Absorption and nutrient concentration in apple (Pyrus mains L.)

In order to obtain the following informations: a) dry matter production and extraction of nutrients by the fruits at different ages; b) dry matter production and extraction of nutrient by the leaves and "trunk + branches" collected at the flowering stage; c) dry matter production and export of nutrients by pruning (leaves and branches) at the begining dormant stage; A trial was conducted on Latossolo Vermelho Escuro Orto group (Orthox) at Buri, São Paulo State, Brazil. The material was collected from 'Ohio Beauty' and 'Brazil' apples grafted on 'Doucin' 1-2; 3-4; 4-5 and 6-7 years old. The main conclusions were as follows: a) differences were observed on dry matter production by two varieties at the different stages of growth; b) differences were also observed between the two varieties on the matter production in the leaves and "trunk + branches" at the flowering stage, as well as by the leaves and branches pruned at the begining of dormant stages; c) differences were observed betwen the two varieties concerning to nutrient concentration (on dry matter basis) on the fruits collected at different stages of growth. Same results were observed on leaves and "trunk + branches" collected at flowering period; d) differences were observed on the exportation of the nutrients referring to growth period of fruit; e) at the flowering and dormant period, differences were observed on the contents of nutrients in the leaves, 'trunk + branches', on the two varieties; f) the nutrient exportation by the fruits obyed the following order: K>N>P>S>Ca>Mg>Fe>B > Cu > Mn > Zn > Mo; g) the nutrient extration by the aerial part the apple trees obyed the following order: N > K > Ca > Mg > P > S > Fe > B > Cu = Mn = Zn.

Oviposition preference hierarchy in Ceratitis capitata (Diptera, Tephritidae): influence of female age and experience

The influence of two factors, age and previous experience, on the oviposition hierarchy preference of Ceratitis capitata (Wiedemann, 1824) females was studied. Two populations were analyzed: one reared in laboratory during 17 years and the other captured in nature. In the first experiment the oviposition preference for four fruits, papaya, orange, banana and apple was tested at the beginning of oviposition period and 20 days past. The results showed that the wild females as much the laboratory ones had an oviposition preference hierarchy at the beginning of peak period of oviposition. However this hierarchic preference disappeared in a later phase of life. In the second experiment the females were previously exposed to fruits of different hierarchic positions and afterwards their choice was tested in respect to the oviposition preference for those fruits. The results showed that there was an influence of the previous experience on the posterior choice of fruits to oviposition when the females were exposed to fruits of lower hierarchic position.

Comportamento alimentar de aves em Miconia rubiginosa (Melastomataceae) em fragmento de Cerrado, São Paulo

Birds of 11 species were observed feeding on fruits of Miconia rubiginosa (Bonpl.)DL between February and March 1985 in Itirapina cerrado, State of São Paulo, Brazil. The feeding strategies of birds with regards to fruit use, and the role of the fruits as food resources for the birds in cerrado are analyzed.

Dieta de Traupíneos (Passeriformes, Emberizidae) no Parque Estadual do Ibitipoca, Minas Gerais, Brasil

Eleven species of tanagers in Ibitipoca State Park, Minas Gerais, southeastern Brazil, were studied for 12 months and the birds diet was described. Fruits of 52 plant species were the main item consumed for all tanagers, representing 59.70% of all items in 1330 events, although different proportions in the use of this resource have been found among the bird species. The main plant families found were Myrtaceae with eight species accounting for 22.29% (n=177), and Melastomataceae with seven species accounting for 22.29% (n=177) of fruit intake. The most frequent plant species in the diet was Cecropia glaziovi Snethl. (Cecropiaceae), which made up 17.76% (n=141) of fruit intake of all species of tanagers. Arthropod consumption came second with 22.63% (n=301), but flowers, leaves, nectar, food remains left by tourists and galls were also represented. Several environmental features influenced diet composition. An Asteraceae, Vanillosmopsis erythropappa Schultz, very common in the park, was important for some birds as its flowers attracted arthropods and its branches and leaves were used as a substrate for insectivory. Fruit intake rate, some bird-plant interaction and features of food-handling were also discussed, pointing to the importance of these birds for the structure of the heterogeneous local landscape, possibly through the spread of seeds of different plant species.

Aceitação e preferência de frutos para oviposição em duas populações de Ceratitis capitata (Diptera, Tephritidae)

The influence of four host fruits, orange (Citrus sinensis L.), papaya (Carica papaya L.), mango (Mangifera indica L.) and apple (Malus domestica Borkh) on oviposition behavior of Ceratitis capitata (Wiedemann, 1824) was evaluated. Experiments were carried out on two C. capitata laboratory-reared populations: one with artificial diet for 10 years with periodic introduction of wild flies and other reared with artificial diet for 20 years without wild flies introduction. In acceptance experiments two pieces of a single fruit type were exposed to a group of 10 females; after 48 hours, these were changed by two new pieces of the same fruit type, and, in the end of the fourth day, the experiments were concluded. In preference experiments, two pieces of different fruits were offered to the females. These experiments were driven under the same conditions of the acceptance ones. Acceptance and preference experiments for both populations showed the following choice hierarchy: papaya > mango > orange > apple. The acceptance experiments showed no differences in the number of eggs/female/day laid in the first 48 hours and in the last 48 hours of the experiments. The amount of eggs in the two pieces of fruits offered to the females was similar. In spite of the two populations present similar behavior in relation to host hierarchy, the number of laid eggs was different, being larger for the population reared without wild flies introduction.

A new species of Neosilba (Diptera, Lonchaeidae) from Brazil

A new species of Neosilba McAlpine, 1962, N. pradoi sp. nov., is described and illustrated. This new species was found in the south of Brazil (Rio Grande do Sul and Santa Catarina), in the southeast (State of São Paulo) and center west (State of Mato Grosso do Sul). It has been reared from fruits of guava (Psidium guajava, Myrtaceae), "araçá" (Psidium cattleyanum, Myrtaceae), "guabiroba" (Campomanesia xanthocarpa, Myrtaceae), Surinam cherry (Malpighia emarginata, Malpighiaceae), cherry (Prunus avium, Rosaceae), orange (Citrus sinensis, Rutaceae), "ingá" (Inga laurina, Fabaceae), "esporão-de-galo" (Celtis iguanae, Ulmaceae) and passion fruit (Passiflora edulis, Passifloraceae).

Drosophilidae (Diptera) associated to fungi: differential use of resources in anthropic and Atlantic Rain Forest areas

This study investigates the Drosophilidae species associated to fruiting bodies of fungi in forested and anthropized environments of the Atlantic Rain Forest Biome, in south and southeastern Brazil. We collected samples of imagoes flying over and emerging from fruiting bodies of species of five fungi families, in six collection sites. We obtained 18 samples, from which emerged 910 drosophilids of 31 species from the genera Drosophila Fallen, 1823, Hirtodrosophila Duda, 1923, Leucophenga Mik, 1886, Mycodrosophila Oldenberg, 1914, Scaptomyza Hardy, 1849, Zaprionus Coquillett, 1901 and Zygothrica Wiedemann, 1830. The Drosophila species collected on fungi, as well as Zaprionus indianus Gupta, 1970, had previously been recorded colonizing fruits, demonstrating their versatility in resource use. Most of these species belong to the immigrans-tripunctata radiation of Drosophila. Our records expands the mycophagous habit (feeding or breeding on fungi) to almost all species groups of this radiation in the Neotropical region, even those supposed to be exclusively frugivorous. Assemblages associated to fungi of forested areas were more heterogeneous in terms of species composition, while those associated to fungi of anthropized areas were more homogeneous. The drosophilids from anthropized areas were also more versatile in resource use.

Diet of Procyon cancrivorus (Carnivora, Procyonidae) in restinga and estuarine environments of southern Brazil

Despite its wide range and abundance on certain habitats, the crab-eating raccoon Procyon cancrivorus (G. Cuvier, 1798) is considered one of the less known Neotropical carnivore species. In the present study we analyzed the diet of P. cancrivorus in a peat forest and in an estuarine island in southernmost Brazil. Fruits of the gerivá palm tree Syagrus romanzoffiana were the most consumed item in the peat forest, followed by insects and mollusks. Small mammals, followed by Bromelia antiacantha (Bromeliaceae) fruits and brachyuran crustaceans were the most frequent items in the estuarine island. Other items found in lower frequencies were Solanum sp., Psidium sp., Smilax sp. and Dyospiros sp. fruits, diplopods, scorpions, fishes, anuran amphibians, reptiles (black tegu lizard and snakes), birds and medium-sized mammals (white-eared opossum, armadillo and coypu). Levin’s index values (peat forest: 0.38; estuarine island: 0.45) indicate an approximation to a median position between a specialist and a well distributed diet. Pianka’s index (0.80) showed a considerable diet similarity between the two systems. Procyon cancrivorus presented a varied diet in the studied areas and may play an important role as seed disperser on coastal environments in southernmost Brazil.

Nota sôbre a dosagem iodométrica da vitamina C nos frutos cítricos

Ascorbic acid was determined in pure aquous solutions and in citrus fruit juices by iodometric, dichlorophenolindophenol and iodate methods. More constant values were obtained with iodate and Tillmans methods. Iodate is preferable owing to the stability of solution and the simplicity of the method. In the analysis of citrus juices the iodate method proposed by Ballentine is very accurate and suitable for routine work (Table I and II). Recovery experiments recorded in Table III show that the results are reproducible. The averages obtained for some fruits are shown in Table IV. Lemon: 45,4 to 67,3; orange: 28,0 to 60,8; lima: 25,2 to 38,2 and mandarine: 32,0 to 59,3. Values expressed in mg per 100 cc. of juice.

De la caça-recol·lecció a l’agricultura i ramaderia: una aproximació a la dieta i l’explotació dels recursos forestals a partir del registre arqueobotànic

Estudi elaborat a partir d’una estada a l’Institut of Archaeology de la University College of London i a jaciments arqueològics espanyols. L’objectiu ha estat l’aprenentatge del mètode carpològic a través de l’anàlisi de fruit i llavors recuperades a jaciments de cronologies paleolítiques i l’estudi de les col·leccions de referència de Institute of Archaeology. Els jaciments analitzats han estat el Molí del Salt (Vimbodí, Tarragona) i Atapuerca (Burgos). L’estudi de mostres carpològiques de jaciments Neolítics d’una regió del Nord de Xina han permès l’apropament previ a restes de cronologies més recents dels primers agricultors i ramaders.

Varietats d'ametller IRTA: "Masbovera", "Glorieta" i "Francolí"

L’elecció varietal és un aspecte d’extraordinària importància en el cultiu de l’ametller. Les principals varietats cultivades a Espanya tenen característiques destacables, però també limitacions que incideixen negativament en la rendibilitat del cultiu, o que redueixen la seva possible àrea d’utilització. Per exemple, ‘Marcó’ i ‘Desmai Llarguet’, les més difoses, produeixen fruits d’una gran qualitat, però tenen una floració precoç (susceptible de ser danyada per gelades tardanes), són exigents en poda, sensibles als atacs de Fusicoccum amygdali, etc. Les condicions de medi de moltes zones ametlleres no són, evidentment, favorables per al cultiu d’aquestes varietats. L’any 1975 va començar a Mas de Bover un programa de millora de varietats d’ametlla mitjançant encreuaments dirigits. A partir d’aquí, s’ha efectuat un gran nombre d’encreuaments diferents i s’han obtingut molts milers de descendents. El programa ha permès la selecció de tres varietats, ‘Masbovera’, ‘Glorieta’ i ‘Francolí’ que, al nostre parer, reuneixen un conjunt de característiques agronòmiques i comercials d’indubtable interès, a jutjar pels resultats proporcionats fins ara en una àmplia xarxa de plantacions experimentals, localitzades a Catalunya i en d’altres àrees mediterrànies espanyoles i estrangeres, que suposen una sensible millora en relació amb les varietats tradicionals. D’acord amb la ‘Ley de Protección de Obtenciones Vegetales’, l’IRTA va obtenir del MAPA (INSPV), l’any 1992, el ‘Título de Obtención Vegetal’ per a ‘Masbovera’, ‘Glorieta’, i ‘Francolí’. Per a la difusió d’aquestes varietats en el sector ametller espanyol, l’IRTA, a través de GESLIVE, A.I.E., ha concedit llicències de multiplicació a nombrosos vivers. Els darrers anys, s’han realitzat moltes de les noves plantacions espanyoles amb aquestes varietats.

Millora de la rendibilitat del perer (cv. Conference) mitjançant la intensificació del conreu

Tot i que el sistemes de plantació d’alta densitat en pomera i perera s’han desenvolupat considerablement en altres països, en l’àmbit de Catalunya i més concretament a la zona fruitera de Lleida, no es disposa de cap referència del seu comportament, cosa què no coincideix amb l’interès creixent del sector productor pel conreu de la perera i per la millora de la seva rendibilitat. Amb aquesta experiència es pretén cobrir el buit d’informació que hi ha referent a la tecnologia de producció de la perera i específicament pel que fa referència a la utilització de plantacions intensives o d’alta densitat de plantació amb portaempelts nanisants. L’objectiu de l’assaig és avaluar diferents sistemes de plantació que permetin incrementar la rendibilitat del conreu de la perera, millorant el balanç econòmic ingressos/despeses, mitjançant la intensificació del conreu que ha de permetre una major rapidesa d’entrada en producció i una disminució del costos de producció, però no d’implantació. Per això, s’avaluaran 5 densitats de plantació, una de les quals és el Fus que s’ha elegit com a testimoni de referència, ja que és utilitzat habitualment a la zona. Es descriu a continuació la metodologia utilitzada i s’exposen els resultats obtinguts l’any 2000, que correspon al segon verd i que fan referència principalment als costos de plantació, costos de ma d’obra, produccions i paràmetres de qualitat dels fruits.

El cop de sol en pomera: causes i control

En les condicions climàtiques del Sud d’Europa, el cop de sol és un dels factors que més incideixen en la reducció del percentatge de fruits de primera categoria, especialment en certes varietats com ‘Granny Smith’, ‘Fuji’ o ‘Gala’. Existeixen encara certs dubtes respecte les causes del desenvolupament del cop de sol, tot i que està àmpliament acceptat que les altes temperatures del fruit hi juguen un paper important. En canvi, existeix més debat pel que fa al paper de la radiació. Els mecanismes fisiològics causants dels símptomes del cop de sol no són del tot clars. Existeixen diferents hipòtesis, des de la necrosis dels teixits fins a la degradació de pigments en funció del grau de cop de sol. El mètode més efectiu pel seu control és la selecció minuciosa de varietats ben adaptades a les condicions climàtiques locals, ja que mostren diferències en quant a la sensibilitat al cop de sol. Altres experiències de control avaluades en diferents zones del món inclouen la protecció amb xarxes antipedra, refrescament evaporatiu mitjançant reg per aspersió i aplicació d’un film de partícules de caolí amb diferents graus d’èxit i implementació.

Estratègies per a l'increment del Russeting en pera Conference

La qualitat del fruit és un concepte multidisciplinari i complex de determinar amb claredat i precisió degut a que intervenen factors lligats a la varietat, al mercat, al consumidor final o factors de seguretat agroalimentària. En el cas de poma Golden, la fruita de primera categoria està definida per criteris com calibre de més de 70 mm i sense russeting, malgrat això hi ha mercats del nord d’Espanya que aprecien més la presencia de russeting. Un altre exemple seria el cas de préssec o nectarina, es considera com a criteri de qualitat la coloració homogènia i vermella-fosca, però al mercat nacional s’aprecien els calibres grans, mentre que certs mercats europeus prefereixen els calibres més petits. En el cas de pera Conference hi ha una sèrie de criteris que la seva importància ve condicionada pel mercat o pel consumidor, com són el calibre, la forma, el color de la pell o el russeting. De tots aquests factors, probablement la presencia de russeting sigui un dels criteris que està més estès en la majoria dels mercats o consumidors que coneixen la pera Conference, la qual cosa implica la necessitat de produir Conference amb russeting. Des del punt de vista comercial el russeting presenta una altre avantatge com es una major rusticitat de la pell, la qual cosa redueix els problemes de manipulació i les pèrdues degudes a l’escaldat que apareix quan la fruita està a l’expositor dels supermercats. El russeting és una alteració de l’epidermis dels fruits, degut a la cicatrització de petites lesions que es produeixen a les primeres etapes de la formació dels fruits. L’aparició s’afavoreix per humitats altes i temperatures baixes durant les primeres setmanes posteriors a la floració. Els anys que no es donen aquestes condicions es fa necessari realitzar tractaments amb productes que afavoreixen l’aparició del russeting. L’objectiu d’aquest estudi es determinar quines son els productes i el calendari d’aplicació més eficaces per afavorir l’aparició de russeting en pera Conference, així com el seu efecte sobre els paràmetres productius.