles des de fora de l'mbit universitari.
Resumo:
Ressenya de l' Audiovisual del 'Seminario Internacional Cultura y Desarrollo', dirigit per Alfons Martinell i Gemma Carb i realitzat per Llus Masachs
Resumo:
Ressenya de la 'Revista Observatrio Ita Cultural' Nm. 11
Resumo:
Presentaci amb les dades estadstiques dels dos ltims mesos del PUC, Prstec de Llibres entre Biblioteques del Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC)
Resumo:
[Ressenya del llibre de] Josep Alabau i Miquel Bosch, 'Les Escoles de Sant Jordi Desvalls : cent anys d'histria'. Volum amb la histria de les Escoles de Sant Jordi Desvalls
Resumo:
Ressenya del volum 'Antologia potica' de Rafael Mas, edici a cura de David Prats, publicada l'any 2006. David Prats s'endinsa en el mn potic de Rafael Mas, per oferir al lector una visi molt completa de la seva producci lrica, incorporant composicions indites, i aporta un estudi crtic actualitzat
Resumo:
Ressenya de l'article de Ramn Bux i Capdevila,'Metodologa y tcnicas para la recuperacin de restos vegetales (en especial referncia a semillas y frutos) en yacimientos arqueolgicos', publicat al nmero 5 de 'Cahier Noir' l'any 1991. Es reflexiona sobre les disciplines auxiliars de l' Arqueologia
Resumo:
Dins l'obra de Jaume Vicens Vives les pgines dedicades a l'poca medieval ocupen un lloc destacat. Ben especialment els seus estudis sobre el rei Ferran el Catlic i el conflicte remena, a qui va dedicar bona part de la seva activitat investigadora. Els seus llibres i articles sobre el tema son el resultat d'una recerca exhaustiva als arxius, bsicament reials i municipals. Aix s especialment cert pel cas de la seva fonamental 'Historia de los remensas (en el siglo XV)', editada l'any 1945, acompanyada d'abundant aparell crtic i transcripcions de documents en notes a peu de pgina
Resumo:
Article sobre la trajectria de Jaume Vicens Vives, emfatitzant els aspectes ms vinculats amb la seva intervenci i influncia en la vida social i poltica de la Catalunya de la segona dcada de lpoca franquista. En aquest sentit, es destaca per una banda, el seu paper d'autor de llibres d'assaig que volien arribar a un pblic ampli, mes enll dels seus alumnes a les aules i seminaris universitaris; i, per l'altra, les seves vinculacions amb determinats sectors socials, especialment vinculats a la burgesia, amb la voluntat de contribuir als canvis econmics i poltics del pas, en uns moments que la poltica econmica autrquica del franquisme dels anys quaranta ja estava tocant sostre i els grups doposici catalanista al franquisme comenaven a organitzar-se
Resumo:
Crnica de les 'II Jornades Jaume Vicens Vives', celebrades els dies 14 i 15 de mar de 2002 a la Facultat de Lletres i organitzades conjuntament pel Departament de Geografia, Histria i Histria de l'Art i el Centre d' Histria Rural de l'ILCC, i dedicades a analitzar l'obra d'aquest historiador giron. Tres varen ser els eixos principals d'aquestes jornades: les ponncies, la presentaci pblica del fons que la famlia Vicens Rahola diposit a la UdG l'any 1988 i la taula rodona que apleg destacats deixebles de Vicens
Resumo:
Crnica de l'acte d'homenatge a Jaume Vicens Vives amb motiu del 40 aniversari de la seva mort, organitzat per l'Ajuntament de Roses l'1 de juliol de 2000. L'acte va comptar amb la presencia, a mes de la seva famlia, d'una amplia representaci del mn poltic i universitari
