1000 resultados para programari lliure
Resumo:
El projecte Statmedia 3 ha consolidat definitivament la proposta de les assignatures Bioestadstica de Biologia, Anlisi de dades de Cincies Ambientals i dEstadstica Matemtica de la Diplomatura renovant una part del material creat amb Statmedia 2. Shan incls a ms Matemtiques dAmbientals i Introducci a la Probabilitat del Grau dEstadstica. Lanterior MQD abastava noms prctiques mentre que aquest projecte permet una oferta diversa dactivitats individualitzades. La individualitzaci consisteix en que cada estudiant rep una proposta de cas personalitzada amb dades diferents. Les activitats poden ser programades presencialment o no, per la clau de lxit de lactivitat s que lalumne obtingui reconeixement del seu treball en lavaluaci continuada. La valoraci que fan als alumnes de Statmedia s molt bo, i observem que es produeix una millora en els resultats acadmics. Statmedia 3 ha implicat un important esfor en la vessant informtica del projecte, la barreja de tecnologies que utilitzem son punteres: Ajax, servlets i applets Java... Hem posat a punt un assistent on-line per dissenyar documents i planificar activitats que facilita la tasca dels professors. La nostre participaci en primera lnea del procs de convergncia a lEEES ens ha perms anticipar alguns canvis, i sha tradut en que el claustre del Departament dEstadstica assums que Statmedia s una metodologia essencial dels seus plans docents. El projecte continua en un quart projecte MQD consecutiu, on desplegarem la nova tecnologia implementada. Lobjectiu principal ser dotar a les assignatures dels 7 graus on participa el departament dactivitats individualitzades en forma de casos prctics, problemes i proves diverses. La collecci de material emmagatzemada en la nostra biblioteca, forjada desprs de quasi deu anys de treball continuat, juntament amb lexperincia acumulada de com utilitzar Statmedia de la forma ms eficient han comenat a ser explotades en els nous graus aquest mateix curs 2009-2010.
Resumo:
El projecte "Programa d'introducci al dret espanyol per a estudiants d'intercanvi" s'ha dut a terme a la Facultat de dret de la Universitat de Barcelona des del mes de juny de 2007 al mes de setembre de 2008. Ha consistit en iniciar lesmentat programa que suposava, pels estudiants dintercanvi sollicitants, la consecuci dun Diploma dIntroducci al Dret espanyol, expedit per la Facultat de Dret de la UB, a banda del reconeixement dels crdits cursats a Barcelona. Lobjectiu va ser proposar canvis en el plantejament curricular, en concret la posada en marxa de les assignatures del Diploma: Introducci al Dret Privat, Introducci al Dret pblic, Introducci al sistema processal espanyol, i Bases del sistema legal espanyol. Com a tasca prvia que havia de garnatir lxit es va fer una difusi del programa a les universitats dorigen i es va articular un sistema dacollida als estudiants que es va demostrar molt til al principi de curs per a informacions diverses, per que desprs va ser infrautilitzat. Pel que fa a les assignatures, es van plantejar com un anlisi dels trets fonamentals i diferencials del nostre dret, utilitzant elements de comparaci amb els ordenaments dels pasos dels alumnes, per sense fer un exercici estricte de dret comparat. La taxa de rediment va ser alta 75% - per es va detectar un problema, la insuficient preparaci idomtica, que depassa lorganitzaci del programa. Tamb es va considerar un repte pedaggic important: la heterogenetat dels estudiants tant en la seva formaci jurdica prvia assignatures cursades en la seva Universitat-, com en relaci al sistema legal del pas del qual provenien, en relaci al sistema espanyol. Per aquest motiu, el plantejament del curs i els materials a utilitzar va dependre en bona mesura del conjunt del grup al qual es va dirigr cada assignatura en concret.
Resumo:
El departament d'Economia i Organitzaci d'Empreses, de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, sempre ha mostrat una preocupaci perqu els alumnes siguin capaos d'entendre i, sobretot, de veure aplicables a la vida laboral els conceptes de les diverses assignatures de la nostra rea -organitzaci i direcci d'empreses-. Donada la falta d'experincia laboral que tenen, sovint entenen els conceptes d'una manera superficial i terica ja que els queden una mica lluny de la seva vida diria. A ms, la falta d'assistncia, el baix rendiment acadmic i la falta de motivaci dels estudiants sn temes habituals entre el collectiu de professors. Per tot aix sorgeix la necessitat de millorar el rendiment dels estudiants, en el marc de l'Espai d'Educaci Europeu Superior, amb una metodologia docent generalizable a la resta d'assignatures que aconsegueixi motivar-les tant per estudiar com per assistir a classe. La finalitat principal del projecte s millorar el rendiment acadmic dels estudiants mitjanant una metodologia docent basada en l'anlisi de casos audiovisuals. En concret es volen arribar a aconseguir els objectius formatius fonamentals de l'rea d'Organitzaci d'Empreses aix com tamb es pretn que els alumnes adquireixin capacitats desitjables per dur a terme les funcions administratives. La durada del projecte ha estat d'un any. Concretament des de novembre de 2007 a octubre de 2008.
Resumo:
Aquest projecte s'ha realitzat al Servei de Microscpia de la Universitat Autnoma de Barcelona, i ha tingut una durada de dos anys (2007-2009). Els objectius concrets d'aquest projecte assolits per a les diferents assignatures ha estat l'anlisi de caracterstiques citolgiques, caracterstiques morfolgiques i anatmiques de les estructures vegetatives dels diferents nivells dorganitzaci, caracterstiques morfolgiques i anatmiques de les estructures reproductores. El material docent obtingut en aquest projecte est sent utilitzat en les assignatures segents: Botnica Farmacutica, Biodiversitat vegetal marina, Recursos vegetals aqutics: les algues, Plantes d's alimentari, Conserv. i gesti de poblacions i comunitats marines, Usos i cultius de recursos algals marins, B. i diversitat de criptgames, Biologia II, Tcniques Exp. de biologia II, Botnica, Biologia animal i vegetal. Per a la realitzaci de lestudi, s'ha obtingut una collecci dimatges al MLC, MER i MET per aclarir els criteris sistemtics. Durant el primer any shan adquirit totes les imatges necessries, per tal de poder elaborar el material didctic en suport digital. Durant el segon any sha implementat aquest material a les respectives classes prctiques i sha avaluat la seva importncia en la millora de la formaci dels alumnes i del suport al professor. Laplicaci del material elaborat a la docncia prctica durant el tot segon any ha perms fer un primer estudi per valorar la seva eficcia i fer-hi les correccions oportunes. Durant tot el projecte, el treball conjunt de professors i tcnics ha estat bsic per a lobtenci de material didctic adequat a la realitat dels estudis actuals i a la docncia prctica.
Resumo:
La finalitat del projecte (bianual 2007-09) era aconseguir una millora de la docncia que imparteix el Departament de Matemtica Econmica, Financera i Actuarial. La nostra tasca principal ha consistit en obtenir uns indicadors que ens permetessin conixer millor el nostre alumnat, per tal de tenir la mxima informaci a l'hora de plantejar la revisi global que representa la implantaci dels nous graus dacord amb les directrius del procs de Convergncia Europea. En aquest projecte han participat tots els coordinadors de les assignatures obligatries del Departament i els tres Grups dInnovaci Docent formats per membres del Departament. Shan analitzat les dades de les assignatures des del curs 2000-01 fins 2006-07 per tal de tenir informaci sobre leficcia de cursar les assignatures dIntroducci a les Matemtiques i la seva incidncia en els aprovats a Matemtiques I i II . Tamb shan estudiat dades sobre el collectiu de repetidors. Com a resultat daquest estudi i de les enquestes que shan fet, shan redactat dos articles: Propuesta de mejora de la actuacin docente a partir de las caractersticas del alumnado de primer curso de Matemticas en la Facultad de Economa y Empresa de la Universidad de Barcelona y Estudio del perfil del alumnado de primer curso en la Facultad de Economa y Empresa de la Universidad de Barcelona que shan presentat a dos congressos dInnovaci Docent (Burgos, setembre-2009 i Vigo, juliol-2009).
Resumo:
Aquest projecte ha servit per (1) establir un treball collaboratiu entre el professorat que habitualment impartim les assignatures de Didctica general i atenci a la diversitat i Organitzaci del Centre Escolar; (2) dissenyar conjuntament espais del campus virtual en la plataforma moodle; (3) compartir material i experincies docents fent formaci entre iguals; (4) dissenyar i desenvolupar accions didctiques innovadores per afavorir l'aprenentatge significatiu; (5) prendre posici respecte a l'elaboraci dels nous graus de Formaci del Professorat i reelaborar els plans docents nous. Les noves titulacions, el disseny per competncies, lEEES ens ha obligat a fer una reflexi sobre la nostra docncia, leducaci superior i la formaci dels futurs mestres. Aquest projecte ha recolzat la tasca habitual, donant-li una orientaci concreta, en ell hem estat implicat un grup important de professors i professores aix com dalumnes perqu sha implementat en els 13 grups dalumnes de Formaci del Professorat i en dues assignatures troncals i obligatries. Per fer seguiment del treball hem analitzat els productes daprenentatges, els espais moodle, aix mateix hem anat recollint les valoracions dels estudiants fent qestionaris i grups de discussi. Tot i que el treball desenvolupat es considera positiu, hi ha aspectes per millorar que tamb es destaquen en linforme: dificultats per manca de temps, poc reconeixement, necessitat de cohesionar i estabilitzar equips docents, necessitat dincorporar tcniques especialistes en el disseny dentorns virtuals daprenentatge en els equips docents, entre daltres. Daltra banda amb lelaboraci dels nous plans destudis les assignatures amb les que hem treballat han perdut lentitat i el pes que tenien per tenir-ne una altra i en des de 2007 fins a ara hem anat perdent professorat estable i incorporant associats. Fets que fan necessari seguir avanant daltres maneres, per tant finalitzem un projecte, per es necessari replantejar-se un altre.
Aula Matemtica, 3a part : un projecte per a la millora de l'aprenentatge de les Matemtiques a la UAB
Resumo:
Aquest projecte s continuaci dels projectes "Aula Matemtica, un projecte per a la millora de l'aprenentatge de les Matemtiques a la UAB", primera i segona part, Ref 2003MQD 00030 i Ref 2006MQD00072, els quals han perms identificar els problemes i oferir als estudiants de primer curs d'algunes titulacions pilot de Cincies de la UAB una plataforma d'autoaprenentatge que han valorat positivament. Es tracta d'una base de dades de problemes de resposta tancada, accessible per internet, que permet als estudiants practicar pel seu compte, autoevaluar-se i tamb al seu professor posar-los-hi un examen i controlar el temps de prctica dels estudiants. L'aprenentatge de les Matemtiques requereix l'automatitzaci de certes tcniques de caire, per exemple, manipulatiu, per a l'adquisici de la qual s imprescindible un treball repetitiu d'entrenament de l'estudiant. Es tracta de proporcionar material interactiu que permeti aquest entrenament, al ritme de lestudiant, de manera autnoma, no presencial i atractiva per a les noves generacions; per alhora oferir suport presencial quan sigui necessari. L'enorme diversificaci observada en la formaci inicial dels estudiants, amb la convivncia de diferents vies de batxillerat en moltes titulacions de cincies, provoca una dificultat d'adaptaci de les assignatures de primer curs. Es requereix per tant una major tutoritzaci dels estudiants i oferta d'eines i material complementari per al treball individual. El projecte actual t com a objectius l'elaboraci de ms material i la classificaci d'aquest per permetre l'adaptaci de la plataforma a un major nombre d'assignatures i la millora de l'accessibilitat i la gesti d'aquesta plataforma.
Resumo:
GREC CLSSIC. Curs dautoaprenentatge introductori. Dos anys. El curs consta de tretze llions i duna gramtica estructurada en quatre blocs: 1. Alfabet i diacrtics, fenmens fontics. 2. Morfologia nominal. 3. Morfologia verbal. 4. Infinitius i participis. Sintaxi de les oracions. Lestructura de les llions, excepte la primera que inclou lalfabet, combina qestions de morfologia nominal i verbal o de morfologia i sintaxi, tal com acostumen a fer els mtodes daprenentatge de les llenges modernes. Cada lli formula els seus objectius especfics, desenvolupa la seva part de continguts i conclou amb uns exercicis prctics dautocorrecci. La Gramtica, per la seva banda, est organitzada com un manual elemental de llengua grega on la persona que segueixi el curs pot ampliar la seva formaci i consultar els dubtes. Parts complementries: presentaci on es formulen els objectius, la metodologia i les instruccions concretes per a seguir el curs; terminologia on sordenen alfabticament els conceptes gramaticals emprats en el curs; avaluaci final per tal que, ms enll dels exercicis de cada lli, hom pugui comprovar si ha assolit els coneixements previstos o si, en cas de no arribar-hi, ha de reforar algunes llions o parts de les mateixes abans de tornar a fer lavaluaci; lxic, ordenat alfabticament per tal que hom pugui conixer el significat dels mots emprats en el curs sense necessitat de consultar un diccionari. A la part davaluaci hi ha tamb una enquesta per tal que les persones que segueixin el curs en facin una valoraci i ens permetin corregir els seus dficits o mancances. El projecte 2007MQD00178 ha continuat ampliant els dossiers electrnics, els exercicis autoavaluatius del seu web www.ub.edu/filologiagrega/electra i ha dedicat una part important de la seva tasca a elaborar els continguts i els programes de les assignatures dels dos primers cursos del nou grau de Filologia Clssica.
Resumo:
La incorporaci del Moodle com a eina de docncia, i laugment de hores no presencials a les diverses assignatures fa que calgui incorporar les noves tecnologies perqu els alumnes disposin de ms material docent al seu abast. Per lacumulaci de material fa que noms sigui til aquell material que es guanyi a lalumne. En aquest sentit, creiem que les animacions i les eines interactives poden ser materials atractius pels alumnes. En aquest projecte hem creat una eina danimaci interactiva perqu lestudiant de Bioqumica practiqui i aprengui dues rutes principals del metabolisme de hidrats de carboni: la gluclisi i la gluconeognesi. Aquesta eina consta duna pantalla separada en 3 zones: 1) una zona lateral que inclou la ruta metablica completa, i en la que lalumne pot prmer sobre cada un dels passos que estructuren la ruta (finestra del metabolisme); 2) una zona inferior que presenta la reacci individual de la ruta metablica, en la que sobserva lestructura qumica de les molcules i informaci de lenzim implicat en la reacci (finestra de lenzim); i 3) una zona central en la que a travs duna animaci amb Macromedia Flash MX, lalumne observa el mecanisme qumic de la reacci (finestra del mecanisme qumic). Les tres zones sn interactives i en prmer sobre elles donen informaci, respectivament sobre la ruta completa, lenzim de cada pas en particular i el mecanisme dacci. A ms, la finestra del mecanisme qumic permet aturar en qualsevol moment la animaci, tornar enrere i veure els intermediaris. Durant el segon semestre del curs 2007-2008 hem avaluat leina amb alumnes de Bioqumica de la Llicenciatura de Qumica, incorporant-la als dossier electrnics i al Moodle. Creiem que hem assolit els objectius que es proposaven: que lalumne aprengui les dues rutes metabliques, de manera divertida; el mecanisme de cada un dels passos de les rutes i lestructura qumica dels metablits intermediaris de les rutes.
Resumo:
En aquest projecte hem seguit desenvolupant i ampliant els continguts duna assignatura de carcter transversal entre Geologia i Arqueologia Prehistrica aplicada als estudis universitaris. Aquesta ampliaci sha dut a terme amb la creaci d'un recull de fitxes amb les dades ms rellevants dalguns sepulcres megaltics de Catalunya fent especial esment als materials petris utilitzats en la seva construcci de per tal de poder desenvolupar i contextualitzar els resultats que sassoleixin durant el curs. Cadascuna de les fitxes inclou per cada meglit: 1) una situaci geogrfica, 2) una part de descripci des del punt de vista arqueolgic i 3) una part geolgica amb la situaci, descripci dels elements petris de les lloses tant a visu com al microscopi petrogrfic i una localitzaci probable de lrea de procedncia de les lloses. Aix suposa un aprofundiment i ampliaci de l'oferta pedaggica proposada que permet experimentar una metodologia densenyament universitari ms prctica, aplicada i interactiva i semmarca en leix temtic al voltant del qual es desenvolupa lassignatura.
Resumo:
El desenvolupament del projecte ens ha perms de crear materials per a laprenentatge autnom de la interpretaci de conferncies aix com dun material dacompanyament i suport del procs daprenentatge no presencial. Aquests materials sintegren en les assignatures dinterpretaci del Grau en Traducci i Interpretaci i serveixen perqu els estudiants continun fent un treball guiat fora de laula. Es pot considerar tamb un material de suport a les classes presencials. Els materials desenvolupats cobreixen les cinc llenges dels nostres estudis (catal, castell, angls, alemany i francs) i estan organitzats en dos blocs diferenciats: itineraris daprenentatge i banc de discursos. Aquesta divisi permet a lestudiant treballar seguint dues opcions diferenciades: a) a partir duna seqenciaci guiada de tasques; b) abordant directament la interpretaci dun discurs oral. El projecte s'ha dut a terme entre les universitats Pompeu Fabra i Autnoma de Barcelona, durant el perode 2007- 2009.
Resumo:
L'objectiu del projecte s possibilitar que els estudiants de la diplomatura de turisme de la UOC puguin realitzar una prctica laboral rigorosa i realista i que permeti desenvolupar les competncies bsiques en treball en equip i transversals en sostenibilitat aplicada a les destinacions turstiques. La prctica docent consisteix en una simulaci, per a entorn virtual d'aprenentatge que emula les diferents fases del treball de consultoria turstica i laplicaci dels resultats del les tasques collaboratives a un treball orientat a objecte. Concretament el projecte est orientat a simular un treball de camp i a dissenyar i executar un pla estratgic per a la millora d'una destinaci de naturalesa. La metodologia didctica parteix de lorganitzaci d'un treball en equip, cosa per la qual s'espera que els estudiants puguin cooperar entre si durant les fases del projecte. Amb el projecte es pretn aconseguir dotar als estudiants de mtodes i habilitats en sostenibilitat aplicada al turisme. Aix com posar en prctica els coneixements previs obtinguts en aquesta matria. La simulaci consisteix en la implementaci destratgies per a millorar ls dels recursos turstics en una destinaci real espanyola (el parc Natural de la Serra d'Espad, a la provncia de Castell), aix com a crear una memria final basada en la creaci d'un pla estratgic per a la implementaci d'accions basades en el turisme sostenible en lrea d'estudi.
Resumo:
En el perode 2006-2008, l'equip investigador de l'Observatori sobre la Didctica de les Arts (ODAS) s'ha concentrat en la innovaci i la investigaci en el camp de la didctica aplicada als estudis universitaris de les arts. Des del punt de vista propi de la investigaci-acci, la finalitat ha estat la de plantejar i explorar una revisi integral de l'organitzaci del treball a peu d'aula que fos extensible a d'altres assignatures i matries. Aix, prenent com a eix l'aprenentatge dels estudiants, les accions escomeses es fonamentaren en sis premisses: integraci de sessions de treball i activitats d'aprenentatge, diversitat d'escenaris, recursos i materials didctics, equilibri entre coneixements i habilitats especfiques i transversals, modularitat de les parts constitutives de la innovaci proposada, aplicabilitat a d'altres assignatures i matries i progressi en la seva posada en marxa. I sobre aquestes bases, hom va establir cinc lnies de treball: l'organitzaci del treball a l'aula i del treball guiat de l'estudiant en diferents tipus de sessions, l'organitzaci del treball autnom de l'alumne des dels pressupsits d'una avaluaci continuada, la incorporaci de les TIC com autntics recursos d'ensenyament-aprenentatge, la collaboraci amb d'altres unitats de la Universitat de Barcelona que tinguessin entre els seus objectius l'impuls de l'aprenentatge, i el seguiment del procs d'implantaci de la iniciativa didctica i l'anlisi regular dels seus resultats. Pel que fa a aquest darrer punt, en aquest primer perode, hom ha prioritzat l'estudi de les dades quantitatives i quasi-quantitatives derivades del judici dels alumnes que participaren en la nova proposta didctica. En conseqncia, la investigaci va acomplir una primera funci diagnstica de la innovaci docent duta a terme, i es va enquadrar en la categoria dels estudis descriptius transversals a travs d'enquestes amb mostres probabilstiques.
Resumo:
Estudi dut a terme dins de l'equip collaboratiu CLIL-SI, sobre el treball en petit grup en una aula AICLE de cincies en angls, partint d'una perspectiva sociocultural de l'aprenentatge, i parant especial atenci a la distinci entre tasca (material proposat pel docent) i activitat (all que els alumnes fan per a realitzar la tasca de manera comunicativa) que proposa la Teoria de l'Activitat. L'objectiu s comprendre millor la dinmica de grup en el desenvolupament d'una tasca AICLE, i observar les instncies d'integraci de continguts i llengua, per la qual cosa es descriuen i categoritzen les activitats que fan els alumnes
Resumo:
Aquest Projecte pretn crear un simulador duna mquina algorsmica, de carcter didctic amb Adobe Flash CS3 per a reproduir-lo amb Adobe Flash Lite Player, que s la versi per a dispositius mbils. Simular el comportament de la mquina algorsmica anomenada FEMTOPROC, que s capa dinterpretar 4 instruccions molt senzilles: ADD, AND, NOT i JZ (jump if zero). Les diferents instruccions introdudes que compondran un programa seran emmagatzemades en una memria de 64 posicions de 8 bits cadascuna i hi haur un Banc de Registres amb 8 registres de 8 bits, que es podr inicialitzar al comenament de la simulaci.
