Entitat Metropolitana del Transport. Centre Operatiu d'Autobusos del Prat

El projecte contempla la resolució d’un Centre Operatiu d’Autobusos Metropolitans amb un programa que ha de donar cabuda a un mínim de 300 places d’aparcament de diferents mesures, tallers de manteniment, túnels de neteja, sortidors de repostatge, vestuaris, administració, oficines i serveis generals. L’emplaçament se situa en el barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat, en un solar que esdevé la façana d’aquesta població a l’entrada a Barcelona des de l’aeroport. L’entorn el conformen els espais de protecció de les pistes que es perllonguen fins a tocar el Parc Natural del Delta del Llobregat, una zona humida protegida d’àmbit europeu. Al mateix temps, els requeriments del concurs sol•liciten mantenir un 50% de la superfície del solar com a parc urbà. Això comporta abordar la resolució d’un edifici extens, però de 3 alçades i mitja, per tal de poder encabir tot el programa. Tot i així, la proposta integra el gran volum de l’edificació en harmonia compositiva i cromàtica amb el canyissar i manté l’alçària en una cota similar a la dels edificis de l’entorn. L’àrea verda es concentra en la part de la parcel•la que té continuïtat directe amb el pati del nou Esplai del barri, per tal de optimitzar-ne l’ús. Al mateix temps, les àrees de circulació, neteja i manteniment dels autobusos se situen a la part posterior del solar, per fer-les compatibles amb la resta de requeriments funcionals i perquè la volumetria principal doni front a les vies d’entrada a l’àrea metropolitana. La cotxera està continguda en un únic volum lleugerament soterrat, per limitar l’alçària total. La construcció principal, de 120 x 55 x 14,5 metres, es troba configurada per una estructura regular que respecta les mesures i moviments dels autobusos, i per una pell consistent en una gelosia oberta en tres cares, i tancada en l’alçat nord. Aquest tancament es realitza amb prismes verticals de colors similars a la vegetació del entorn, separats harmònicament per tal de dissoldre lleument els contorns del volum. Com a contrapunt a la gran peça principal, es proposa un petit edifici vidriat que indica l’entrada a les oficines i conté les activitats administratives.Les àrees de funcionament es resumeixen en les següents:1. La circulació dels autobusos: el conjunt disposa de tres vies simultànies, una d’accés i dues de sortida, situades en línia amb dos punts de repostatge, aspiració interior i traspàs de dades i recaptacions, aptes per a ser utilitzades per tres vehicles alhora. També es disposen tres túnels de rentat previs a l’entrada a l’interior de la cotxera, amb pas per a tres carrils en by-pass. Es preveu una quarta via especial d’accés i sortida directes al taller, per situacions extraordinàries.2. La circulació dels vehicles de personal: tenen un accés i un recorregut independent al dels autobusos, amb control informatitzat. 3. La entrada peatonal de visites o personal: l’edifici disposa també d’una entrada peatonal que es produeix des de la porta principal, situada en el front del edifici administratiu.4. El edifici principal: consta de diferents nivells. El Nivell 0, a cota –1,3 m. es troba ocupat per la zona d’aparcament de vehicles privats (98 uts), l’aparcament de minibusos (20 uts), el taller d’autobusos (23 uts standard amb ITV, 2 uts articulats, 1 ut pintura articulat, 2 uts reparcions sostres), i l’àrea d’explotació i de dependències per conductors (vestidors, àrea de descans, cafeteria i espais habitables).El Nivell 1, a cota 2,4 m. està ocupat per l’aparcament de 47 autobusos de 13 m. de llarg i per 20 autobusos de 15 m.El Nivell 2, a cota 4,8 m. l’ocupen 22 places d’autobusos de 15 m., 6 places d’articulats i 37 de 13 m.El Nivell 3, a cota 7,2 m. és idèntic al Nivell 1.El Nivell 4, és idèntic al Nivell 2 i permet que la rampa continuï fins a un Nivell 5 de coberta, que excepcionalment pot convertir-se en aparcament descobert de 67 autobusos de més.La proposta contempla amb fermesa criteris de Sostenibilitat. Aquests es centren en primer lloc en la sobrietat del projecte que garanteix una organització clara en quan a circulacions i rendiment del espai i que, per tant, no malbarata més recursos dels necessaris. En segon lloc, s’aprofiten al màxim la llum i la ventilació naturals i, al mateix temps, es genera la pròpia energia per millorar la eficiència. També es resol el re-processament dels residus generats pel complex, es re-aprofiten les aigües utilitzades en els vestuaris i oficines pel rentat dels vehicles, i s’emmagatzemen les aigües pluvials per tal de complementar la generació d’energia i per escalfar amb el sol aigua calenta de neteja. En tercer lloc, es té especial cura en l’impacte ambiental del edifici, procurant adequar-lo a l’estructura urbana tant en alineacions com el alçària. També s’evita la contaminació acústica apantallant el so intern per tal de no enviar-lo a les àrees habitades, s’endrecen els accessos dels autobusos des de la rotonda de la via pública per alterar el mínim el trànsit dels veïns, i es concentra l’àrea verda en la zona on es té més contacte amb l’activitat veïnal comunitària: l’Esplai del barri.

Fachada solar como pieza singular de arquitectura sostenible

Articulo sobre la importancia de las energias renovables y su integración arquitectónica en el camino hacia una arquitectura sostenible. Descripción y evaluación del proyecto Fachada Solar SCHOTT Iberica.

Arquitectura, construcció i ciutat en la Història d'Occident, 1 El món antic

Arquitectura, construcció i ciutat en la història d'occident és un llibre que vol relacionar aquests tres conceptes i, a la vegada, projectar-los en la complexitat de la nostra cultura.Aquest volum sobre el món antic posa de manifest, des de Grècia fins a Bizanci, els fets més rellevants i els edificis més característics d'una arquitectura eterna, tot subratllant-ne les arrels mediterrànies.

L'arquitectura que es trepitja

Peer reviewed

Sobre un modelo constructivo de la arquitectura ibérica en territorio Ausetano

En este trabajo presentamos el estudio arquitectónico de un tipo de construcción identifi cado en el territorio ibérico ausetano. A partir del análisis constructivo de tres obras defensivas militares identifi cadas como murallas de compartimentos (Turó del Montgròs, Casol de Puigcastellet y l’Esquerda), planteamos una propuesta de restitución del diseño arquitectónico de estas construcciones basadas en el uso de formas geométricas simples y en la adición de módulos cuadrangulares.

L'Esport urbà a Barcelona : espais, perfils i xarxes

Aquest article analitza el fenomen de l’activitat fisicoesportiva urbana. L’esport urbà comprèn un univers complex de pràctiques que –molt o poc– utilitzen i s’apropien dels espais públics de la ciutat. En les reflexions que hi ha a continuació, pretenem mostrar una aproximació a les lògiques que dirigeixen la colonització de l’espai públic urbà per mitjà d’aquestes pràctiques que se’ns presenten com un fet social total, complex i heterogeni com la mateixa societat que les acull. Alhora, aquest estudi ens permet dibuixar les característiques d’alguns itineraris esportius urbans, i també analitzar els diferents perfils de practicants amb l’observació de les xarxes de sociabilitat que s’estableixen en aquest context.

La imagen turística de Barcelona en la comunidad de flickr

Las redes sociales están teniendo un papel trascendental no sólo como fuente para informar y promocionar destinos o planificar viajes, sino también como instrumento para obtener información de los visitantes. El artículo que se presenta a continuación es un estudio sobre los cambios que ha introducido la era digital en la práctica fotográfica, a partir de analizar las fotografías digitales publicadas por los turistas de un destino (concretamente Barcelona) en la red social flickr. Los resultados permiten ver como la irrupción de la fotografía digital ha transformado la imagen del destino

Job accessibility, employment and job-education mismatch in the metropolitan area of Barcelona

This paper analyses the effect of job accessibility by public and private transport on labour market outcomes in the metropolitan area of Barcelona. Beyond employment, we consider the effect of job accessibility on job-education mismatch, which represents a relevant aspect of job quality. We adopt a recursive system of equations that models car availability, employment and mismatch. Public transport accessibility appears as an exogenous variable in the three equations. Even though it may reflect endogenous residential sorting, falsification proofs suggest that the estimated effect of public transport accessibility is not entirely driven by the endogenous nature of residential decisions.

Residència universitària al Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge

Award-winning

Llengua, cultura i turisme. Perspectives a Barcelona i a Catalunya.

En aquest estudi, explicaré i analitzaré aquests processos innovadors de conceptualització dels aspectes lingüístics del turisme. L'objectiu últim és explorar les possibilitats i perspectives que aquesta nova línia de treball pot obrir dins el context de l'oferta turística barcelonina, cosa que també afecta la projecció turística de Catalunya i dels Països Catalans. En termes generals, s'ha de constatar que l'ús de les llengües en activitats turístiques s'emmarca dins una política genèrica de projecció de la pròpia identitat i de promoció del patrimoni cultural. És per això que aquest treball també conté reflexions i propostes per a l'articulació del turisme cultural a Barcelona i Catalunya en base a la identitat i la cultura catalanes, amb el benentès que els termes "identitat" i "cultura" s'usen en un sentit ampli que incorpora la pròpia diversitat cultural i la producció artística contemporània al costat dels referents històrics, lingüístics i culturals que singularitzen la societat catalana.Aquest text està organitzat en tres blocs. El primer bloc tracta diverses qüestions prèvies, que ajuden a entendre els principis i conceptes que fonamenten aquest estudi, com són a) la justificació d'aquest estudi i, en definitiva, de la necessitat d'invertir en llengua i cultura en l'àmbit del turisme barceloní, que actualment lidera l'oferta de turisme cultural a Catalunya; b) el procediment que s'ha seguit per a fer l'estudi i la definició dels conceptes més importants; c) una explicació general de les connexions molt estretes que hi ha entre processos econòmics i processos sociolingüístics i que determinen la forma com les persones valoren les llengües pròpies i les dels altres en diversos àmbits socials, incloent-hi el món econòmic; i finalment, d) unes consideracions sobre el turisme cultural, això és, allò que fa que tingui sentit com a experiència d'interacció entre persones i cultures. En el segon bloc es presentaran experiències de marketització de llengües i identitats en diversos països. Em centraré bàsicament en els sectors de la publicitat i del turisme i, específicament, en les activitats que comporten l'ús de llengües no conegudes o poc conegudes pels clients. La secció sobre turisme està organitzada segons les llengües i, per al cas de les llengües cèltiques de les Illes Britàniques i per al Canadà, es subdivideix en diverses regions. Tot i que faré alguns comentaris sobre els processos de marketització de les grans llengües, em centraré en experiències associades a llengües minoritàries o políticament minoritzades. Això es justifica pel fet que les destinacions associades a grans llengües dominants dins el propi territori fins ara no s'han plantejat el rol de la llengua dins la pròpia oferta turística, excepte en allò que afecta al mercat d'ensenyament d'idiomes, aspecte sobre el qual parlaré també breument.El tercer bloc conté una valoració de conjunt sobre la trajectòria històrica de les polítiques turístiques a Barcelona i a Catalunya, amb els condicionants que poden facilitar l'articulació d'una oferta sòlida en matèria de turisme cultural. S'hi valora també la posició que ha tingut tradicionalment la llengua catalana en el món del turisme i s'elaboren propostes i línies de treball en base a les experiències analitzades al bloc 2. Veurem com, des del punt de vista sociolingüístic, les activitats turístiques plantegen reptes i oportunitats d'índole molt diversa: a) l'accés a espais o manifestacions culturals per part dels turistes i el seu impacte, b) el valor semiòtic de les llengües en la caracterització i diferenciació de productes i c) l'encaix entre les polítiques culturals i les turístiques, que pot implicar de formes complexes els diversos actors dels sectors econòmic, polític i cultural. L'estudi acaba amb un catàleg de propostes de desplegament d'una política turística basada en el patrimoni lingüístic, cultural, artístic i històric català, que ajudi a complementar i a reforçar l'oferta actual catalana, que gira principalment a l'entorn del clima i la platja.Versió en anglès del document: http://uoc.academia.edu/JoanPujolar/Papers/889133/Language_Culture_and_Tourism_Perspectives_in_Barcelona_and_Catalonia

Contemporary engagements within corridors of the past: temporal elasticity, graffiti, and the materiality of St. Rock Street, Barcelona

In a medieval Barcelonan side-street, urine, rubbish, and a bewildering array of graphic imagery splatters the narrowing walls between two major thoroughfares. A contemporary conflict between residents, unknown artists and others is played out using banners, bottles, stickers, posters, stencils, spray paint, and bodily substances. In this shadowed liminality, local and global debates are superimposed upon substructures constructed from disease, prostitution, and the Saint of the Plague. The continuing urban struggle constitutes temporal statements of dirt and purity, violence and humour, dominance and resistance, death and salvation. Like the renovated facades masking the crumbling remains of structures long neglected, the government’s literal whitewashing of the art is a temporal cover-up of a discursive symptom stretching from deeply embedded preconditions. However, from his niche in the angular bend of the alley bearing his name, the statue of St. Rock remains unblinkingly staring, raised above the contestations expressed below.

Adaptació metrològica grega en l'arquitectura ibèrica de Catalunya: Puig de Sant Andreu d'Ullastret i Mas Castellar de Pontós

En el presente artículo se analiza la adopción en el contexto ibérico catalán de los patrones métricos característicos de las colonias griegas del Mediterráneo occidental. La determinación de la unidad de medida constructiva empleada, así como de su aplicación, ha sido posible mediante la identificación de los principios geométricos estructurales de las torres defensivas ibéricas.

Análisis arqueomorfológico y dinámica territorial en el Vallés Oriental (Barcelona) de la Protohistoria s. VI-V a.C.) a la alta Edad Media (s. IX-X)

La investigación sobre el paisaje en zonas urbanas o periurbanas implica importantes limitaciones metodológicas. En el presente estudio, el trabajo se centra en un llano pre-litoral próximo a la ciudad de Barcelona, el Vallès Oriental, profundamente urbanizado en las últimas dos décadas, hecho que condiciona la recuperación de nuevos datos arqueológicos y la implementación de programas de prospección arqueológica. Asimismo, la particular topografía que presenta el llano, caracterizado por unos relieves suaves, ha obligado a adaptar la metodología del análisis arqueomorfológico a este contexto geográfico. El artículo presenta los resultados del análisis arqueomorfológico realizado, que han sido cruzados con la documentación histórica y arqueológica para caracterizar —desde una perspectiva diacrónica— la red viaria, la estructuración territorial y la evolución del poblamiento de esta área y, finalmente, determinar las dinámicas del paisaje en época romana. La investigación sobre la morfología del territorio se ha llevado a cabo a partir de un intenso trabajo de fotointerpretación y análisis de la cartografía histórica en entorno SIG, especialmente útil en un paisaje marcado por las importantes trasformaciones del medio rural. Igualmente, los datos generados en los últimos años por la investigación arqueológica han sido revisados de forma detallada, a fin de contribuir a la planificación de las prospecciones arqueológicas y arqueomorfológicas desarrolladas.