Field and Laboratory Evaluation of Precast Concrete Bridges, TR-440, 2001

Recent data compiled by the National Bridge Inventory revealed 29% of Iowa's approximate 24,600 bridges were either structurally deficient or functionally obsolete. This large number of deficient bridges and the high cost of needed repairs create unique problems for Iowa and many other states. The research objective of this project was to determine the load capacity of a particular type of deteriorating bridge – the precast concrete deck bridge – which is commonly found on Iowa's secondary roads. The number of these precast concrete structures requiring load postings and/or replacement can be significantly reduced if the deteriorated structures are found to have adequate load capacity or can be reliably evaluated. Approximately 600 precast concrete deck bridges (PCDBs) exist in Iowa. A typical PCDB span is 19 to 36 ft long and consists of eight to ten simply supported precast panels. Bolts and either a pipe shear key or a grouted shear key are used to join adjacent panels. The panels resemble a steel channel in cross-section; the web is orientated horizontally and forms the roadway deck and the legs act as shallow beams. The primary longitudinal reinforcing steel bundled in each of the legs frequently corrodes and causes longitudinal cracks in the concrete and spalling. The research team performed service load tests on four deteriorated PCDBs; two with shear keys in place and two without. Conventional strain gages were used to measure strains in both the steel and concrete, and transducers were used to measure vertical deflections. Based on the field results, it was determined that these bridges have sufficient lateral load distribution and adequate strength when shear keys are properly installed between adjacent panels. The measured lateral load distribution factors are larger than AASHTO values when shear keys were not installed. Since some of the reinforcement had hooks, deterioration of the reinforcement has a minimal affect on the service level performance of the bridges when there is minimal loss of cross-sectional area. Laboratory tests were performed on the PCDB panels obtained from three bridge replacement projects. Twelve deteriorated panels were loaded to failure in a four point bending arrangement. Although the panels had significant deflections prior to failure, the experimental capacity of eleven panels exceeded the theoretical capacity. Experimental capacity of the twelfth panel, an extremely distressed panel, was only slightly below the theoretical capacity. Service tests and an ultimate strength test were performed on a laboratory bridge model consisting of four joined panels to determine the effect of various shear connection configurations. These data were used to validate a PCDB finite element model that can provide more accurate live load distribution factors for use in rating calculations. Finally, a strengthening system was developed and tested for use in situations where one or more panels of an existing PCDB need strengthening.

Fly Ash Soil Stabilization for Non-Uniform Subgrade Soils, Volume I: Engineering Properties and Construction Guidelines, TR-461, 2005

Soil treated with self-cementing fly ash is increasingly being used in Iowa to stabilize fine-grained pavement subgrades, but without a complete understanding of the short- and long-term behavior. To develop a broader understanding of fly ash engineering properties, mixtures of five different soil types, ranging from ML to CH, and several different fly ash sources (including hydrated and conditioned fly ashes) were evaluated. Results show that soil compaction characteristics, compressive strength, wet/dry durability, freeze/thaw durability, hydration characteristics, rate of strength gain, and plasticity characteristics are all affected by the addition of fly ash. Specifically, Iowa selfcementing fly ashes are effective at stabilizing fine-grained Iowa soils for earthwork and paving operations; fly ash increases compacted dry density and reduces the optimum moisture content; strength gain in soil-fly ash mixtures depends on cure time and temperature, compaction energy, and compaction delay; sulfur contents can form expansive minerals in soil–fly ash mixtures, which severely reduces the long-term strength and durability; fly ash increases the California bearing ratio of fine-grained soil–fly ash effectively dries wet soils and provides an initial rapid strength gain; fly ash decreases swell potential of expansive soils; soil-fly ash mixtures cured below freezing temperatures and then soaked in water are highly susceptible to slaking and strength loss; soil stabilized with fly ash exhibits increased freeze-thaw durability; soil strength can be increased with the addition of hydrated fly ash and conditioned fly ash, but at higher rates and not as effectively as self-cementing fly ash. Based on the results of this study, three proposed specifications were developed for the use of self-cementing fly ash, hydrated fly ash, and conditioned fly ash. The specifications describe laboratory evaluation, field placement, moisture conditioning, compaction, quality control testing procedures, and basis of payment.

Feasibility Investigation of Segmentally Precast Bridge Piers for Accelerated Construction, TR-556, 2009

An innovative structural system for pier columns was investigated through a series of laboratory experiments. The columns and connections examined were comprised of precast concrete segments to accelerate construction. In addition some of the columns employed unbonded post-tensioning to self-center the columns when subjected to lateral loads and structural fuses to control large lateral deflections, dissipate energy, and expedite repair in the event of a catastrophic loading event. Six cantilever columns with varying component materials and connection details were subjected to a regimen of vertical dead loads and cyclic, quasi-static lateral loads. One column was designed as a control column to represent the behavior of a conventional reinforced concrete column and provide a basis for comparison with the remaining five jointed columns designed with the proposed structural system. After sustaining significant damage, the self-centering, jointed columns were repaired by replacing the structural fuses and retested to failure to investigate the effectiveness of the repair. The experiments identified both effective and unsatisfactory details for the jointed system. Two of the jointed columns demonstrated equivalent lateral strength, greater lateral stiffness, and greater lateral deformation capacity than the control column. The self-centering capability of the jointed columns was clearly demonstrated as well, and the repair technique proved effective as demonstrated by nearly identical pre and post repair behavior. The authors believe the proposed system to be a feasible alternative to conventional pier systems and recommend further development of details.

Development of LRFD Procedures for Bridge Pile Foundations in Iowa Volume III: Recommended Resistance Factors with Consideration of Construction Control and Setup, TR-584, 2012

The Federal Highway Administration (FHWA) mandated utilizing the Load and Resistance Factor Design (LRFD) approach for all new bridges initiated in the United States after October 1, 2007. As a result, there has been a progressive move among state Departments of Transportation (DOTs) toward an increased use of the LRFD in geotechnical design practices. For the above reasons, the Iowa Highway Research Board (IHRB) sponsored three research projects: TR-573, TR-583 and TR-584. The research information is summarized in the project web site (http://srg.cce.iastate.edu/lrfd/). Two reports of total four volumes have been published. Report volume I by Roling et al. (2010) described the development of a user-friendly and electronic database (PILOT). Report volume II by Ng et al. (2011) summarized the 10 full-scale field tests conducted throughout Iowa and data analyses. This report presents the development of regionally calibrated LRFD resistance factors for bridge pile foundations in Iowa based on reliability theory, focusing on the strength limit states and incorporating the construction control aspects and soil setup into the design process. The calibration framework was selected to follow the guidelines provided by the American Association of State Highway and Transportation Officials (AASHTO), taking into consideration the current local practices. The resistance factors were developed for general and in-house static analysis methods used for the design of pile foundations as well as for dynamic analysis methods and dynamic formulas used for construction control. The following notable benefits to the bridge foundation design were attained in this project: 1) comprehensive design tables and charts were developed to facilitate the implementation of the LRFD approach, ensuring uniform reliability and consistency in the design and construction processes of bridge pile foundations; 2) the results showed a substantial gain in the factored capacity compared to the 2008 AASHTO-LRFD recommendations; and 3) contribution to the existing knowledge, thereby advancing the foundation design and construction practices in Iowa and the nation.

Improving Concrete Overlay Construction, TR-600, 2010

Several road construction projects involving concrete overlays at the state and county levels in Iowa in 2009 were studied for construction techniques and methods. The projects that were evaluated consisted of sites in four Iowa counties: Osceola, Worth, Poweshiek, and Johnson counties. The construction techniques and methods that were studied included concrete overlays and material usage. By evaluating these methods, highway agencies can explore different ways of making road construction less costly and can minimize the amount of time that the traveling public is exposed to road construction.

Maintenance of polymorphism : a theoretical approach using multilocus systems

Résumé La thématique de cette thèse peut être résumée par le célèbre paradoxe de biologie évolutive sur le maintien du polymorphisme face à la sélection et par l'équation du changement de fréquence gamétique au cours du temps dû, à la sélection. La fréquence d'un gamète xi à la génération (t + 1) est: !!!Equation tronquée!!! Cette équation est utilisée pour générer des données utlisée tout au long de ce travail pour 2, 3 et 4 locus dialléliques. Le potentiel de l'avantage de l'hétérozygote pour le maintien du polymorphisme est le sujet de la première partie. La définition commune de l'avantage de l'hétérozygote n'etant applicable qu'a un locus ayant 2 allèles, cet avantage est redéfini pour un système multilocus sur les bases de précédentes études. En utilisant 5 définitions différentes de l'avantage de l'hétérozygote, je montre que cet avantage ne peut être un mécanisme général dans le maintien du polymorphisme sous sélection. L'étude de l'influence de locus non-détectés sur les processus évolutifs, seconde partie de cette thèse, est motivée par les travaux moléculaires ayant pour but de découvrir le nombre de locus codant pour un trait. La plupart de ces études sous-estiment le nombre de locus. Je montre que des locus non-détectés augmentent la probabilité d'observer du polymorphisme sous sélection. De plus, les conclusions sur les facteurs de maintien du polymorphisme peuvent être trompeuses si tous les locus ne sont pas détectés. Dans la troisième partie, je m'intéresse à la valeur attendue de variance additive après un goulot d'étranglement pour des traits sélectionés. Une études précédente montre que le niveau de variance additive après goulot d'étranglement augmente avec le nombre de loci. Je montre que le niveau de variance additive après un goulot d'étranglement augmente (comparé à des traits neutres), mais indépendamment du nombre de loci. Par contre, le taux de recombinaison a une forte influence, entre autre en regénérant les gamètes disparus suite au goulot d'étranglement. La dernière partie de ce travail de thèse décrit un programme pour le logiciel de statistique R. Ce programme permet d'itérer l'équation ci-dessus en variant les paramètres de sélection, recombinaison et de taille de populations pour 2, 3 et 4 locus dialléliques. Cette thèse montre qu'utiliser un système multilocus permet d'obtenir des résultats non-conformes à ceux issus de systèmes rnonolocus (la référence en génétique des populations). Ce programme ouvre donc d'intéressantes perspectives en génétique des populations. Abstract The subject of this PhD thesis can be summarized by one famous paradox of evolu-tionary biology: the maintenance of polymorphism in the face of selection, and one classical equation of theoretical population genetics: the changes in gametic frequencies due to selection and recombination. The frequency of gamete xi at generation (t + 1) is given by: !!! Truncated equation!!! This equation is used to generate data on selection at two, three, and four diallelic loci for the different parts of this work. The first part focuses on the potential of heterozygote advantage to maintain genetic polymorphism. Results of previous studies are used to (re)define heterozygote advantage for multilocus systems, since the classical definition is for one diallelic locus. I use 5 different definitions of heterozygote advantage. And for these five definitions, I show that heterozygote advantage is not a general mechanism for the maintenance of polymorphism. The study of the influence of undetected loci on evolutionary processes (second part of this work) is motivated by molecular works which aim at discovering the loci coding for a trait. For most of these works, some coding loci remains undetected. I show that undetected loci increases the probability of maintaining polymorphism under selection. In addition, conclusions about the factor that maintain polymorphism can be misleading if not all loci are considered. This is, therefore, only when all loci are detected that exact conclusions on the level of maintained polymorphism or on the factor(s) that maintain(s) polymorphism could be drawn. In the third part, the focus is on the expected release of additive genetic variance after bottleneck for selected traits. A previous study shows that the expected release of additive variance increases with an increase in the number of loci. I show that the expected release of additive variance after bottleneck increases for selected traits (compared with neutral), but this increase is not a function of the number of loci, but function of the recombination rate. Finally, the last part of this PhD thesis is a description of a package for the statistical software R that implements the Equation given above. It allows to generate data for different scenario regarding selection, recombination, and population size. This package opens perspectives for the theoretical population genetics that mainly focuses on one locus, while this work shows that increasing the number of loci leads not necessarily to straightforward results.

Implementation Manual — 3D Engineered Models for Highway Construction: The Iowa Experience; RB33-014, 2015

3D engineered modeling is a relatively new and developing technology that can provide numerous benefits to owners, engineers, contractors, and the general public. This manual is for highway agencies that are considering or are in the process of switching from 2D plan sets to 3D engineered models in their highway construction projects. It will discuss some of the benefits, applications, limitations, and implementation considerations for 3D engineered models used for survey, design, and construction. Note that is not intended to cover all eventualities in all states regarding the deployment of 3D engineered models for highway construction. Rather, it describes how one state—Iowa—uses 3D engineered models for construction of highway projects, from planning and surveying through design and construction.

Uncovering the genetic basis of adaptive change: on the intersection of landscape genomics and theoretical population genetics

A workshop recently held at the Ecole Polytechnique Federale de Lausanne (EPFL, Switzerland) was dedicated to understanding the genetic basis of adaptive change, taking stock of the different approaches developed in theoretical population genetics and landscape genomics and bringing together knowledge accumulated in both research fields. Indeed, an important challenge in theoretical population genetics is to incorporate effects of demographic history and population structure. But important design problems (e.g. focus on populations as units, focus on hard selective sweeps, no hypothesis-based framework in the design of the statistical tests) reduce their capability of detecting adaptive genetic variation. In parallel, landscape genomics offers a solution to several of these problems and provides a number of advantages (e.g. fast computation, landscape heterogeneity integration). But the approach makes several implicit assumptions that should be carefully considered (e.g. selection has had enough time to create a functional relationship between the allele distribution and the environmental variable, or this functional relationship is assumed to be constant). To address the respective strengths and weaknesses mentioned above, the workshop brought together a panel of experts from both disciplines to present their work and discuss the relevance of combining these approaches, possibly resulting in a joint software solution in the future.

Poètiques del desig. Alteritat i escriptura a l’obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses

[cat] La present investigació parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen la representació del desig. Partint de l’estreta vinculació entre aquest marc teòric i les noves formulacions del subjecte líric postmodern, hem proposat l’estudi de tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexió a la poesia catalana des d’aquest quadre teòric: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Per aquest motiu, l’objectiu central de la tesi és demostrar, a través de la categoria del desig, com l’alteritat eroticoamorosa és un dels centres de representació i experimentació dels límits del subjecte poètic i quins efectes té en la construcció de la identitat textual i en el que hem anomenat matèria-emoció. La tesi no pretén ser un estudi comparatiu dels tres autors, sinó que, capturant les tres trajectòries en paral•lel, situa cada poètica en un punt de no retorn respecte al desig i la seva representació. Atès això, és, metafòricament, el signe desig, en els seus tres plans, el que unifica els tres paradigmes que hem sotmès a anàlisi: Gabriel Ferrater com a referent, Maria-Mercè Marçal en qualitat de significat i Enric Casasses, portador del significant. El primer capítol va més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltació d’una subjectivitat única i monolítica, per comprendre en què consisteix la dissolució del jo líric en tant que fonament de l’enunciació del subjecte en el vers. És una proposta metodològica que, prenent com a centre l’intent de construcció d’una teoria del poema basada en l’expansió del jo cap a l’Altre, analitza algunes de les variables retòriques i ontològiques que coparticipen en la formulació teòrica de subjecte líric incomplet o fragmentat en el moment d’enunciar-se. D’aquesta manera, amb una voluntat de teixir uns ítems teòrics per on circuli el concepte de jo líric versus l’Altre (poesia de l’alteritat, “llei de l’assentiment”, “apropiació” de l’enunciat o, sobretot, matèria-emoció), l’escriptura poètica es concep com un joc de forces entre la performativitat del subjecte líric i la recerca de la seva pròpia subjectivitat. Aquesta crisi del subjecte i la impossibilitat de restituir una relació unilateral respecte a l’Altre, cobren una especial rellevància quan el motor o força que activa la relació d’alteritat és el moviment que impulsa el jo fora de les seves pròpies estructures per atènyer l’altre/a (subjecte desitjat) o absorbir-lo: el desig. La segona part del primer capítol està destinada a definir les aproximacions teòriques sobre la representació del desig —encercades en un posicionament postestructuralista conjuminat amb la crítica literària feminista—, que ens permeten assentar les coordenades interpretatives per portar a terme l’estudi de la formalització de tres subjectes lírics que cerquen en l’escriptura el seu propi esdevenir com a subjectes desitjants. Així és que al llarg del segon capítol hem interrogat les tres poètiques resseguint els espais comuns erigits en la nostra proposta de marc interpretatiu. Per fer-ho, ens hem centrat en Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, amb especial èmfasi a “Teoria dels cossos”. En el cas de Maria-Mercè Marçal, hem estudiat exhaustivament el primer poemari que inaugura l’escriptura del desig lèsbic, Terra de Mai, tot establint una contigüitat temàtica amb “Sang presa” (dins de La germana, l’estrangera). I, finalment, hem resseguit la poesia d’Enric Casasses d’una forma transversal, a partir de les obres més significatives entorn al subjecte de recerca, com ara La cosa aquella, “Alquímia d’amor” (dins de Començament dels començaments i ocasió de les ocasions), D’equivocar-se així, Calç i, sobretot, Do’m. Drama en tres actes. Primer de tot, hem definit les coordenades del subjecte desitjant en relació amb el subjecte del desig, la qual cosa ens ha exigit l’anàlisi de l’enunciació del jo líric, respectivament. La recerca de les directrius fundacionals de les subjectivitats líriques —actives des del moment en què sorgeix la demanda del desig (implícita o explícita)―, han fet palesa, progressivament, la problemàtica suficiència ontològica del subjecte que deriva, al seu torn, de l’encontre amb l’altre/a. Així hem arribat a mesurar la distància inexorable que separa el jo del tu, amb resultats ben diferents. Ferrater, que anihila sorprenentment el subjecte líric, ha estat el primer port d’una singladura que, en arribar a Marçal, ens ha permès conèixer la continuïtat del ser: el despertar del desig és l’origen de la individuació dels subjectes agents del plaer en detriment de la compleció identitària. I hem navegat, finalment, fins a Casasses, qui defensa al llarg de la seva obra una individuació com a centre ètic de l’acte amorós. En una segona part, hem estudiat la representació de l’altre/a en cada corpus poètic. En el cas de Ferrater, les dones no només activen l’alteritat eroticoamorosa concreta en cada poema, sinó que, des d’un punt de vista metapoètic, esdevenen constitutives de la subjectivitat lírica en la recerca de la identitat que té lloc al llarg de Les dones i els dies. Partint de la figura de “Teseu”, poema que emmiralla i significa el procés d’escriptura poètica, hem explorat la formalització del desig en funció de les diferents representacions de la dona en paral•lel amb les posicions enunciatives del jo líric. Al llarg d’aquest recorregut, la representació del cos del desig (la fragmentació, la carícia, la mirada, etc.) i l’espai on aquest cos s’esdevé (la cambra), han estat els dos epicentres mitjançant els quals hem conclòs que la dona es presenta com un cos resistent que guia el jo líric a negar, paradoxalment, el mateix desig. La impossibilitat de satisfer el desig es manifesta, així, amb una reformulada pèrdua dels límits del subjecte desitjant. En els versos marçalians el desig emergeix com un gran torrent que arrossega al jo líric a mesurar-se en la distància que la separa de l’altra. A partir de l’altra especular, les primeres sextines de Terra de mai obren un nou ordre del jo i del tu en el discurs amorós: l’equivalència física dels cossos amants/amats extrema la fusió tant física com amorosa que es convertirà en l’acció transformadora i afirmativa de la identitat. Amb això, Marçal desarticula la gestió fal•logocèntrica del desig i l’ubica com una categoria des de la qual emprèn la construcció d’una subjectivitat lírica femenina i lèsbica. En aquest sentit, mitjançant la presència nítida d’una exploració i reconstrucció del cos de dona albirat des del desig homoeròtic, la poeta desplega la renovació d’una simbologia eròtica que configura un cosmos corporal totalment nou: cossos d’aigua i sang. Marçal busca en els fluids corporals femenins (l’aigua, la sang menstrual, la sang del trau o, fins i tot, el vòmit), la transposició dels marges corporals als textuals, convertint el poema no en un paral•lel verbal de l’experiència del desig sinó en un paral•lel corporal. En un primer moment, la representació de l’altra és indissociable de les imatges especulars (aigua o mirall). Aquesta és la fase de continuïtat, de la compleció identitària a través de l’experiència de la jouissance, i està constituïda per tres eixos: la confusió dels límits entre el jo i la seva altra, la fusió de les dues subjectivitats i l’afirmació de la unicitat amb el verb “som”. A continuació, hem resseguit com aquest “ser u” es trenca a mesura que el jo poètic es va singularitzant. Aquest segon moment és on el desig irromp al llenguatge del plaer i es converteix en una passió altament destructiva. La dissimilació amb el tu i la nostàlgia de la “fal•laç utopia d’una fusió absoluta” bolquen el poema cap a un jo poètic mutilat, que cerca un cos absent i l’espai de plenitud d’un subjecte líric que es troba irreparablement ferit (“Sang presa”). La poesia de Casasses trava la representació de l’altre amorós en la modalitat dialògica dels versos (el parlar). El fenomen de l’enunciació poètica casassiana s’emmarca en unes estructures poemàtiques que invoquen, des de l’origen, el Tu, apel•lant, així, al problema estrictament postmodern de la unicitat del jo líric i de la identitat en el procés d’escriptura. Atès això, el poema es convertirà en un dir ofert a l’Altre com a demanda del llenguatge, motiu pel qual el desig emergeix com a motor de l’escriptura poètica. Abans d’endinsar-nos específicament a l’eclosió del Tu en tant que altre amorós, ha calgut esclarir les coordenades generals del Tu en majúscules per esbossar els trets fonamentals de la significació poètica. Així, doncs, hem analitzat com es despleguen els diferents tu en l’enunciació, ja sigui quan aquest refereix al lector o a la poesia (recursos metapoètics), quan correspon a l’amor/desig (governador del subjecte de l’escriptura) i, finalment, quan el tu condensa l’altre amorós (amor particular). En aquest darrer cas, hem proposat una possible escala de transcendència del tu respecte al jo líric: d’un tu amorós totalitzador (la lluna) fins al subjecte del desig, la dona. Paral•lelament, la representació de l’amada és indissociable del concepte d’emoció lírica creada a través de la modelització del dir del jo poètic. Per aquest fet, hem classificat la irrupció del subjecte desitjat en diferents graus de referencialitat: el “tu” present, el “tu” absent i el “tu” de destinació. En un tercer apartat, hem intentat respondre a una de les grans problemàtiques que giren entorn a les escriptures del desig: és possible la seva representació? Ferrater ens enfronta davant de l’indicible. La poètica ferrateriana se situa en un distanciament deliberat de les emocions, la qual cosa circumscriu l’expressió del desig en el marc d’allò incomunicable de l’experiència. Consegüentment, hem abordat la formalització del desig a través del concepte d’imaginació tot analitzant com el poeta aconsegueix elevar l’energia emotiva del llenguatge a partir de les relacions entre la paraula i els seus absents, i com això ens permet parlar del poema en tant que matèria-emoció. Així mateix, hem conclòs que Ferrater captura l’indicible en el text jugant amb els límits representatius del llenguatge. Per abordar les escriptures del desig marçaliana i casassiana hem recorregut als plecs de la matèria-emoció encarats a l’écart: la fractura de l’epidermis del poema causada per l’erupció de la vida corporal, pulsional i afectiva del subjecte de l’escriptura. El ritme pulsional del desig (escena d’escriptura i escena amorosa) i la veu (poiesis) es converteixen en els fonaments de la construcció d’unes subjectivitats líriques que s’inscriuen en una posició femenina, allà on el cos amb estat d’apetència cerca la continuïtat en l’escriptura. Concretament, hem resseguit la formalització de l’absència de l’altra en els versos de Marçal, la qual recorre a figuracions com l’espera, el buit, la desfeta del mirall, l’assassinat dels cossos en plenitud, entre altres imatges que activen el salt de l’eros al thanatos; així com, també, les estructures interrogatives que signifiquen la impossibilitat d’experimentar el desig del desig de l’altra. Respecte a l’obra de Casasses, el poeta troba en la forma dramàtica el mitjà idoni per experimentar les possibilitats de la representació del desig: Do’m. Mitjançant una exegesi detallada del drama, hem pogut concloure que, tal com postula Barthes, l’única construcció textual possible d’allò amorós es troba en formular el que té d’intractable, i això només es pot representar a partir de l’acció mateixa. Talment, Casasses porta a l’extrem la modalitat dialògica pròpia de la seva poesia per escenificar l’encontre amorós i la construcció in progress del subjecte desitjant a través del dir-se l’amor. Finalment, la investigació intenta oferir una resposta al voltant de la conjunció desig, subjectivitat lírica i identitat. Aquestes tres coordenades ens permeten elevar les diferents representacions del desig a l’alçada de les millors poètiques contemporànies. L’ètica i l’estètica ferrateriana es congreguen en l’espai de l’erotisme moral. Ferrater concep el vers com un mètode fenomenològic a través del qual inscriu una actitud poètica que no es pot pensar sense la formalització del subjecte desitjant. Atès això, amb Les dones i els dies s’inaugura la categoria del desig en relació amb els límits d’expressió del subjecte líric. Marçal obre les portes a l’espai literari femení i lèsbic amb una escriptura poètica creadora de nous àmbits per a l’expressió del desig. La cerca d’un nou ordre simbòlic en el llenguatge poètic està estretament vinculada amb la construcció d’una subjectivitat tant política com poètica, un dels trets principals de la qual és la reivindicació i afirmació del plaer sexual femení. D’aquesta manera, el desig a l’obra de la poeta és portador d’una actitud i praxi política que troba la seva màxima expressió en la conquesta d’una llengua abolida. Per acabar, Casasses invoca l’espai de la paraula viva per articular l’acompliment de la funció poètica. A través de la poesia recitada, ja sigui des d’un punt de vista teòric com en la seva performance escènica, construeix una nova i fundacional experiència poètica que troba el seu paral•lel amb l’experiència amorosa. En aquest nou espai de circulació de la paraula poètica hi situa una subjectivitat lírica fundada en el moviment ètic cap a l’altre encarnat en el cos, la veu i el ritme.

Material and Construction Optimization for Prevention of Premature Pavement Distress in PCC Pavements, Phase III Final Report, 2008

Mixture materials, mix design, and pavement construction are not isolated steps in the concrete paving process. Each affects the other in ways that determine overall pavement quality and long-term performance. However, equipment and procedures commonly used to test concrete materials and concrete pavements have not changed in decades, leaving gaps in our ability to understand and control the factors that determine concrete durability. The concrete paving community needs tests that will adequately characterize the materials, predict interactions, and monitor the properties of the concrete. The overall objectives of this study are (1) to evaluate conventional and new methods for testing concrete and concrete materials to prevent material and construction problems that could lead to premature concrete pavement distress and (2) to examine and refine a suite of tests that can accurately evaluate concrete pavement properties. The project included three phases. In Phase I, the research team contacted each of 16 participating states to gather information about concrete and concrete material tests. A preliminary suite of tests to ensure long-term pavement performance was developed. The tests were selected to provide useful and easy-to-interpret results that can be performed reasonably and routinely in terms of time, expertise, training, and cost. The tests examine concrete pavement properties in five focal areas critical to the long life and durability of concrete pavements: (1) workability, (2) strength development, (3) air system, (4) permeability, and (5) shrinkage. The tests were relevant at three stages in the concrete paving process: mix design, preconstruction verification, and construction quality control. In Phase II, the research team conducted field testing in each participating state to evaluate the preliminary suite of tests and demonstrate the testing technologies and procedures using local materials. A Mobile Concrete Research Lab was designed and equipped to facilitate the demonstrations. This report documents the results of the 16 state projects. Phase III refined and finalized lab and field tests based on state project test data. The results of the overall project are detailed herein. The final suite of tests is detailed in the accompanying testing guide.