1000 resultados para ALGAS DE LAS SALINAS DE HUACHO
Resumo:
Artculo especial. Este texto est basado en el trabajo final del Master de Biotica y Humanizacin de la Asistencia realizado en la Escuela de Biotica de San Juan de Dios (Sevilla), Facultad de Teologa de Granada, Universidad de Comillas durante los cursos 2006-07 y 2007-08.
Resumo:
La present comunicaci analitza les implicacions legals que des d'un punt de vista del dret d'autor tenen els actes d'explotaci que duen a terme les biblioteques amb les obres que integren els seus fons, aix com els lmits que necessitem veure reflectits en el marc legal estatal per poder continuar duent-les a terme. Tot aix a la llum dels canvis legals que la transposici de la Directiva 2001/29/CE relativa a l'harmonitzaci de determinats aspectes dels drets d'autor i drets afins als drets d'autor en la societat de la informaci suposar.
Resumo:
Els Repositoris Institucionals suposen un element nou en l'entorn universitari pel que fa a la comunicaci cientfica i a la presncia digital de la producci de les universitats. Per l'entorn digital evoluciona molt rpidament, aix com els diferents agents implicats en la publicaci cientfica. El canvi ms important en la comunicaci web que s'ha donat en els ltims anys ha estat l'aparici dels serveis englobats sota l'etiqueta Web 2.0 en qu s'inclouen diferents serveis per compartir enllaos, objectes digitals, gestionar relacions socials, reutilitzar informaci, etc. Algunes publicacions cientfiques ja estan oferint aquest tipus de serveis. El present treball analitza el grau d'implantaci d'aquest tipus de serveis en l'mbit dels dipsits institucionals espanyols. Per aix en primer lloc s'identifiquen els tipus de serveis considerats 2.0 i que poden ser d'utilitat per a la comunicaci cientfica. En segon lloc es comptabilitza quines d'aquestes possibilitats son ofertes pels repositoris i per ltim s'analitzen els resultats per a comprovar les accions realitzades i identificar les possibles lnies de millora.
Resumo:
Background. The study of the severity of occupational injuries is very important for the establishment of prevention plans. The aim of this paper is to analyze the distribution of occupational injuries by a) individual factors b) work place characteristics and c) working conditions and to analyze the severity of occupational injuries by this characteristics in men and women in Andalusia. Methods. Injury data came from the accident registry of the Ministry of Labor and Social Issues in 2003. Dependent variable: the severity of the injury: slight, serious, very serious and fatal; the independent variables: the characteristics of the worker, company data, and the accident itself. Bivariate and multivariate analysis were done to estimate the probability of serious, very serious and fatal injury, related to other variables, through odds ratio (OR), and using a 95% confidence interval (CI 95%). Results. The 82,4% of the records were men and 17,6% were women, of whom the 78,1% are unskilled manual workers, compared to 44,9% of men. The men belonging to class I have a higher probability of more severe lesions (OR = 1,67, 95% CI = 1,17 2,38). Conclusions. The severity of the injury is associated with sex, age and type of injury. In men it is also related with the professional situation, the place where the accident happened, an unusual job, the size and the characteristics of the company and the social class, and in women with the sector
Resumo:
La famlia de protenes HERC contenen dos dominis caracterstics: HECT i RLD (RCC1-like). Protenes amb dominis HECT funcionen com ubiquitina ligasas i protenes amb dominis RLD actuen com a reguladors de GTPases. En humans, la famlia HERC est formada per sis membres: les gegants (HERC1-2) i les petites (HERC3-6). HERC1 va ser la primera a identificar-se, cont dos dominis RLD (RLD1 i RLD2) i ha estat implicada en trfic de membrana, proliferaci i creixement cel.lular per les seves interaccions amb clatrina, M2-piruvat quinasa i tuberina (TSC2). Aqu es descriu la caracteritzaci del ratol "rescat" d'una mutaci espontnia i recessiva anomenada tambaleante, que causa una degeneraci progressiva de les cl.lules de Purkinje amb atxia severa, un creixement redut i una menor supervivncia. Aquest rescat va ser realitzat amb un transgn de cDNA de HERC1 hum i demostra que HERC1 s el responsable del fenotip oscil.lant. Hem generats animals knock-outs de HERC1 que no expressen el extremo ubiquitina ligasa de la protena, i que no mimetitzen el fenotip tambaleante. La resposta de MEFs de tambaleante a insulina tampoc mimetitza l'activaci reduda dels substrats de mTOR, ni l'autofgia observats en l'animal tambaleante. Els nostres resultats suggereixen que HERC1 podria estar implicada en la regulaci de la biognesi ribosomal. Aquestes observacions contribueixen a la caracteritzaci funcional de la ubiquitina ligasa HERC1 i demostren un paper fins ara desconegut de HERC1 en creixement i neurodegeneraci.
Resumo:
Background: Hand hygiene in the health context is a complex behaviour. There have been rarely given the role of the knowledge and attitudes as predictors of hand hygiene behaviour. The main objective of this work is the description of the development of a questionnaire on hand hygiene and the analysis of their measurement properties. Method: An instrument which was designed and validated a questionnaire. It was held in January 2009. It finally has had 50 items that assess risk behaviour intention before and after contact with the patient, declarative knowledge and attitudes about hand hygiene. It has been applied to 431 students of health sciences at the University of Granada. Results: There were three factor analysis, ultimately obtaining a general convergence value that explains 46.01% of the total variance and high reliability (a=0,843). There is correlation between knowledge and behavior intentions before and after patient contact (p <0.01).In turn, the attitude correlates only with behavioral intention before (p <0.05). The hand hygiene behavior refers to a higher mean after the completion of various health activities before the same (4.26 and 3.96 respectively). Both declarative knowledge and attitudes significantly predict behavioral intention, in particular the conduct before the contact with the patient (R2 = 0.100, standardized Beta 0.256 for knowledge and 0.145 for attitudes). Conclusions: The questionnaire shows high internal consistency. We have obtained a valid tool for assessing risk behavior, knowledge and attitudes about students hand hygiene in health sciences. The tool detects deficiencies in basic skills in students.
Resumo:
Background: To describe the overall and disease-free survival at five and ten years after breast cancer diagnosis in women from a previous case-control study, and establish related prognostic factors. Methods: We followed up 202 patients diagnosed between 1996 and 1998 in three public hospitals in Granada and Almeria provinces in Spain. Survival rates were calculated using the Kaplan and Meier method, and the Cox proportional hazards model was applied to identify the most significant variables contributing to survival. Results: Mean age at diagnosis was 54.2710.4 years. Mean follow-up for overall survival was 119.91 months (95%CI 113.65126.17); the five-year survival rate was 83.9% (95%CI: 78.13-89.66) and the ten-year rate was 71% (95%CI: 63.25-78.74). Mean followup for disease-free survival was 118.75 months (95%CI 111.86125.65); the five-year disease-free survival rate was 81% (95%CI: 74.52-87.47) and the ten-year rate was 71.3% (95%CI: 63.33-79.26). The mortality rate of the study population was 33.17%. Conclusions: Disease characteristics are similar in our population to those in other Spanish and European regions, while the overall survival is higher than the mean rate during the same period in Europe (5-yr rate of 79%) and similar to that in Spain (83%).
Resumo:
En esta comunicacin vamos a examinar los patrones que sigue la codificacin sintctica en los conectores causales resultantes de procesos de gramaticalizacin. Tal como observ Givn (1979:107), la direccin de los procesos de codificacin puede producirse desde el discurso a la sintaxis. Esta idea se ha retomado en teoras ms recientes como, por ejemplo, la Teora de la Relevancia, desarrollada en distintos trabajos de Sperber y Wilson, entre otros. La aplicacin de esta teora en el mbito de los conectores discursivos ha sido llevada a cabo por distintos autores, entre los cuales destaca Blakemore. El propsito de nuestro trabajo residir en integrar las ventajas de un anlisis pragmtico discursivo como la citada Teora de la Relevancia con una teora sintctica formal de la gramaticalizacin, concretamente la que proponen dentro del marco de la gramtica generativa Roberts y Roussou (2003). Esto permitir profundizar, por un lado, en el tipo de codificacin de las instruccions lingsticas que aportan los conectores (informacin procedimental) y, por otro, en la relacin lgico-discursiva entre las proposiciones y en la propia estructura del nexo
Resumo:
En una muestra de 34 adictos al juego en tratamiento, se examinan las caractersticas deconsumo de tabaco de los sujetos fumadores y la influencia de las consecuencias percibidas dela conducta de fumar en funcin de las etapas de cambio (Prochaska, DiClemente y Norcross,1992). Los resultados muestran que, aunque los porcentajes de fumadores doblan a los existentesen la poblacin general, las personas fumadoras adictas al juego estn representadas en lasdiferentes etapas de cambio con porcentajes parecidos a los de dicha poblacin. Por otra parte,no se ha encontrado relacin entre el nivel de dependencia medido con el Test de Fagerstrm yla etapa de cambio. En cuanto a la influencia de las consecuencias percibidas del consumo detabaco, en general los sujetos tienden a conceder mayor importancia a los perjuicios que a losbeneficios de fumar. En los anlisis en funcin de las etapas de cambio, se encuentran diferenciassignificativas entre el grupo de los que piensan dejar de fumar en los prximos seis meses,(contempladores y preparados) y el grupo de los que no fuman (exfumadores y no fumadores) enel beneficio fumar ayuda a relajarse que es ms valorado por los primeros. Tambin seencuentran dichas diferencias entre los precontempladores y los que no fuman en dos perjuicios:fumar produce a veces dolor de cabeza y fumar a veces provoca taquicardia que son msvalorados por los segundos. Estos resultados sugieren la conveniencia de realizar las intervencionesms adecuadas para cada etapa de cambio, a fin de que las personas adictas al juegopuedan tambin tener xito en el abandono de la adiccin al tabaco
Resumo:
En port.: Unidad Estadstica. Publicado en la pgina web de la Consejera de Salud: www.juntadeandalucia.es/salud (Consejera de Salud / Profesionales / Estadsticas Sanitarias / Estadsticas de interrupcin voluntaria del embarazo > Acceso a las Estadisticas de Interrupcin Voluntaria del Embarazo)
Resumo:
Publicado en la pgina web de la Consejera de Salud: www.juntadeandalucia.es/salud (Consejera de Salud / Ciudadana / Nuestra Salud / Medio ambiente y Salud / Aguas de Consumo Pblico)
Resumo:
Se analiza el efecto de las prdidas y ganancias recientes sobre la conducta arriesgada y el riesgo percibido en la ejecucin del simulador de conduccin TIC/PC. Los modelos tericos analizados coinciden en predecir aumento de la conducta arriesgada tras la prdida y no modificacin tras la ganancia. Los resultados obtenidos no confirman estas predicciones en cuanto al efecto de las prdidas recientes. Tras las ganancias los sujetos no se diferencian de los controles. En cuanto al riesgo percibido, slo la Teora de Riesgo-Cero predice modificaciones tras la prdida. Si bien nuestros sujetos experimentales perciben menos riesgo tras la prdida, ello no se traduce en un aumento de la conducta arriesgada. Parece ser que percepcin y conducta se rigen por mecanismos diferentes