The influence of skeletal muscle cell volume on carbohydrate metabolism in contracting skeletal muscle

This study investigated the regulation of carbohydrate metabolism through changes in skeletal muscle cell volume immediately post contraction and during recovery. Using an established in vitro isolated muscle strip model, soleus (SOL) and extensor digitorum longus (EDL) were dissected from male rats and incubated in an organ bath (perfused with 95% O2; 5% CO2, pH 7.4, temperature 25°C) containing medium- 199 altered to a target osmotic condition (iso-, hypo- or hyper-osmotic; 290, 1 80, 400 mmol/kg). Muscles were stimulated for 10 minutes (40 Hz SOL; 30 Hz EDL) and then either immediately flash frozen or allowed to recover for 20 minutes before subsequent metabolite and enzyme analysis. Results demonstrated a relative water decrease in HYPER vs. HYPOosmotic condition (n=8/group; p<0.05) regardless of muscle type. Specifically, the SOL HYPER condition had elevated metabolite concentrations after 10 minutes of stimulation in comparison to both HYPO and ISO (p<0.05), while EDL muscle did not show any significant difTerences between the HYPER or HYPO conditions. After 20 minutes of recovery, metabolic changes occurred in both SOL and EDL with the SOL HYPER condition showing greater relative changes in metabolite concentrations versus HYPO. The results of the current study have demonstrated that osmotic imbalance induces metabolic change within the skeletal muscle cell and muscle type may influence the mechanisms utilized for cell volume regulation.

Thermoaclimatory variations in the microenvironment of hemoglobin in the rainbow trout, Salmo gairdneri and the carp, Cyprinus carpio

Several inorganic substances (e.g., C£ , Mg , Ca , H ) are potent negative modulators of hemoglobin-oxygen affinity. To evaluate the possibility that potentially adaptive changes in the red cell ionic environment of hemoglobin may take place during acclimation of fishes to increased environmental temperature, hematological status (hemoglobin, hematocrit, red cell numbers, mean erythrocytic volume and hemoglobin content), plasma + + 2+ 2+ and packed red cell electrolyte levels (Na , K , Ca , Mg , C£ ) were evaluated in summer and winter populations of the stenothermal rainbow trout, Salmo gairdneri, following acclimation to 2°, 10°, 18°C, and in a spring population of eurythermal carp, Cyprinus carpio, held at 2°, 16° and 30°C. From these data cell ion concentrations and ion:hemoglobin ratios were estimated. In view of the role of red cell carbonic anhydrase in the reductions of blood C02 tensions and the recruitment of Na and C£~ lost by fishes, a preliminary investigation of thermoacclimatory changes in the activity of this system in rainbow trout erythrocytes was conducted. Few changes in hematological status were encountered following acclimation. There was, however, some evidence of weight-specific differential hematological response in carp. This lead to markedly greater increases in hemoglobin, hematocrit and red cell numbers in smaller rather than in larger specimens at higher temperatures; variations which were 2+ well correlated with changes in plasma Ca . Plasma composition in summer trout was not altered by acclimation. In winter trout plasma Na and K increased at higher temperatures. Carp were characterized by increases in plasma calcium, and reductions in sodium and magnesium under these conditions. Several significant seasonal differences in plasma ion levels were observed in the trout. (n) In trout, only erythrocytic K and K :Hb were altered by acclimation, rising at higher temperatures. In carp Na , Na :Hb, C£~ and C£~:Hb in- 2+ 2+ creased with temperature, while Mg and Mg :Hb declined. Changes in overall ionic composition in carp red cells were consistent with increases in H content. In both species significant reciprocal variations in C£~ 2+ - + and Mg were found. In mammalian systems increases in C£ and H reduce hemoglobin-oxygen affinity by interaction with hemoglobin. Reduction in 2+ 2+ Mg maximizes organophosphate modulator availability by decreasing ATP»Mg complex formation. Thus, the changes observed may be of adaptive value in reducing hemoglobin-oxygen affinity, and facilitating oxygen release to cells at higher temperatures. Trout appear to maintain a high chloridelow magnesium state over the entire thermal tolerance zone. Carp, however, achieved this state only at higher temperatures. In both species mean erythrocytic volume was decreased at higher temperatures and this may facilitate branchial oxygen loading. Since mean erythrocytic volume was inversely related to red cell ion content, it is hypothesized that reductions in cell volume are achieved by export of some unidentified solute or solutes. Variations in the carbonic anhydrase activity that could be attributed to the thermoacclimatory process were quite modest. On the other hand, assays performed at the temperature of acclimation showed a large temperature effect where under in vivo conditions of temperature fish acclimated to higher temperatures might be expected to have higher activities. Furthermore, since hematocrit increased with temperature in these fish, while carbonic anhydrase is present only in the erythrocyte, the whole blood levels of this enzyme are expected to increase and further augment the temperature effect. This, in turn, could aid in the reduction of C02 (111) tension and increase the production of H and HC0~~ used in the active uptake of Na and C£ at higher temperatures.

The role of leaders in building organizational learning capacity

In a world in which social, economic, and environmental circumstances are continuously evolving and increasingly complex, leaders face the challenging prospect of navigating their organizations through unpredictable operating conditions. Finding a way to tap into the learning capacity of the people who comprise their organizations may be the answer to adapt and to survive. This qualitative research study explored the role of leaders in building this organizational learning capacity. The literature identified three domains of personal, interpersonal, and organizational capacity for learning in an organizational setting. Interviews with three senior leaders who had successfully built learning capacity in their respective organizations revealed four elements of leader commitment: (a) to the process of building learning capacity, (b) to organizational objectives and results, (c) to personal actions and behaviours, and (d) to the people of the organization. Each of the four elements of leader commitment spans the three domains of learning capacity that can guide leaders as they build organizational learning capacity.

Elucidation of the components involved in the antioxidant activity of honey

Canadian honeys were analyzed for sugar concentration, honey colour, total phenolic content, the level of brown pigments, and antioxidant activity in order to elucidate the main components involved in the antioxidant activity of honey. By employing size-exclusion chromatography in combination with activity-guided fractionation, it was demonstrated that the antioxidant components are of high molecular weight (HMW), brown in colour and absorb at both 280nm and 450nm. The presence of brown HMW antioxidant components prompted an investigation on the influence of heattreatment on the Maillard reaction and the formation of melanoid ins. Heat-treatment of honey resulted in an increase in the level of phenolics in the melanoidin fractions which correlated with an increase in antioxidant activity. The preliminary results of this study suggest for the first time that honey melanoidins underlie the antioxidant activity of unheated and heat-treated honey, and that phenolic constituents are involved in the melanoidin structure and are likely incorporated by covalent or non-covalent interaction.

A research capacity strengthening project for infectious diseases in Honduras: experience and lessons learned

Background: In Honduras, research capacity strengthening (RCS) has not received sufficient attention, but an increase in research competencies would enable local scientists to advance knowledge and contribute to national priorities, including the Millennium Development Goals (MDGs). Objective: This project aimed at strengthening research capacity in infectious diseases in Honduras, focusing on the School of Microbiology of the National Autonomous University of Honduras (UNAH). The primary objective was the creation of a research-based graduate program for the continued training of researchers. Parallel objectives included institutional strengthening and the facilitation of partnerships and networks. Methods: Based on a multi-stakeholder consultation, an RCS workplan was designed and undertaken from 2007 to 2012. Due to unexpected adverse circumstances, the first 2 years were heavily dedicated to implementing the project's flagship, an MSc program in infectious and zoonotic diseases (MEIZ). In addition, infrastructure improvements and demand-driven continuing education opportunities were facilitated; biosafety and research ethics knowledge and practices were enhanced, and networks fostering collaborative work were created or expanded. Results: The project coincided with the peak of UNAH's radical administrative reform and an unprecedented constitutional crisis. Challenges notwithstanding, in September 2009, MEIZ admitted the first cohort of students, all of whom undertook MDG-related projects graduating successfully by 2012. Importantly, MEIZ has been helpful in expanding the School of Microbiology's traditional etiology-based, disciplinary model to infectious disease teaching and research. By fulfilling its objectives, the project contributed to a stronger research culture upholding safety and ethical values at the university. Conclusions: The resources and strategic vision afforded by the project enhanced UNAH's overall research capacity and its potential contribution to the MDGs. Furthermore, increased research activity and the ensuing improvement in performance indicators at the prime Honduran research institution invoke the need for a national research system in Honduras.

Conceptualizing Institutional Capacity Building Through a Learning Process Set in Motion by a Foundation

Employing critical pedagogy and transformative theory as a theoretical framework, I examined a learning process associated with building capacity in community-based organizations (CBOs) through an investigation of the Institutional Capacity Building Program (ICBP) initiated by a Foundation. The study sought to: (a) examine the importance of institutional capacity building for individual and community development; (b) investigate elements of a process associated with a program and characteristics of a learning process for building capacity in CBOs; and (c) analyze the Foundation’s approach to synthesizing, systematizing, and sharing learning. The study used a narrative research design that included 3 one-on-one, hour-long interviews with 2 women having unique vantage points in ICBP: one is a program facilitator working at the Foundation and the other runs a CBO supported by the Foundation. The interviews’ semistructured questions allowed interviewees to share stories regarding their experience with the learning process of ICB and enabled themes to emerge from their day-to-day experience. Through the analysis of this learning process for institutional capacity building, a few lessons can be drawn from the experience of the Foundation.

Importance du stress oxydant dans le diabète secondaire à la fibrose kystique

Introduction : La fibrose kystique (FK) est une maladie génétique mortelle qui touche principalement les poumons et l’appareil digestif. Elle est causée par des mutations sur le gène codant la protéine du CFTR, un canal chlore exprimé à la surface des organes à sécrétions exocrines. Les fonctions principales du CFTR sont les suivantes: 1) la régulation de l’homéostasie ionique des sécrétions; 2) le maintien de la fluidité des sécrétions et; 3) le transport du glutathion. Le dysfonctionnement de la protéine du CFTR rend les sécrétions visqueuses et épaisses, avec des phénomènes obstructifs qui sont responsables de l’apparition de fibrose au sein des divers organes. Dans le poumon, l’accumulation du mucus épais rend difficile l’élimination des bactéries inhalées, ces dernières établissent alors des cycles d’infection qui endommagent les tissus pulmonaires à travers des processus inflammatoires. Dans le tube digestif, le mucus épais entrave l’absorption d’une quantité suffisante d’éléments nutritifs incluant les principaux antioxydants. L’infection et l’inflammation des poumons favorisent l’apparition d’un stress oxydant qui détruit davantage le tissu pulmonaire. Le déficit en glutathion, probablement lié au dysfonctionnement de la proteine du CFTR, et la malabsorption des antioxydants favorisent l’augmentation du stress oxydant. Une augmentation du stress oxydant a été démontrée au cours du diabète et les produits dérivés du stress oxydant ont été mis en évidence dans la pathogenèse des complications associées au diabète. Une augmentation du stress oxydant a également été montrée durant la FK, mais sans pour autant expliquer la survenue du diabète secondaire à la FK dont la prévalence augmente sans cesse. Objectifs : Notre étude consiste à évaluer l’impact du stress oxydant dans les anomalies du métabolisme du glucose durant la FK, et à étudier son rôle dans les mécanismes de sécrétion d’insuline induite par le glucose. Pour ce faire, nous avons déterminé l’impact de la peroxydation lipidique sur la tolérance au glucose et la défense antioxydante globale, in vivo, chez des patients FK présentant une altération du métabolisme du glucose. De plus, nous avons évalué le rôle du stress oxydatif sur la synthèse et la sécrétion d’insuline, in vitro, dans les cellules pancréatiques βTC-tet. Résultats : Dans l’étude in vivo, nous avons démontré que l’intolérance au glucose et le diabète étaient associés à une augmentation de la peroxydation lipidique, traduite par la hausse des niveaux sanguins de 4-hydroxynonenal lié aux protéines (HNE-P). La défense antioxydante évaluée par la mesure du glutathion sanguin démontre que les niveaux de glutathion oxydé restent également élevés avec l’intolérance au glucose. Dans l’étude in vitro, nos résultats ont mis en évidence que l’exposition de la cellule βTC-tet au stress oxydant: 1) induit un processus de peroxydation lipidique; 2) augmente la sécrétion basale d’insuline; 3) diminue la réponse de la sécrétion d’insuline induite par le glucose; et 4) n’affecte que légèrement la synthèse de novo de l’insuline. Nous avons aussi démontré que les cellules pancréatiques βTC-tet résistaient au stress oxydant en augmentant leur synthèse en glutathion tandis que la présence d’un antioxydant exogène pouvait restaurer la fonction sécrétoire de ces cellules. Conclusion : Le stress oxydant affecte le fonctionnement de la cellule pancréatique β de plusieurs manières : 1) il inhibe le métabolisme du glucose dont les dérivés sont nécessaires à la sécrétion d’insuline; 2) il active la voie de signalisation impliquant les gènes pro-inflammatoires et; 3) il affecte l’intégrité membranaire en induisant le processus de peroxydation lipidique.

Systemic oxidative stress is implicated in the pathogenesis of brain edema in rats with chronic liver failure.

Chronic liver failure leads to hyperammonemia, a central component in the pathogenesis of hepatic encephalopathy (HE); however, a correlation between blood ammonia levels and HE severity remains controversial. It is believed oxidative stress plays a role in modulating the effects of hyperammonemia. This study aimed to determine the relationship between chronic hyperammonemia, oxidative stress, and brain edema (BE) in two rat models of HE: portacaval anastomosis (PCA) and bile-duct ligation (BDL). Ammonia and reactive oxygen species (ROS) levels, BE, oxidant and antioxidant enzyme activities, as well as lipid peroxidation were assessed both systemically and centrally in these two different animal models. Then, the effects of allopurinol (xanthine oxidase inhibitor, 100mg/kg for 10days) on ROS and BE and the temporal resolution of ammonia, ROS, and BE were evaluated only in BDL rats. Similar arterial and cerebrospinal fluid ammonia levels were found in PCA and BDL rats, both significantly higher compared to their respective sham-operated controls (p<0.05). BE was detected in BDL rats (p<0.05) but not in PCA rats. Evidence of oxidative stress was found systemically but not centrally in BDL rats: increased levels of ROS, increased activity of xanthine oxidase (oxidant enzyme), enhanced oxidative modifications on lipids, as well as decreased antioxidant defense. In PCA rats, a preserved oxidant/antioxidant balance was demonstrated. Treatment with allopurinol in BDL rats attenuated both ROS and BE, suggesting systemic oxidative stress is implicated in the pathogenesis of BE. Analysis of ROS and ammonia temporal resolution in the plasma of BDL rats suggests systemic oxidative stress might be an important "first hit", which, followed by increases in ammonia, leads to BE in chronic liver failure. In conclusion, chronic hyperammonemia and oxidative stress in combination lead to the onset of BE in rats with chronic liver failure.

AST-120 (spherical carbon adsorbent) lowers ammonia levels and attenuates brain edema in bile duct-ligated rats

The pathogenesis of hepatic encephalopathy is multifactorial, involving gut-derived toxins such as ammonia, which has been demonstrated to induce oxidative stress. Therefore, a primary hepatic encephalopathy treatment target is reducing ammonia production in the gastrointestinal tract. AST-120, an oral adsorbent of engineered activated carbon microspheres with surface areas exceeding 1600 m(2) /g, acts as a sink for neurotoxins and hepatotoxins present in the gut. We evaluated the capacity of AST-120 to adsorb ammonia in vitro and to lower blood ammonia, oxidative stress and brain edema in cirrhotic rats. Cirrhosis was induced in rats by bile duct ligation for 6 weeks. AST-120 was administered by gavage preventively for 6 weeks (0.1, 1, and 4 g/kg/day). In addition, AST-120 was evaluated as a short-term treatment for 2 weeks and 3 days (1 g/kg/day) and as a sink to adsorb intravenously infused ammonium acetate. In vitro, AST-120 efficiently adsorbed ammonia. Ammonia levels significantly decreased in a dose-dependent manner for all AST-120-treated bile duct-ligated rats (nontreated: 177.3 ± 30.8 μM; AST-120, 0.1 g/kg/day: 121.9 ± 13.8 μM; AST-120, 1 g/kg/day: 80.9 ± 30.0 μM; AST-120, 4 g/kg/day: 48.8 ± 19.6 μM) and significantly correlated with doses of AST-120 (r = -0.6603). Brain water content and locomotor activity normalized after AST-120 treatments, whereas arterial reactive oxygen species levels remained unchanged. Furthermore, AST-120 significantly attenuated a rise in arterial ammonia after ammonium acetate administration (intravenously). Conclusion:AST-120 treatment decreased arterial ammonia levels, normalized brain water content and locomotor activity but did not demonstrate an effect on systemic oxidative stress. Also, AST-120 acts as an ammonia sink, efficiently removing blood-derived ammonia. Additional studies are warranted to evaluate the effects of AST-120 on hepatic encephalopathy in patients with advanced liver disease. (HEPATOLOGY 2011;).

Withania somnitera and withanolide a mediated restoration of AMPA and NMDA receptor function in pilocarpine induced temporal lobe epilepsy

The onset of spontaneous seizures triggers a cascade of molecular and cellular events that eventually leads to neuronal injury and cognitive decline. The present study investigated the effect of Withania somnifera (WS) root extract and Withanolide A (WA) in restoring behavioural deficit by inhibiting oxidative stress induced alteration in glutamergic neurotransmission. The subdued performance in behavioural tests shows impaired motor coordination and memory. Histopathological investigations revealed significant neuronal loss in hippocampus of epileptic rats indicating glutamate mediated excitotoxicity. The treatment with WS and WA restored behavioural deficit and ameliorated neuronal loss. An altered redox homeostasis leading to oxidative stress is a hallmark of TLE. The antioxidant potential was afflicted in epileptic rats, evident from altered activity of SOD and CAT, down regulation of SOD and GPX expression and enhanced lipid peroxidation. The antioxidant property of WS and WA restored altered antioxidant capacity. Alteration in GDH activity and down regulation of GLAST expression resulted in enhanced glutamate content in the brain regions. The metabolism of glutamate was altered in the form of down regulated GAD expression. The alteration in synthesis, transport and metabolism resulted in further increase of the glutamate concentration at the synapse leading to glutamate mediated excitotoxicity. The decreased NMDA and AMPA receptor binding and down regulated NMDA R1, NMDA 2B and AMPA (GluR2) mRNA expression indicated altered glutamergic receptor function. The treatment with WS and WA reversed altered glutamergic receptor function, synthesis, transport and metabolism. The enhanced levels of second messenger IP3 responsible for Ca2+ mediated toxicity was reversed after treatment with WS and WA. Neurotoxics concentration of glutamate resulted in up regulation of pro apoptotic factors Bax and Caspase 8 and down regulation of anti apoptotic factor Akt resulting in neuronal death. The treatment with WS and WA resulted in activation of Akt and down regulation of Bax and caspase 8 leading to blocking of apoptotic pathway. The treatment with WS and WA resulted in reduced seizure frequency and amelioration of associated alterations suggesting the therapeutic role of Withania somnifera in temporal lobe epilepsy

Polimorfismos del gen Butirilcolinesterasa responsables de reacciones adversas en pacientes consumidores de “cocaína”

La butirilcolinesterasa humana (BChE; EC 3.1.1.8) es una enzima polimórfica sintetizada en el hígado y en el tejido adiposo, ampliamente distribuida en el organismo y encargada de hidrolizar algunos ésteres de colina como la procaína, ésteres alifáticos como el ácido acetilsalicílico, fármacos como la metilprednisolona, el mivacurium y la succinilcolina y drogas de uso y/o abuso como la heroína y la cocaína. Es codificada por el gen BCHE (OMIM 177400), habiéndose identificado más de 100 variantes, algunas no estudiadas plenamente, además de la forma más frecuente, llamada usual o silvestre. Diferentes polimorfismos del gen BCHE se han relacionado con la síntesis de enzimas con niveles variados de actividad catalítica. Las bases moleculares de algunas de esas variantes genéticas han sido reportadas, entre las que se encuentra las variantes Atípica (A), fluoruro-resistente del tipo 1 y 2 (F-1 y F-2), silente (S), Kalow (K), James (J) y Hammersmith (H). En este estudio, en un grupo de pacientes se aplicó el instrumento validado Lifetime Severity Index for Cocaine Use Disorder (LSI-C) para evaluar la gravedad del consumo de “cocaína” a lo largo de la vida. Además, se determinaron Polimorfismos de Nucleótido Simple (SNPs) en el gen BCHE conocidos como responsables de reacciones adversas en pacientes consumidores de “cocaína” mediante secuenciación del gen y se predijo el efecto delos SNPs sobre la función y la estructura de la proteína, mediante el uso de herramientas bio-informáticas. El instrumento LSI-C ofreció resultados en cuatro dimensiones: consumo a lo largo de la vida, consumo reciente, dependencia psicológica e intento de abandono del consumo. Los estudios de análisis molecular permitieron observar dos SNPs codificantes (cSNPs) no sinónimos en el 27.3% de la muestra, c.293A>G (p.Asp98Gly) y c.1699G>A (p.Ala567Thr), localizados en los exones 2 y 4, que corresponden, desde el punto de vista funcional, a la variante Atípica (A) [dbSNP: rs1799807] y a la variante Kalow (K) [dbSNP: rs1803274] de la enzima BChE, respectivamente. Los estudios de predicción In silico establecieron para el SNP p.Asp98Gly un carácter patogénico, mientras que para el SNP p.Ala567Thr, mostraron un comportamiento neutro. El análisis de los resultados permite proponer la existencia de una relación entre polimorfismos o variantes genéticas responsables de una baja actividad catalítica y/o baja concentración plasmática de la enzima BChE y algunas de las reacciones adversas ocurridas en pacientes consumidores de cocaína.

Controlling regional monopolies in the natural gas industry: the role of transport capacity

This paper analyzes some optimal fiscal, pricing, and capacity investment policies for controlling regional monopoly power in the natural gas industry. By letting the set of control instruments available to the social planner vary, we provide a characterization of the technological and demand conditions under which “excess” capacity in the transport network arises in response to the loss of the two other control instruments, namely, transfers and pricing. Hence, the analysis yields some insights on an economy’s incentives to invest in infrastructures for the purpose of integrating geographically isolated markets.

Caracterització i revaloració de la fracció plasmàtica de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La tesi s'ha estructurat en tres apartats que, en conjunt, han de permetre determinar les possibilitats d'aprofitament dins la mateixa indústria alimentària de la fracció plasmàtica de la sang de porc generada per escorxadors que utilitzen sistemes oberts de recollida higiènica. 1. En la primera part s'analitza la composició de la sang higiènica que s'està recollint actualment i s'estudien les característiques tant físico-químiques com microbiològiques que determinen la seva qualitat. La caracterització s'ha realitzat amb sang recollida en diferents escorxadors industrials de les comarques de Girona i s'ha centrat principalment en l'estudi de la contaminació microbiològica i el nivell d'hemòlisi de la sang. S'ha fet un disseny experimental que ha permès alhora valorar l'efecte d'alguns factors sobre la qualitat de la sang: possibles diferències relacionades amb (1) la climatologia del període de l'any en el qual es fa la recollida, (2) particularitats dels escorxadors (grandària, sistemes de dessagnat, tipus, dosi i sistema de dosificació de l'anticoagulant, condicions de processament, maneig i emmagatzematge després de la recollida, etc.). Els resultats obtinguts ens permeten constatar que, en les condicions actuals, la sang que s'està recollint en els escorxadors estudiats no es pot considerar adequada per a una matèria primera de productes destinats a alimentació humana. La major part de la microbiota contaminant s'adquireix en el propi sagnador. S'ha constatat que el sistema de dessagnat en posició horitzontal podria ser una mesura útil per minimitzar la contaminació d'origen fecal o provinent de la pell de l'animal sacrificat i que la separació immediata de les fraccions en el propi escorxador també pot contribuir a reduir la contaminació. Així doncs, en el benentès que l'efectivitat pot obtenir-se del conjunt de mesures preses, més que de l'aplicació d'una sola d'elles, es suggereix la introducció d'una sèrie d'actuacions que potser permetrien reduir els nivells de contaminació que s'obtenen actualment. El tractament mecànic de la sang, el sistema d'addició d'anticoagulant, el volum i concentració de la solució anticoagulant afegida i el període d'emmagatzematge són els factors responsables de l'hemòlisi; mentre que nivells elevats de contaminació microbiològica i el tipus d'anticoagulant utilitzat deterrminen la velocitat d'increment de l'hemòlisi de sang refrigerada. S'ha constatat que quan la sang no pot ser processada immediatament i s'ha d'emmagatzemar en refrigeració és millor utilitzar citrat sòdic enlloc de polifosfat com a anticoagulant ja que l'increment d'hemòlisi es dóna més lentament. 2. El segon apartat s'ha centrat en la fracció plasmàtica de la sang. S'ha utilitzat la deshidratació per atomització com a tecnologia de conservació del plasma i s'ha fet una caracterització del producte en pols resultant des del punt de vista de composició i qualitat. A més de la contaminació microbiològica, que determina la qualitat higiènico-sanitària del producte, s'ha realitzat un estudi de les propietats funcionals que podrien fer del plasma un producte útil en la formulació d'aliments (capacitat escumant, emulsionant, gelificant). S'ha fet especial incidència en (1) determinar l'efecte del procés tecnològic de deshidratació sobre la funcionalitat del producte i (2) estudiar l'estabilitat del plasma deshidratat durant el període d'emmagatzematge. En les condicions de deshidratació per atomització aplicades no es provoca desnaturalització de la fracció proteica i s'obté un producte suficientment deshidratat, amb una aw<0,4 per permetre suposar una bona estabilitat. Algunes mostres de plasma deshidratat analitzades presenten nivells detectables de determinats residus (sulfonamides i corticosteroides). La qualitat microbiològica del producte en pols reflecteix l'elevada contaminació que contenia la matèria primera utilitzada, tot i que la deshidratació per atomització ha comportat la reducció en una unitat logarítmica de la càrrega contaminant. Els recomptes generals de microorganismes són encara preocupants i més tenint en compte que s'ha evidenciat la presència de toxines estafilocòciques en algunes mostres. L'avaluació de les propietats funcionals del producte deshidratat en relació a les que presentava el plasma líquid ens ha permès comprovar que: (1) El procés de deshidratació no ha afectat la solubilitat de les proteïnes. Això, junt amb el fet que no s'obtinguin diferències significatives en l'anàlisi calorimètrica de mostres líquides o deshidratades, permet concloure que el procés no provoca desnaturalització proteica. (2) No s'observen efectes negatius del procés tecnològic sobre la capacitat escumant ni en l'activitat emulsionant de les proteïnes plasmàtiques, dues propietats funcionals que possibiliten l'aplicació del plasma amb aquestes finalitats en l'elaboració d'alguns aliments. (3) La deshidratació tampoc perjudica de manera important les característiques dels gels que s'obtenen per escalfament, ja que els gels obtinguts a partir del plasma líquid i del plasma deshidratat presenten la mateixa capacitat de retenció d'aigua i no s'observen diferències en la microestructura de la xarxa proteica d'ambdós tipus de gel. Tanmateix, els que s'obtenen a partir del producte en pols mostren una menor resistència a la penetració. L'estudi d'estabilitat ens ha permès comprovar que la mostra de plasma deshidratat per atomització perd algunes de les seves propietats funcionals (facilitat de rehidratació, capacitat de retenció d'aigua i fermesa dels gels) si s'emmagatzema a temperatura ambient, mentre que aquestes característiques es mantenen un mínim de sis mesos quan el producte en pols es conserva a temperatura de refrigeració. 3. En l'última part, tenint en compte les conclusions derivades dels resultats dels apartats anteriors, s'han assajat tres possibles sistemes de reducció de la contaminació aplicables a la fracció plasmàtica com a pas previ a la deshidratació, per tal de millorar les característiques de qualitat microbiològica i les perspectives d'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. S'ha determinat l'eficàcia, i l'efecte sobre les propietats del plasma deshidratat, que poden tenir tractaments d'higienització basats en la centrifugació, la microfiltració tangencial i l'aplicació d'altes pressions. Els tractaments de bactofugació aplicats permeten reduir entre el 96 i el 98% la contaminació microbiana del plasma. Aquesta reducció s'aconsegueix tant amb un sistema discontinu com amb un sistema continu treballant a una velocitat de 12 L/h, fet que permetria adaptar el tractament de bactofugació a un procés de producció industrial. Un sistema combinat de bactofugació en continu i microfiltració tangencial permet incrementar l'eficàcia fins a un 99,9 % de reducció. Cal tenir present, però, que aquest tractament provoca també una disminució de l'extracte sec que afecta negativament les propietats funcionals del plasma líquid. Malgrat suposar una pèrdua pel que fa al rendiment, aquest efecte negatiu sobre la funcionalitat no suposaria cap inconvenient si s'utilitzés la deshidratació com a tecnologia de conservació del plasma, ja que es podria corregir l'extracte sec durant la reconstitució del producte. Caldria avaluar si la millora en la qualitat higiènico-sanitària del producte compensa o no les pèrdues que suposa aquest sistema d'higienització combinat. Amb relació als tractaments d'alta pressió, de totes les condicions de tractament assajades, les pressions de fins 450 MPa permeten obtenir plasma sense modificacions importants que impedeixin la seva deshidratació per atomització. Així doncs, les condicions de procés que s'han aplicat són pressuritzacions a 450 MPa de 15 minuts de durada. La temperatura de tractament que s'ha mostrat més eficaç en la reducció dels recomptes de microorganismes ha estat de 40ºC. Els tractaments a aquesta temperatura permeten assolir reduccions del 99,97% i disminuir en un 80% la capacitat de creixement dels microorganismes supervivents a la pressurització en relació a la que presentava la població contaminant del plasma abans del tractament. L'estudi de l'efecte d'aquest tractament (450 MPa, 15 min i 40ºC) sobre les propietats funcionals del plasma ha permès observar que la pressurització comporta una disminució en la solubilitat del producte però una millora en les propietats de superfície -estabilitat de l'escuma i activitat emulsionant- i un increment de la capacitat de retenció d'aigua i de la duresa dels gels obtinguts per escalfament. Calen més estudis per confirmar i caracteritzar aquesta millora en la funcionalitat, així com per establir si el tractament de pressurització afecta també l'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. De totes les tecnologies d'higienització assajades, l'alta pressió és la que permet obtenir millors resultats en el sentit de poder garantir un producte de bona qualitat microbiològica i segur, des del punt de vista sanitari i tecnològic, per a la seva utilització com a ingredient alimentari.

Aislamiento, identificación y conservación de cultivos de bacterias lácticas antagonistas de microbiota contaminante de sangre de matadero

La sangre obtenida en el matadero es un producto altamente contaminado que requiere un procesamiento inmediato si se pretende utilizarla como insumo alimentario en la fabricación de productos destinados al consumo humano. Si bien es cierto que los sistemas de higienización podrían ser muy eficientes desde el punto de vista de calidad microbiológica, su instalación en la línea de sacrificio comportaría muchas dificultades desde el punto de vista técnico y en algún caso sería muy costoso. La bioconservación podría ser una alternativa para mejorar la calidad microbiológica de la sangre, alargar su vida útil y reducir las posibilidades de procesamiento inmediato. El presente estudio nos permitiría formular la posibilidad de aplicar la bioconservación en sangre de cerdo procedente de matadero industrial, utilizando bacterias ácido lácticas (BAL) como cultivo bioprotector, para lo cual se aislaron cepas de BAL autóctonas y se confeccionaron dos colecciones una de BAL mesófilas y otra de psicrótrofas. Se evaluó el potencial antagonista de la colección de BAL mesófilas y psicrótrofas a 30ºC y a 15ºC respectivamente frente a bacterias contaminantes habituales de este subproducto. Las BAL que demostraron antagonismo en placa (7,1% a 30ºC y 11% a 15ºC) fueron seleccionadas para evaluar el potencial antagonista en sangre, donde el efecto inhibitorio se vio favorecido por la adición de un 2% glucosa. S.aureus y P. fluorescens fueron los indicadores más inhibidos por las cepas mesófilas, en algunos casos con reducciones superiores a 7 unidades logarítmicas. En condiciones psicrótrofas la bacteria más sensible a la presencia de BAL fue Bacillus sp., donde 8 de las 11 BAL ensayadas permitieron reducciones superiores a 4 logs y 1cepa incluso superiores a 7 logs; se obtuvieron reducciones máximas de 3 logs de E.coli y Pseudomonas fue inhibida por todas las BAL ensayadas, en algún caso con reducciones superiores a 5 logs. Las 5 que cepas que presentaron el espectro de inhibición más amplio en condiciones mesófilas y 7 en condiciones psicrótrofas frente a los microorganismos indicadores contaminantes de sangre de matadero se identificaron mediante técnicas moleculares por comparación de la secuencias correspondientes al gen que codifica la síntesis de 16S ARNr (16S ADNr) con las secuencias publicadas en las bases de datos. De las 7 cepas antagonistas en condiciones psicrótrofas 5 se identificaron como Lactococcus garvieae y 2 como Enterococcus malodoratus/gilvius raffinosus. Todas las BAL con potencial antagonista en condiciones mesófilas pertenecían al género Lactobacillus, 3 de elllas se identificaron como Lactobacillus murinus/animalis y una se identificó como Lactobacillus reuteri. TA20 que tuvo un gran espectro de inhibición a ambas temperaturas se identificó como Lactococcus garvieae. En este estudio se evaluaron tres métodos de conservación a largo plazo de las cepas que mostraron potencial antagonista. Se comparó la liofilización, la atomización frente a la congelación a -80ºC que era método que se había utilizado hasta el momento para conservar ambas colecciones de BAL. En general, los métodos de deshidratación (atomización y liofilización) y mantenimiento en refrigeración a 5ºC de los cultivos deshidratados se han mostrado más eficaces que la congelación.

Plasma concentrations of gut peptides in dairy cattle increase after calving

Effects of transition from late gestation to early lactation on plasma concentrations of glucose-dependent insulinotropic polypeptide (GIP), glucagon-like peptide 1-(7-36) amide (GLP-1), and cholecystokinin (CCK) have not been reported in cattle. The objective of the present study was to measure plasma concentrations of GLP-1, GIP, CCK, insulin, glucose, and nonesterified fatty acids in blood plasma obtained from the coccygeal vein of 32 Holstein cows at an average of 11 d before, and 5, 12, and 19 d after calving. Feed dry matter intake (DMI) averaged 14.4, 17.7, and 19.9 kg/d on d 5, 12, and 19 of lactation, respectively, as milk yield increased (30.6, 36.6, and 39.7 kg/d, respectively). Plasma concentrations of insulin and glucose were lower postpartum than prepartum, but did not differ among samples collected after calving. In contrast, plasma concentration of gut peptides increased linearly after calving, perhaps as a consequence of increased feed intake and nutrient absorption; however, the increases in plasma concentrations of GIP and GLP-1 as lactation progressed were not associated with increased DMI per se, and likely reflect the endocrine and metabolic adaptations of lactogenesis. In contrast, increased concentration of CCK was related both to increasing days in milk and DMI. By 19 d postpartum, concentrations of GLP-1, GIP, and CCK increased by 2.3-, 1.8-, and 2.8-fold, respectively, compared with values at 11 d before calving. Although these peptides have direct and indirect effects that reduce appetite and DMI in other species (including increased insulin secretion), these may be glucose- or insulin-dependent functions, and insulin and glucose concentrations were reduced in early lactation.